Ciutat, 18 d'abril de 2000

Amb una moció parlamentària presentada el passat dia 18 d’abril, el GP Popular està instant el Govern de les Illes Balears, i la Conselleria d’Educació i Cultura, a fer com a tres blocs d’actuacions en el camp de l’educació secundària a les nostres illes: 

• crear un organisme avaluador del sistema educatiu, 
• elaborar un conjunt de dos programes, 
• subscriure les conclusions finals d’unes jornades de debat sobre l’ensenyament secundari. Així se’n pot resumir el contengut.

Als punts 4 i 5, i al punt 6, hi presentam sengles esmenes alternatives de substitució, que consideram que milloren el text inicial i que esperam que també sien assumides pel GP Popular.

En puc fer ara algunes breus reflexions respecte de cadascun d’aquests 6 punts.
 
 
 

No ens podem estar de dir que resulta si més no xocant la postura que està adoptant a l’actualitat el GP Popular, en relació amb l’ensenyament secundari: Ara s’aferra a instar el Govern de les Illes Balears a regular, en tres anys, la creació d’un organisme que s’encarregui de la qualitat i l’avaluació del sistema educatiu. I fa al·lusió explícita a allò que determinen els articles 55 i 62 de la LOGSE. 

En una ocasió com aquesta, cau molt bé aquella dita mallorquina que afirma que "qui no vol pols, que no vagi a s’era". En aquest sentit, s’ha d’afegir que no podem passar per alt que el Partit Popular va esser l’únic partit de tot l’arc parlamentari que votà en contra de la LOGSE i que va promoure la suspensió cautelar de la LODE. (Sia benvengut, per tant, aquest canvi d’actitud i aquest "diguem-ne" gir cap a l’esquerra que està donant el Partit Popular, amb la presentació d’aquest primer punt de la moció).

No és aquesta l’única incoherència. A la sessió del 29 de febrer, el GP Popular es va negar a subscriure la moció sobre la necessitat de renegociar el finançament de l’educació, fins i tot després d’oferir-li un text que podria haver limitat la qüestió a les necessitats estrictes de finançament.

En la moció que presenta ara hi ha aspectes que contradiuen aquella posició, ja que sol·liciten el desplegament qualitatiu de la LOGSE, sense tenir en compte que tot això suposa una despesa considerable no contemplada en les transferències.

Així i tot, nosaltres consideram que el Govern de les Illes Balears té moltes i molt diverses opcions, a l’hora de prendre la decisió de crear aquest organisme, al qual es fa esment en la moció. N’apuntam una. ¿Com es pot concretar aquesta? 

Ni més ni pus que en la creació d’un servei nou, dependent d’una Direcció General ja existent, que es dediqui prioritàriament a centralitzar-ne les dades obtengudes, a determinar-ne plans d’avaluació, i a concentrar-hi diverses representacions que permetin l’establiment de convenis amb altres serveis o organismes implicats; com poden esser els serveis d’inspecció, l’INCE, la Universitat, etc. Es tracta, ni més ni manco, que de la creació d’un servei nou, que esdevengui complementari dels que ja existeixen.

Creim que, d’aquesta manera, es pot fer efectiu allò que es proposa en aquest primer punt de la moció que presenta a la consideració d’aquesta cambra parlamentària el GP Popular, sense que sia necessari al·ludir explícitament als articles 55 i 62 de la LOGSE, com fa el Partit Popular al text original de la moció.
 
 
 

PUNT 2: Que la Conselleria d’Educació i Cultura, en col·laboració amb els ajuntaments més afectats, elabori un programa d’actuació per reduir les taxes d’absentisme escolar

Es fa referència a l’elaboració d’un programa d’actuació – el primer que ens proposa el GP Popular en aquesta moció – tendent a reduir les taxes d’absentisme escolar. 

Pensam que l’elaboració d’aquest programa entra de ple dins els objectius que s’ha marcat la Conselleria d’Educació i Cultura, tal com ja ha repetit una vegada i una altra el seu titular, davant d’aquesta cambra parlamentària. 

Com a grups parlamentaris que donam suport al govern de les Illes Balears, estam d’acord que s’intensifiquin els mitjans tendents a enfortir els lligams de col·laboració entre la Conselleria d’Educació i Cultura i els ajuntaments illencs, sobretot amb aquells que es troben més directament afectats per la problemàtica de l’absentisme escolar.
 
 
 

PUNT 3: Que la Conselleria d’Educació i Cultura elabori un programa per a fomentar l’associacionisme educatiu i la participació més efectiva a la comunitat escolar de les associacions de pares i mares

En aquest punt tercer apareix el segon programa, que el GP Popular proposa avui en aquesta moció. Un programa d’actuació que ha d’anar destinat a fomentar l’associacionisme educatiu i una participació més efectiva de les associacions de mares i pares en la comunitat escolar. 

Creim que l’elaboració d’aquest programa també roman inclosa dins les orientacions generals que ja ha presentat a aquesta cambra parlamentària el Conseller d’Educació i Cultura. I, per aquest motiu, també hi donarem el nostre suport.

Senyores diputades i senyors diputats. Aquests són els 3 punts de la moció que poden rebre el nostre suport, dels 6 que ha presentat el GP Popular relatius a la situació de l’educació secundària a Balears. De 6, els grups parlamentaris que donam suport al Govern n’acceptam 3. 
 
 

No feim el mateix, emperò, amb els punts 4 i 5, ni amb el punt 6 d’aquesta moció. 
 

PUNT 4: Que la Conselleria d’Educació i Cultura destini més recursos a l’orientació educativa i millori les mesures de suport als escolars amb problemes

PUNT 5: Que la Conselleria d’Educació i Cultura incrementi les mesures de foment i atenció a la diversitat, tant en els aspectes organitzatius com curriculars

Els 4 i 5 veim que són dos punts amb els quals, el GP Popular pretén que es destinin més recursos cap a l’orientació educativa i cap a una millora en les mesures de suport als escolars amb problemes. També pretén que s’incrementin les mesures de foment i atenció a la diversitat, tant en els aspectes organitzatius com curriculars.

Naturalment que un augment de recursos, a qualsevol aspecte del món educatiu, sempre es pot veure com a molt positiu per al conjunt del sistema educatiu. Un augment de recursos sempre es bo. Naturalment que tots podríem estar d’acord en un increment d’inversions econòmiques que anassin destinades a atendre millor els escolars amb problemes. No en faltaria d’altra. Naturalment que falten molts doblers, perquè el sistema educatiu a les Illes Balears assoleixi el nivell que hi requereixen les necessitats reals de la població escolar. Naturalment que sí.

Allò que ja no ens resulta tan evident, almanco als grups parlamentaris que donam suport al Govern de les Illes Balears, és que tots aquests doblers que fan falta – i ningú no en nega la mancança - hagin de sorgir, precisament i en exclusiva, d’una Conselleria com la d’Educació i Cultura, que, per a aquest curs acadèmic, ja ha fet un esforç molt considerable a l’hora de disposar d’uns pressuposts molt superiors a tots els dels anys anteriors. 

Naturalment que aquestes dues propostes que fa, en aquest moment, el GP Popular podrien esser del tot ateses, ara. Ho podrien esser, sempre que el Partit Popular hagués sabut negociar bé amb el Ministeri – ara fa dos anys - la transferència de les competències en matèria educativa; aquestes propostes que fa el GP Popular podrien esser del tot ateses, ara, sempre que el Partit Popular, llavors, hagués fet una mica de cas a les propostes que sorgien de la resta de partits de l’oposició parlamentària; aquestes propostes del GP Popular podrien esser del tot ateses, ara, sempre que el Partit Popular, llavors, hagués estat capaç de reconèixer que eren del tot insuficients les quantitats que va estar disposat a acceptar. 

Però les coses no varen anar d’aquesta manera, sinó d’una manera molt diferent, com tots sabem. 

(((I davant d’això, ens hem de demanar ¿com és possible que aquest mateix Partit Popular, ara, pretengui que es faci allò que llavors no va voler ni valorar ni estimar ni pressupostar? ¿Com pot reclamar ara el Partit Popular que l’actual govern de les Illes Balears, amb unes eines tan rovellades i plenes d’osques – com les que el Partit Popular li va deixar l’any passat – pugui tenir la capacitat de fer una obra d’art que el mateix Partit Popular va ser incapaç, no ja de fer, sinó ni tan sols d’encomanar que es fés?

S’ha de reclamar al GP Popular que sia molt més conseqüent amb allò que va fer quan governava aquestes illes, però també que sia molt més conseqüent amb tot allò que va deixar de fer quan les governava. 

I si el Partit Popular, un dia, va optar per deixar de reclamar del govern central unes determinades partides pressupostàries en matèria educativa – estam parlant de més de 10 mil milions de pessetes -; i si aquest mateix Partit Popular va acceptar per a les nostres illes unes transferències tan mal dotades que ja durant el primer any de mandat del Partit Popular varen romandre molt per davall de les necessitats reals de la població escolar; ¿quina legitimitat té ara, el Partit Popular, per exigir a l’actual govern de les illes Balears que atengui totes aquestes necessitats, quan se sap molt bé que no es disposa dels mitjans que el mateix Partit Popular va impedir que hi arribassin?

Amb la presentació d’aquesta moció, creim que el GP Popular està demostrant que encara és a temps de posar-hi una mica de remei, a tot aquest desgavell que va provocar mentre governava aquestes illes nostres. ¿Per què no es posa a quantificar, en partides pressupostàries ben concretes, tot quant considera el Partit Popular que el sistema educatiu illenc necessita? ¿Per què no en transmet els resultats i els fa arribar als membres del partit que governen l’Estat? ¿Per què no s’hi deixa la pell "de bon de veres", el Partit Popular, en la defensa d’aquestes illes nostres a Madrid? ¿Per què no comença a fer-ho en un assumpte de tanta transcendència com és ara aquest, el de l’educació secundària a les illes Balears?

El Partit Popular té l’oportunitat de fer-ho. Se li ha de demanar al GP Popular que no la desaprofiti. Que, enlloc de dedicar temps a instar el govern de les illes Balears, insti insistentment el Govern de l’Estat perquè reconsideri tot l’embalum de partides transferides en matèria educativa, de manera que aquestes resultin suficients per atendre adequadament totes aquestes necessitats que, des del GP Popular s’estan assenyalant com a deficientment ateses))).

Per això, creim oportú presentar una esmena alternativa de substitució als punts 4 i 5 de la moció que ha presentat el GP Popular, amb la confiança que serà assumida unànimement per aquesta cambra, el text definitiu de la qual diu així:
 

ESMENA: "El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleria d’Educació i Cultura a realitzar l’avaluació dels serveis d’orientació educativa i dels recursos humans destinats a l’atenció a la diversitat per tal d’introduir, amb posterioritat, les millores qualitatives o quantitatives que puguin fer falta".

Aquesta esmena proposa un canvi radical. No es tracta de més recursos, sinó d’avaluar les necessitats i després decidir quins recursos, calen i la forma d’aplicar-los. La tasca prèvia d’avaluació ha de ser fonamental. Abocar recursos sense un procés de racionalització dels ja existents podria no oferir cap benefici i fer malbé els que s’abocassin sense aquest procés reflexiu previ.
 
 
 

PUNT 6: Que el Parlament de les Illes Balears subscrigui les conclusions finals de les jornades sobre "L’Educació Secundària a debat: situació actual i perspectives"

Respecte d’aquest punt que fa referència a les conclusions finals d’unes jornades de debat que es feren a Madrid i a les quals es refereix el GP Popular, sobre la situació actual i perspectives de l’educació secundària, podrien molt bé esser assumides per aquesta cambra; ja que impliquen el compromís de treballar més intensament a favor d’una millora en la tasca educativa de cara al futur.

Tot i amb això, creim que s’ha d’anar encara molt més lluny del que es proposa en aquest punt de la moció. I, per aquest motiu hi presentam una esmena alternativa de substitució, el text de la qual diu així:
 

ESMENA: "El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleria d’Educació i Cultura a impulsar la realització d’un procés de reflexió sobre l’Educació Secundària Obligatòria, amb la màxima participació de la comunitat educativa, per tal d’incorporar les mesures més adients per millorar-la. La Conselleria, en tot el procés, haurà de tenir en compte les aportacions teòriques i pràctiques que s’hagin desenvolupat amb el mateix objectiu, tant en l’àmbit de les Illes Balears com en el del conjunt de l’Estat".

 

La referència a les Jornades d’ESO fetes a Madrid i les conclusions finals són uns documents interessants, però que no poden esser acceptats totalment sense un procés d’anàlisi. Hi ha conclusions interessants, i, per tant, acceptables; però també n’hi ha d’altres que no ho són tant (p. e. La conclusió sobre la necessitat o conveniència d’una espècie de revàlida en acabar l’ESO). No és possible acceptar-ho tot dins del mateix sac.

Esperam, senyores diputades i senyors diputats, que, amb aquestes aportacions que feim els grups parlamentaris que donam suport al Govern, aquesta cambra considerarà que queda millorada la proposta que ha presentat el GP Popular i donarà el suport unànime a les esmenes que li hem fet.
 

Cecili Buele i Ramis
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista
Al Parlament de les Illes Balears.