CAMINAR I RIURE MOLT
MIQUEL BAUÇÀ

Heura Teatre



31 de juliol de 2009 a Porreres (Bodegues Mesquida)

22 d'octubre de 2009 a Binissalem (Casa Museu Llorenç Villalonga)

7 de novembre de 2009 a Caldes d'Estrac (Fundació Palau)

26 de març de 2010 a Santa Maria (Son Llaüt)

21 de maig de 2010 a Perpinyà (XV Mostra de Teatre Universitari)

22 d'octubre de 2010 a la Universitat de València (Mostra de Teatre Universitari)

FOTOS A LA FUNDACIÓ PALAU


 

 

FOTOS A PERPINYÀ

 

Fitxa artística
Poemes de: Miquel Bauçà
Guió i direcció:  Antoni Artigues
Intèrprets: Aina Vallès, Maria Bellver, Llorenç Vila
Saxo: Miquel Amengual

Sinopsi
Miquel Bauçà, el poeta del segle XXII, amb la seva poesia ens mostra el camí dels somnis per poder entrar al paradís, que és el nostre propi cervell.

Característiques i fitxa tècnica
- Gènere: muntatge poètic amb música
- Durada: 55 minuts
- Temps de muntatge: 4 hores
- Escenari i il.luminació: l’habitual de qualsevol teatre (i presa de corrent)

La companyia
     Heura Teatre neix el 2005 arran del grup Magisteri Teatre Mag Poesia de la Universitat de les Illes Balears. Els seus membres tenen anteriors experiències en el món del teatre, la poesia, la dansa o la música.
     Parasceve, la gran obra teatral de Blai Bonet.
Representacions realitzades durant el 2008: - Universitat de les Illes Balears,  - XIII Mostra de Teatre Universitari d’Elx,  - Ses Cases des Mestres de Santa Maria  - Factoria de So de Son Llaüt a Santa Maria
     Dona drac, muntatge poètic amb música i dansa, és una història d’alliberament, de llibertat, de jo, basada en els poemes vitals i trencadors de Maria-Mercè Marçal. També és un muntatge en curs.
     Algunes referències a dona drac: “Una obra sobre la condició de les dones que tots els homes hauríem de veure.” (Antoni Lluís Trobat, Diari de Balears, 8 d’abril de 2006). “Maria-Mercè Marçal s’endinsa dins la mar, puja a la lluna i estén el velam. L’he vista ballada, amb l’encertat muntatge Dona Drac.”      (Glòria Julià, El temps, 4 de març de 2008)
     Representacions realitzades: - 29 de març de 2006 a l'edifici Jovellanos (campus uib), - 2 de maig de 2006 a la Mostra de teatre universitari dels països catalans al Teatre ateneu de Cerdanyola del Vallès,  - 14 de juny de 2006 al Teatre de Lloseta, - Juny de 2006 a Son llaüt, Santa Maria, - 29 de juliol de 2008 a la Casa Museu Llorenç Villalonga, - 6 de desembre de 2008 al Teatre de Vilafranca.
  

Dades disponibles
- A partir de dia 1 de setembre
- Per a despeses: 300 euros

Contactes
- Maria Bellver / maria.bellver@gmail.com / 680353166





Escenari: .
     La part esquerra de l’escenari és una habitació. A mig escenari a l’esquerra, una televisió amb el canal CNN sense so emetent tot el temps, esbiaixada cap al públic damunt un moblet amb rodes. A primer terme a la dreta, una cadira amb rodes i una tauleta amb rodes i un portàtil damunt. L’entrada de llum de l’habitació és mirant cap al públic. Tantes de rodes permetran canviar-ho tot completament de lloc en el moment que ho trobem oportú.
     La part dreta és un terrat, amb una espècie d’hamaca a primer terme: ell, quan jeu, queda mirant el públic, i en general o sempre mirarà part damunt el públic.
     La separació entre l’habitació i el terrat es marca amb il·luminació: A la part dreta hi pot haver alborades, sol, dies tapats, crepuscles. A la part esquerra, la llum de l’habitació pot variar en funció d’alborades, etc., o en funció de la il·luminació interior.


Personatges:
     A i M, que són en Bauçà; R, que és la veu gregària; Saxo.
     Cadascú fa la feina de crear el seu propi personatge.
     A és al terrat, M és a l’habitació, R  es troba entre el públic, i el Saxo es passeja entre el públic en pla tocar per ell, a la seva bolla.
     Quan M dialoga amb R, no sempre el mirarà i l’assenyalarà a ell, sinó també a altres persones del públic. A  dialoga sense mirar ni R ni ningú.
     Es poden mallorquinitzar les formes verbals.



 

Saxo de pujar a l’autobús

 
A
Vaig sortir de casa
amb les butxaques plenes
d'aranyes de plata.
Vaig pujar a l'autobús.
Es veu que algú
em va tocar l'espatlla:
varen tornar vives,
varen començar
a mossegar-me la cuixa.
Jo suava i les premia.
Vaig davallar
i vaig córrer cap a casa.
Em vaig eixugar la suor,
vaig estendre els pantalons,
em vaig pintar amb iode les ferides.
Des del terrat podia veure
que un ventet fresc de ponent
inflava milers de bragues.

M
M'he establert ja per a sempre
en l'espai del no saber,
des del qual no participo
en les dites de la gent,
les històries o bé els contes,
res que em conti res del món,
fet a posta com garjola.  

A
El roser
del teu terrat,
quan feia vent
s'ajaçava:
   treia el cap
per la meva finestra.

M
Més humilitat? Per què,
roïnets de tots nosaltres?
Ja som prou i massa humils.
Tenim fetge per dos dies,
un cor que és un res de res
i tenim l'economia
en fallida, feta un nyap
i unes cases que fan pena
i, per cloure, no podem
ni mirar un sol dels somnis.  

A
Per què adobes la teulada,
si fan figa els fonaments?
És millor mudar de casa.

M
Han fugit de llurs marits.
Ara habiten una casa
de parets blanques de calç
recobertes de flors fúcsia.
Recuperen la raó
i obliden les pallisses.
Aviat somniaran:
n 'aprendran, de mica en mica.

A
Aquest canvi és un progrés,
objectiu, en mants aspectes.
El primer que convé dir
és que ha implicat les dones
i ningú no pot saber
quins seran els seus efectes.
En tot cas, molt més pregons
que els satèl·lits o el turisme.

M
El que hom diu la llibertat
personal i objectiva
mai no havia estat tan gran.
Ha estat la tecnologia
de la informació,
que ha obert totes les portes
i ha arrasat els minarets,
la causant d'aquest miracle. 

A
Tothom diu que la infantesa
és feliç, i és així,
però no pel que interpreten.
És feliç senzillament
perquè el cap li funciona,
no ha estat paralitzat,
és a dir, perquè és més sàvia.
Avui cal recuperar,
amb procediments mecànics,
un estat intel·ligent.
Per això tenim els somnis.

M
Una assignatura cabdal per a les criatures hauria de ser aprendre a dormir i familiaritzar-se amb els somnis. La meitat del temps escolar hom l'hauria de dedicar a dormir. Cap escola sense un dormitori. A casa, com que no tindrien son, podrien dedicar-se a jugar amb els ordinadors, amb els vídeos que haurien enregistrat durant els somnis. La qual cosa els seria més engrescadora que no pas els jocs actuals. L'endemà, una professora intel·ligent podria solucionar els petits conflictes.

A
Els científics, les comares,
pedagogs i escriptors
d'habitud només practiquen
una gran perversió,
consistent a explicar als nens
l'aparença de les coses,
no pas com podrien ser,
que és allò que el nen reclama.

M
La ciència i la tècnica
simplement s’han adorar.
Garantitzen de ser lliures.
L’art ve immediatament
després per poder de viure.
Sense ell, el desempar
absolut s’imposaria.
i no tant l’objecte d’art.
Val més l’acció artística.
Ara bé: abans que això
el sublim són tots els somnis.

A
- El món ha tornat petit.
Abans era massa gran.
El futur és encongir-se:
reduir-ho tot. El cos,
pel que fa, és fora mida.
Amb la Tècnica dels gens,
podem fer miniatures.
Aleshores, el que hem fet
(els carrers, les cases, cotxes...)
no ens servirà per res.
M
- D’això es tracta: poder veure
que no són fets amb raó.
El tamany de les formigues
és el just: no més brutor
en el gas de l’atmosfera.
   
R
-He sentit la teva veu
escondida a la bardissa.
M’he aturat i no t’he vist.
M
-És que quan jo m’escondeixo
ni el dimoni em pot trobar.
R
-Per què ho fas?
M
                         –Per evitar-me
albercocs com ara tu,
que sou una gran molèstia. 

R
-M’ha llegut venir-te a veure.
M
-No calia. Pel favor?
R
-No, per Déu! Jo just passava.
M
-Doncs, no passis més, beneit.
Si no, no te’n faré d’altre.

R
-No tenim notícies teves…
M
-És millor que sigui així.
Cadascú va pel seu compte!
R
-Però és tan dolç l’amor!
M
-Això conta-ho, a ta mare!
 
A
Ningú no gosa de dir
que l'amor és una merda.
Per això, els joves cantants,
per no fer enfadar llurs mares,
continuen invadint
l'espai sacre que és un súper.

R
-Oh, garrida, deus tenir
una figa preciosa…
M
-Tu no entens res, figot meu…
R
-Què no entenc, ratona meva?
M
-Que això no és moda, com
ser del POUM o anar a Praga.
R
-Jo em pensava…
M
                         -És millor
que no pensis cabotades.
Au, vés, vols pegar-me un clau
o bé vols que te la xucli…?

A
-Criatura terrenal...!
Ara tu vols seduir-me...!
A mi no em sedueix Déu,
que té cuixes molt més fines.
i mamelles de cristall...
R
-Em pensava que era mascle...
A
-Ell canvia en cada cas,
segons veu la seva víctima.


-Que voldries viure amb mi?
M
-No l'hi veig cap avantatge.
R
-No hauries fruït tant
dels plaers d'aquesta vida.
M
-Ja els conec I me n'estic.
Prefereixo la meva ànima.  


Saxo d’estar amb la meva ànima


A
Hi ha dues llibertats:
la que té present els altres
i la que en són absents.
Per fruir de la primera,
cal estar d’acord amb tots
-cardar bé, ballar, anar a missa-
i violentar el cervell,
fer la violència a l’ànima,
perquè ho cregui de debò;
per conèixer la segona,
basta somniar com cal,
obeir la veu dels somnis.
 
M
Jec i dormo. Somnio. La pressió de l'orina dins de la bufeta fa despertar-me i llevar-me. Vaig a l'aixeta: descarrego i em mullo l'estri tibant, a punt de trencar-se. S'apaivaga. Sóc conscient de la consciència. Dins de la fosca, pampalluga un paisatge d'Irlanda. Torno a jeure i a dormir i a somniar i a perdre la consciència.

A
I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.

M
Tenir temps és el tresor més valuós que hom pot cobejar. Temps per tudar-lo. La creació, la conformació de qualsevol fet, acte, només pot ser satisfactòria si hom té temps sobrer, com un espai obert, que permeti aturar-se, tornar enrere. En definitiva: que res no empenyi, estrenyi, constrenyi.

A
Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.

M
Com un gat amb una troca,
cada instant jugo amb el temps:
ara en sóc un tros enrere,
ara corro un tros davant.

A
Però sé que la rutina
pot ser causa de menyscapte.
Per això, de tant en tant,
resto mort dins la cabana
uns quants dies o bé un mes:
tot per néixer a una altra vida.

R
-Sense regles, no es pot viure.
A
-Jo diria a l’inrevés.
És amb regles que hom pensa
nicieses importants,
les divines o gregàries.

R
-He vingut per demanar-te
un consell.
A
                   –Te’n diré un,
que serveix per ‘nar a Amèrica:
tu mai no n’escoltis cap.
Fes la teva, fes la teva...
R
-Però això és molt pesat.
A
-Ah, fill meu! És la manera.

M
-Com cagar de set maneres…?
R
-Que ets grosser…!
M
                            –És un error.
Pensa que és obligatori,
repetit. L’avorriment…
Cal combatre’l de continu.
Qualsevol ocasió
serà bona. El dimoni
és present en cada instant
i just vol que sentim tedi. 

M
-Au, anem a ballar, tots…!
R
-Has vist com tenim la Pàtria…?
M
-Nostra Pàtria està molt bé:
ets tu qui ha perdut força.
Potser no n’has tingut mai.
És molt lleig donar la culpa
d’un mateix a altres coses…
R
-Tu perdona, no sabia…
M
-Veus: alçant la veu, tu calles.

A
Els països catalans.
El que dic, tot s’esdevé
dins  aquest bell territori.
És prou gran i ben poblat
per tenir por d’avorrir-me,
si m’incloc, a mi mateix.

M
El racisme durarà,
mentre cadascú no trobi
que s’estima a bastament,
observant els propis somnis
i no hagi de surar
comparant-se amb la veïna.

R
-A Etiòpia, hi passen fam.
A
-És a posta, perquè puguin
retratar-los i omplir
espais buits de les cadenes.

M
Excel·lent! La merda arriba
més amunt del contrafort,
més enllà de la cornissa.

R
-La gent fa el que li agrada?
M
-Cal dubtar-ho. No ho sap fer.
El que fa és complir ordres.

R
-Sempre fas el que tu vols,
és a dir, si en tens ganes?
A
-I només.
R
                -És immoral.
Jo no et crec. És impossible.
A
-És que estic molt delicat.
Si no ho faig, emmalalteixo.
R
-Tu tens uns collons com un...
A
-Res d'això: just saviesa.

R
-Com t’ho fas per mantenir
l’equilibri admirable
que embelleix espai on vius?
A
-Cada un dia o dos dies,
decideixo aturar el món.
R
-Impossible. No pots fer-ho.
A
-Sí, que puc. El deixo sol.
R
-Sí, però ell continua.
A
-Sense mi, no pot fer res:
es limita a donar voltes.

R
-Tu estàs massa segur...
El Senyor pot castigar-te...
A
-Que ho provi. Jo El conec...
No té ous ni per gosar-ho.


-Què puc fer ser feliç.
M
-Estar sol, que no t’emprenyin.
Parlar amb Déu, que ets tu mateix.
i no creure en els profetes.
R
-Tot això és massa dur.
M
-Doncs, avesa’t a ser pego.

R
-Què he de fer per no plorar?
M
-El millor és suïcidar-te.
R
-Però això és massa gros...
M
-Doncs, no ploris, ploramiques.

R
-Per què no escrius novel·les?
M
-Tenint somnis, és molt pec.
R
-Idò, escriu allò que conten.
M
-Impossible: l'acció,
els actors i l'atmosfera...
no es poden traduir
al llenguatge: cal filmar-los.

A
Paradisos, n'hi ha mils,
tots reclosos dins de l'ànima.

R
-I tu com et modifiques,
vull dir, la creació,
com la tractes?
M
                         -Imagino
que vols dir-me d'on la trec.
D’estar sol, sense cap dubte.
R
-I el que passa al teu entorn?
M
-És més vist que les paparres.

A
Sap d'on ve i cap on va.
No és massa per un home?

M
Un poeta es troba al mig
de la corda fluixa, sempre.

A
Poesia és el discurs,
que és l'únic avui dia,
per obrir-se un viarany 
escaient per transitar-hi. 


Saxo del viarany de la poesia


A
Quin profit en podré treure
d’anar al parc aquesta nit?
Cap ni un, en aquella hora.
Per això hi haig d’anar:
per això convé que ho faci.

M
-Ara som de dia encara
Aviat vindrà la nit.
R
-Ves quin doi! Jo ja ho sabia,
i el bisbe i tothom.
M
-A mi, me la porta fluixa,
que ho sàpiguen o no.
És a mi, que m’interessa.

A
Tot el fet ja no serveix.
Cal partir de nou de zero.

M
La globalització
crearà tot el contrari
del que hom pensa ara mateix:
tornaran més individus.
Podran veure llur cervell
i tractar-lo i corregir-lo.
Fóra el Cel, fet a la mida.

A
Domus dei et porta coeli.
Justament: és el cervell
i la porta són els somnis.

M
Els albercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.

A
Ben segur: el temps s’ha parat.
No vivim damunt la Terra.
Hem entrat al Paradís.
Tot té un aire de miracle.
No ens cal cap predicador;
ho fan tot les locutores.

M
Just tinc dues certituds:
m’orienten en el dubte:
una és: sóc immortal;
l’altra: els altres no existeixen.
Em consola de saber
que els cretins no ho poden creure.

A
L'absolut sóc jo mateix.
És absurd buscar-lo fora.

M
-M'acontento amb l'alborada.
R
-No voldries tenir més.
M
-No res més.
R
                     -Però no dura…
M
-Per això –ets curt?. Si durés
no valdria ni mig dòlar.

A
-No respectaré res més:
faré foc als espais públics,
pixaré dins l'autobús…
R
-Però què t'ha agafat, ara.
A
-Mira el cel quan surt el sol:
és ple de gargots infames,
que fan fer als avions
per tal d'embrutar l'Eixample.

M
-La textura d'un sol núvol,
quan me'l miro del carrer,
pot ser prou perquè canviï
per complet la meva vida.
Res no hi ha a l'univers
que em provoqui un semblant canvi.
R
-Però un llir, un rierol…?
M
-Bé caldria desplaçar-se…
Un nigul ve cap a mi,
s'exhibeix sense buscar-lo.
És com un regal diví,
quan no puc mirar les cases.
M
Les trobades amb l’aurora
no s’esmussen amb els anys.
Al contrari, són més sàvies.

A
Què més bell que una coloma
que no dubta per triar
el cop d'ala més exacte
quan té ganes de salpar!

M
Posar ordre a l'Univers:
vet aquí la meva fita.

A
Potser avui m'he fet enfora:
m'he perdut a la mar gran.
Mal que cridi i que gemegui,
sé segur que no em veuran.


-Quan et lleves, tu què fas?
R
-Faig un quart d’hora de ioga.
M
-Tu ets un desgraciat.
El millor d’aquesta vida:
destruït en un quart d’hora.
R
-Tu què fas, que ets tan llest...?
M
-Jo no em llevo: resto immòbil
dins el llit, completament,
i repasso somni a somni. 

A
Anit aniré a les gorges,
car fa temps que no hi vaig.
Convé 'nar a carregar l'ànima.

M
De petit, collia flors,
tot jugant per la quintana.
Ara faig allò mateix
amb mitjans més poderosos,
però amb el mateix afany.
L'estratègia és la mateixa.

A
Abans d'entrar al paradís
m'espolso la pols grollera,
calculo bé els esglaons
i faig deu passes enrera.

M
Caminar i riure molt:
el secret de no cansar-se.


Saxo de caminar i riure molt



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA