Ciutat, 21 d'abril de 2000

Un altre cop, i aquest ja és el segon any que es fa a les 4 de la matinada, sense flashos ni polítics, - que, a dir ver, no hi fan gens ni mica de falta -, s’ha realitzat a Palma una llarga marxa a peu que potser que resulti increïble per a molta gent de ciutat.

Es tracta d’una molt llarga i molt concorreguda processó de Divendres Sant. El trajecte anava des de la Plaça de l’Església, al barri palmesà de sa Indioteria, fins a la Seu Catedral de Mallorca. 

Dins el silenci i la foscor de la matinada d’aquest Divendres Sant, dia 21 d’abril, amb el fervor contengut de la nombrosíssima gent que hi ha pres part activa, s’ha tornat a fer una d’aquelles manifestacions ciutadanes que, molt probablement, passi desapercebuda per a molta gent, però que sens dubte ha de marcar molt profundament les consciències de qui hi ha volgut participar amb ganes. 

No és una processó de Setmana Santa com les altres. No s’hi veuen caperutxes. S’hi veu i s’hi sent la gent del poble. Tota la gent de la barriada. Pràcticament s’hi arrepleguen totes les famílies "indioteres": més de dues mil persones, segons càlculs aproximats. Infants i adolescents, dones i homes, gent jove i gent vella, castellanoparlants i catalanoparlants, tothom fent pinya, davant, al costat i darrera dels dos "passos" que enguany han sortit en processó: el de "Jesús el Natzarè (el Crist dels Joves)" i el de la "Verge dels Dolors" (enguany per primera vegada). 

Uns "Passos", molt feixucs, portats a les espatlles d’una quarantena de persones, en grups molt ben organitzats que s’han anat repartint prèviament els bocins del llarg trajecte. 

Són les 4 en punt de la matinada quan surten, a pas lentíssim de processó de Setmana Santa. Hi fa fosca negra. Amb l’aire fresc de la matinada que va colpejant les galtes de tothom, recorren a peu i en silenci, fent pinya ben compacta, el primer tram que els condueix cap a la rotonda del Polígon Industrial de Son Castelló. 

Només s’hi sent el so dels tambors que fa sonar la banda juvenil, marcant el ritme a la gent portadora del Pas. Només s’hi perceben els petits llumets dels ciris ben encesos. 

I la lluna que, des del cel, els acompanya de debò quan, dues hores més tard, travessen per davall del pont de l’autopista, a l’altura del barri de Son Oliva, amb una ben ajustada i controladíssima maniobra dels grups portadors del Passos. Els aplaudiments sonors de tota la concurrència trenquen sobtadament el silenci intens d’aquella fresca matinada. 

A les 7 del matí, s’arriba a la Plaça d’Espanya, i s’hi ajunten representants de Confraries de Setmana Santa, i d’altra gent nombrosa que s’hi vol afegir. 

Tots plegats, travessant la plaça del Rei En Jaume, enfilen el carrer de Sant Miquel, la Plaça Major, el carrer Colom, la Plaça de Cort, el carrer Palau Reial, i arriben fins a la Seu.

D’aquesta manera, tot aquell conjunt de famílies del barri de sa Indioteria compleixen enguany amb el desig de guanyar-se el jubileu –segons els ha suggerit el dinàmic rector de la parròquia -.

La marxa a peu, a les 4 de la matinada d’aquest Divendres Sant, des de sa Indioteria fins a la Seu, s’ha convertit en la dèria col·lectiva d’una gent, que, a cada any que passa, vol incrementar-ne la participació activa en un acte religiós de fort contengut reivindicatiu.

Es mereixen una bona felicitació pública totes aquestes famílies del barri de sa Indioteria! Sobretot, perquè, amb aquesta llarga i matinera processó, continuen amb aquell bell i nou camí de lluita ciutadana:
 

Tant de bo que, amb actuacions semblants, molta més gent s’apunti a aquesta casta de reclams humanitaris: Del barri de sa Indioteria, de la resta de Ciutat, de tota Mallorca i del conjunt de les Illes Balears.

D’aquesta manera, també es pot contribuir, molt positivament, a fer barri, fer ciutat i fer país.
 

Cecili Buele i Ramis
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista
Al Parlament de les Illes Balears.