Poemes
fets per al•lots
Poemes
de nois del Principat de Catalunya
Poemes
de xiquets del País Valencià
Poemes
d'al·lots de les Illes Balears
Correcció
mètrica
POEMES DE NOIS DEL PRINCIPAT
DE CATALUNYA
Dins Rellotge de pagès. poemes:
L’ESPANTALL...
Oh espantaocells!
Cada dia estàs més sol.
Els ocells fugen de tu
i tu els estimes!
Els pagesos et vesteixen amb draps
bruts i esquinçats.
Et deixen als sembrats
i... ni pots riure!
Què sol que estàs, espantall!
Jordi Borràs (9 anys)
POEMA A MIQUEL MARTÍ I POL
Poeta,
estàs assegut,
mai no t’aixeques...
Viatgen els teus poemes.
Poeta,
estàs callat...
Parlen els teus poemes.
Però tu, Poeta,
et comuniques amb els ocells
i, després,
Canten els teus poemes.
És bonica la teva vida, Poeta.
Begoña Achau (11 anys)
Dins Llibre de les flors:
EL PENSAMENT
Poncella de pensament
que estàs a mercè del vent
i ets tan amiga del sol:
obre't i gira't vers ell.
A la claror de la lluna
i quan brillen els estels,
clou els ulls que se t'entelen,
oblida't del sol absent,
baixa els pètals vellutats,
grocs i morats.
Joan Rubiés (10 anys)
LA DÀLIA
Hi ha dàlies de molts colors,
però cap no fa olor.
La blanca, grossa i formosa,
mira a terra, vergonyosa.
La vermella i la rosada
són belles com la mainada;
i l'una es mira a l'altra,
i aquesta li somriu,
i es diuen totes dues:
-Juguem, que ja ve l'estiu!
La groga, molt graciosa,
es gira al sol, amorosa.
I un dia el sol li digué:
-Sembles d'or
i a la mirada fascines;
sembles d'or,
però ai!, no fas olor.
Joan Rubiés (10 anys)
LA ROSA
Jo voldria, en un pom,
una rosa de cent fulles,
d'un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.
A l'abril la colliré
-oh, la rosa de cent fulles!-
i a sant Jordi la duré,
cavaller de Catalunya...
d'un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.
Ferran Martori (12 anys)
Poema fet a partir de la Tirallonga de
monosíl•labs de Pere Quart
(Avui, 28 de maig de 1986)
SI PLOU
Si plou, tot riu,
tot és moll
tot fa xim, xim.
Quan plou, tot és blau
i tot, tot plou.
Quan plou tot és moll:
el coll, el bosc i el cos.
Quan plou tot és moll.
Laura Savall (10 anys)
inici
POEMES
DE XIQUETS DEL PAÍS VALENCIÀ
"Un dia, vaig proposar a un grup de sisè
[de primària] que tenia a la biblioteca, que pensaren i escrigueren
frases boniques que dirien, si s'atreviren, a persones que estimen. Va
ser tota una provocació, després d'haver dit cadascú
la seua paraulada més habitual, vam llegir, com a fase d'escalfament,
alguns versos. Per exemple:
No hi ha cap llac com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.
Als paperets (anònims, això
sí!) que em van donar després vaig trobar coses com aquestes:
ELS TEUS ULLS BLAUS SÓN SILENCIOSOS
I BRILLANTS
COM LA MAR QUAN CAU EL SOL.
LA TEUA MIRADA ÉS COM UNA CORTINA
D'AIGUA
QUE CAU A POC A POC
EL TEU NAS ÉS COM UN PRECIPICI
PER ON EM TIRARIA PER ESTAR AMB TU
Les definicions poètiques suggerides
per Maria Rosa Colaço [El niño y la vida, Kairós,
1970]
QUÈ ÉS LA VIDA?
ÉS UNA CAIXA DE BOMBONS
ÉS COM UN FIL LLARG
SEMPRE A PUNT D'ENCETAR
QUE HAS DE RECÓRRER FINS AL FINAL
Roseta
Altea (12 anys)
ÉS
UN LLIBRE DE RECORDS
ÉS COM UN GLOBUS QUE ES POT PUNXAR
I PER CADA PÀGINA QUE PASSA
I QUAN ES PUNXA, MORS. UNA ANÈCDOTA
ET TRASPASSA
Guillem (11 anys) Jordi
ÉS UN CAMÍ QUE SEMPRE S'ACABA
[...]
Pau (11 anys)
[...]
En segon lloc, encesa l'espurna de
la creació, ens va moure a escriure no sobre el poble, com havia
fet el poeta, sinó sobre la nostra ciutat. Tornàrem a llegir
El poble, de Martí i Pol, en silenci. Tornàrem a llegir-lo
en veu alta. Tornàrem a sentir la música que recorria cada
vers i el ritme que sostenia cada línia i ens abocàrem a
la feina establint analogies, oposicions, semblances, paral•lelismes i
contrastos. La capacitat d'observar, alertada...; els experts en paraules
més boniques, a l'aguait... Insatisfets de la primera troballa,
anant més enllà, buscant que el nostre poema fóra
igualment bonic... Així, després de molts esforços,
vam regalar [escola Gavina] a Miquel Martí i pol La Nostra Ciutat
col•lectiva:
LA CIUTAT
LA CIUTAT ÉS LA LLUM PALPITANT DELS
SEMÀFORS,
ÉS L'HOME QUE S'AFANYA PER NO FER
TARD A LA FEINA,
ÉS LA DONA QUE, LLUNY DEL CAMP,
CARREGA EL SEU CARRO DE LLAUNES I CONGELATS,
ÉS L'ATURAT QUE BUSCA ALS DIARIS,
EL SEU DRET, EL SEU SOMNI I LA SEU ESPERANÇA.
LA CIUTAT ÉS UNA APEGALOSA VESPRADA
DE PRIMAVERA,
ÉS UN ABSURD LABERINT DE CASES REPARTIDES,
ÉS L'ESPESSA LLUM QUE JA NO ÉS
LLUM.
LA CIUTAT SÓN CINQUANTA ANYS DE VENDRE
LES NOTÍCIES,
ÉS EL GRAN DILEMA D'ON ANAR A DISTRAURE'S,
D'ON ANAR A OBLIDAR,
ÉS UN MUNT DE FAMÍLIES QUE
COMPARTEIXEN L'ESPAI,
PERÒ NO LA PARAULA
ÉS LA SUMA DE PERSONES, ETC., ETC.
LA CIUTAT ÉS EL MEU DEURE I EL VOSTRE
DEURE,
ÉS EL MEU SILENCI I EL VOSTRE SILENCI,
ÉS LA MEUA ANÒNIMA MORT I
LA VOSTRA ANÒNIMA MORT.
LA CIUTAT ÉS EL CONJUNT DELS NOSTRES
DEURES
I DEL NOSTRE SILENCI
I DE LA NOSTRA ANÒNIMA MORT.
LA CIUTAT ÉS ELL, ELLA, AQUELL, AQUELL,
TU I JO
I TANTS HOMES I DONES QUE OMPLEN ELS CARRERS
I ELS TEUS PROBLEMES
I ELS PROBLEMES DELS ALTRES.
LA CIUTAT SOM TOTS
I TOTS NO SOM NINGÚ.
LA CIUTAT PODRIA SER-HO TOT:
ÉS EL FER I EL DESFER
ÉS COMPETIR I AJUDAR
ÉS OBLIDAR I RECORDAR
ÉS CRIDAR I EMMUDIR
ÉS VIURE CADA DIA
LLUITANT CONTRA ELS FANTASMES URBANS.
[...]
Fa molts anys, celebrant un aniversari important
de Pere Quart, ens entusiasmàrem amb els seus bestiolaris i a la
classe les xiquetes i els xiquets escrigueren molts poemes a animals "ignorats":
ROSSINYOL MORSA
ROSSINYOL AMB LA
TEUA PARELLA DE DENTOLES
QUAN VAS PEL CEL CACES
ELS PEIXOS BAIX LES ONES
PAREIXES UN LLAC DE SOL I DESPRÉS
DE CADA MENJADA
I QUAN CANTES EN LLIBERTAT ET
DISPOSES A FER LA MIGDIADA
DEIXES EMBADALIDA Miquel
(10 anys)
TOTA LA HUMANITAT
Arantxa (10 anys)
[...]
després d'haver acompanyat els alumnes
a una exposició sobre la poesia visual de Joan Brossa. A poc a poc,
ells varen anar portant els seus de casa: el poema accidentat, els titulats
Fragància i Plat de spaguetti. Ens resultaven sorprenents i divertits
també."
Rosa Serrano, "La poesia no mossega", dins
Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 11.
Barcelona, Graó, 1977.
inici
POEMES
D'AL·LOTS DE LES ILLES BALEARS
Poemes fets a partir de la poesia de Jaume
Vidal Alcover
(FARISTOL, 5. Col•legi Públic de
Pràctiques. Palma)
3r de primària:
Pilota de goma,
bota, bota, bota,
entre cel i mar!
Bota i puja dalt
i baixa a baix,
bota damunt el
temps pla i...
passa per la mar
Toni Guillem
L’esperança és com un peix
que se t’escapa de les mans
com un gra d’arena
que cau a terra.
Demà la tristesa
desapareixerà
i seràs feliç
Ja sé que no és demà
però no em fugis de les mans
com un peix marejat.
Tampoc com un conill
ni una llebre.
Inventa una cançó
com la del romaní
amb un gran tresor a les mans
Teresa Ruiz
4t de Primària:
A nosaltres ens va agradar molt la seva poesia
i, després de llegir-la un parell de vegades en vàrem fer
diverses versions. Aquestes en són una petita mostra. La poesia
es deia “Ara”.
Me dura l’alegria
i me durarà tota la vida.
Sempre hi haurà sol,
i mai se n’anirà
i de la meva ment
mai sortirà.
Me dura l’alegria
i me durarà tota la vida.
Carlota M. Luna
Ai quin sol que tinc en mi!
M’agradaria que mai s’acabés
i que sempre hi hagués sol!
Seria feliç com ara sóc
Marc Coll
5è de Primària:
Els alumnes de cinquè hem llegit alguns
poemes de Jaume Vidal Alcover. Uns ens han agradat, altres no tant, uns
han estat divertits i altres un poc difícils. Però tots ens
han servit per inspirar-nos i crear els nostres poemes. Aquí en
teniu una petita mostra:
L’HIVERN
La neu que neva,
la neu que baixa,
la neu que davalla.
La pluja que plou!,
la pluja que cau,
la pluja que baixa,
la pluja se’n va.
El calabruix que cau,
la pluja que ve.
El cim de la muntanya
blanca de la nevada,
blanca.
La neu que es fon,
fusa pel sol,
fusa cau l’aigua,
fusa.
La primavera que ve
el sol, les flors , també.
L’hivern que se’n va,
adéu hivern,
adéu...
Catalina Arbona
Si la lluna és plena
em fa mal el cor.
Quan brilla sencera
l’aigua fa por.
El garriguer escolta l’ocell
i no puc viure sense ell.
No li vull fer mal
però sé què fer.
Adéu i fins sempre,
garriguer.
Catalina Reus
6è de Primària:
Els alumnes de 6è hem treballat dos
poemes de Jaume Vidal Alcover: “El lloretó” i “Dues cançons
llunàtiques”. Férem un comentari de text, una il.lustració
i finalment intentàrem crear un poema inspirant-nos en el que havíem
treballat.
EL LLORO NOU
Jo vivia tan tranquil
i em van regalar un lloro,
un amic meu que nom Boro
i que ven molts de pernils.
Ell em va dir:
“Au, et regal aquest lloro;
el vaig canviar a un moro
per un parell de pernils”.
Ara el lloro xerra i xerra,
mira que és bastant pesat;
si xerra durant tot l’any
el mataré amb una serra.
Santiago Ramis
Jo tenia un lloretó
amb plomes verdes i grogues
amb ungles fermes i fortes
i amb un bec molt perillós.
Menjava pipes i dolç,
tot el que a l’abast tenia,
i vaja una fantasia
la que em va fer al dit gros.
Jo li donava amorós
tot el que a ell li agradava;
mai en la vida pensava
que el meu dit fos com un dolç.
Josep Manuel
LA MÍMICA
Com ho fas arlequí,
que tota la gent t’admira
et rossa i al·lucina
quan passa per aquí.
Tu amb les teves mans
tan bé saps expressar
que la vida és molt bella:
la vols aprofitar.
També pots expressar
que la vida és molt trista:
tens ganes de plorar.
Per aquesta raó
admir el que tu fas:
el teu moviment,
la teva expressió,
que m’indica que tens
una mescla perfecta
d’odi i d’amor.
Arlequí, ets el millor!
Cristina Rosselló.
Poemes fets a partir de la poesia de Guillem
d'Efak
(FARISTOL. Col.legi Públic de Pràctiques.
Palma)
-Les mans-
Les mans són per agafar,
i també per escriure,
escrivint una poesia
per en Guillem d’Efak
i fa llumet de foc
davant la seva caseta
que escrivia...
Mª Francisca Coll. 3r Primària.
Un més dos són tres
i els infants ho practiquen cada mes.
Els grans van a la platja
i els petits també
i els petits juguen a l’aigua
i els grans prenen el sol.
Joan Calafat Frontera. 3r Primària.
Els ninets juguen plegats.
Els nins d’ahir ja no són els
d’avui, perquè abans no eren
tants i jugaven al carrer.
No li diguis al teu padrí que
et digui el que és una Game Boy,
però que ell no et pregunti
què era el joc dels xinesos.
Ignasi Montojo, 3r. Primària
Plou i fa sol,
no sé què li he de dir.
La seva cara sense ànims,
no es pareix gens a mi.
Plou i fa sol,
no deu tenir oblit.
Vull alegrar-lo
perquè vengui amb mi.
Ell ara creu
que està tot sol.
Nosaltres intentam
dar-li consol.
Alegra la cara!
Oblida el neguit!
I vine amb nosaltres
que ens tens tots aquí.
Miquel a. Bonnín Noguera. 5è
Primària.
Plou i fa sol
ja tenim un bassiol
Plou i fa sol
l’arc de Sant Martí no està
sol.
Plou i fa sol
les bruixes se pentinen
i canten cançons de bressol.
Plou i fa sol
encara que ho pensis
no et trobes tot sol.
La lluna la pruna
s’ha tret el dol
i l’oratge que bufa
t’eixuga el plor
Eva Vich. 5è Primària
Les
illes
plenes d’alzines
tan i tan petites.
Sentiu la remor
de les ones amb amor.
Illes amades
sou catalanes.
La natura
que sempre perdura
plena de perfums
dins el nostre cor
com una vida d’or.
Illes amades
sou catalanes.
I el blau de fondalada
com s’endinsa dins la mar
s’emporta els records de la Mediterrània
què hermós és navegar.
Illes amades
sou catalanes.
Cinc són les illes
que callades sempre estan
a mercè del vent, les muntanyes
em fan el cor més gran.
Illes amades
sou catalanes.
Poemes fets a partirde la poesia de Miquel
Bauçà
(Faristol 13, CPP, Palma. 5è curs)
SI MIRES EL CEL
hi ha moltes estrelles
però un
núvol les tapa
i és com
si un home
es posés
la capa
Angelina
UNA ESTRELLA
que cercava
una companya per
passejar
quan va trobar
la lluna
ja mai més
tornarà a cercar.
Sònia
AVUI ÉS UN DIA ASSOLELLAT
perquè no
està gens ennuvolat,
aviat es farà
de nit,
i jo me n'aniré
al llit.
EL CEL, EL SOL, LA MAR
el cel blau
amb el sol brillant
la mar blava
verda i blava.
Victòria
Aquest ventit que xiula
aixeca les fulles caigudes
els ocells saluden el sol
amb un cant d'alegria.
Mar
En el silenci de la nit
el vent sona suaument
i el so del vent dematiner
sona com una suau cançó.
Amanda
inici
Alguns poemes de primària
(Mallorca, curs 1997-98)
 |
L’ARANYA
L’aranya lletgina
fa una teranyina,
s’enfila i s’enfila,
tragina i tragina
EL CARAGOL
Ja arriba el caragol
que a poc a poc camina;
porta les banyes al vol
i amb elles examina |
L’ESCARABAT
Petit escarabat
negre i tan malcarat
si surts d’aquest forat
sabràs que t’ha tocat. |
.
.
LA FORMIGA I L’ELEFANT
L’elefant és més
gran que la formiga,
i la formiga és una
bona amiga.
L’elefant sempre estava menjant,
la formiga era una bona cantant. |
 |
.
.
 |
EL MOIX
El moix és negre
com el carbó.
Neda tan àgil
com un tauró |
.
.
EL SOL
El sol s’amaga
darrera un pi;
cansat de lluir
se’n va a dormir. |
 |
.
.
 |
LA TARDOR
La tardor no m’agrada
perquè he de matinar;
m’agrada més l’estiu
perquè puc descansar. |
.
.
LA TORTUGA
La tortuga ballaruga
venga que ballarà.
Ai!, que és de ballaruga,
ai!, que li agrada ballar. |
 |
Ho són tots els que veis amb una il.lustració,
i també:
*
L'elefant
és gegant
el ropit
és petit
*
El sol i la lluna
sempre se passegen,
deu ser que festegen
i es volen casar
inici
CORRECCIÓ MÈTRICA
Si els al•lots escriuen en vers que
no sigui lliure, cal corregir-ne el nombre de síl•labes, així
com en corregim l’ortografia (i no és gaire difícil). Exemples:
LA FORMIGUETA TRISTA
La formigueta està trista
perquè s’ha mort el cargol.
S’ha posat la faldilleta negra (S’ha
posat faldilla negra)
i el mocador de dol (i mocadoret de
dol)
Carolina, 7 anys) (Xerric, Teide,
2n. EP)
Cargol petit (Cargol bonic
cargol bonic cargol petit
poc a poc a poc a poc
i ben lluït i ben lluït)
Helen, 8 anys (Teberosky Psicopedagogia
del llenguatge escrit)
Les estrelles són belles
belles com ovelles (són belles com
ovelles)
Un gatet sobre la neu (un gatet a la neu)
una rosa de marfil, (una rosa d'ivori)
una barana de vidre (i barana de vidre,)
i un pobre ratolí (un pobre
ratolí)
que balla pel camí
Maria Bonet, 7 anys, Reus (Mites i
somnis, La magrana 1986)
Alguns poemes de primària (Mallorca,
curs 97-98):
Ahir vaig pujar a l'autobús (Ahir
dalt de l'autobús)
i vaig veure un ancià (hi vaig veure
un ancià)
que no s'aturava de xerrar (que no aturà
de xerrar)
i me vaig marejar (tant, que em vaig marejar)
La festa millor
és la de l'estiu;
tenim bon humor
i la gent riu (tota la gent riu)
El cel té un gran núvol
és de color blanc,
un ocell passa, (un ocell que passa
el)
atravessant-lo cantant. (travessa cantant
Un poema fet a partir de la Tirallonga de
monosíl·labs de Pere Quart
EL MEU ZOO
Jo tinc un cuc
que treu molt suc
i tinc un llop
que beu amb got,
i tinc un ruc
que era molt brut
i tinc un grill
que li dic Lill;
i tinc un drac
que sap molt de mag, (que és molt
mag)
i tinc un pop
que viu al port,
i tinc un gos
que té el cos molt gros, (que té
el cos gros)
i tinc un gat
que té molt de cap, (que té
un bon cap)
i tinc la serp
que té set (que es mor de set)
i tinc un peix
que té molt greix
i tinc un porc
que viu en un pot. (que viu a un pot)
inici
