Canonge de la seu tarragonina. 

A LA FORTUNA

Errant deessa que amb coturn instable
les mudances del temps causes tothora,
de les glòries del món distribuïdora,
cruel a doctes, i a ignorants afable;

a ton curs fica un clau, de tot mudable,
basta que fins ací a mon bé traïdora
les ditxes ta inconstància me desdora,
que el cel me concedeix tan favorable.

Ja de sofrir tes sobres, la paciència
se m'acaba després que tu, fortuna,
estàs en perseguir-me tan severa;

i sols per no mirar-me en ta presència,
del món deixant les pompes a la lluna,
me ficaré tot mi en una ratera.
 

RESPOSTA A UN POETA

Poeta, dies qui sies,
en fer versos poc ditxós,
flac d'ingeni i de cap gros,
te miro estes poesies;
les locures que m'envies
en ton mal dictat paper
mostren que ets de cap lleuger
dient que ets home de poc,
en lo romanç pedagog
i en lo llatí batxiller. 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA