En el món de la poesia per a infants, trobam dos tipus de llibres o de reculls (deixant de
banda alguns reculls ben interessants de poemes fets per infants).
     Algunes antologies de poetes que no han estat escrits pensant en els infants, però que
poden ésser ben rebuts per ells.
     I, sobretot, llibres de poemes fets expressament per als infants per gent relacionada amb
l’educació, però que no són poetes; i això es nota temàticament, en les imatges, en la
sonoritat...    
     Per això, presentam una proposta nova que cobreix un buit. Es tracta d’encarregar als
poetes d’ara llibres de poemes fets pensant en els infants. Aquests llibres no són insulsos
(“infantils” en el sentit pejoratiu), sinó que són llibres que pot llegir qualsevol persona de
qualsevol edat. A posta deim que Cuca de suro és poesia per a infants de 0 a 100 anys.
     Un poeta té experiències més enllà de les convencionals, i ho expressa amb les mateixes
paraules convencionals, però donant un altre sentit; el poeta s’acosta més a la poesia del nin,
que encara no està de ple culturalitzat, immers en el llenguatge. Els infants encara no atrapats
pel llenguatge convencional, viuen en un món poètic. Georges Jean diu que cal “deixar que el
nen conservi aquest altre llenguatge anterior a la llengua [...] la poesia ajuda els nens a
retrobar-se amb el seu “llenguatge primer”.”  Palau i Fabre diu: "Salvar l'infant que hi ha en
nosaltres és la primera condició per salvar l'home”; i la poesia és l’eina més adequada per fer-
ho.
     A més, cada poeta tria el seu il·lustrador, i així, les il·lustracions, a més de fugir del model
Disney i d’altres models infantils, reforcen més la poètica de les lletres, i fan que lletra i imatge
siguin un sol poema.
     Cuca de suro pretén que la poesia sigui present a l’escola, cosa poc usual però totalment
imprescindible;     Jerome Bruner esmenta dues superdestreses necessàries per a una educació
integral durant tot el període d’escolarització: les matemàtiques i la poesia. I amb motiu,
perquè com diu Nietzsche, les matemàtiques són la conceptualització màxima i la poesia és la
desconceptualització màxima, o la màxima intuïció present.
     Chomsky diu que educar "no s'ha de comparar a omplir una botella d'aigua sinó més aviat a
ajudar a créixer una flor a la seva manera". I molt abans, Rabelais: “L'infant no és un tassó per
omplir sinó un foc per encendre”.  La poesia, com a potenciadora de la creativitat individual és
una bona manera d’ajudar a créixer aquesta flor, d’encendre aquest foc, d’educar, (e-ducar vol
dir “treure fora” el que l’infant té dins). 
          Christophe i Grosset-Bureau: “El noi parteix a la descoberta d'ell mateix i del món. Dins
aquesta recerca hi lliura tot el seu ésser. L'expressió artística l'ajuda a prendre consciència del
seu univers interior i li permet de posar un poc d'ordre dins el caos de descobertes que fa del
món.” “Incitar un noi a aprendre poemes, és donar-li "paraules" per traduir les seves
emocions, les seves sensacions, els seus somnis, i això per a tota la vida".      
     L’objectiu d’una educació poètica és el que va marcar el surrealisme, que com diu Octavio
Paz, “no es proposa tant la creació de poemes com la transformació dels homes en poemes
vivents”.     
     Percy B. Shelley diu: "La poesia, en sentit general, pot definir-se com "l'expressió de la
imaginació i és congènita a l'esperit de l'home". Aquesta capacitat de cadascú de fer-se el seu
imaginari, el seu món, és el que aporta la poesia a l’educació; aporta mostrar altres maneres
de veure el món, altres metàfores (la d’aquest poeta, i la d’aquest altre...), a fi que l’aprenent
no tingui por d’abandonar la metàfora col·lectiva i pugui trobar la seva pròpia.

     Els dos primers números són:
Històries d’animals, tretze. D’Enric Casasses i Stella Hagemann. Edicions Documenta Balear,
2010 (Cuca de suro 1)
Reravera. De Maria Bellver i Neus Ferrer. Edicions Documenta Balear, 2010 (Cuca de suro 2)

HISTÒRIES D’ANIMALS, TRETZE
són tretze històries d’animals explicades amb senzillesa. La majoria són coses que han passat
de veritat i un parell o tres són filles de la imaginació. L’ànima dels animals s’anima tant com la
dels humanets. Són versos que són petits contes, a voltes petitíssims. Els poemes són senzills,
els dibuixos hi posen la filosofia. Els versos són lleugers, els colors tenen molta fondària.
ENRIC CASASSES
escriptor de versos, de poemes, d’aventures, cerca la poesia a les rondalles i a les cançons que
vénen dels més vells i arriben als més menuts, i mira d’escriure coses que els petits puguin dir
als grans.
STELLA HAGEMANN
sempre amb les mans brutes de pintura, s’expressa sobretot amb l’abstracte, però també fa
excursions al realisme. El seu estil està determinat per la precisió de l’atzar. Anhela una pintura
sense pretensió ni càlcul. S’ocupa de l’ànima de les aparences, persones i coses.

RERAVERA
és un llibre de primavera. Dels colors de tot l'any i d'algunes sensacions que poden sentir tant
nins com joves i grans. Tot expressat des de la senzillesa, com si fos sempre la primera vegada.
És un llibre de paraules i dibuixos on el mot s'omple de color i el color es deixa mesclar pel
mot. Unes pàgines que són com portellons: darrera s’hi amaga un espai molt més obert del
que sembla. Reravera convida el lector a imaginar-se tots els paisatges que vulgui i a obrir de
bat a bat totes les finestres.  
NA MARIA BELLVER
és una dona bruna d'olor de fressèlia, mestra d'infants i sàvia dels sentits.
Dedicada a la poesia des de l'alba fins a la fosca negra s'acompanya de músiques, danses i
teatre.
NA NEUS FERRER
alimenta el seu temps de postres, teles i escorces d'alzina.
Envoltada de fang i dansa, avança en els seus estudis de Ciències Ambientals.

     En preparació, llibres de Jaume C. Pons Alorda, Josep Ballester, Toni Caldentey, Emili
Sánchez Rubio, Pau Riba, Blanca Llum Vidal, Ivette Nadal, Àngel Igelmo, Martina Escoda...

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA