Hassan Banhakeia
(Nador -Rif-, 1966)

Llibertats tatuades
(Barcelona, Cafè central 1996)
(Original en amazic, bereber)
(Trad. a partir de la versió francesa de l'autor: Imma Muñinos i Víctor Sunyol)


CANT CADÀVER

Sóc un infant sense llengua
I us escric un cant mort
Però mai una cançó
És trist cantar sobre els cadàvers
Per als cadàvers
Pertot innocentment germinen

Ella m'ho ha dit
M'ho ha explicat tot

Que els astres berebers s'apaguen
Dins l'oblit que propaguen els incendis
Per tot arreu només els ossos d'una cultura
Trossejada degollada dominada
La clara veu explica les vies tancades
Sembrades de carrerons i laberints
     Agonia n'és la ficció ajustada
     L'agonia arreu totes les vides

M'ha dit que el cant turmenta les orelles tímides
Tothom sent els gemecs
     i els clams
Però tothom dubta tremola i com la tortuga
S'amaga dins la closca immortal

Escriptura condemnada és la teva trista cançó
Pobra petita ànima
Deixa les teves fantasies que ens envesquen l'esperança

     Tu ets gran
     Tu ets el més gran vivent


EL SOMNI DE LES MUNTANYES

Sí una muntanya somia profundament


NOVA ESPERANÇA

Vénen
Un eco

Galopen
Un tremolor

Es multipliquen
Un cant

S'acosten
Un somni

Apareixen
Una albada

Ens envaeixen
Una nova esperança


INTIMITATS

En les carícies desbocades del vent
Jo t'acariciava la cabellera daurada
     Bella nit

Al so dels passos tremolosos del vent
Jo t'acariciava el desig dels ulls
     Verge nit

En les fantasies infinites del vent
Jo acariciava el somni dels teus llavis
     Amorosa nit


EL BALLADOR

En l'abisme s'enfonsa com un lent moviment
Lleument embriac
Buscant l'harmonia i la bellesa
                               Que es fonen
                                En un cos sublim


LA PATERA

Tu que acariciant el somni i la maregassa
Vivint grimpes el blau atzur
T'acompanyen els grinyols
Ni la fatiga ni l'angoixa no poden res contra el teu aire
Temerària ànima marinera
          Deu ésser la bufada del Gran Somni
          Que ens aboca cap a l'esperança i la vida

Corre corre i corre patera bonica
El teu lliscar sense silueta ens revifa
Ens porta manyaga en un feliç bressol

Allí hi ha la costa de tots els somnis frontera que verdeja
Plantada de matolls de felicitat i d'esperança
No t'espantis oh bella ànima meva
          Que la vida per fi ens llança les xarxes
          Ens abocarem als seus braços
          Feliços humans feliços humans


DOTZE ADAGIS

VIII

La primera crueltat és la justícia
Justícia divina justícia inhumana
Natural justícia que no canvia
     De toga negra
Sempre feta de terror


PER

Per l'ampla ruta viatjaràs
Pel gran penya-segat emprendràs el vol
Pel cel blau sospesaràs el nostre amor
Per la mar furiosa navegaràs amb la mateixa esperança
Pel pendent d'un passat veuràs el desert que és l'home
Per amor
L'home vencerà totes les veritats abominables




 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA