A finals del 2001 vaig llegir Els estats de connivència de Miquel Bauçà, acabat de publicar, i vaig rellegir El canvi i una part d'Els somnis, uns fulls encara no publicats que Bauçà ens havia enviat. Feia uns mesos, havia llegit uns escrits de retòrica de Nietzsche que m'havien interessat molt; el primer trimestre del 2002 Pere Perelló em va recomanar Sobre veritat i mentida en sentit extramoral de Nietzsche, i d'aleshores ençà he anat llegint una bona part del que Nietzsche va escriure, animat amb converses amb Cris Capó, Francesc Casadesús, Paco Torres, Pere Perelló...

     Mentre llegia Nietzsche sentia l'eco de moltes frases, i sobretot de molts pensaments de Miquel Bauçà. Aquesta exposició mostra simplement aquests ecos. 

     Parlarem de "similituds" entre Nietzsche i Bauçà i no d'influències. No ho sabem si es tracta d'influències, i si hom ho afirmes, ho hauria de demostrar. En canvi sí que veiem que hi ha similituds, i això és el que volem mostrar aquí. 

     Nietzsche, com Bauçà, va viure molt de temps d'una petita pensió, dedicat només a la filosofia, a la poesia. Nietzsche i Bauçà, tots dos, conreen i dominen l'aforisme. Tots dos repeteixen un mateix pensament una vegada i una altra en diversos llibres. També tots dos fan servir un llenguatge viu i directe (a vegades amb diàlegs). 

     En tots dos hi ha una gran sinceritat i una total llibertat de pensament, que creix amb la seva obra. Tal volta per això tots dos han estat molt lloats en una primera època i molt blasmats -poc llegits- després (parlem de Nietzsche en vida). Bauçà és molt reconegut per tothom des que a començaments dels seixanta va fer Una bella història. Però a partir de Carrer Marsala (a mitjans dels vuitanta), més d'un professor de literatura de la Universitat diu que ha trabucat, i  Jordi Coca escriu ("Notícia de Greta Garbo", Lletra de canvi, 37, Barcelona, primavera 1994): "Bauçà és un malalt", "del talent inicial, de la força del seu món particular, a partir de Les mirsines en queda menys del que sembla. Contra aquesta anàlisi necessària nosaltres anem vivint del mite, del personatge, de Greta Garbo. Sincerament, ho lamento molt." Els que no llegeixen (o no saben llegir) el darrer Bauçà efectivament viuen de l'anècdota. 

     A partir d'El canvi Bauçà cobra una nova dimensió. Ell mateix ho diu en una carta del 2-11-99: "Aquest llibre com els ESTATS, tenen una voluntat doctrinal, fixativa i correctiva, tan abrandada com la de Ramon Llull. És a dir: tot el contrari dels castells de focs". Justament totes les citacions que acararem a les de Nietzsche. són d'aquests llibres: El canvi, Els estats de connivència i Els somnis.

     Sigui com sigui, al marge d'anècdotes  sobre els personatges que algú volgués anar a cercar, on realment es mostren les similituds entre Friedrich Nietzsche i Miquel Bauçà, és en la temàtica. Ho veurem a través de tres grans blocs temàtics:

     1. Crítica de la comuna, del cristianisme, de la moral,  del gregarisme, de la connivència, del mal... (Usen terminologia diferent: Nietzsche parla de cristianisme, de moral..., i Bauçà de comuna, de gregarisme, de connivència; tots dos parlen de mal)
(Nietzsche, a La gaia ciència justifica aquesta crítica: "Si practiquem la crítica no és de manera arbitrària i impersonal. Almenys amb molta freqüència es tracta que existeixen en nosaltres forces vives impulsores capaces de fer desprendre una escorça. Neguem i hem de negar perquè hi ha quelcom en nosaltres que vol viure i afirmar-se, quelcom que tal volta no coneixem encara, que no veiem encara" La gaia ciència § 307) 

     2. Proposta de voler, d’egoisme, de llibertat..., passant per una etapa de nihilisme, de cretinisme...

     3. Auguri d'un home nou, d'un home metafòric (de metàfores noves: Nietzsche), d'un home poètic, dels somnis (poètic, somniador: Bauçà), d'un home creatiu, d'un home artista. L'home metafòric, capaç ell mateix de crear les seves pròpies metàfores en comptes de funcionar amb les dels altres (les socials). La voluntat de poder és voluntat de poder conèixer i viure el món d'una manera nova, voluntat de metàfores vives).

     Són dos pensaments totalment vitalistes (humanistes), que anuncien un home nou, un home que viu, enfront del ressentiment i odi a la vida i al propi jo propis de la moral vigent. En la moral vigent, tothom hi ha de veure igual, tothom les mateixes aparences. Nietzsche i Bauçà anuncien un home nou, un superhome: que cadascú hi vegi a la seva manera. 

Vegem, abans d'entrar en aquests tres blocs temàtics que hem esmentat (gregarisme / egoisme / home nou, ), diverses frases i opinions d'alguns aspectes, que també mostren semblança: 

     "Ho fem tant en la vetlla com en el somni: sempre inventem i imaginem, en primer lloc, aquells humans amb els quals tenim tractes -i oblidem de seguida que han estat inventats i imaginats." (Sentències, 35).
"ENTRE ENEMICS / (Segons un proverbi gitano) / [...] / Després de cent mortals trifulgues / sóc baf i alè i llum encara. / "En va, en va, qui vol penjar-me. / ¿Morir? Si jo no puc morir!" (Poesies, 87)
     Cf. "Just tinc dues certituds: / m'orienten en el dubte: / una és: sóc immortal; / l'altra: els altres no existeixen." (Els estats, 152).

     "El tercer ull. - ¿Com? ¿Necessiteu encara anar al teatre? Sigues formal i cerca la tragèdia i la comèdia on més bé es representen, en el lloc on l'acció és més interessant i més interessada. Comprenc que no és fàcil limitar-se a ésser espectador, però aprèn-ne. I en quasi totes les situacions que et semblin difícils i penoses hi trobaràs una sortida cap a l'alegria i un refugi fins i tot quan siguis assaltat per les teves pròpies passions. Obre el teu ull al teatre, el tercer ull que mira el món a través dels altres dos." (Aurora, 185)
     Cf. "Veure cossos en escena, / quin sentit té, exactament? / Si vull veure cossos, live, / només cal pujar en el bus. / El contacte és més dramàtic / en el bus, si és que vull, / de debò, anar al teatre. / Un teatre més modern, / instructiu i metafísic." (Els estats, 297)

     "Una virtut derivada simplement d'un sentiment de respecte enfront del concepte de "virtut", com Kant volia, causa dany. La "virtut", el "deure", el "bé en si", el bé amb el caràcter d'impersonalitat i de la validesa universal, són quimeres en les quals es manifesta la decadència." (L'anticrist, 464).
     Cf. "Contradiccions, postulats... Cap ni una, cap ni un. Tot: pedra picada. Ni cap concessió beneita o covardiosa, com féu Kant. En aquest escrit tot és evident i demostrable. I qui no ho sàpiga veure així, millor que se la peli." (El canvi, 116).

     A partir d'ara veurem abundants textos dels dos autors, agrupats en els tres grans blocs temàtics esmentats: crítica del gregarisme i de la moral vigent / egoisme que ens du la llibertat / i l'autocreació o l'albir d'un home nou amb metàfores noves. És a dir, el camell, el lleó i el nen.
 

1. Crítica de la comuna, del cristianisme, de la moral, de la cultura,  del gregarisme, de la connivència, del mal... 

     "Dolent: així anomena ell tot allò que s'agenolla i que és servil i gasiu, els ulls que parpellegen sense llibertat, els cors deprimits, i aquella falsa natura indulgent que besa amb grossos llavis covards." (Zaratustra, 176).
     Cf. "El mal és la servitud, / tant la nostra com aquella / que, després, volem imposar, / que ens fa més esclaus encara." (Els estats, 21). 

*

     "Ja al bressol ens doten amb vocables i valors feixucs: "bé" i "mal" - així s'anomena aquest dot [...] I hom deixa que els nens vinguin a un hom per impedir-los a temps que s'estimin ells mateixos" (Zaratustra, 178).
     Cf. “Comparats amb altres bèsties, /els humans són més cretins, / sobretot perquè transmeten / a llurs fills uns empatolls, / uns errors, unes mentides, / que no tenen funció, / tret de fer molt més amarga / l’existència en aquest Món. / Per a mi és deure ètic / de posar un punt i a part, / de trencar aquesta cadena / maleïda que ens fa fer / perdre molt temps torturant-nos. (Els somnis)
“ningú no mota / que un nadó ja ho sap tot / i el que troba són obstacles, / i les mares no en són pas / les causants, car es limiten / a labor d’assistentat. / El mal ve de la comuna.” (Els estats, 174). 

*

     "Oh germans meus! En quina gent hi ha, doncs, el més gran perill per a tot futur dels homes? No és en la gent bona i en la gent justa? - / - en aquells que diuen i que senten al cor: "Nosaltres ja sabem el que és bo i el que és just". [...] I siguin els que siguin els mals que els malvats puguin fer: el mal que fan la gent bona és el pitjor mal de tots!" (Zaratustra, 195).
     Cf. "L'alegria de fer el mal / és tan pròpia de l'ésser, / que els humans han produït / el bé i altres succedanis / per poder de practicar / el mal més a consciència." (Els estats, 163). 

     És a dir que el bé, la justícia (la veritat) és un invent dels bons, dels justos (dels que tenen la veritat) per poder fer el mal. 

     "Per poder dir "no" a tot el que constitueix el moviment ascendent de la vida, la bona constitució, el poder, la bellesa, l'afirmació de si mateix sobre la terra, l'instint de rancor, fet aquí numen, es va haver d'inventar "un altre" món, partint del qual aquella afirmació de la vida apareixia com el mal, com la cosa més reprovable en si." (L'anticrist, 472).
     Cf. "La gent no és dolenta. [...] L'església catòlica és un intent desesperat de voler que la gent ho sigui. Si no ho fos, el Papa ja no podria fer més viatges i discursos sobre l'amor." (El canvi, 166). 
"Antics, El pitjor error dels. / Creure que la moral, la religió, la instrucció, les humanitats... eren mals necessaris per tal de combatre la dolenteria natural dels homes." (El canvi, 37).

*

     "Des del punt de vista psicològic, en tota societat o organització sacerdotal els "pecats" es fan indispensables: són els vertaders manipuladors del poder; el sacerdot viu dels pecats, té necessitat que hi hagi "pecadors"... Principi suprem: "Déu perdona els que fan penitència"; en altres termes: Déu perdona el qui es sotmet al sacerdot." (L'anticrist, 475).
     Cf. "La culpabilitat és, / com el sexe o la vergonya:  / un fenomen social, / tribal i comunitari,  / és a dir: tothom té el dret  / de passar-ne, prescindir-ne,  / si li abelleix i pot, / o bé ho creu imprescindible / per al seu manejament.   / Això tardarà una mica,  / abans que no sigui inscrit,  / com un més dels Drets de l'Home." (Els somnis).
“El penediment no salva, / ans corromp el pecador” (Els estats, 79).

*

     "¿M'heu entès bé? Dionís enfront del crucificat." (Ecce homo, 723).
     Cf. "Adorar el Crucificat / és dolenteria infame." (Els estats, 31)

     Tots dos contra el crucificat, amb el mateix terme. 

     "Quina diferència hi ha entre adular un déu o un dimoni, entre ploriquejar davant d'un déu o d'un dimoni? No sou sinó uns aduladors i uns ploricons!" (Sentències, 49).
     Cf. "-Què he de fer per no plorar? / -El millor és suïcidar-te. / -Però això és massa gros... / -Doncs, no ploris, ploramiques." (Els estats, esborrany). 

     Tots dos contra els esporuguits, els ressentits, els ploraners.

     “Cal estar bastant malalt per al cristianisme. [...] El cristianisme [...] ha estat fins avui la més gran desgràcia de la humanitat.” (L’anticrist, 493).
     Cf. “No hi ha res més trist i miseriós que la màgia i la religió.” (El canvi, 14).
“Sectes, clubs, religions / ja pertanyen al subsol / del que és innominable, / la brutor de l’Univers.” (Els estats, 13).

*

     "De més a més voleu que se us pagui, virtuosos! Voleu tenir una recompensa per la vostra virtut, i el cel, per la terra, i l'eternitat, pel vostre avui?" (Zaratustra, 90).
     cf. "La immortalitat no / era un fet innocent, noble. / A través d'aquest regal, / pertanyia a la comuna. / L'espiritualitat, / per tant, és la gran batalla / per a l'alliberament / d'aquest odiós servatge." (Els estats, 162). 

     Tornen a dir el mateix, un en veu passiva, l'altre en veu activa: el dret a una altra vida té el preu d'acatar la moral, 

     "On arriba la influència dels teòlegs, el judici de valor resta invertit; "vertader" i "fals" són necessàriament canviats; el més nociu a la vida, aquí és anomenat "vertader"; el que l'eleva, l'augmenta, l'afirma, la justifica i la fa triomfar, s'anomena "fals"..." (L'anticrist, 463).
     Cf. "el poeta també és un ésser i quan parla de l'ésser parla d'ell mateix en primer terme. No hi ha engany ni traïció possible. Un teòleg sí que ho fa, car, a través del truc de fer-se passar per una criatura de l'ésser s'ho mira en la distància. Però aquesta distància el situa en la impostura militant. I origina tots els estralls que sabem. Quan dic "teòleg" no vull dir només els teòlegs professionals de la Santa Inquisició. Un membre del Partit Comunista o la Mare de Calcuta pertanyen a la mateixa categoria." (F. Foguet, entrevista  a "El pou de lletres", Manresa, primavera estiu 1999).

     També la comparança de Bauçà entre cristians i comunistes (socialistes) la trobem a Nietzsche: "Lamentar-se no serveix de res: és un signe de debilitat. No hi ha diferència essencial entre atribuir el propi malestar a l'altre i atribuir-se'l a un mateix; el socialista l'atribueix als altres, el cristià, per exemple, a si mateix.” (El crepuscle, 440).

     “La moral, ella mateixa, fou la primera caiguda en el pecat: "la moral, ella mateixa, és el pecat original”, així pensa qui coneix. (Sentències, 61).
     Cf. “Netegem el cel de déus / i la terra de cultura, / que tolera que els vivents / no puguem mirar-nos l’ànima.” (Els somnis).

     Déu, la moral, la cultura, és el pecat original que embruta l’ànima. 

     "Del nou ídol. [...] l'estat menteix en totes les llengües del bé i del mal; i digui el que digui, menteix - i tingui el que tingui, ho ha robat.  [...] "sóc el dit ordenador de Déu" - així bramula el monstre. [...] vomiten llur fel i en diuen "periòdic". [...] Volen poder i, en primer lloc, l'alçaprem del poder, molt diner, - aquests impotents! [...] Allà, on l'estat acaba, -mireu allà, doncs, germans meus! No hi veieu l'arc iris i els ponts del superhome?" (Zaratustra, 54-55).
     cf. "Un tirà, entronitzat / aviat en sent el tedi / i no troba altre remei / per assuajar l’angúnia / que assajar des del balcó / de mentir als seus subjectes. / Com que en sent l’aplaudiment, / cada cop les diu més grosses. / Arribar a tenir poder / és el fi de tots els homes.  / Els que hi arriben, malgrat tot,  / si no poden dir mentides, / abandonen el mandat.  / El poder i dir mentides / són fenòmens que van junts, / qualsevol sigui l'escala. / Mentir és propietat / del poder en totes bandes." (Els somnis). 
“-Què és el més vil dels homes? / -Mentir per guanyar poder / -la mentida com a eina- / per sotmetre, endogalar, / d’altres col.lectius o tribus. / Redueix encara més / el poc crèdit dels feixistes / i no ajuda gens de gens / a les democràcies d’ara. (Els somnis).

     Nietzsche ja parla de globalització: "El temps per a la petita política ja ha passat: el pròxim segle portarà la lluita pel domini del món -la coacció a fer política de la gran." (Més enllà, 180)

     "Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules faran pudor." (Sentències, 67).
    cf. "Ja no vaig als cementiris. / Un diari em fa el mateix: / tot és ple de morts que parlen." (Els estats, 144). 

     Els diaris són plens de mort (paraules que fan pudor, morts que parlen). Vegem encara més sobre els periodistes (i també sobre els intel.lectuals):

     "Els bufons de les corts medievals es corresponien als nostres periodistes; es tracta de la mateixa espècie: mig raonables, faceciosos, exagerats, beneits, que no tenen cap altra missió més que suavitzar el patètic de la situació amb sortides de to, xerrameca, i per cobrir amb els seus crits el campaneig pesat dels grans esdeveniments: altre temps, al servei dels prínceps i dels nobles, i avui, al servei dels partits (de la mateixa manera que en l'esperit de partit i en la passió de partit sobreviu avui encara una bona part de l'antiga obsequiositat en les relacions de poble a prínceps). Però tota la classe dels literats moderns es troba massa propera als periodistes; són els bufons de la civilització moderna, "se'ls jutjaria amb més indulgència si no se'ls prengués per enterament responsables". Considerar l'estat de l'escriptor com una professió, en justícia, hauria de passar per una espècie de demència." (Humà, 338).
     cf. "els intel.lectuals [...] En aquells temps arrossegaven el cul pels seients dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables." (El canvi, 300).

     "Cercant orígens hom es converteix en cranc. L'historiador mira cap enrera; acaba per "creure" també cap enrera." (El crepuscle, 400).
     Cf. "La Història deu ser el fet / més abjecte I més culpable." (Els somnis).

     La història ens fa anar com els crancs, és un parany per no anar cap envant. D'altres paranys són els psicòlegs, l'amor, el saber. Vegem-ho:

     "Casuística dels psicòlegs. Aquest és un coneixedor dels homes; ¿per què estudia realment els homes? Vol adquirir petits avantatges sobre ells, o també grans avantatges; és un home polític..." (El crepuscle 433).
     Cf. "Psiquiatres. [...] Són pitjors que els traficants de drogues. [...] La psiquiatria i afins, fins avui, no té altre objectiu que controlar el veïnat, no pas de descobrir res de seriós. [...] Allò que revolta més un psiquiatre és trobar-se amb el que ells en diuen una personalitat narcisista, per dir millor, amb un que se'n sap sortir tot sol." (El canvi, 444).

*

     “Mitjançant l'amor, l'home cerca una esclava incondicional, i la dona l'esclavatge sense condicions. L'amor és l'enyorança d'una cultura i una societat ja passades; l'amor remet cap a l'Orient.” (Sentències, 77).
     Cf. “Ningú no gosa de dir / que l'amor és una merda. / Per això, els joves cantants, / per no fer enfadar llurs mares, / continuen invadint / l'espai sacre que és un súper.” (Els estats, 201).
"L'amor no vol dir altra cosa que tenir dret sobre tot i sobre tots. Grosser i repulsiu" (El canvi, 478) 

* 

     "la ciència treballa sense parar en aquest gran columbarium dels conceptes, necròpolis de la intuïció. [...] Si l'ésser humà que actua ja lliga la seua vida a la raó i als seus conceptes per tal de no ser arrossegat contínuament i no perdre's ell mateix, així l'investigador construeix la seua cabana frec a frec de la torre de la ciència per tal de poder cooperar en aquesta construcció i de trobar ell mateix protecció sota el bastió que hi ha." (Sobre veritat i mentida, 146).
“Ciència: transformació de la Natura en conceptes amb la finalitat de dominar-la.” (La voluntat de poder, 234).
Cf. "L'objectivització / és la font de la misèria, / però la necessitem, / el cervell en té fretura." (Els estats, 166). 

 "Tot el contrari del que trobem en pensadors més forts, més vitencs, encara assedegats de vida: aquests prenen partit contra l'aparença." (Més enllà, 56)
“L'aparença d'un principi es converteix gairebé sempre al final en essència i actua com a essència!” (La gaia ciència, 128)
Cf. "Els científics, les comares, / pedagogs i escriptors / d'habitud només practiquen / una gran perversió, / consistent a explicar als nens / l'aparença de les coses, / no pas com podrien ser, / que és allò que el nen reclama." (Els estats, 85). 

     L'ésser humà lliga la seua vida a la raó i als seus conceptes, per tal de no ser arrossegat contínuament i no perdre's ell mateix, diu Nietzsche, i Bauçà diu que necessitem la objectivació. 

     Ara bé, l'objectivació, la ciència, només ens mostra "l'aparença de les coses". Això no interessa als nens ni als assedegats de vida; a aquests no els interessa viure dins un saber d'aparences:

     "Basta recordar les conseqüències de les tesis socràtiques: "la virtut és el saber; es peca només per ignorància; el virtuós és el feliç"; en aquestes tres formes bàsiques de l'optimisme hi ha la mort de la tragèdia." (L'origen de la tragèdia, 122).
“Jo vull, d’una vegada per totes, no saber moltes coses. La saviesa traça límits també al coneixement.” (El crepuscle, 398).
     Cf. “-És un pou de sapiència. / -Ja se la pot ficar al cul, / que el té gros, com una vaca.” (Els estats, 117).

*

     "En l'esfera dels costums, procedir alguna vegada en contra del que es pensa, conduir-se com tothom i fer a tothom també alguna concessió, és conducta que els homes un tant independents consideren, no només admissible, sinó també honrada, humana, tolerant [...]. Així es veu que un ateu bateja cristianament el seu fill, un altre fa el servei militar com tothom sense prejudici d'anatemitzar severament l'odi entre les nacions, i un altre es casa per l'Església perquè els seus parents són religiosos, i no l'avergonyeix la inconseqüència que comet en fer les seves promeses davant d'un sacerdot. "Que un de nosaltres faci el que tothom fa i ha fet sempre, no té importància"; així parla la preocupació grollera, així l'error groller, quan no hi ha res tan important com confirmar una vegada més el que és poderós, tradicional i està reconegut com a contrari a la raó, donant-li nova força mitjançant els actes d'alguna persona notòriament sensata." (Aurora, 93).
      cf. "-Saps quin és el mal d'avui? / Rossegar molts massa esquemes  / del passat, que tot i no  / ser usables als conflictes,  / els usem i ens esmussem. / -Per què fem aquestes coses?  / -No podem fer altrament.  / És un vici com un altre, / que desapareixerà, / així que es desenvolupin / els dictàmens de la tècnica."   (Els somnis).
"¿Què és allò que encalla els homes / tan definitivament / que fa ser-los morts en vida? / No pot ser un accident. / Ha de ser una altra cosa. / queden enganxants / en un dèdal de preceptes, / que d'entrada no fan mal, / però acollen l'individu / i ja no se'n sap sortir, / perquè no en té cap gana. / Potser aprenen massa bé / la doctrina que circula."  (Els estats, 240) 
"El que hom diu 'fer bé les coses' / insensiblement fa entrar / dins els motlles de les regles / alienes, comunals. / Els que hi entren, ja no en surten / i mai més no en sortiran." (Els estats, 28).

*

     “Amb aquests predicadors de la igualtat, no vull que m'hi barregin ni que m'hi confonguin. Perquè així em parla la justícia: "Els homes no són iguals." (Zaratustra, 97).
     Cf. “Els adults parlen a l’altri / com si fos exactament / igual que ells. Aquesta errada / la projecten als infants.  / És així que els perverteixen.”  (Els somnis).

     Igualar tothom, fer ramats, aquest és l'objectiu de la moral, de la religió, de l'estat.

     "Hom ha d'aprendre a estimar-se a si mateix - així ensenyo jo - amb un amor sa i saludable: que hom se suporti a si mateix i que no vagabundegi.
Aquest vagabundeig es bateja amb el nom d'"amor del proïsme": amb aquest mot s'han dit fins ara les millors mentides i s'han comès les millors hipocresies [...]" (Zaratustra, 177).
     cf. "Acostumar-se a acostumar-se. A mi em costa. De mena, tinc l'enclí al vagareig irresponsable. Potser és això, per corregir-ho, que he esdevingut eremita. Vagarejar entre imbècils només acondueix a l'infortuni." (El canvi, 14).

     Amb això ja entrem al següent bloc temàtic. 
 

