Vegeu més poemes
i propostes didàctiques a
http://www.viulapoesia.com/
Clementina Arderiu
Cant i paraules
EL MEU CANT
De no cantar
jo m’entristia:
per mi és el
cant
tal com el pa
de cada dia.
És un parany,
una ferida.
Cada cançó
s’emporta un tany
de ma florida.
Però què
hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar
tota ma via.
Damià Huguet
*
Renulls d’acarigol
fartien olls.
Xecacs; bratien siunyats
tacots
i cap refunissat nestuf
cliclava.
Runien cellaguts,
de cast catoll,
que refunaven ceriguts
elgots
damunt l’escatzia
que cenyament bescava.
Furgien fatagalls,
tots plens d’espoll:
al cluny, una isca
de verrut ticava.
Joan Vinyoli
LA PARAULA
Com una font, a
voltes, la paraula
diu els secrets del
món.
Nois de Primària
POEMA A MIQUEL
MARTÍ I POL
Poeta,
estàs assegut,
mai no t’aixeques...
Viatgen els teus poemes.
Poeta,
estàs callat...
Parlen els teus poemes.
Però tu,
Poeta,
et comuniques amb
els ocells
i, després,
Canten els teus poemes.
És bonica
la teva vida, Poeta.
Begoña Achau (11 anys) Dins Rellotge de pagès
*
Plou i fa sol,
no sé què
li he de dir.
La seva cara sense
ànims,
no es pareix gens
a mi.
Plou i fa sol,
no deu tenir oblit.
Vull alegrar-lo
perquè vengui
amb mi.
Ell ara creu
que està tot
sol.
Nosaltres intentam
dar-li consol.
Alegra la cara!
Oblida el neguit!
I vine amb nosaltres
que ens tens tots
aquí.
Miquel a. Bonnín Noguera. 5è Primària.
Poema fet a partir de la poesia de Guillem d'Efak (FARISTOL. C. P.
Pràctiques. Palma)
Blai Bonet
Cant espiritual
LA PARAULA
Basta dir una paraula:
“pinotell” o “baladre”,
i el món sona
més clar
que en claretats de
rama.
Quina claror rentada
té el món
a dins la boca!
Quina tremolor
antiga
oir “ginjoler”, i
sentir
la lluminosa distància
entre el color d’una
branca
i el seu nom que en
mi sona!
La paraula és
el món
que surt ungit de
la fonda
aurora constant de
Déu
dins nosaltres, amants
pal.lids.
I som canyes humanes
que sona Déu,
sonant-les,
quan parlam. Canyes
fràgils,
però plenes
de música.
Joan
Brossa
Els ulls i les orelles del poeta
*
Escric aquest
poema a la sorra i
l’esborro
de seguida.
ENTREACTE
Homenatge
a Pompeu Fabra
Els mots corren
a canviar-se
de vestit. Baixen
els telons, i les bambolines
vénen de nou
damunt els bastidors.
Els subjectes, els
verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra
manera, tornen
a escena. Resta un
grup
d’adjectius mirant
pel
forat del teló.
El poema següent
ara començarà.
Askatasuna
PROJECTES DE POEMES
1. Una A pintada
damunt una bola de billar.
2. Recitar poemes
amb unes ulleres dins la boca.
3. Amb un segell
enganxat als llavis ficar el cap en un sac i comptar fins a cent.
4. Fer ombres xineses
amb una lletra pintada a cada mà.
5. Posar-se un
braçal groc i fumar un cigarret; posar-se un braçal vermell
i beure un got d’aigua.
6. Dibuixar en
una paret un paraigua obert i titular-lo Rodella; dibuixar una fletxa clavada
en una rodella i titular-la Parauigua.
7. Escriure un
poema servint-se d’escuraqueixals per a formar les lletres.
8. Arrencar un
full d’un llibre de poemes i cremar-lo concentrant-li al damunt els raigs
del sol amb una lupa.
9. Començar
la projecció d’una pel.lícula amb claror de dia de manera que
durant la projecció transcorri el capvespre i es faci nit fosca.
10.- Abocats al
balcó retallar les lletres d’un sonet una per una.
11. Iniciar en
veu alta la lectura d’un poema llarg tot sabent que un company vostre, des
d’una altra habitació, tallarà el corrent elèctric en
qualsevol moment.
12. Disparar un
coet, dibuixar-se un ull al melic i destruir una gàbia.
Maria Mercè Marçal
Cau de llunes
*
Cançons
de paper fi
m’omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
Enric Casasses
Començament dels començaments
i ocasió de les ocasions
*
Només tinc
una paraula
que fa goig i fa patir:
la vritat és
una taula
per posar-hi el pa
i el vi.
Coltells
*
No tinguis vergonya
da-
vant ningú
perla estimada
la cançó
que hem de cantar
no té lletra
ni tonada
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
