Vegeu més poemes i propostes didàctiques a
http://www.viulapoesia.com/

Batent les ales,
surt de florides branques
la papallona.
¿O eren dos blancs pètals
que l'aire agermanava?
 
 

Narcís Comadira

ESCARABATS

Lents, lluents,
per les coves més fosques
que ells mateixos excaven,
fan camí consirosos.
Senten l'altra presència?
Altres èlitres durs?
Dubten, retrocedeixen,
tots amb el seu fardell.
De cop,
hi ha un refrec instintiu.
Goig o dolor? S'ataquen
acarnissadament,
llancen sucs verinosos.
Una dansa macabra
de taüts xarolats.
Hi ha qui perd i qui guanya.

Tu mira.te'ls: recorda
que també et són germans. 
 
 

Damià Huguet

*

Fa una feina
davall una figuera
coll-de-dama:

es torca
amb una fulla
verda
 
 

Junoy

*
Un pi
sota el cel
-ombra verda-blava-
sota el cel
un pi.
 

Paco Muñoz 

EL VELL MONTGÓ 

El vell Montgó es desperta 
el sol badalla per dalt la Plana 
com un peix d'argent 
va penetrant Segària endins, 
la llum dibuixa l'Aitana. 
La mar es torna daurada 
les barques pentinen l'alba, 
és el millor regal dels déus 
etern vigilant 
del meu país acaronat pel mar. 
Juguen els eriçons 
amb els escarabats 
per enmig del fonoll marí. 
L'aranya de la creu 
espanta un alacrà 
corrent per l'herba de Sant Blai. 
La llengua de cavall 
creix entre els margallons, 
s'amaguen les perdius 
i la colobra acaça un falciot 
a l'ombra d'un llentiscle i un pi bord, 
herba de les llunetes, romer 
i un àguila de Bèrnia ve volant. 
         
 

Mateu Obrador

LA PAPALLONA

Repara la papallona
com sempre volatejant
a l'entorn de la flamada,
volta més que voltaràs.

Claror tan viva l'encisa,
dins ella s'hi vol negar,
què hi fa que es socarr ses ales
quan enlluernada cau!

Si en surt, a voltes, amb vida,
no en surt penedida mai;
lo pler sentir no li deixa
la coïtja del cremat.

Si màrtir de la bellesa,
la vida acaba, què hi val!
mal tenga la mort segura
cercant lo bell morirà.

Mon cor és la papallona,
volta més que voltaràs,
los teus ulls són la flamada
on mon cor se vol cremar.
 
 

Josep Sebastià Pons
 

RELLOTGE DE SOL

M'estic sota el colomer:
hores i coloms, tot vola.
 
 

Bartomeu Rosselló Pòrcel 

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA 

El vent juga amb el molí 
i amb la rosa desclosa. 
Matinet matí, 
no ballis amb la calitja. 

A l'escarabat bum bum 
les ales li frisen. 
Les flors de la perera 
riuen i riuen. 

Una mica de cel blau, 
una mica mica. 
El núvol empeny el núvol 
i llisca que llisca. 

Qui puja a la muntanya? 
El caragol que treu banya. 
El sol s'encén i s'apaga, 
albó, romaní, argelaga. 
El sol s'apaga i s'encén, 
farigola, romeguer. 

El sol és aquí, 
entre la rosa i el molí. 
Matinet matí, 
les bruixes es pentinen. 
El sol és aquí. 
Ai! Que es menja la calitja! 
 

Maria Antònia Salvà

LIBÈL.LULA

Flor viva de l'aire,
libèl.lula atzur
volares rondaire 
per sobre del mur.

Tota esgarrifança
tota il.lusió,
son blau d'alegrança
llençant a baldor,

la meravellera
s'emmeravellà;
mes tu, l'encisera,
fugies enllà.
 

QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
 
 

Màrius Torres

EL COLLAR DE CARAGOLES 

En la seva modèstia amagades, ningú 
no les veia entre els brucs i els espígols silvestres. 
I el bosc n'està sembrat! Caragoles terrestres, 
blanques filles de Gea, nebodes de Neptú, 

no canten al seu corn eòliques orquestres 
ni tenen altre mèrit que el d'haver mort per tu. 
Que la seva poquesa faci el meu gest més nu 
i més fàcil la tasca dels meus dits, tan poc destres. 

Perquè sóc prou ingenu per fer-te'n un collar. 
¿Què importa que no siguin caragoles de mar, 
sonores del batec d'una platja perduda? 

Tanca els teus ulls i escolta-les. Dins la seva espiral 
hi sentiràs cantar, tremolosa i lleial, 
molt fervorosament la meva ànima muda. 
 

UN ARBRE 

Vius entre l'aire. 
De nit vas de la terra 
a les estrelles. 
Quan seràs mort, encara 
faràs créixer una flama. 
 

* 
Jo somniava 
rossinyols, caderneres... 
Ocell que cantes, 
ara que no somnio, 
com has pogut trobar-me? 
 
 

Poemes fets per nois de Primària
 

EL PENSAMENT 

Poncella de pensament 
que estàs a mercè del vent 
i ets tan amiga del sol: 
obre't i gira't vers ell. 

A la claror de la lluna 
i quan brillen els estels, 
clou els ulls que se t'entelen, 
oblida't del sol absent, 
baixa els pètals vellutats, 
grocs i morats. 

     Joan Rubiés (10 anys) Dins Llibre de les flors
 

SI PLOU 

Si plou, tot riu, 
tot és moll 
tot fa xim, xim. 
Quan plou, tot és blau 
i tot, tot plou. 
Quan plou tot és moll: 
el coll, el bosc i el cos. 
Quan plou tot és moll. 

     Laura Savall (10 anys) Poema fet a partir de la Tirallonga de monosíl•labs de Pere Quart  (Avui, 28 de maig de 1986)
 

L’HIVERN 

La neu que neva, 
la neu que baixa, 
la neu que davalla. 
La pluja que plou!, 
la pluja que cau, 
la pluja que baixa, 
la pluja se’n va. 
El calabruix que cau, 
la pluja que ve. 
El cim de la muntanya 
blanca de la nevada, 
blanca. 
La neu que es fon, 
fusa pel sol, 
fusa cau l’aigua, 
fusa. 
La primavera que ve 
el sol, les flors , també. 
L’hivern que se’n va, 
adéu hivern, 
adéu... 

     Catalina Arbona (5è de Primària) Poemes fets a partir de la poesia de Jaume Vidal Alcover  (FARISTOL, 5. C.P. Pràctiques. Palma)
 

EL CARAGOL 
Ja arriba el caragol 
que a poc a poc camina; 
porta les banyes al vol 
i amb elles examina
. 
                                 . 
LA TORTUGA 
La tortuga ballaruga 
venga venga ballarà. 
Ai!, que és de ballaruga, 
ai!, que li agrada ballar.
 
 

Vicent Andrés Estellés

Horacianes 

XXXI

he llançat el pot a l’aljub
mentre veia el migdia calent dels garrofers.
crepitava el secà, adelerat de cigales èbries.
amb el cordell, he pouat després l’aigua.
era una aigua verdosa,
o m’ho semblava a mi,
era un petit miracle d’aigua.
n’he begut lentament i complagudament.

he comprès que m’estime així la vida,
aquesta aigua petita, transparent, d’un aljub,
distretament beguda.
 

LXX

molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a mallorca.
les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l’erosió
la terra batuda pels vents marins.

m’agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

com tampoc hom no sap el nom de l’autor d’una marjada.
 

Antibes

* 

hi va haver un temps que col.leccionava pedres
ara
col.leccione aigua en cistella
 
 

Miquel Bauçà
 

El noble joc 

*
El vellut,
els llevamans, les ruques
estan mig adormits:
aprofiten el solellet.
Els garrofers, de puntetes,
fugen coster amunt.
 

Notes i comentaris

*
I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.
 

Les mirsines (colònia de vacances)

*
Els abercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.
 

Blai Bonet

Entre el coral i l’espiga
 

PRIMAVERA INFANTIL
 
                     I

Minyonia amb sol -record!-
Alçant la dolça bandera
de la canyamel primera
pels camins d’aigua de l’hort.
Joc en l’aigua ?primavera!-

El joc ara està dins mi.
Tot salta amb la canya verda
i amb tanta festa s’esquerda
el meu pit de xeixa i pi.
L’aigua que me va vestir,
va brollant, i me despulla,
posant túniques de fulla
a l’hort ja de terra esponja. 
 
 
                   II

Minyonia de bengales.
Pell groga dins els murtrons,
martiritzant gorrions...
Mans petites plenes d’ales.

Aubercocs dins la camisa.
La pell, branca carregada.
Un cop blau. Esgarrinxada.
Visca el salt de la bardissa!