2. Proposta de voler, d'egoisme, de llibertat... (passant per una etapa de nihilisme, de cretinisme...)

     "La llibertat de tota casta de conviccions forma part de la força, la facultat de mirar lliurement... [...] L'home de fe, el "creient" de qualsevol casta és necessàriament un home que depèn." (L'anticrist, 495-496).
     cf. "Llibertat-intel.ligència / són un grup commutatiu: / una cosa implica l'altra.  / Si hom s'és intel.ligent / tot alhora, hom s'és lliure. / Sí un és en tal estat,  / de retruc es torna savi.  / Són estats que cal guanyar / I que cal de mantenir-los." (Els somnis). 
"La llibertat és el fonament de tota creació.  [...] Si la població no crea res, no és perquè no pugui ni vulgui eventualment, és perquè està d'acord amb tot, en el fons i en la superfície. Forma part d'un conjunt meravellós. Fora absurd que volgués rebel.lar-se." (El canvi, 123).

*

     "El que jo conto és la història de les pròximes dues centúries. Descric el que s'esdevindrà, i que no podrà ser de cap altra manera: l'arribada del nihilisme..." (La voluntat de poder, citat a Més enllà, p. 21).
El pessimisme modern és una expressió de la inutilitat del món modern - no del món i de l'existència. (Nihilisme, 27).
     Cf. "El futur serà cretí, / tan estult que l'estultícia / trobarà sense voler / el camí que ha de salvar-nos." (Els estats, 16). 
"-Quin serà el futur d'Amèrica? / -Net i clar: serà el futur / de la humanitat entera.  / -Com serà? -Doncs, de primer / aniran cretinitzant-se,  / cada any una mica més,  / però alhora i al mateix ritme / continuaran seguint   / la doctrina de la tècnica,  / que els ha de portar al cervell.  / Feta aquesta descoberta,  / restaran embadalits,  / fetillats. Serà aleshores / que voldran ser intel.ligents." (Els somnis). 

      La mort de Déu i la permanència de la moral vigent, du al nihilisme, en paraules de Nietzsche, al cretinisme, amb paraules de Bauçà.
Pessimisme no del món, sinó del món modern (Nietzsche) / Cretinisme causat per l'estultícia actual, però amb la descoberta del cervell voldran ser intel.ligents (Bauçà).

     "Fuig cap a la teva solitud! Has viscut massa prop dels coquins i dels mesquins." (Zaratustra, 57).
     cf. "El remei per domenyar / la gregarietat dèspota / és aprendre a estar tot sols. / És la regla més senzilla." (Els estats, 182). 
"Els humans, si volen ser-ne, / el primer que han de fer / és esdevenir eremites, / no buscar l'assentiment / del cosí, de la cosina. / Aquest és el primer pas." (Els estats, 88). 

     El camí per tornar a ésser nen, per ésser humà, per tornar a veure les coses i no la seva aparença, és la solitud, esdevenir eremites. 
"no buscar l'assentiment del cosí, de la cosina" (Bauçà). 

     "Una muntanya com a companyia, però no una muntanya morta, sinó amb ulls (és a saber, amb llacs), fins i tot en certes circumstàncies una cambra en un alberg ple de gent de tot el món, en la qual hom està segur de passar desapercebut i on pot parlar impunidament amb tothom: tot això constitueix aquí el "desert"." (Genealogia de la moral, 158) 
     Cf. "Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria  de sobres justificada l'existència de les grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun perruquer m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut." (El canvi, 89).

*

     "Tenir la voluntat de la responsabilitat personal. Conservar la distància que separa. Ésser indiferent a la fatiga, a la duresa, a la privació, fins i tot a la vida. [...] L'home que s'ha fet lliure, i tant més l'esperit que s'ha fet lliure, trepitja aquelles menyspreables formes de benestar amb què somnien els quincallaires, els cristians, les vaques, les dones, els anglesos i els altres demòcrates. L'home lliure és guerrer." (El crepuscle, 443).
     Cf. "Els creients són malcriats: / no suporten els problemes / metafísics i els cal / de trobar un que se'n cuidi." (Els somnis).
"Els humans de cada dia, / són cretins i estaquirots, / traïdors, covards i fluixos, / cruels, murris i mesquins, / envejosos i molt lletjos. / I se'n vanen d'allò més / i també se'n congratulen." (Els estats, 19).

     L'home que s'ha fet lliure té la voluntat de la responsabilitat personal i trepitja el benestar, per contra els creients necessiten qui se'n cuidi, són covards i fluixos.

     "Maduresa de l'home: això vol dir haver tornat a trobar la seriositat que hom tenia com a xiquet, en el joc." (Sentències, 101).
"Des que hi ha homes, l'home s'ha alegrat massa poc: només això, germans meus, és el nostre pecat original! / I en aprendre a alegrar-nos millor desaprenem de la millor manera possible de fer mal als altres i de maquinar mals." (Zaratustra, 86).
     Cf. "Tothom diu que la infantesa / és feliç, i és així, / però no pel que interpreten. / És feliç senzillament / perquè el cap li funciona, / no ha estat paralitzat, / és a dir, perquè és més sàvia. / Avui cal recuperar, / amb procediments mecànics, / un estat intel.ligent. / Per això tenim els somnis." (Els estats, 10-11).
"Si els humans juguessin més, / no hi hauria fam a l'Àfrica, / l'estultícia oficial / també molt s'encongiria." (Els estats, 8)
"La raó de tots els mals / -o del Mal que ens enverina, / el que toca més d'a prop- / rau del tot en el fet simple / de la gregarietat. / I això té cap esmena? / La tindrà. Ja comencem / a llucar-la. De fet, sempre / ha existit, en paral.lel / però no prou escampada / o amb prou força per poder / contenir la pesadesa / del ramat porfidiós. / I com és? No és misteri. / Consisteix a jugar molt / I tenir moltes joguines, / que impedeixin d'ensumar / els efluvis, uns dels altres. / Amb això s'acabaran / els tractats d'etnologia." (Els somnis).

*

     "Si per una vegada l'egoisme esdevé més gran, més intel.ligent, més fi i més creatiu, aleshores el món semblarà "més altruista". (Sentències. 89). 
"Estima el proïsme" -això és, abans de res i sobretot: "Deixa lliure el proïsme!". I justament aquesta part de la virtut és la més difícil!" (Sentències, 121).
     Cf. "El gust d'abusar de l'altri / és allò que hom cal guarir, / com si fos la pòlio, el sida. / No esperar que el regiment  / de la cosa ciutadana  / faci res. És evident / que no consta en els projectes. / Només l'estimació / d'un mateix I no de l'altre / ens podrà alliberar / d'un instint tan miserable." (Els somnis).

     Tots dos parlen molt d'egoisme:

     "Què és més perjudicial que qualsevol vici? L'acció compassiva cap a tots els fracassats i els febles: el cristianisme. [...] amb la compassió, la vida és negada i es fa més digna de ser negada; la compassió és la pràctica del nihilisme." (L'anticrist, 460).
     Cf. "La misèria al Tercer mon / és el fruit dels responsables / de les multinacionals, / la Creu Roja i els repòrters. / A l'Eixampla passa igual / i potser és més misèria." (Els somnis).
"La campanya cristiana / que el remei era l'amor / ha estat una mala via, / doncs només ha reforçat / l'enclí d'abusar dels febles / amb permís oficial."  (Els somnis).
"A Etiòpia, hi passen fam. / És a posta, perquè puguin / retratar-los i omplir / espais buits de les cadenes." (Els estats, 31).

*

     "Vosaltres us arrambeu al voltant del proïsme i ho feu dient-ho amb belles paraules. Però jo us dic: el vostre amor al proïsme és el vostre mal amor envers vosaltres mateixos.
Fugiu cap al proïsme fugint de vosaltres mateixos i en voldríeu fer una virtut: però clisso el vostre "desinterès". / El Tu és més antic que el Jo; el Tu ha estat qualificat de sagrat, però el Jo, encara no: per això l'home s'arramba al proïsme. [...] / Més alt que l'amor al proïsme es dreça l'amor al llunyà i a l'esdevenidor: més alt encara que l'amor als homes és l'amor a les coses i als fantasmes. [...] / Però tu et tens por i corres cap al teu proïsme. [...] / Un hom va al proïsme, perquè es busca a ell mateix, i l'altre, perquè es voldria perdre. El vostre mal amor envers vosaltres mateixos us fa de la solitud una presó." (Zaratustra, 63-64).
"El luxe més dispendiós que fins ara la humanitat es donà és la creença en quelcom d'irreal, en l'altruisme. Car desvalorà la més real de totes les coses, l'egoisme. Des de llavors que tota benaurança és enyorança." (Sentències, 59).
     Cf. "L'espiritualitat / consisteix a reconèixer / els treballs que fa el cervell / més enllà de tots els càlculs / que ha de fer per entrar al bus. / No vindrà per cap doctrina. / Vindrà pel descobriment / que cada u farà dels somnis. / Serà quan s'estimarà / verament i aquesta estima / el farà deixar l'error / d'estimar la veïnada." (Els somnis).

*

     "Cal tenir-se respecte a si mateix, amor a si mateix; absoluta llibertat per a si mateix." (L'anticrist, 459).
     Cf. "No et confonguis d'adversari: / l'espiritualitat / consisteix a lluitar contra / els preceptes comunals, / no pas contra tu." (Els estats, 205).
"El secret no és 'nar en contra, / el secret és anar amb un, / que és quan tot es modifica, / és a dir: tu vas amb tot, / però el tot rellisca, plana. / Llavors és el gran moment. / Aprofita'l i mantén-lo." (Els estats, 86).

*
 
 
 

3. Auguri d'un home nou, d'un home metafòric (de metàfores noves), d'un home poètic, dels somnis, d'un home creatiu, d'un home artista

      "Cada vegada cal menys força física: amb intel.ligència es fan treballar les màquines, l'home esdevé més poderós i més espiritual." (Nihilisme, 26).
     Cf. "Per déu tinc només la tècnica; / per cultura, el meu cervell.  / De la resta, en prescindeixo." (Els somnis).

     L'homo sapiens ha controlat la natura; per mantenir la conservació de l'individu i de l'espècie potser li calia una moral (per evitar la destrucció de la humanitat). Deslliurats ja de la moral i de la natura (dels instints de conservació de l'individu i de l'espècie), cada home podrà crear la seva pròpia moral, la seva pròpia visió del món, cada home podrà crear les seves metàfores, cada home serà un artista. Es passarà de l'homo sapiens, a l'home artista.

      "Les paraules obstrueixen el nostre camí. - Onsevulla que els antics, els homes de les primeres edats, col.locaven una paraula es pensaven que havien fet un descobriment. Com n'estaven d'equivocats! Havien topat amb un problema, i pensant-se que l'havien resolt havien creat un obstacle per a la seva solució. Ara, per assolir el coneixement, cal anar topant amb paraules que han esdevingut dures i eternes com pedres i és més fàcil de rompre's una cama o d'entrepussar amb ells que destruir una d'aqueixes paraules." (Aurora, 34). 
     Cf. "No havent d'arrossegar / el llenguatge ni els avis, / són els somnis on hom viu / tota llibertat possible."  (Els somnis). 
"La introducció del Canvi ha fet que tot el que hom diu hagi esdevingut automàticament insignificant, en el sentit de no significar res. Els parlants en el fons ho saben: era inimaginable només fa uns anys la manca d'abrandament, tot parlant amb les mateixes paraules dels mateixos temes. No és una pèrdua d'entusiasme: és que la significança els buida. Això encara durarà un temps, mentre no s'arribi a la plenitud del Canvi, on apareixerà un altre llenguatge, que no tindrà el ròssec de la significació. La literatura desapareixerà i la que coneixem serà inintel.ligible. Hom no pot predir res més." (El canvi, 71).

*

     "De les tres metamorfosis de l'esperit us parlo: com l'esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i el lleó, a la fi, en nen. [...] Totes aquestes coses, les més feixugues de totes, es carrega a coll l'esperit que sap suportar: com el camell que, ben carregat, corre al desert, així corre ell pel seu desert. / Però en el desert més solitari té lloc la segona metamorfosi: aquí l'esperit es converteix en lleó, vol fer presa de la llibertat i ser senyor al seu propi desert. [...] què pot fer el nen que no hagi pogut fer el lleó? Per què el lleó rapinyaire s'ha de convertir en nen? / Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un primer moviment, un sagrat dir sí." (Zaratustra, 35-36).
     cf. "Poeta. Un [...] Ha d'assumir tres coses: -El que hi ha -l'existent amb el que exigeix: la llei de la gravetat, el sexe, l'estultícia, la grosseria de la vida...; -El fet de no estar d'acord amb res d'això; -Haver de maldar forçosament per a construir una altra cosa." (El canvi, 430).

     En aquestes frases hi tenim l'eix de tot el pensament tant de Nietzsche com de Bauçà: són els tres blocs temàtics que considerem: el camell, el lleó i el nen: veure el que hi ha, no estar-hi d'acord, construir una altra cosa.

     "Celebrar el futur, no el passat! Poetitzar el mite del futur!" (Escrit de 1885, citat per R. Safranski, Nietzsche. Biografia de su pensamiento, Barcelona, Tusquets, 2001, p. 316)
"Ensenyar a l'ésser humà que ha de voler el seu propi futur, que depèn d'una voluntat humana." (Més enllà, 163)
     Cf. "Hem d'esborrar el passat. El futur manarà el futur. Deixem que els morts enterrin els morts." (El canvi, 392)
"El futur de cadascú, / hom el pot de construir-lo, / si hom pot i si hom vol." (Els estats, 62).

*

     "Allà fou també on vaig collir pel camí la paraula "superhome", i que l'home és quelcom que s'ha de superar. / - Que l'home és un pont i no pas una fita: que s'autoanomena benaurat a causa del seu migdia i del seu vespre, com a camí cap a noves aurores." (Zaratustra, 182).
"El coneixement tindrà, en una espècie d'homes més alta, noves formes que ara no són encara necessàries." (La voluntat de poder, 234).
     cf. "Per esdevenir humans / no calgueren teories / ni creences. Per fer un pas / més, cal començar a entendre / tots els somnis, llurs mandats." (Els estats, 12). 

     Nietzsche parla de superhome, clarament; l'home és quelcom que s'ha de superar, hi haurà una espècie d'homes més alta amb noves formes de coneixement. Bauçà no en parla tan explícitament, però hi és latent (aquí mateix quan diu "fer un pas més" que "esdevenir humans"). 
Nietzsche parla amb abrandament de l'home nou, del superhome en una carta a Lou Salomé datada a Tautenburg el  27-6-82: "Cal dir que estic literalment  trasbalsat per aquest esdeveniment que ha estat la descoberta d'un "home nou" - conseqüència d'una solitud un gra massa rigorosa i d'una renúncia completa a l'amor, a l'amistat." (Correspondència, 130-131)

     El superhome de Nietzsche és el que és capaç de crear les seves pròpies metàfores, de viure amb metàfores vives, de trepitjar camins amagats, de descobrir l'home i la terra:

     "L'"impuls per a la formació de la metàfora, és l'impuls fonamental de l'home" en el qual té l'origen el llenguatge." (Retòrica, 41).
"Neguem i hem de negar perquè hi ha quelcom en nosaltres que vol viure i afirmar-se, quelcom que tal volta no coneixem encara, que no veiem encara" (La gaia ciència, § 307). 
"Mil camins hi ha que encara no han estat trepitjats, mil menes de salut i mil illes amagades de la vida. Inexhaurits i no descoberts encara continuen essent l'home i la terra de l'home" (Zaratustra, 77). 

     Per a Bauçà, "per fer un pas més" respecte al fet d'esdevenir humans, per superar l'home gregari, "El cervell és la contrada / I els somnis, el portell". 

     "Allò que “la vida és un somni” és una beneitura: és exactament tot el contrari: els somnis són la vida vertadera, allò que té una entitat sòlida i coherent i, sobretot, fiable, absolutament incapaç de mentir, ni que sigui maldestrament. Avui només els rucs més rucs i grossers, que es torquen la merda amb els dits nus, poden barbotejar aquesta bestiesa ridícula. [...] 
L'atractiu suprem dels somnis rau en que són la prova que hom pot ser lliure." (El canvi, 500).
     Cf. "Suposem que algú en els seus somnis sovint vola i finalment s'adona que sempre que somia posseeix una força i un art de volar que és com un privilegi exclusiu d'ell, i fins i tot com el seu goig més personal i envejable: algú així, que creu que pot realitzar amb el menor impuls tota mena de tombs i voltes, que coneix la sensació d'una lleugeresa segura i divina, d'anar "cap amunt" sense esforç ni coacció, d'anar "cap avall" sense condescendència ni humiliació -sense pesantor!- Un home amb vivències oníriques i amb somnis habituals així, com no ha de pintar amb altres colors la paraula "felicitat" i trobar-hi un sentit diferent també durant la vigília! ¿Com no haurà de perseguir la felicitat d'una altra manera? L'"enlairament", així com el descriuen els poetes, li ha de semblar, comparat amb aquell "vol" seu, massa terrenal, musculós, violent, ben bé massa "pesat"." (Més enllà, 150)

     Per arribar a viure els somnis, que són realitat i no fantasia, que són creatius i no informatius, cal assolir la llibertat, deixar el gregarisme (igual que per arribar a la metàfora nova).

     "L'esperança és en els somnis / -quan puguem entrar dedins- / I no pas en la musica / o els feixistes [...]" (Els somnis).
"Són els somnis on podem / pouar allò que tant voldríem [...] / És perversió jugar / amb joguines obsoletes, / com l'amor o l'amistat / o el sentit de la vergonya, / o la guerra o el deshonor / o el sentit de l'heroisme. / És talment crepuscular / el que fan en els teatres!" (Els somnis).
"On deu raure el paradís? / És perjuí que tots els homes / no ho coneguin. He trobat  / no només el lloc exacte,  / ans com és de ver per dins.  / Una cosa tan planera, / a l'abast de tot vivent!   / El cervell és la contrada / I els somnis, el portell, / l'accés únic, avui dia,  / no consideracions / sobre el demble, la conducta / que tenim quan caminem, / tot tibats per l'avinguda."  (Els somnis).

     Tant en Nietzsche com en Bauçà veiem que l'home nou, lliure del gregarisme, és poeta, crea metàfores noves, a través del nen (Nietzche) o de l'home que somnia (Bauçà): 

     "Jo vull restituir l'home, com a propietat seva, com a producció seva, tota la bellesa i sublimitat que ha projectat sobre les coses reals i imaginades per fer d'aquesta manera la seva més bella apologia. L'home, com a poeta, com a pensador, com a Déu, com a Amor, com a Poder." (La voluntat de poder, 67).
     Cf. "Poesia i els somnis / són eixides per lluitar / contra el monstre que administra / el vivent de cada humà / que és el fet de ser gregaris." (Els somnis).
"Poesia és el discurs, / que és l'únic avui dia,  / per obrir-se un viarany / escaient per transitar-hi." (Els somnis). 
"Les maneres d’acostar-se / al que és són tres i prou: / una és usant idees; / una altra és considerar / els productes en directe; / la tercera és el que hom diu / poesia. La primera / ha acabat en un no res, / car permet escriure llibres: / teories i tractats; / la segona és molt bona, / però cal saber mirar; / la tercera és la més pràctica, / la que hi toca més, de molt, / des de tots els punts de vista." (Els estats, 183).

     És el pas de l'homo sapiens a l'home poètic.
 

Final

     Hem vist com el camell, el lleó i el nen de Nietzsche, també els trobem en les darreres obres de Bauçà. L'home és camell, du la càrrega de la moral. L'home és lleó i venç la moral i esdevé lliure (és l'egoisme en contra de l'altruisme, que consisteix a ficar-se amb els altres). L'home és nen i viu el món amb metàfores noves. En són un bon resum els dos versos de Bauçà que hem vist suara: "El cervell és la contrada / I els somnis, el portell"; en Nietzsche el portell és la voluntat i la contrada són les metàfores noves.

    Un apunt final. Tant a Nietzsche com a Bauçà els han retret que si van contra les dones, que si Nietzsche fa apologia de la guerra. Vegem simplement els fets i paraules següents:

     Nietzsche el 1874 vota a favor que es permeti a les dones estudiants l'accés al doctorat.
     Bauçà diu: "Aquest canvi és un progrés, / objectiu, en mants aspectes. / El primer que convé dir / és que ha implicat les dones / i ningú no pot saber / quins seran els seus efectes.  / En tot cas, molt més pregons / que els satèl.lits o el turisme." (Els somnis). 

     "I arribarà un dia tal volta que un poble distingit en la guerra i en la victòria pel més alt desenvolupament de la disciplina i dels talents militars, habituat a fer els més grans sacrificis a aquestes coses, exclamarà lliurement: "Nosaltres rompem l'espasa!", i destruirà tota la seva organització militar fins als fonaments. "Fer-se inofensiu, essent temible", guiat per l'"elevació" de sentiments: aquest és el mitjà d'arribar a la vertadera pau, que s'ha de basar en una disposició d'esperit plàcid, mentre que això que s'anomena pau armada, tal com al present és practicada en tots els països, respon a un sentiment de discòrdia, a una falta de confiança en si i en el veí, i impedeix deposar les armes, sigui per odi, sigui per temor. (Humà, 637-638)
 

Edicions

Friedrich Nietzsche:
* (Aurora): Aurora. Meditaciones sobre los prejuicios morales, México, Editores Mexicanos Unidos, 1981 (1a. ed. 1978).
* (Correspondència): Friedrich Nietzsche, Paul Rée, Lou von Salomé. Correspondance, Paris, Presses Universitaires de France, 1979 (Ed. établie par Ernst Pfeiffer).
* (Ecce homo) Ecce homo, dins Obras completas IV, Buenos Aires, Aguilar, 1967. (1a. ed. Madrid, 1932) (Trad., Eduardo Ovejero y Maury)
* (El crepuscle): El ocaso de los ídolos o como se filosofa con el martillo, dins Obras completas IV, Buenos Aires, Aguilar, 1967. (1a. ed. Madrid, 1932) (Trad., Eduardo Ovejero y Maury).
* (Genealogia de la moral): La genealogia de la moral, Barcelona, Ed. 62, 1995 (Trad., Joan Leita).
* (Humà): Humano, demasiado humano, dins Obras completas I, Buenos Aires, Aguilar, 1966.  (1a. ed. Madrid, 1932) (Trad., Eduardo Ovejero y Maury).
* (La gaia ciència): La gaia ciència, Barcelona, Laia, 1984 (Trad., Joan Leita; Ed. a cura de Josep Ramoneda).
* (La voluntat de poder): “La voluntad de dominio”, dins Obras completas IV, Buenos Aires, Aguilar, 1967. (1a. ed. Madrid, 1932) (Trad., Eduardo Ovejero y Maury).
* (L'anticrist): El anticristo. Ensayo de una crítica del cristianismo, dins Obras completas IV, Buenos Aires, Aguilar, 1967. (1a. ed. Madrid, 1932) (Trad., Eduardo Ovejero y Maury) .
* (L'origen de la tragèdia): El nacimiento de la tragedia o Grecia y el pesimismo; Madrid, Alianza Editorial, 1981 (1a. ed. 1973) (Trad., Andrés Sánchez Pascual).
* (Més enllà): Més enllà del bé i del mal, Barcelona, Ed. 62, 2000 (Trad., Miquel Costa)
* (Nihilisme): El nihilismo: Escritos póstumos, Barcelona, Península, 1998 (Selección y Traducción de Gonçal Mayos).
* (Poesies): Poesies, Barcelona, Quaderns Crema, 1999 (Trad., Manuel Carbonell).
* (Retòrica): Escritos sobre retórica, Madrid, Trotta, 2000 (Trad., Luís Enrique de Santiago Guervós).
* (Sentències): Llibre de sentències, València, Set i mig, 2001 (Trad. Joan B. Llinares)
* (Sobre veritat i mentida): Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, dins Llibre de sentències, València, Set i mig, 2001 (Trad. Joan B. Llinares)
* (Zaratustra): Així parlà Zaratustra, Barcelona, Ed. 62 i la Caixa, 1983 (Trad., Manuel Carbonell).

Miquel Bauçà:
* (El canvi): El canvi, Barcelona, Empúries, 1998.
* (Els estats): Els estats de connivència, Barcelona, Empúries, 2001.
* (Els somnis): Els somnis, un centenar llarg de pàgines inèdites.
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA