* La independència dels països catalans: una bella història  (Miquel Bauçà: muntatge poètic)

* L'amor de les tres taronges (adaptació teatral de la rondalla de Jaume Vidal Alcover)

* II mostra de titelles 





LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS
UNA BELLA HISTÒRIA

Miquel Bauçà

muntatge poètic:
el dijous 13 de gener del 2000, a les 12, al teatre de magisteri (campus uib) (150 persones)
el divendres 25 de febrer del 2000, a les 21,30 h, a la Casa de Cultura de Felanitx (100 persones)
el diumenge 27 de febrer del 2000, a les 12 del migdia, al palau de fires IFEBAL, en el marc de la SETMANA DEL LLIBRE CATALÀ (60 persones)
el divendres 30 de juny del 2000, a les 20, al teatre la cuina (Institut de Teatre de Barcelona. En el cicle Teatre i Universitat) (30 persones)
el dijous 30 d'octubre de 2000, a les 20, al centre de cultura sa nostra de Palma
 

Sobre Miquel Bauçà:

EL QUOTIDIÀ, EN LES SEVES MANS, ES FA INSÒLIT. 
ÉS LA CONTORSIÓ DE LA COHERÈNCIA. 
(josep albertí, 1975)
LES PARAULES QUE JA CONEC, USADES PER EN BAUÇÀ, ESDEVENEN DESCONEGUDES. 
(dolors miquel, 1999)
UNA POESIA TAN FRÀGIL COM LA CENDRA I TAN DURA COM LA RESISTÈNCIA.
(josep albertí, 1975)
-Hi ha algun sentit últim cap al qual aspireu a tendir amb la totalitat de l'obra?
-La independència dels Països Catalans
(Entrevista Sebastià Alzamora, 1999)

De Miquel Bauçà:

* Només un mateix pot ser mestre d'un mateix
* Vagarejar entre imbècils només aconduei x a l'infortuni
* No hi ha res més trist i miseriós que la màgia i la religió
* Psiquiatres. Són pitjors que els traficants de drogues. La psiquatria i afins, fins avui, no té altre objectiu que controlar el veïnat, no pas de descobrir res de seriós. 
* Els intel.lectuals. En aquells temps arrossegaven el cul pels seients dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables.



LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS: 
UNA BELLA HISTÒRIA
 miquel bauçà
 

"Notes i comentaris":

 El recital és pensat per a vuit recitadors, que es poden caracteritzar més o menys (com a mínim per la manera de recitar), als quals s'ha assignat un nom (que ajudi a caracteritzar els recitadors, però no que creï estereotips), que figura davant cada poema o fragment:
 N1 (NARRADOR 1).- Quasi tots els poemes en primera persona seran recitats per un NARRADOR; però com que són tants, es comptarà amb tres narradors: N1 és el narrador dels poemes que sonen més a confessió personal planera TERRA
 N2 (NARRADOR 2).- És el NARRADOR dels poemes en primera persona més crítics, més socials  LILA
 N3 (NARRADOR 3).- És el NARRADOR més cru  GROC
 V (VIDA).- Recita poemes vitals, més referents a la nostra ànima poètica  BLAU
 VS (VIDA-SEXE).- Recitador dels poemes que expressen més vitalitat sexual.  VERMELL
 P (POLÍTICA).- Per als poemes amb més contingut polític.  NEGRE
 R (RELIGIÓ).- Per a poemes relacionats amb la religió, però també amb la pedagogia.   BLANC
 S (SOCIETAT).- Per a poemes amb més càrrega social.   VERD
 

ROTLLE

N1
 Vaig néixer un 7 de febrer de l'any quaranta i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe. No sé si va ser per venjar-se o senzillament moguda per un instint d'imitació. Efectivament, quatre mesos abans, jo m'havia fugat de casa, aprofitant l'avinentesa que el pare, home molt temerós de Déu, havia convingut de lliurar-me a una secta de devots varons pagesívols, encara amb l'ardor d'haver guanyat la guerra.

 Tots aquests fets tenien com a escenari una llar campanyola de la zona sud-est de la més gran de les Illes, llar edificada per l'avi matern amb peces de marès, que extreia ell mateix d'una pedrera d'allí a la vora. Aquest avi havia marxat a l'Argentina, en un transatlàntic tot ple d'esclaus, que bevien, cantaven i suaven dins la bodega. En aquest país es va enyorar tnat que hagué de tornar, sense portar altra cosa més que un revòlver que, ben aviat, es va rovellar, exposat als mals tractes de les criatures.

 Així, els hiverns, els passava en companyia d'aquells devots, a la Capital; a l'estiu, en canvi, ajudava el pare en la seva passió més definida: construir parets seques per tal de dividir i subdividir un tros de garriga, que s'havia comprat amb les joies de la seva esposa.

 Això va durar fins als meus divuit anys. A partir d'aleshores, no crec que calgui fer esment a res d'especialment notable.
 

R
Drets, escolten la Sibil.la
homes públics, convençuts,
i després el crit de l'orgue.
El punxó del ganivet
o el canó de la pistola
sempre els surt de la butxaca.
 

N3
Un cop dins el paradís,
vaig sentir eguinar-me l'egua,
i m'ho feia de com quan
era just una pollina.
Els badius desabrigats,
les peülles amb rosada,
aquell hàlit vigorós...,
expandida, esponerosa,
ritme greu i lenitiu...
Altre cop ens encontràvem.
 

S
Solitud, La. [...]
 El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que delegem. Ni el mot ni el conpte no existirien si no fos així. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud. És la tortura millor trobada. 

P
 Es perllonga el pedreguer. La garriga, ardent, ens fereix la cara amb albons. Dins el gran sol, les extremitats, fins la del sexe, es rebel.len, s'enrigideixen i els ulls difícilment d'acluquen. Sabem, però, que, en arribant, podrem fer aquella mesurada contorsió, gosar obrir la boca, rentar-nos de pecats inútils, jugar dins el pou amb fang, untar-nos l'escrot amb la rosada. 
 

V
Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.
 

VS
Les foravileres de Provença
fan mamballetes.
Ben arreplegades
s'alcen les faldes.
Els nins sense alè
miren les cuixes;
després corren al port
a espolsar-se les sandàlies.
 

N2
Del nas, pulcre, em trec la gota
que es congria d'un plegat.
Pel passeig avui desfilen
cavalls, carros i blindats.
 

MOVIMENT CAP A SERP
 

N1
Oh mumare, mumareta,
sort que vau poder fugir.
Ara al cel ja menjau dolces,
asseguda a un balancí.
 

R
ÉS UNA SOCIETAT
 que és corrupta, de natura,
 és a dir, patriarcal.
 Fa pudor, però perdura.
 

N3
Comiats, Els. Els humans tenen el costum de plorar quan s'acomiaden. No li veig el sentit, però ho fan. Fins i tot, el meu pare ho feia. I era molt desagradable, car, tot fent.me petons, que era repugnant, em deixava la cara mullada, entre les llàgrimes i la saliva. Ho havia d'endurar cada trimestre, quan tenia el peu a l'estrep de l'autobús. Aprofitava el darrer moment per cometre la malifeta.
 

S
Treball, El. [...]
 Treballar és l'aliment i la cura de l'ànima. El cos està dissenyat per a l'acció. El pensament s'ha produït com un fong. Ara cal posar l'atenció al fong. No a l'inrevés, com és de moda, avui dia.
 

P
La xardor, l'esgotament,
els rellotges de les viles,
el rector, l'ajuntament,,
els orats i rics notoris,
els coets, la fira, el sant,
els confetti, marxa i banda,
els confits, els cacauets,
i pertot l'Imperi, l'Himne.
 

V
Els abercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.
 

VS
Els diumenges fa miracles:
    cura els cecs vora el Mercat
    i durant els altres dies
    entra i surt dels llogarrets
    engolint la llet dels mascles.
    És tot el seu aliment:
    tothom diu que és una santa.
 

N2
Vaig sortir de casa
amb les butxaques plenes
d'aranyes de plata.
Vaig pujar a l'autobús.
Es veu que algú 
em va tocar l'espatlla:
varen tornar vives,
varen començar
a mossegar-me la cuixa.
Jo suava i les premia.
Vaig davallar
i vaig córrer cap a casa.
Em vaig eixugar la suor,
vaig estendre els pantalons,
em vaig pintar amb iode les ferides.
Des del terrat podia veure
que un ventet fresc de ponent
inflava milers de bragues.
 
 

SERP
 
 

N1
Potser avui m'he fet enfora:
m'he perdut a la mar gran.
Mal que cridi i que gemegui,
sé segur que no em veuran.
 

R
 ìCrec en un Déu...î. És una mesquinesa.
 

N3
Déu meu, sort que de jove vaig aprendre a pelar-me-la
 

S
Saviesa popular. [...] És greu perquè impedeix clarament als possibles individuals de provar de fer-se una saviesa pròpia i a mida: floten, somnàmbuls, dins aquestes aigües fètides i ambigües de les consignes de la saviesa popular. [...]
 

P
Amb guix ho han escrit a la pissarra.
Amb civilitzats, correctes i cal.ligràfics signes
ho han escrit a la pissarra.
A les onze li toca morir a Esteve Canals.
Ell hauria volgut, per exemple, estimar,
matar algú. Ara ja no vol...

El recolzaran a la paret del pati i
els ocells piularan, saltaran i s'estimaran
damunt les branques dels arbres del pati.
Creurà aleshores que deixar la vida
és un gest més com treure's el capell i deixar-lo.
Però ja no podrà creure res pus
perquè els soldats ja hauran carregat,
hauran ajustat aquells exactes ploms per a ell.
Els soldats tindran una certa pressa
i Esteve Canals es torbarà intensament
i tot aleshores serà massa tard.
 

P
Intoxicació. [...]
 La Dictadura bàsicament fou un estat d'intoxicació col.lectiva. Un fenomen d'aquesta intoxicació era pensar que quan s'acabés tot canviaria. I això ho pensava tothom. Si no és sota els efectes d'una toxina, hom no pot pensar coses tan extravagants com aquesta. 
 

VS
Descoberta de l'espècie, La. [...] El mestre, a part de ser un porc i un beneit, era un pobre colló [...] 
 

N2
Cada dia vaig a escola.
Elo pupitre és al seu lloc.
Duc el llapis, la plagueta.
M'hi consagro resolut
i resolc l'endevinalla
de quin és el nombre ver
de vitralls a l'oratori.
 

MOVIMENT CAP A RECTANGLE
 

N1
EM DEGOLLO A L'ESCENARI,
 però el públic no m'entén...
 Ho sabia...! Preveient-ho,
 -per poder-ho repetir-
 m'he fet fer el raor de goma.
 

R
Atributs o propietats divins, Els. [...]
De petit, aquest era un tema major de les meves reflexions: ìcom era possible que si ho sabia tot, tot, especialment el futur, no feia res...î Ara entenc que quan els mossens insistien tant en aquest punt no pensaven més que en una cosa: que no ens masturbéssim. La masturbació els era especialment odiosa, car era l'única cosa que sabien que es podia fer en solitari i tenia el plaer garantit. Els plaers que ells podien manifassejar -els derivats de la paidofília o sodomia, per ex.- no els causaven la menor preocupació. [...]
 
 

N3
Al pis on m'ajec
i em masturbo
la porta mira al replà,
i diu un no solemne
com totes
les de l'escala.
En canvi,
a la part de darrera 
hi ha un balcó obert
a tots els terrats
per on es passegen
senyores mostrant faldilla
i senyors amb mariol.lo.
 

S
Caràcter, El. [...]
 Tan extravagant com ìpersonaî: ìIndividu humà que transcendeix la realitat físico-biològica, gaudeix d'una radical sobirania, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destíî. Delirant. Sembla la definició que es pugui donar a si mateix un brooker de Wall Street. Massa coses per a una criatura humana. Greta Garbo no era res d'això.
 

P
Parla amb prosa com un porc,
    de la Casa de la Vila,
    arborant-se a si mateix
    amb bandera forastera,
    protegida pels venals.
    La corrupta pagesalla
    està atenta i assenteix,
    escortada pels esbirros,
    un llenguatge que no entén.
 

V
Poeta, Un.
 Un poeta és aquell que copsa l'Univers i no només la veïna del replà, i a més no pretén explicar ni una cosa ni l'altra. [...]
 

VS
Pràctics, Hem de ser. Quan tinguem ganes de pelar-nos-la, fem-ho encontinent.
 

N2
ERA LOCUTOR DE RÀDIO.
 He passat per mèrits propis
 a la televisió,
 on em basta una ganyota
 per fer caure qualsevol:
 fins al rei, li faig paüra.
 Ara: tot ho faig per bé.
 Els pagesos em veneren.
 Les mestresses més rebels
 ja no pensen pel seu compte:
 s'han retut al meu dictat.
 Avui dic, com per provar-m'ho,
 que tothom es farà ric
 i demà dic el contrari.
 Sempre em donen la raó.
 Ni els déus tenen més força.
 

RECTANGLE
 

N1
JA NO VAIG ALS CEMENTIRIS.
 Un diari em fa el mateix:
 tot és ple de morts que parlen.

R
Gaietat, La. [...]
 La gaietat és un fenomen més vast de com es mira o es mirava al meu temps, car no és ni de molt un fet estrictament sexual, lligat a una conducta sexual determinada. Així, hom pot dir que el papat i el catolicisme enter, potser, són fets gays. Així no hi hauria tanta diferència entre un sex-xhop i el Vaticà. Per no dir líhitlerisme, que, com tothom ha observat, té un component marcadament gay.
 

N3
Reeiximents majors. Haver prescindit del paper higiènic -que, a part de col.laborar en el manteniment de la forest tropical, m'ha curat les morenes sense cap medicament-, de la dutxa i del llit. I de l'aigua calenta. M'haurien de donar un premi. A part que no tinc cotxe: pol.lució zero; estalvi d'energia: un deu. [...]
 

S
Convertir-se. [...] 
 Si apreuo la catalanitat és per necessitat; en el sentit que també és necessari el fetge. Ambdues coses no són optatives.
 

P
L'escrutini ha estat molt d'hora
   Vint-i-set han dit que sí:
   ara hauran d'executar-lo.
 

V
Avui sabem que els pell-roges,
deu mil anys abans de Crist,
franquejaren quasi d'esma
allò que és l'Istme de Bering,
seguint ramats de bisons.
 

VS-V
-QUÈ HE DE FER PER NO PLORAR?
 -El millor és suicidar-te.
 -Però això és massa gros...
 -Doncs, no ploris, ploramiques.
 

N2
Immortalitat, La. [...]
 Al meu temps, els intel.lectuals [...] arrossegaven el cul pels seients dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables. [...]
 

MOVIMENT CAP A ROMBES
 

N1
SÓC MISÀNTROP? NO, NO, GENS:
 no menystinc la resta díhomes,
 car em menystindria a mi,
 però no són tolerables,
 tal com són, ara mateix.
 Demà, quan trobin els somnis,
 tornaran més passadors,
 però mentre això no passi
 no res no servirà per
 gosar entrar en la saviesa,
 car llurs somnis han de ser
 correctius i pedagògics
 com els meus, sense unió
 amb all,ò que faig de dia.
 

R
Actitud inicial, L'. [...] No hi ha res més trist i miseriós que la màgia i la religió.
 

N3
TINC TANTS DíANYS COM TíIMAGINES,
 filla meva, cotorró...!
 Au, ajeu-te i fes via,
 que tinc pressa! Haig díacabar
 de resoldre aquests encàrrecs.
 

S
Quatre barres, Les. Si fos l'alcalde de Barcelona excavaria quatre túnels a sota Montjuïc, destruiria totes les construccions que ara l'enlletgeixen i hi deixaria créixer les plantes naturals, les males herbes... Res de jardins mediterranis. 
 

P
Iberisme, L'. [...] 
 -Sempre ha acabat malament: sang, desolació, destrucció i algun poema dolent. [...]
 -Ha tingut sempre més èxit que la pancatalanitat, per moltes raons, que no seran mai ni anomenades a la Universitat. [...]
 

V
Acostumar-se a acostumar-se. Vagarejar entre imbècils només acondueix a l'infortuni.
 

VS
Experimentar, La nostàlgia d'. Realment, comencem a acabar les possibilitats de fer provatures, a mesura que trobem la solució perfecta. Per exemple: en música ja hem acabat. Abans, el ritme de moda canviava cada temporada. Ara, ja fa quaranta anys, que és el mateix, car és el més natural: és el ritme del cardar simplement. La follia i hipocresia del ritme del vals implica un estat molt primitiu i poc seriós. 
 

N2
Cent perruquers, Els. Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria  de sobres justificada l'existència de les grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun perruquer m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut.
 

ROMBES
 

N1
SÓN ELLS QUE HAN DE CONSTRUIR
 les muralles de la pàtria:
 no pas jo, que ja les tinc
 ben bastides dins de líànima,
 amb els rebles de metall.
 No ho faran, perquè no volen.
 

R
Papa de Roma, El. [...] 
 Té un gust molt humà: prima la reproducció de l'espècie per poder gaudir després de les guerres, exterminis. Està molt més enderiat en la reproducció que no pas en les atrocitats: si fos el contrari aniria a Ruanda a fer-se matxetar i enterrar com els altres. Probablement, Jesucrist ho faria. Al Papa li agrada més mirar-s'ho. 
 

N3
Sex-appeal. En dec tenir tan poc que en tota ma vida només he rebut dues propostes en aquest sentit i totes dues de gays que devien trobar-se en una situació límit. M'ho fa suposar que ambdues vegades fou en hores de retirada, en què tothom ja ha fet la tria i la collita. 
 

S
Descomposició. És el que pateixen les tribus catalanes més perifèriques, car són incapaces de ser, d'una manera o altra, i incapaces de poder no voler ser d'alguna manera presentable o raonable. És un fenomen poc freqüent i hom el demonima "descomposició controlada o singular", en terminologia científica. 
 

P
LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA
 ha estat un fracàs buscat
 car líefecte ha estat contrari:
 els que líhavien après
 han tornat a reciclar-se.
 Parlar avui en català,
 a líEixample, és menyspreable,
 car els nostres enemics
 han vist clar que basta i sobra
 parlar alt, alçar la veu,
 i hom canvia de llenguatge.
 El missatge ha estat ben clar:
 podem perdre líidioma
 i de fet no perdrem res:
 un record de la família.
 Líimportant: tirar endavant
 no fer el ruc amb ximpleries. 
 

V
TOTHOM VOL SENYOREJAR
 el domini del veí,
 si síescau, assassinar-lo.
 Un poeta és aquell qui
 no té aquesta dèria baixa:
 prefereix de destruir
 aquest joc porc i gregari.
 Per això, no és entès,
 però avui el món comença
 a donar-li la raó,
 mal que sigui a bufetades...
 

P
Mediterrània, La. La cultura d'aquest nom, a part de no existir, és una grosseria. [...]
 Cada tribu cultiva i pateix uns mites específics. La mediterranietat és un d'aquells que els catalans fóra molt convenient que ens en desempalleguéssim. [...]
 

N2
No podré participar
    en la guerra venidora,
    que ens haurà d'alliberar
    d'aquests enemics tan nicis
    i tan nostres, fa tants d'anys. 
 

MOVIMENT CAP A SERP

N1
Hi ha dies que líestimo,
    malgrat tot, malgrat el temps.
    Les veïnes se níadonen:
    moc els mobles, pinto el marc
    de la porta del vestíbul:
    les motllures, color falb,
    de vegades lapislàtzuli...,
    resolut i amb gran vigor.
    El bany és un cul de monja:
    les aixetes i el bidet
    enlluernen. Les aranyes,
    me les guarden: no vull pas
    que distreguin o que ensurtin
    líestimada que vindrà...
    És aquí: truca a la porta.
 

S
¿D'on venim, on anem? Correcte: ¿què cony som?
 

N3
MíHE FET FER UNS COLLONS POSTISSOS.
 Meíls cargolo un dia al mes,
 el que surto de cacera.
 Míhan donat bon resultat.
 Fins ahir, ho ignorava.
 

S
NO TENIM CAP MÉS PROBLEMA
 que la circulació.
 Si tinguéssim autopistes,
 no ens caldria cap govern
 ni cap altra regla interna.
 

P
Premi Nobel de la pau, El. A ulls clucs, jo el donaria als autors del nou mapa de Bòsnia, que l'han fet en menys d'un tres i no res i sembla que tothom hi ha estat d'acord, encontinent. Qui ho hagués dit fa mig any, a Banja Luka| Els catalans els hauríem de contractar, però primer hem d'arribar a les mans, car aquests experts només actuen si hi ha proves que hi ha hagut sang i en una quantitat suficient. 
 

V
Tractar amb gent intel.ligent
    té el confort inapreuable
    de poder dir estirabots,
    sense témer una catàstrofe. 
 

VS-V
EN TENS GANES O NO EN TENS...
 -No ho sé... -Tocacampanes!
 Això es sap. Aquí el que passa
 és que ets un carallot
 dels més grossos... Au, fes via...
 

N2
ELS QUE EM TENEN PRESONER
 no només parlen per ràdio,
 parlen dintre i fora, arreu.
 Els barrots no són frontera.
 Què puc fer? No res: demà...
 I escoltar la CNN.
 

SERP
 

N1
QUIN PROFIT EN PODRÉ TREURE
 díanar al parc aquesta nit?
 Cap ni un, en aquella hora.
 Per això hi haig díanar:
 per això convé que ho faci.
 

R
Dolenteria de la gent, La. [...] la gent no és dolenta. Que ho vulgui ser és una altra cosa. L'Església catòlica és un intent desesperat de voler que la gent ho sigui. Si no ho fos, el Papa ja no podria fer més viatges i discursos sobre l'amor. [...]
 

N3
Seguir el joc de l'engranatge?
Fer esvoranc i obrir-me call?
¿Fer carrera de solista
i donar la volta al món?
Què cal fer...? No res, per ara.
 

S
Crear, L'acte de. [...] És magnífic perquè consentim que l'ànima pugui obrar com li plau, planerament. Perquè li deixem fer el que vol, sense haver de pensar si serà escaient o no. [...] La llibertat és el fonament de tota creació.  [...] Si la població no crea res, no és perquè no pugui ni vulgui eventualment, és perquè està d'acord amb tot, en el fons i en la superfície. Forma part d'un conjunt meravellós. Fora absurd que volgués rebel.lar.se.
 

P
Anarquisme, L'. És un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat.
 

V
QUAN ELS SENTIMENTS NO CORREN
 és que no són sentiments:
 són convenis, hipoteques...
 Més que res és molta por
 tolerada i agraïda,
 car, per força, els sentiments
 corren massa, no podríem
 deturar.los. Impossible!
 

VS
La polla negra tenia
una cama trencada:
amb els ulls rojos,
amb el peu esquerre
i l'ala dreta
s'arrossegava
dins les buines 
de l'estable.
Els galls adolescents
feien cua
per tirar-se-la.
Després,
mirant al cel
de la inútil feta
en feien un escàndol.
(el noble joc, 1972)
 

N2
De sobte, damunt un ull
aparegué, rodona
una grossa llàgrima,
a punt de rodolar
damunt la taula.
Sense que ningú s'hi fixés
vaig tirar-me-la davall
una sabata.
 

MOVIMENT CAP A ROTLLE
 

N1
I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.
 

R
Pedagogia, La. [...]
 Als nens, més que ensenyar-los coses, el que haurien de fer els mestres és ensenyar-los a esborrar o saber canviar les idees que ja porten. És infinitament més instructiu eliminar una beneitura que aprendre mil veritats. [...]
 

N3
El roser
del teu terrat, 
quan feia vent
s'ajaçava:

treia el cap
per la meva finestra.
 

S
Dependència, La. Se n'ha parlat molt i s'exalça. Penso que és un error, de fer-ho: una beneitura. Ja sé que tothom depèn de tothom, però també és cert que tot depèn de tot. Per això mateix, hom hauria de fer l'elogi de la independència sistemàtica, perqupe si. [...]
 

P
Revolta, La. [...]
 Allò que resulta sorprenent és la no revolta d'un humà: accepta la seva condició i la seva situació, plàcidament, com un ramat d'ovelles. Les úniques manifestacions de revolta són origindades a causa dels seus veïns. [...]
 

V
ÉS INÚTIL ESCATIR
 El voler de la nostra ànima.
 Cada instant té el seu voler
 i hom l'ha d'atrapar en l'aire.
 És damnatge no poder
 proposar-li una alenada.
 

VS
MAI NO HAS DE TOLERAR
 que seít riguin a la cara.
 Si no saps el que has de fer,
 sempre pots girar líesquena.
 

N2
Déu no ho vol, no sé per què.
    Jo no puc estar pendent
    dels capricis o criteris
    d'un que em mira i no fa res.
    Si sóc jo que he d'arriscar-me
    he d'estar d'acord amb mi.
    Tots els àngels també ho pensen.
 

ROTLLE
 

N1
En la fosca de la nit
    sento com el mul rosega
    les faves dins del cofí.
    Un soroll tan agradable
    m'allibera i em torna a mi.
 
 

__________________________________________________________

Recitadors: Maria Antònia Mora, Bàrbara Bauzà, Marta Garcia, Josep Juan, Judit Mascaró, Raquel Olmedilla, Cristina Palmer, Cristina Salom, Magdalena Servera, Estefania Reus
Ajudantia: M. Àngels Capó, Xesca Pilar Morey
Escenografia: Toni de Cúber
Direcció: Antoni Artigues i Toni de Cúber
 

Foto: Marc Castejon


el canvi de miquel bauçà
(Antoni Artigues, presentació a la Setmana del Llibre en Català, 9-3-99; publicada a Pissarra amb una selecció de poemes)

 Vàrem convidar Miquel Bauçà a participar en aquesta presentació dEL CANVI, i ens va contestar amabilíssimament amb una carta on s'adjunta un inèdit de més de cent pàgines: Els estats de connivència (2/11/99) en què treballa ara mateix Miquel Bauçà. Diu: "Ara estic treballant en aquest text. I hi estic compromès de tal manera que és inimaginable qualsevol defecció, excursió, etc." "En principi, el que t'adjunto és només un deu per cent del que serà." "Aquest llibre [El canvi] com els Estats, tenen una voluntat doctrinal, fixativa i correctiva, tan abrandada com la del Ramon Llull. És a dir, tot el contrari dels castells de focs o les bromes visuals."

 Josep Albertí, un dels crítics més oportuns i incisius (i que no ha abandonat mai la crítica: ara l'exerceix per ventura d'una manera més marginal però continua tocant-hi), Josep Albertí, el 1975 ja parla d'algunes característiques de la poesia de Miquel Bauçà. Diu: "[...] Miquel Bauçà amb "Una bella història" traspassava la vulgaritat, per oferir-nos la bellesa aspra d'un costat del quotidià que, en les seves mans, es feia insòlit. Als vint-i-dos anys, aquesta no era troballa de poc valor. [...] "Notes i comentaris " és un llibre de poemes on es juga amb el significat, més que mai, del quotidià nostre com un element d'absurd. És la contorsió de la coherència. Frases sentides, pensaments com una fletxa, situacions grotesques, el paisatge bucòlic o l'urbà tenyits del que està més enllà del real, una poesia tan fràgil com la cendra, i tan dura com la resistència. [...]" "Un destí marca el poeta: la reflexió sobre la cara oculta de la realitat."   (Notícia de Miquel Bauçà. JOSEP ALBERTÍ. Diario de Mallorca, 30 novembre 1975, diumenge)

 I aquestes observacions continuen essent bones per a la producció de Miquel Bauçà posterior a 1975, encara que alguns professors universitaris ja no es molestin a llegir-lo i es limitin a dir que des de Carrer Marsala està descarabutat, que ha trabucat. És clar, Miquel Bauçà és massa heavy per als venuts. Hi ha massa retrats, ben lletjos dels que viuen fora de si, dels que viuen per una mamella (de diners, de càrrecs); els descarabutaria massa a ells els esquemes. És més fàcil tractar-lo directament de boig. Ell mateix en parla en alguns poemes dEls estats de connivència:

TOT DíìEL CANVIî ÉS VALUÓS:
 per raó que és el meu ésser,
 és a dir, la Veritat,
 que hi és dita en forma nova:
 això fa allunyar els cretins,
 les mestresses desvagades
 i els que fan col.leccions,
 la qual cosa és garantia
 de la seva qualitat,
 de l'encert de la proesa.

 Miquel Bauçà, fou entaforat dins el realisme social, però qui el situa bé és Josep Albertí, que diu: "el quotidià en les seves mans es fa insòlit", que diu que la poesia de Bauçà és "la reflexió sobre la cara oculta de la realitat", "la contorsió de la coherència", "una poesia tan fràgil com la cendra i tan dura com la resistència." Miquel Bauçà és el mateix des d'Una bella història fins a Els estats de connivència (encara sense acabar); Miquel Bauçà és d'una peça, d'una peça tan fràgil com la cendra i tan dura com la resistència. 

 El canvi entronca amb l'anterior de Miquel Bauçà. Hi entronca, però va molt més enllà. Cada nou llibre de MB dóna llum als anteriors. Hi prima sempre una reflexió sobre la vida, sobre els humans... El canvi de Miquel Bauçà descriu un canvi, i és realment un canvi, un canvi de punt de vista, una destrucció del sentit comú que manté la situació actual (és un tractat metafísic de l'ésser el S xxi i no un tractat de tòpics, arcaic, de fadrí amargat al casino, com són els escrits de més d'un que planeja).El canvi, és un manual d'instruccions de l'eremita, de l'home que vol el canvi, que fuig de l'estultícia del veïnat (hi trobam uns temes recurrents: Independència dels catalans / Els nostres enemics / Amèrica / Estultícia / Somnis / Transformació / etcètera.

  El canvi és una reflexió sobre els humans molt profunda, sincera, intel.ligent i que transmet llibertat al pensament.  Això és el que fa pensar, somriure i esclafir de riure amb una rialla fresca quan hom llegeix Miquel Bauçà (com també Vicent Andrés Estellés i Brossa).El canvi, com tota la poesia de Miquel Bauçà, no són anècdotes. La concreció que hi ha arreu no és anecdòtica, sinó exemplificadora. La mostra, és que no hi ha noms propis, poquíssims; un és Chomsky: Bauçà voldria fer una gramàtica universal dels somnis

 Si hom llegeix algunes entrades  díEl canvi difícilment copsarà res (és com llegir un paràgraf d'una novel.la o d'un assaig).  Moltes entrades no s'entenen fins que no has trobat el mateix concepte àmpliament explicat a moltes altres entrades. Per això, no hi sobra res, no és massa llarg: no perd el fil en 500 pàgines, ans al contrari. És un assaig amb una estructura molt informàtica: llàstima que no s'hagi editat per Internet: a base de linkcs: permetria veure més encara la consistència de la teoria. i també de veure'n les seves contradiccions, ja que és un llibre obertament, volgudament, contradictori (ben sovint les contradiccions no són més que matisos d'una mateixa realitat).
 


Més informació sobre Miquel Bauçà
 
 




l'amor de les tres taronges

Adaptació de la rondalla de Jaume Vidal Alcover
amb un pròleg de Josep Maria Llompart.
 

* El dimarts 4 d'abril a les 12 al Teatre de 
Magisteri (preestrena per als escolars) (240 persones)
* El dijous 6 d'abril a les 12 del migdia al 
Teatre de Magisteri (Campus UIB) (250 persones)
* El dijous 6 d'abril a les 8 del vespre al
Teatre Municipal de Palma (100 persones)
* El divendres 7 d'abril al matí: sessió escolar al
Teatre Municipal de Palma (150 persones)
* El dimecres 12 d'abril al matí: sessió escolar al
Col.legi Ramon Llull de Santa Maria (120 persones)
* El divendres 5 de maig a les 9,30 del vespre al
Teatre Municipal de Vilafranca (100 persones)

TRENTA ANYS DE L'AMOR DE LES TRES TARONGES

 Encarna Viñas, fa més de trenta anys, va iniciar les activitats teatrals a l'Escola de Magisteri de les Illes Balears.  Ella mateixa ho explica: "Tots els que creim que en qualsevol treball docent importa molt més l'educació, la formació, que no la instrucció rònega, atribuïm gran importància a les tasques circumescolars. Aquestes activitats poden donar unes vivències i posar patents unes capacitats d'acció." "És clar que, des del punt de vista de l'art escènic, els nostres muntatges tenen moltes deficiències; però cal recordar que els intèrprets són alumnes díun centre docent, que no són professionals, ni tan sols afeccionats [...]; el que en definitiva compta no és el resultat, sinó la tasca col.lectiva, l'esforç i l'entusiasme que ja són, per ells mateixos, una lliçó de pedagogiaî. (Lluc, maig de 1971). I el 1970, ara fa trenta anys va muntar L'amor de les tres taronges, amb tots aquells jovenets i amb l'ajut de Melcior Rosselló de l'Escola de Pràctiques, que veien aquestes activitats com una embat d'aire fresc.

 Recordant aquests temps, Encarna Viñas escriu ara: "La feina docent dirigida als futurs mestres, tots sabem que és especial: ha d'ésser més educativa, formativa, que informativa o cultural [...] és la formació humana.  [...] Escenificàrem moltes obres amb molts pocs mitjans [...] Les ganes de l'actuació feien superar tots els entrebancs. [...] Si em fan explicar per què sortia bé tot, diré que era per les ganes que hi sortís. [...] Només puc afegir que m'omple de satisfacció que ara, passada més d'una generació, es torni a escenificar aquella peça que amb tanta il.lusió férem tots en una època tan difícil."

 Totes les paraules d'Encarna Viñas són exactes encara avui. Les activitats teatrals i poètiques de Magisteri Teatre-Mag Poesia van encaminades a la formació humana, a l'humanisme (per contrarestar una educació descarnada, tecnòcrata, tendent a formar mestres i ciutadans aprofitats, iuppies, escaladors -i mai subversors- del poder establert). Els estudiants de Magisteri, amb aquestes vivències teatrals i poètiques no només aprenen a donar vida a textos poètics i teatrals , a treballar junts, a expressar-se, a viure la literatura, sinó que també entren en contacte amb els poetes i dramaturgs catalans, els prenen coneixença i estimació. Tots els autors que hem conegut són lluitadors per una vida digna de la nostra nació catalana, dels Països Catalans (ara que n'hi ha massa que donen per bo l'statu quo de les autonomies (que paguen bé els seus comparses); recordem només unes paraules de Josep Maria Llompart: ìBé, jo no fa gaire, vaig dir que creia en uns Països Catalans lliures i socialistes dins el marc de l'Europa dels pobles[...] a la independència dels Països Catalans, crec que síhi ha díanar."
 
 

REPARTIMENT

BERNADET   guillem company
AMOR    margalida torrens
GEGANT 1, 2, 3/ REI            tomeu dalià
PADRINA   celi rosselló
PADRÍ              virgínia sesé
DAMA    francesca adrover
CAVALLER   aina marí
JAIA    llucia mateu
VEÏNA   àngels barceló
REINA              estefania reus
GEGANTA 1   mari tere luna
GEGANTA 2   cristina ramon
GEAGANTA 3  patrícia fuentes
DONA VELLA  sílvia caraballo
AMOR 1   isabel reinés
AMOR 2   margalida manresa
DONA LLETJA  marga calvo
CRIATS   maria fca. vicens i aina boyero
AMICS D'EN BERNADET pere antoni canyelles  i mari tere
                                              luna
GEGANTS   francesca adrover, sílvia carballo, 
                                              francesca vicens, celi  rosselló, 
                                              llucia mateu, mari tere luna, tomeu dalià
VEU DE LA SERP  aina boyero
VEU DEL LLEÓ  estefania reus
VEU DE LES FORMIGUES cristina ramon

PENTINATS         llucia mateu i margalida torrens
VESTUARI           antònia martí i maribel moyà
LLUMS                 maribel moyà
REGIDORIA         celi rosselló
SONS                    miquel bordoy
XEREMIES           joan albons, pascal lopez
MUSICACIÓ         pere antoni canyelles
MÚSIQUES        El cant del ocells (Josep Carreras), Líamor de les                           .                            tres taronges (de Prokofiev), Sirenes (de Debussy)
DECORAT I CAPGROSSOS rosa pozo, aina planisi, lorena martin, mercè fuentes, maria pilar cladera, maria hernandez, cristina gonzalez, catalina bibiloni, maria bernat, llucia socias, marc repiso, carme espasandin, assumpció giménez, antònia martí, fani adrover, estefania reus, araceli rosselló, cristina ramon, sílvia caravallo, guillem company, margalida manresa, araceli prieto, emma garcia
DIRECCIÓ              Antoni Artigues






QUÈ ENS EVOCA L'AMOR...?

  El grup de teatre de L'amor de les tres taronges vol dedicar algunes tendres paraules a una de les més emblemàtiques de les rondalles mallorquines.
  Trenta anys després de la seva primera representació, aquesta obra ha estat més que una simple forma d'assolir crèdits pràctics: ha suposat que molts de nosaltres ens estrenàssim en el meravellós món del teatre -aquest món on tot es comparteix i es viu de ben a prop. 
  A la vegada, ens ha donat l'oportunitat de fer nostra una de les històries que mai passaran de moda perquè pertany a un dels tresors més estimables: la cultura catalana, la nostra cultura.
  "Un llumeneret blau. Hi arribarem, si a Déu plau!" Aquest llumeneret blau serà, sens dubte, el principal motor de l'obra, una obra protagonitzada per personatges tan diferents com poden ser l'innocent i aventurós Bernadet, la maleïda jaia, els gegants, els amors, o l'estol d'animals feroços.
  L'amor de les tres taronges és una història divertida que amaga, al mateix temps, una trama amorosa i la màgia que tots duim dins. 
  "L'amor de les tres taronges era lluny, dins un llunyedar..." Avui és amb tots nosaltres.
  Gràcies per haver vingut.





DIBUIXOS FETS PELS AL.LOTS DE SANTA MARIA (4t a 6è de P.):














Vegeu el guió d'un dels guions (que no figura el programa):

SUPER Z

Muntatges teatrals
Recitals poètics
pàgina presentació MAG POESIA


MallorcaWeb  i  Antoni Artigues