Dissabte, dia 17 de juny, vaig esser present com a diputat del PSM-Entesa Nacionalista a una reunió que es va fer a l'illa de Menorca, amb un grapat de persones interessades a aprofundir en assumptes relatius al poble maputxe. Hi havia membres del Comitè de Solidaritat de Menorca amb els Pobles d'Amèrica Llatina, com també representants de diverses institucions públiques de les Illes Balears, i especialistes en la matèria venguts expressament de Xile.      En vaig traure algunes conclusions que consider que poden esser ben interessants i profitoses per a qui vulgui apropar-se a la causa maputxe, la causa d'un poble que es resisteix a desaparèixer del mapa de la història i que demana suport en la seva lluita oberta contra ENDESA.

       Enguany, aquest any 2000, s'està convertint en un ANY DE SUPORT EXPLÍCIT AL POBLE MAPUTXE, DES DE LES ILLES BALEARS.

    El passat mes de gener es feia present a les nostres illes una petita però molt significativa representació maputxe, integrada per la ÑAÑA NICOLASA QUINTREMAN KALPAN, el LONKO ARMANDO MARILEO i la representant de dones maputxes d'AUKIÑKO ZOMO na CAROLINA MANQUE.

    El mes de febrer, el Ple del Consell de Mallorca aprovava, per unanimitat de tots els grups polítics, una declaració institucional que contenia 9 compromisos molt concrets a favor de la causa justa i legítima del poble maputxe.

    El mes de març, a la vila mallorquina d'Artà es duia a efecte la realització simbòlica d'una apagada de llum -d'un minut de durada-. Aquest minut a les fosques de tot un poble de Mallorca volia fer una mica més de llum sobre les implicacions d'ENDESA en la destrucció del territori i de la gent que viu a la zona xilena de l'Alt Biobio. No es pot oblidar que ENDESA és l'empresa multinacional espanyola a la qual està afiliada la illenca GESA...

    El mes d'abril, en sessió plenària, el Parlament de les Illes Balears instava el Govern de l'Estat i especialment el Ministeri d'Assumptes Exteriors i el d'Indústria a adoptar mesures que preservin els drets del poble maputxe.

    El mes de maig, a la comissió de Drets Humans, el mateix Parlament de les Illes Balears prenia tres acords que el comprometien a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, amb representants de tots els grups polítics del Congrés dels Diputats i amb els Ministres d'Indústria i d'Assumptes Exteriors del Govern espanyol, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes.

    El mateix mes de maig, a la sessió extraordinària de l'Ajuntament des Migjorn Gran es va adoptar l'acord de fer-hi una extensa i profunda declaració institucional sobre la situació del poble maputxe.

    Totes aquestes actuacions institucionals han estat precedides d'altres accions ciutadanes duites a terme per persones concretes que s'hi han volgut implicar d'una manera molt intensa. És el cas de l'al·lota menorquina PATRICIA BALLESTEROS -que va prendre part activa a Xile en manifestacions públiques a favor del poble maputxe-, o del jove menorquí TOIO PONS -que va iniciar una vaga de fam a l'illa de Menorca per deixondir representants polítics illencs, per tal que orientassin més directament l'atenció cap a aquesta causa-.
 
 

    A l'esmentada reunió feta a Menorca, entre d'altres, hi assistí JUAN PABLO ORREGO, membre representant del GAB (Grup d'Acció pel Biobio) que actua a Santiago de Xile. Té, entre d'altres, el suport econòmic i financer de la societat sueca des de l'any 1992, en actuacions que tenen molt a veure amb la defensa del territori i del medi ambient al territori maputxe.

    Segons aquest militant ecologista, ENDESA, des de l'any 1987, hi està actuant com a empresa que roman en mans de l'extrema dreta xilena. Constitueix a l'actualitat un sol consorci privat que hi manté el 90% dels drets d'aigua del país, per a la producció d'hidroelectricitat.

    L'impacte ecològic que provoca el projecte de construcció de 7 embassaments d'agiua a la regió de l'alt Biobio és molt negatiu. Es tracta d'un riu que, des de sempre, ha mantengut molt fèrtils les terres ocupades pel poble pehuenxe, un poble nòmada que abans de l'arribada dels espanyols es dedicava a la ramaderia. Una part d'aquest poble, el maputxe, s'hi ha dedicat a tasques agrícoles més estrictes.

    La campanya en defensa del Biobio és una de les més intenses que s'ha duit a terme a Xile aquests darrers vint anys. S'han creat lobbys de pressió social, jurídica, econòmica, i mediambiental, per tal de combatre activament i eficientment els projectes d'ENDESA, destructors del territori i de la gent que l'habita. S'ha aconseguit la solidaritat de molts sectors xilens, i també de l'exterior: tant a Europa com als Estats Units de Nordamèrica.

    A l'Estat espanyol l'assumpte ha estat tractat de manera molt barroera: tot intentant d'amagar la nefasta implicació econòmica que representa l'empresa multinacional ENDESA. I, pel que es veu, tant amb el suport de les forces polítiques conservadores com del socialisme obrer espanyol.

    Se'ns diu que el paper de diputats del PSOE en aquest conflicte no és gaire entusiasmant: Mentre Alejandro Navarro, diputat del Partit Socialista Xilè es manifesta clarament a favor de la causa maputxe, Paca Sahuquillo, del PSOE, no s'hi ha implicat amb gaire entusiasme. Més tost n'ha defuit el compromís en ocasions diverses.

    Hom es demana què hi deu haver darrera de projectes com els d'ENDESA, quan els tres darrers governs xilens de concertació democràtica -Aldwin, Frei i Lago- hi han donat el suport institucional. Sense passar per alt les greus i increïbles irregularitats que s'hi han comès, tant des del punt de vista legal i jurídic com des d'una perspectiva econòmica i financera, per tal que aquests projectes no s'aturin i vagin avançant. La primera represa d'aigües del riu Biobio, la de Pangue, ja està feta. Només perquè pugui funcionar millor la central elèctrica més gran de Xile, la de Ralko.

    Són projectes que, fins i tot des d'instàncies econòmiques, molt rellevants a nivell internacional, han estat considerats com a molt dolents per al país. Projectes que, a hores d'ara, encara no s'han pogut aturar. Projectes que també tenen alguna cosa a veure amb el procés de lliurament del general Pinochet, des del Regne Unit cap a Xile, per determinades actuacions del president d'ENDESA, Sr. Rodolfo Martín Villa, molt lligat a l'extrema dreta xilena. S'hi donen massa coincidències, per pensar i creure que no tenen res a veure un amb l'altre.
 
 

    Les multinacionals europees estan actuant de valent a Amèrica Llatina. Són multinacionals econòmiques que s'hi mouen amb el mateix estil que el d'estratègies militars, i que compten amb notabilíssims gabinets jurídics, completament dedicats a la seva defensa, fins i tot a preveure'n incidències futures que els poguessin malmetre.

    Des de fa pocs anys,  s'ha incrementat a Amèrica Llatina l'actuació de multinacionals espanyoles. entre d'altres, ENDESA. Es considera que, a l'actualitat, l'Estat espanyol esdevé la primera potència en inversions fetes a Amèrica Llatina, fins i tot per davant dels Estats Units de Nordamèrica

    D'acord amb allò que, a la reunió de Menorca, exposa GOYO DIONIS, des del govern de l'Estat s'han estat donant instruccions molt precises perquè no es toqui el tema de les actuacions d'ENDESA a Xile. De fet, no hi ha hagut cap enfrontament políticopartidari amb ENDESA. No hi ha hagut cap universitat espanyola que n'hagi fet estudis -cosa que sí han fet universitats nordamericanes-. No hi ha hagut cap instància jurídica espanyola que n'hagi emès cap opinió -cosa que sí s'ha fet des de països nòrdics-.

    Tampoc no se sap de cap denúncia econòmica contra ENDESA, quan es té constància que es tracta d'una multinacional que ha estat incomplint la mateixa legislació espanyola, en fer acumulacions il·legítimes i retenir el monopoli dels drets d'aigua a Xile i en saltar-se controls financers d'inversions capitalistes molt més destructives que les nordamericanes.

    Tot el dret indígena a Amèrica Llatina es basa en el dret indígena espanyol. I, amb actuacions com les d'ENDESA, s'estan invalidant lleis indígenes, des del mateix Estat espanyol, amb la finalitat d'anar eliminant -per exemple- el dret de propietat comunitària que des de sempre ha estat reconegut als indígenes. Fins al punt que es presenta com a possible arribar a declarar-la il·legal. S'hi substitueix el costum de la permuta: terres a canvi de terra, se substitueix per terres a canvi de doblers...
 
 

    Present a la reunió de Menorca, ROBERTO CELEDON FERNÁNDEZ, és un missèr que resideix i treballa a Santiago de Xile, a favor de la causa maputxe.

    No dubta a qualificar d'autèntic genocidi la realització d'aquests projectes d'ENDESA que comporten l'extermini d'un poble que des de sempre ha viscut molt lligat a la terra. Una terra la possessió de la qual els és arrabassada, sense que puguin tenir cap altre mitjà de subsistència com a poble. Una terra que ni tan sols els és permutada amb unes altres terres, sinó amb el no-res o amb una quantitat ridícula de doblers...

    Gabinets de defensa del poble maputxe estan analitzant i estudiant estratègies a seguir, per tal que s'arribi a reconèixer a nivell internacional el caràcter de genocidi en les actuacions que està perpetrant ENDESA als territoris maputxes. I, en conseqüència, s'està a la recerca de la responsabilitat corporativa del Consell d'Administració d'aquesta empresa multinacional espanyola, presidida pel Sr. Rodolfa Martin Villa.

    Són enfocaments nous d'una administració de la justícia a nivell internacional, com a conseqüència de la globalització.

    L'inici d'accions legals contra el dictador Pinochet ha obert la porta a d'altres actuacions que s'orienten també a perseguir i denunciar els responsables d'aquelles empreses que estan exercint damunt dels pobles d'Amèrica Llatina la dictadura del capital.

    Mallorca, 18 de juny de 2000.

 

Cecili Buele i Ramis
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista
al Parlament de les Illes Balears