0.- Introducció

A principis dels anys 90 es plantejà la necessitat a mig termini de construir una nova Central Elèctrica al Sud de Mallorca. Des de llavors s’ha vist la conveniència de disposar d’un Pla Energètic per ordenar el creixement i garantir el subministrament de l’energia i els successius Governs han realitzat diversos esborranys que per una o altra raó, mai no han vist la llum.

Però és ara, amb la gestió energètica en mans d’empreses totalment privatitzades i havent-se perdut el concepte de servei públic que regulava els aspectes essencials en el desenvolupament d’una societat, que es precisa més que mai d’un instrument que ordeni, controli i canalitzi el creixement del sector energètic, tenint en compte que des de l’actual perspectiva liberalitzadora, els interessos de les empreses no han de coincidir necessàriament amb els de la societat. 

En l'època actual en què l’escalfament de l’atmosfera i altres signes de insostenibilitat medi ambiental fan palès que els interessos econòmics privats en el camp de l’energia haurien d’estar condicionats als interessos generals de sostenibilitat, la política de l’Estat ha anat deixant als interessos econòmics privats aspectes essencials pel desenvolupament dels pobles, com ara l’energètic.

Això ens obliga a ampliar la idea inicial del Pla Energètic i no limitar-lo a la definició d’emplaçaments energètics per poder garantir el subministrament de cara a futur. El Pla Energètic ha de ser, a més, un element de control de l’activitat de les empreses privades en el camp de l’abastament energètic, ha de moderar i reconduir el consum i, en definitiva, ha de vetllar per la correcta compatibilització del desenvolupament econòmic i social amb la preservació del medi ambient.
 
 

1.- Objecte

El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Pla Energètic) determina les necessitats energètiques en els pròxims 15 anys i fixa les infraestructures necessàries para abastar aquesta demanda i així garantir el subministrament, tant d’electricitat com d’altres formes d’energia (gas, gasolines, gasoil, etc).
 
 

2.- Calendari

El Pla Energètic està pràcticament enllestit. S'estan fent els últims retocs, com a conseqüència dels contactes amb diverses institucions que enriqueixen amb els seus suggeriments i aportacions el contingut del Pla elaborat.

Al mes de setembre serà entregat a la Comissió de Coordinació de Política Territorial que, un cop feta l'aprovació inicial, el sotmetrà a exposició pública per un termini de dos mesos. Posteriorment, un cop introduïdes les alegacions pertinents, se demanarà l’aprovació provisional a la dita Comissió de Coordinació de Política Territorial i, finalment se sotmetrà al Consell de Govern per a l'aprovació definitiva, mitjançant decret, el que esperem pugui fer-se cap a mitjan desembre.
 
 

3.- Directrius

El Pla Energètic ha estat elaborat d’acord als criteris recollits a l'article 58 de la Llei 6/99 de Directrius d’Ordenació del Territori a les Illes Balears.

En concret destaquem:

Foment de l’eficiència del consum, sense disminuir la qualitat del servei energètic.

Minimització dels impactes ambientals del subministrament, generació, transport i distribució d’energia.

Potenciació de les energies renovables i autòctones

Diversificació energètica, analitzant - i escollint – les alternatives més adients.

4.- Fases del treball realitzat

El treball s’ha dividit en les següents fases:

Diagnosi de la situació energètica actual. S’ha determinat quina i quanta energia es consumeix a cada sector econòmic dintre de cada illa de l'arxipèlag. La informació disponible era pobre pel que s’ha iniciat una labor estadística complementaria de recollida sistemàtica d’informació sobre consums.

Determinació de les infraestructures energètiques existents a 31 de desembre de 1999 (grups de generació elèctrica, línies d’alta tensió, tancs d’emmagatzematge de combustibles, etc.)

Estudis de previsió d’evolució de la demanda energètica: d'electricitat, gas, combustibles líquids, etc.

Estudis d’abastament de la demanda: de quina forma i amb quins combustibles s’abastarà la demanda prevista (gas natural, electricitat, combustibles líquids, energies renovables i estalvi)

Mesures d’estalvi i racionalització. Disposar de gas natural facilitarà la correcta utilització de cada vector energètic, el que comporta un estalvi de la quantitat total d'energia necessària, sense afectar al servei ofert.

Mesures de foment a l’aplicació de tecnologies per l'aprofitament de les energies renovables per reduir l’impacte de les energies convencionals.

Definició de les quantitats finals necessàries de cada energia i conseqüent fixació de les infraestructures addicionals necessàries per tal de garantir la seva disponibilitat.

Avaluació ambiental estratègica de les infraestructures addicionals propostes.

5.- Aspectes a destacar

Amb independència que el document analitza en detall totes i cada una de les fonts energètiques, la seva aplicació a tots i cada un dels sectors econòmics i per cada una de les illes (Eivissa i Formentera s’han estudiat com una sola unitat per la majoria dels aspectes), considerem que son destacables els següents aspectes globals:

S’ha decidit que el combustible que ha d’absorbir l’increment del consum energètic en els propers 15 anys ha de ser el gas natural.

Per portar el gas natural s’han estudiat tres alternatives:

• Transport en vaixell de Gas Natural Liquat (GNL), descàrrega a la costa sud oriental de la Badia de Palma, emmagatzematge en un tanc de 100.000 m³ i planta regasificadora.
• Idèntiques instal·lacions a la part exterior del dic de l’oest al port de Palma.
• Gasoducte d’interconnexió entre la xarxa estatal de gasoductes i Mallorca amb entrada i sortida a St. Antoni de Portmany a Eivissa

L'alternativa escollida és el gasoducte d’interconnexió amb la península. Això significa que aquesta serà l’alternativa que s’inclogui en el Pla Energètic i que, des d'ara s’iniciaran els estudis de detall d’aquesta solució. S’haurà de fer el corresponent projecte de detall i valoració definitiva, s’hauran d'establir acords amb la Comunitat Valenciana i s’hauran d'arribar a conclusions sobre la planificació de la xarxa bàsica estatal de gasoductes, ja que el gasoducte submarí en formarà part. En relació a aquest darrer punt ja s’han establert contactes amb el gestor del sistema de transport de gas (figura nascuda en l’últim decret – llei de liberalització de l’energia).

El Govern de les Illes Balears entén que aquesta és una solució segura, tecnològicament la més avançada, la més neta i la més respectuosa amb l’entorn. No és el primer cop que la nostra Comunitat és capdavantera des d’un punt de vista tecnològic. Recordem la interconnexió elèctrica entre Mallorca i Menorca a l’any 1975, la investigació en energies renovables, etc.

La interconnexió amb la península suposa, per primera vegada, una ruptura amb el concepte de insularitat. Les Illes Balears deixaran de ser una illa des de el punt de vista energètic, el que sense dubte ha de contribuir a superar les dificultats tantes vegades expressades de l’aïllament.

Sols en el cas que els aspectes exteriors al territori de les Illes Balears fes inviable la solució escollida, ens haurien de plantejar una modificació de l'acordat. En tot cas estem convençuts que la solució apuntada és possible i globalment és la millor per la nostra comunitat.

No s’interconnectarà Mallorca i Eivissa amb cable elèctric submarí. La decisió d'instal·lar gasoducte permet portar gas natural a Eivissa en quantitat suficient per què la nova generació elèctrica pugui fer-se amb gas (alt rendiment, baix impacte ambiental, etc). A Menorca el cas és invers. Hi ha interconnexió elèctrica amb Mallorca i el gas natural no hi arribarà en gasoducte, pel que una part important de l’increment del consum elèctric haurà de ser produït a Mallorca amb gas natural i enviat a Menorca per l’enllaç submarí.

L’estalvi energètic basat en la reducció de consum que suposa una correcta utilització de cada font energètica és un factor fonamental en aquest Pla. El gas ha de permetre una menor participació de l’electricitat en el consum total i ha d'afavorir l'aparició de petits sistemes de cogeneració ubicats a l’interior de ciutats o de zones turístiques.

Les energies renovables han de multiplicar per 7 la seva contribució a l'abastament energètic, destacant la incorporació de l'energia eòlica a Menorca i un important esforç per incrementar la participació de l'energia solar tèrmica i, en menor mesura, la fotovoltaica. S’ha avaluat en 22.000 milions de pessetes la quantitat a aportar per l’Administració per tal d'impulsar l'estalvi, racionalització i participació de les renovables als valors previstos en aquest Pla.

En el cas que la tecnologia fotovoltaica progressi de forma molt significativa en poc temps: incrementant el rendiment de les plaques i reduint radicalment els costos (tant econòmics com energètics) de fabricació, s’hauran de modificar considerablement les previsions ara fetes amb aquesta font energètica.

No es proposen noves centrals elèctriques en el període de vigència del Pla. Però si hi ha que mantenir els actuals espais pensant en la seva ocupació, de forma parcial, substituint instal·lacions obsoletes i contaminants per noves unitats, amb preferència pels cicles combinats.

En quant a noves infraestructures elèctriques: és necessària la interconnexió a 220 kV entre Es Murterar i Son Reus i les noves subestacions de AT/MT a Cala Blava, Centre, Capdepera i Porto Cristo a Mallorca i la de Torrent a Eivissa.

Les infraestructures d'emmagatzematge de combustibles líquids se limiten a la modificació de l’emplaçament dels tancs de combustible a Menorca i a la necessitat d'incrementar la reserva de combustible a la central elèctrica d’Eivissa.

S’ha de desenvolupar una xarxa de gasoductes a l’interior de Mallorca per tal d’interconnectar els principals punts de consum. A Menorca es pensa sols en tancs d’emmagatzematge i xarxes locals al voltant dels punts de consum i a Eivissa un gasoducte per portar gas des de St. Antoni fins a la Central elèctrica d’Eivissa i tancs per la distribució zonal de gas.

6.- Consideracions finals

Som conscients que ens trobem al final d’una etapa, la de definició i redacció, però – i sobre tot – estem a l'inici d’un altre: el desenvolupament i aplicació d’un Pla que havia d’haver nascut ja fa uns anys i que el temps sols ha incrementat la urgència, ha disminuït la capacitat d’actuació i ens situa en un moment de confusió creada per una política liberalitzadora que no ve acompanyada de les anunciades reglamentacions regularitzadores.

En conseqüència, el Pla ha de ser forçosament obert, prevén canvis que aquests aspectes externs, com ara la planificació energètica en mans del Govern Central, poden provocar sobre el seu contingut.

Des de la Conselleria ens queda la tasca addicional de seguir reclamant al Govern Central les actuacions necessàries per portar a terme els objectius d’aquest Pla i, en definitiva, garantir als ciutadans i ciutadanes d’aquestes Illes un servei energètic adequat i equivalent al de la resta de l'Estat. 

 
 

Palma, 19 de juliol de 2000