La bona cançó, la de l'aigua clara, 
la de l'oratjol entre el verd pinar, 
la del nin dormit que canta la mare, 
la bona cançó voldria cantar! 

La bona cançó de l'home que sega, 
la de la suor del que pasta el pa, 
de la pluja el cant quan la terra rega, 
la bona cançó voldria cantar! 

La bona cançó del besar pausat, 
del riure quiet i el dolç sospirar, 
de l'amor tranquil com una amistat. 

Mare, vent o amor? Pluja o front suat? 
La bona cançó... Qui me la dirà 
la bona cançó que jo vull cantar? 
 
 

AVUI 

Perquè avui el cel és blau 
i la rosa més encesa, 
perquè el colom plana un vol 
amb un fregadís de seda, 
perquè a dalt del taronger 
hi ha verdors de fulla tendra, 
perquè l'aire del matí 
té cançons de pluges fresques, 
perquè riu el rierol, 
perquè les planes són verdes, 
perquè el mar trena garlandes 
entorn de les blanques veles 
i el sol munta bru de mel 
enmig d'un brunzir d'abelles 
i al bell cim del puig més alt 
hi ha un degotís de bresca... 

vine, amor, que el cel és blau 
i la rosa és més encesa. 
 
 

CANÇÓ DE MOLÍ PROP DE LA CALA 

Al molí li neix 
una cua de peix. 

Collirem roses del vent. 
Tanta torre i pedra viva 
per l'aigua que no té cos 
i que té color de vidre. 
Si la mar sabés això, 
i com riuria i riuria!, 

que al molí li neix 
una cua de peix. 

Collim les roses del vent 
i l'aigua ja s'ha adormida... 
Veles de barques quietes 
A les cales de calitja! 
el bellveure esgrogueït 
se posa a contar mentides, 
i s'ha fet color de monja 
l'aubergínia. 

Que al molí li neix 
-i li creix- 
una cua de peix. 

S'esfullen roses del vent. 
I no hi ha cosa més trista 
que l’aigua que no té veu 
i no crida, 
que l'aigua que no té cames 
i no s'enfila. 
I l'alfaus es fa morat 
amb un morat fora mida, 
i la mongeteta tendra,
adéu vida!, 

que al molí li neix 
una cua de peix. 

Sembrarem roses al vent. 
Ai, Senyor! Quina alegria! 

Gira que gira, molí, 
gira, gira! 
i treu roses i clavells 
dins de l'aigua amorosida,
i copinyes de la mar, 
i campanetes d'argila, 
i papallones d'olor... 
-Bon dia, l'amo, bon dia! 

La cua del molí aquell 
És una cua d'aucell! 
 
 

UNA CANÇÓ “BAMBA” 

La nina, nina, nineta, 
té tan blanca la color 
que quan dorm a dins del bres 
els llençols són de carbó. 

A la no, no, no, 
bon dormissó! 

La nina, nina, nineta, 
feta sucre, mel de cel, 
la prengueren els seus pares 
de la cua d'un estel. 

La nina, nina, nineta, 
feta mel, melicotó, 
la robaren els seus pares 
de la neu de l'ametló. 

A la no, no, no, 
estrelleta i flor! 

La nina, nina, nineta, 
els seus pares l'han trobat 
feta farineta dolça 
dins una espiga de blat. 

La nina, nina, nineta, 
tota ploma, plomissó, 
la trobaren els seus pares 
a la Cala de l'Amor 

SAVINA A PUNTA GROSSA

Aquesta divina aspror
de la branca de savina
el fons del cor m'endevina
amb ganivetes d'amor
i sagetes de cançó;
que l'estimat és així,
que té les mans de setí
i quan cerca l'abraçada
hi deixa l'escarrinxada
regust de fonoll marí.


VENT DE LA MAR

Embullarem les roses d'aigua blava
a on els joncs amaguen els aucells,
Vent de la mar!

Sota de l'herba sembrarem corals
perquè les cabres es facin de porpra,
Vent de la mar!

Farem trenelles d'assutzenes i algues
als campanars de viles lluny de l'aigua,
Vent de la mar!

Als sementers hi sembrarem copinyes
i als olivars hi penjarem les xarxes,
Vent de la mar!

Durem polsim de sal als diccionaris
i escates de sirena a les teulades,
Vent de la mar!

I la fusta dels llits serà savina
ben olorosa i verda i marinera,
Vent de la mar!

Fonoll marí trobam en els miralls
i un peixet viu damunt del canterano,
Vent de la mar!

Tota l'armada nordamericana
a dins la pipa bruta de mon pare,
Vent de la mar!

I un angelet barroc a la Beata,
vestit de mariner, pega un capfico,
Vent de la mar!

Tots els nins naixeran amb els ulls blaus
i amb la rosa dels vents a dins del cor,
Vent de la mar!

Mariners de la mar a dins del vent,
el Puig major és la Cala de la Neu.


TEMPESTA ALS JARDINS DE CIUTAT

Hi ha un lladruc de cans,
cacera de gegants,
els núvols que s'acosten.

Xiula la serp del vent,
la nuvolada estén
els seus llençols de febre.

Un so ben esquerdat,
tremola la Ciutat
tota feta de cera.

S'és esqueixat el cel,
s'arrabassa d'arrel
el llamp de la tempesta.

Els campanars més grans
s'estan donant les mans,
com nins davant la Mort.

La pluja cau rabent
çamb un toc ben valent
arrodonida i neta.

La terra dels jardins
lluu sota els regalims,
és una dona nua.

S'ha perfumat el fang
amb unes flors de sang,
que sense fruitar es moren.

Sota la pluja encís,
l'ombra del Paradís
Adam i Eva s'abracen.

La dona el bes primer
mossega, el taronger
esclata de taronges.

Alcen el front terrós,
i el món és més hermós.
L'àngel ha tret l'espasa.


HISTÒRIA PETITA D'UNA GUERRA

    UN NAVILI DINS UNA BOTELLA

La cambra on els records brunzen de mel
em fa sentir el cor meu com un vaixell.
Dins la botella verda hi ha un clavell,
un navili de sang que trencà el cel.

Cremaren les banderes. Les teulades
amagaren la por de tanta nit,
llençols de les ferides, i aquell crit
i aquella angoixa de les abraçades.

Adéu, adéu, als mariners, adéu!
es desfressen de blau els cuirassats
i la mar n'ha sembrada d'oliveres.

Aquest vaixell no pot partir, cor meu,
i els seus companys el criden corglaçats
als fondals de les aigües mentideres.

UNA CANÇÓ "BAMBA" DE PRIMAVERA

Març. marçal
clapat de blau;
març, marçot
pintat de groc.

Una
lluna
vestida de dol
de cançó,

la lluna vestida de dol,
viudeta del sol,
la lluna, la pruna,
lluna bruna
en vol
pel cel de març marçot,
pintat de groc,
pel març, marçal,
clapat de blau.

Un rossinyol s'ha esclaatat
de tant refilar la lluna,
pruna
del cel.
L'he enterrat
sota el degotís de mel
de lafiguera més grassa.
Març, marçot,
groc de llimona, groc
de carabassa.
Març, marçal,
mossegada de cavall,
cavall, cavallet de vent,
bota valent,
a la lluna,
feta pruna de cançó
i que ha perduda la color
tota vestida de dol
de cançó.

inici

portada cèlia viñas 

Pàgina de presentació MAG POESIA