Camp de Maig. Els crits a lloure.
Joc daurat a dins la xeixa.
El cel ja no té la reixa
blanca i grisa del gris ploure.

L’aigua! La roba a volar!
Salts tot nus i esses d’anguila.
La minyonia del mar,
ja nua, verda, tranquil.la...
 

 Albert Ràfols-Casamada

CANÇÓ DEL BOSC

una pinya cau
els pinyons s'escampen
teixeixes el cant
dessota el cel blau

ha aixecat el vol
decidit la garsa
entre els branquillons
es pentina el sol
 

PAPALLONA

                      damunt la pedra es posa
                               la papallona
                                    groga
 
 

Josep Maria Llompart
 

CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
foravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l’aire color de vauma
l’esgarrifança d’un poll).
 
 

Guillem d'Efak

Cançons

PLOU I FA SOL

Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes 
és l’Arc de Sant Martí.
Plou i fa sol, 
pentina el teu neguit,
i canta, maldament ploris, 
somriu i canta amb mi.

Encara que pensis 
que te trobes sol
les estrelles resen 
per dar-te consol.
La lluna, la pruna 
ja s’ha tret el dol
i l’oratge canta
i t’eixuga el plor.
 
 

INSECTES 

Dins la closca de la capsa 
sols hi té por 
per les 
onomatopeies. 
Perfecte 
l'insecte, 
cric cric 
vac vac 
sic sic 
jac jac. 

Rosegar 
la fam 
els ha fet créixer 
els queixals. 
La rata i el conill 
com a moles 
peludes de molí, 
sense aturall 
dents i nialls. 

Lluent mosca d'ase 
ancorada, 
la paparra. 
La llana 
silenciosa 
li amaga 
la gana. 

El moscard 
fart 
fotocopiat 
a la paret 
amb un riuet 
de sang. 

La puça 
i son bot inevitable. 
La cussa 
i el quissó, 
el quis i el cus 
ja no poden pus, 
volen mossegar 
el bot de l'intrús. 
 
 

Joan Maragall
 

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
 al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
 Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
 no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
 posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
 elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
 i això mai morirà."
 

L'AMETLLER

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria.
 

SEGUIT DE LES VISTES AL MAR

I

La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l'estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat al mar, de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencata a córrer avall.
 

Josep Carner
 

Museu zoològic
ELS ANIMALS S'EXPLIQUEN COM BONAMENT PODEN
 

El be

-Quina cosa em passa a mi
Em diuen "be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.
 

L'oreneta

Davant genteta
potser poruga, arraulideta,
ella és qui diu:
-Só més, só més que una oreneta:
jo só l'estiu.
 

Bestiari
 

LA LLUERNA

-El meu marit, que té ales,
fuig de la pols i del fum;
jo, que només m'arrossego,
en nit entrada, faig llum.

Si cada dia m'oblida,
l'enlluerno cada nit;
si no em destria en la fosca,
faig llum i ve tot seguit.

Ah! ma llum és tan lloada
que a qualsevol de sobtat
per una llum poderosa,
li diuen enlluernat.

Però ja ningú no es paga 
del que li hagi dat el cel.
Ésser lluerna, lluerna...
Qui pogués ésser un estel!
 

Pere Quart (Joan Oliver)

Bestiari
 

 CONILL

Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil.la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil.la.

--Escolto la veu dels pins,
flairo l’oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
 

 COLOMÍ

L’home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.
 
 

Josep Carner

Bestiari
 

EL COCODRIL

Al cocodril li convenen
amples rius assolellats;
llargarut i boca-oberta,
a tothora va pensant:
-Quin bon sol, quan estavella!
I ara, què t'empassaràs?-
Amb mirada mig somorta
i d'escates cuirassat,
hom diria que sa cua
no s'acaba d'acabar.

Aigua dolça, aigua salada
o aigua bruta, poc li fan.
Fills futurs deixa en la sorra,
i és el sol qui hi vetllarà.
-Així crec que s'espavilin
amb més geni personal!-
I en la llum i entre la calda,
mentre ell tira endavant,
us mireu d'instint les cames
per si són al seu abast.
 

Pere Quart (Joan Oliver)

Bestiari
 

 CÉRVOL

Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent...
 

 ZEBRA

Pel desert corre la brama 
que no et saps treure el pijama.
 

 TIGRE CAPTIU

¿Les fuetades t’han ratllat la pell,
o potser l’ombra de la reixa?
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA