sonets a eurídice
(1955-1961)
Douce, belle, amoureuse et bienfleurante Rose
Ronsard
Alegria, alegria d'alegries!
Vet ací, amor, que m'ha renovellat
la cançó d'altre temps i, així, m'has dat
hostalatge a les teves rodalies.
Si abans comptava lentament els dies,
hoste del goig, avui m'he descomptat:
anys enllà, fums i tràngols de l'edat,
plenitud, alegria d'alegries!
El món és ben sencer, no té pecat:
s'han encetat les negres llunyanies
i el sol s'emprèn de tot el seu esclat.
Bella, arreu, la florida dels migdies!
Jo hi he collit la rosa i m'ha bastat:
alegria, alegria d'alegries!
Haleine contre haleine
Ronsard
Aquí voldria jo tenir-te, al llit,
on la font de la pena s'esgarria,
angúnia de tot, malenconia
acumulada als angles de la nit.
Aquí voldria jo que el meu profit
de vida maduràs, aquí voldria
reposar per a sempre l'alegria
i ella només, aquí, pit contra pit
i boca contra boca, fecundíssim
el nostre greu contacte i l'abandó
de l'esperit, de sobte menudíssim,
de sobte immens, aquí, quan la llecor
de la vasta esperança ens repartíssim:
a tanta destrempança, tant amor.
Morir me plau car no em té prou lo viure
AUSIÀS MARCH
Les mans de cap al cel, orb de virtut
-la carn no peca ja ni s'equivoca-,
ara que el meu dolor potser provoca
en altres món alens de joventut,
ara reclam, davant la plenitud
-massa pel cor; mes per la pena, poca-,
aquella part i delme que em pertoca
de mort pel gran amor en què he viscut.
Perquè he estimat i no he estimat de bades:
cel he estat, altre temps, tan bell i fort,
que treia el sol a força de besades.
Però he tornat infern: clot de dissort
on eixoren dolors, males passades
i no hi ha ni saó per a la mort.
portada jaume vidal alcover
pàgina presentació MAG POESIA
|
