ESCENA I

HERALD:
Som l'herald del virrei Miquel Gurrea
braç, a Mallorca, de l'emperador.
Per tal càrrec només cal una idea:
saber que mai no s'erra el seu senyor.
Què és de fàcil voltar i voltar a la sínia
sense que hom pensi en desviacions!,
mes qualcú vol trencar la corba línia
i escampar arreu inèdites cançons.
     Se'n va

COR (cantat)
Ja ho sabem prou: per al virrei som boges.
I mai no ens treuen els grillons de ferro
dels sempre vençuts. Qui podrà ja tòrcer,
Joanot Colom, nostre destí?, si els homes
que tu menaves ara són anyelles
o esquarterats sagnen penjats als arbres...
El mil cinc-cents i vint-i-dos, nostra ànima
de poble malloquí caigué rendida
vora el Rafal Garcès. Encara puden
els quarters dels setanta germans nostres
penjats als arbres de Binissalem. (Pausa)
Volem aconseguir tenir mitjans.
Que floreixi, que grani i que s'escampi
la llibertat!

VELL
     Callau, colla insensata.
Què ens va portar a les mans el cabdill vostre?
Assassinats, incendis, odis, guerra,
sang a desdir, traïcions, misèria...

COR
Ai, vell al.lucinat! Això ho gaudíem
ja abans de l'alçament. Fa cinc mil.lennis
que això és el nostre pa de cada dia.
I un jorn el poble es va cansar, ja era hora!
Va reclamar un tros de l’illa nostra:
els forts i gent de fora la manegen
per a propi profit. La seva llei,
és la llei de l'embut.

VELL
     Ah, gent il.lusa!
La força tanmateix n'engendra una altra
i no s'acaba mai... Mai no s’acaba

COR (cantat)
Però és que ve un moment que cal fer nostre
el dret imprescriptible de ser lliures,
i si no ens donen el que cal, la lluita
és l'únic dret que, a contracor, ens deixen
els asseguts als setials, els homes
envellutats i encadenats d'or i gemmes.

VELL:
Jo no som d'ells; tampoc no em digueu vostre,
però és que el món a poc a poc madura
i el fruit que es diu la llibertat, encara
es prou grenyal. Els precursors no atenyen
jamai el fruit madur. Cal que aquest caigui
naturalment...

COR
     Oh, vell, doncs asseiem-nos!,
perquè mai, de bon grat, ells voldran dar-nos
el que és de tots, emperò que ells, gelosos,
només admeten per a llurs llinatges.
Exposen grans raons, fins i tot citen
la Bíblia, els Sants Pares, la doctrina
que ells han santificat i és obra seva.
Només volem allò que és just: ens vexa
la caritat, fruit còmode i vistable
del poderós, que dóna el que li sobra
i ens ho retreu...

VELL
     Vosaltres voleu tòrcer
el món que coneixem. ¿Veis els efectes
del vostre procedir? Joanot, el que ara
guardat prou bé al castell de l'Almudaina,
espera el mot del cèsar.

COR
     El salvarà!
Quatre bons missatgers a la Cort parlen
per a en Joanot Colom, pels valents homes
que tingueren encesa tota l'illa!
Assassinaren? És ben cert. Digues-nos,
vell intrús, quin gran riu sortit de mare
no arrasa els bells vergers? Emperò mira'ls
una volta que l'aigua torna enrere:
hi ha molsa pertot, novella terra
que espera les llavors

VELL
     La sabeu llarga!

COR (cantat)
O és que no corres món, tu que ens denigres?...
Les generacions més joves d'ara
no pensen com llurs pares ni llurs avis
i volen fer-se un món de nova planta,
on el podrit no hi tengui ja cabuda
i es desglaci la neu dels prejudicis.
Aborronen els nobles i els burgesos
que se remolquen dins llurs solls de seda.
Oh, generacions d'encuny novíssim,
us volen esclafar amb tacons de ferro!

VELL
Per elles el triomf vindrà algun dia,
enc que hagin de passar segles i segles...
Mes no cregueu que així són tots els joves,
car no és la qüestió de pèls i barbes
o de rapats, sinó d'obrar amb constància
per rosegar el castell de la mentida,
dient no quan és no, encara que et costi
l'enuig familiar i del poble inepte.

HERALD (entra)
La vostra xerrameca ja ha arribat
al virrei. Callau ja! Sols deis follies...
El virrei baixarà a fer justícia
als qui es presentin, com antany ja ho feren
els bons reis de Mallorques.

VELL
Jo no deia, senyor, cap beneitura
i aquesta gent mostrava el seu dolor.
O és que ens ho veda la vostra llei nova?

COR (recitat)
La boca oberta és un perill que esglaia
els qui són al poder. La volen closa!

HERALD
Ja les sents, vell! Això són dones folles
que diuen mots sense sentit. Aparta't,
emperò, tu, que ets vell i cal que tenguis
el seny prudent que les anyades donen.

VELL
Adéu, herald, si és que ara les paraules
et fan por. Per a mi la gran temença
sols procedeix dels fets.

HERALD
     Vell detestable!...
Mordasses i grillons, claus i cadenes
es mereixen aquells que es lliuraran
del tallant esmolat o de la forca!
Dónes un dit al poble: et pren la mà.
El seu pecat és no tenir mesura...


ESCENA II

COR (renou de peus i de bastons, quan entra el Virrei)

VIRREI (acompanyat d'un soldat, i s'asseu al setial)
M'assec! No em basten ja i encara em sobren
preocupacions, perquè al meu pati
baladregin els homes i les dones.

HERALD (fent una reverència al Virrei)
Prometéreu massa als agermanats.
Vençuts i tot, són plens de gosadia.

VIRREI
Vindran les ordres del gran cèsar Carles...
Esperem ara, quan tothom reposa
engrillonat dins les presons més fosques.

ESPECTRE (cantat)
Jo vaig lluitar    per l'ideal que amava
però el més fort     em féu posar cadenes.
Jo veia encar    la llunyania blava,
però el poder     em castigà a mans plenes.
Un petit lleny     foradat a balquena
copsà el meu cos     enmig de la badia,
i el clar oneig     em va cobrir l’esquena
i el fons del mar     per sempre m’engolia.
No pas tant temps     fa de l’horrible gesta
del meu turment     que em va colgar amb els peixos,
i jo ara veig     que voleu fer una festa
d’igual rigor      i amb els esglais mateixos.

VIRREI (es posa dret, impressionat per l'aparença)
Oh, traïdor al teu rei, ja veig què cerques!
Mes no comprenc com Déu vol que tu ara
em retreguis la nostra gran justícia.
El qui es rebel.la és més que just que mori!

VELL
Qui és dalt de tot les seves botes omple
de claus punxuts i petja la catifa!

ESPECTRE (cantat o recitat)
Voldria dir     mots nous que fessin clara
la llibertat     que a l'home li pertoca,
però interdit     ho tenen grilló i vara,
perquè els han fet      tallats de bronze i roca.
Amor, amor,     al món no hi tens ventura
o si se't veu     només n'ets la disfressa.
Poble, al damunt     hi tens un ca d'atura
que et vol petit,      talment un gra de veça.
Ai, si treus tanys,     i brosta i branca i fulles!;
amb llurs gatzolls,     exsecalladors destres
no en deixaran     de tu ni les despulles,
car ombra els fas     a portes i finestres....

VIRREI
Ara ja veig que tu ets ben bé com eres:
rebel i contumaç i encar voldries
que nostra pietat cobrís la terra
i no el càstig reial que s'aveïna.
Jo vaig esser prudent, vaig fer promeses
de perdó als qui de grat es penedissin,
però l'orgull d'obrers i de pagesos
em féu fugir, deixar en llurs mans el Regne...

COR
Alcúdia et secundà; fou el refugi
dels cavallers. Oh, dissortada Alcúdia!,
que tens per gran honor haver-te fet forta
contra els agermanats. Valenta glòria!
Perquè ets fidel llepes els peus de l'amo
igual que un gos, i a cops de llengua et guanyes
un bell collar per la cadena nova!

ESPECTRE (cantat; al Virrei)
Per castigar     el que per tu són vicis
i que han comès     pagesos i gent pobra,
ja preparau     flamades i suplicis.
Bell colofó     per la popular obra!

VIRREI
I dels horribles matadors,
què en sabeu vós?
Ben ple era cada agermanat
de crueltat.
Car per semblant van degollar
en Cotoner
i missèr Jaume Ballester
i Huguet de Pachs
...

COR (cantat; tallant el Virrei)
No s'obliden de res, tot, tot s'ho guarden
al gavatx per retreure-ho a mala hora,
i l'odi mal paït pot fer que esclatin
en grans maldats, en venjances cruels.
Mes l'esperança, mai no ens abandona.

ESPECTRE (cantat, al cor, amb reconcentrada ironia)
Ho deis molt bé!...     Els qui governen ara
són els més bons.      Vosaltres sou la femta.
Esperau, doncs,      d'aquells perdó de mare
que en vostres cors    deixi inefable emprenta.

VIRREI
Soldats, empresonau aquest espectre!

(Els SOLDATS intenten agafar l'ESPECTRE)

ESPECTRE (cantat)
Deixau-me, folls!,     que l'esperit no es toca:
és ben semblant     al llum que encén el dia,
i només som     mig os, mig alga i roca:
pur esquelet     al fons de la badia.

(L'ESPECTRE se'n va magestuosament; el VIRREI s'asseu de bell nou)

VIRREI
Veiam i doncs, oh gent tan saberuda!
Un dels agermanats us faré treure
i que ell amb llurs mots ens assabenti
dels seus casos i horribles malifetes.
Soldats, portau-me ja l'agermanat.

HERALD
No calia ambaixada ni suspendre
les execucions, mes vós sou feble
de cor, noble virrei Miquel Gurrea.

COR
Els cans llepen els amos. Sens vergonya
els llepen a llur pler, no per la força,
i això revolta, herald, el nostre ventre.


ESCENA III
Entra l'AGERMANAT engrillonat i sempetejat pel SOLDAT

VIRREI
Escolta tu: res no temis encara,
però diga'ns el cas que t'empresona.

AGERMANAT (cantat)
Per ma dissort
mai no he tingut on caure mort.
Però vivia
al meu costat en Pau d'Hongria.
Geners i abrils
els seus diners contava a mils
i a borrallons.
Mentre ell menjava arreu capons,
jo dejunava,
i la pobresa, estreta trava
sense remei,
no l'alleujava mai cap llei
ni cap cor gran,
perquè les lleis avui les fan
de frontis bell,
però si grates bé la pell
veus amb despit
que tot, els forts, s'ho han repartit,
que al món hi ha veda,
que per a tu ja res no queda...
Vingué el moment
del desengany, de l'alçament
i per si havia
quelcom d'allò que Pau d'Hongria
donava als cans,
vaig ajuntar-me als meus germans,
i amb ferro i flama
li vaig rapir allò que reclama
el poble humil.
Què importa, doncs, si un vermell fil
d'un tret li vaig treure dels polsos?
O és que són dolços
els temps que viure ens han tocat?
I ja he acabat,
car si és que et pica aquest mal brou,
també a mi em cou!

VIRREI
Enduis-vos-en aquest home, que put!
És pecador, perquè no s'aconhorta
amb la sort que li té Déu predestinada...

AGERMANAT (cantat)
Les carns són fluixes,
però, virrei, tenim les cuixes
de pedra i foc,
i temps vindran en què per joc
de ferro i lluita
us girarem la truita!

VIRREI
Enduis-vos-el, he dit! És gent maligna
que ni sols ha d'emetre el seu judici...
Per això s'inventaren les mordasses!

El SOLDAT s'emporta l'agermanat, i de seguida torna a entrar corrent

SOLDAT
Senyor, senyor, el missatge del rei Carles!
Els missatgers se'n vénen tot gaubança.
Duen flocs i banderes enlairades.
Tot el poble menut ara els aclama
amb júbil com a alliberadors.

VIRREI
Que siguin beneïts el jorn i l'hora!
Cansat estava de la llarga espera...
M'han dit blan, indecís. Ara veuran.

HERALD
Garrot, senyor, i encar llevar-los mànegues!
Ja ho sabeu, vós, que de les herbes molles
el cul se'n torquen...

VIRREI (tot rient)
     Tens la llengua bruta!
Però ets fidel, herald!...

Se senten crits d'alegria i trets d'armes de foc

COR
El cèsar Carles
haurà eixamplat els braços poderosos.
Sense el perdó la vida no és possible,
car moltes voltes el que deim justícia
és venjança cruel.

SOLDAT
     El missatger.


ESCENA IV
(Entra el missatger, cridant de joia, enrevoltat de gent que porta banderes i palmes)

MISSATGER
Noble Virrei, salut i gran gaubança.
La pau s'escamparà per tota l'illa!
Senyor!, jo us port el plec del cèsar Carles!
Mirau-lo segellat, de lletra pròpia...
Vós en sou, monsenyor, el destinatari

El MISSATGER dóna el document al VIRREI

VIRREI
Us rebé el cèsar, doncs?

MISSATGER
Al seu tron hi anàrem amb temença,
emperò ell ens rebé talment un pare
que recobra els bons fills que li fugiren...
Foragitàrem la gran por. Paraules
aconhortants rajà la seva boca.
I ens acomiadà. Que no patíssim,
va dir: les ordres us les donaré
en plec tancat per al fidel Gurrea.
I les teniu, senyor.

VIRREI (mirant amb esment el plec segellat)
     M'aborrona
trencar els segells de l'immortal monarca...
Soldats, portau-me al punt el miserable
Joanot Colom; ell que dels insurgents
fou l'ànima, que escolti els mots reials.

VELL
Voldria tornar sord! Pobres orelles,
el que hauran de sentir! Els poderosos
no m'inspiren amor ni confiança,
car el desig de fer-se senyors i amos
del món, no els apaivaga llurs escrúpols!

COR
Calla ja, al.lucinat. Ens esgarrifes
avui que el sol relluu i els cors s'ablanen.
Els corbs sols enrevolten la carronya
i ara tot ho veim ple de pau sagrada.
El que passà passà. Per què no fer-ne
del món un paradís per a tots els homes?

VIRREI
El que és avui, parlau molt bé. Pertoca!
Però abans éreu aspra nierada
d'escurçons, que en verí tot es desferma.

VELL
El verí l'han perdut... Pobra genteta!
El verí du un segell que ara ha de caure
i escamparà la mort...

VIRREI
     Feis que el vell calli!

El SOLDAT l'amenaça amb l'arma i el VELL guarda silenci

Entra JOANOT COLOM engrillonat, escortat d'un SOLDAT

MISSATGER
     Joanot, cabdill fidel!

Fa un moviment instintiu, com si el volgués abraçar, però el temor el detura

JOANOT COLOM (cantat o recitat)
     Qui és el que gosa
dir-me cabdill o amic? Som carn votada
a la forca, o pitjor, al coltell que talla
i els homes esquartera, com si fossin
braus indomables...

COR (cantat)
     Oh, Joanot, tu t'erres!
El cèsar dins un plec el perdó envia
als qui lluitaren bravament.

JOANOT COLOM (cantat)
Cent dies he romàs ple de cadenes
al castell de Bellver. La set inflava
la meva llengua de captiu, mes no era
la set d'aigua, sinó la set de l'aire,
que ha alçat els homes ja cent mil vegades
i els alçarà, mentre en llurs venes corri
rabent aquest desig de llibertat...

VIRREI
Hi veies res injust en nostre règim?
Quelcom té si és cent voltes mil.lenari!

JOANOT COLOM (cantat)
Els fets eren i són patents, Gurrea!
Quan els tributs calia que es pagassin,
als pobres els munyien les butxaques
i als poderosos, res... Per a ells la maina!

VIRREI
Bé, bé, cal que llegim aquest missatge.

Romp els segells del plec, el desplega i el llegeix.

"Jo, la Sacra, Cesàrea i Catòlica
Majestat, rei d'Espanya i les Amèriques
i emperador dilecte d'Alemanya,
a vós, Miquel Gurrea, que a Mallorques
el meu poder representau, llegiu
aquest missatge meu. Esser benignes
escruixiria el meu poder. Que morin,
segons les lleis, Joanot Colom i els altres
perquè així nostra terra es pacifiqui
i dels cinc móns jo pugui portar el ceptre.
Ja no tinc altres mots. Jo, el cèsar Carles."

COR (crit, recitat)
Traïció! O és que l'engany és l'arma
del qui és amunt?

VELL
     I un corb em suposaven!
però conec els forts: no hi ha prou llàgrimes
per ablanir el seu cor! No afluixen mai.

VIRREI
Jo no en som res! Soldats, al punt portau-me
l'aiguamans, perquè vull davant el poble
inhibir-me ben tost de la sentència...
Te la mereixes tu, Joanot, i els altres!

Entra un SOLDAT amb l'aiguamans i una tovallola. El VIRREI es renta les mans amb tota cura

COR (cantat)
Pilat, Pilat. Et rentes i t'eixugues
i tanmateix la sang correrà en rauja!
Perquè sou els més forts ara us calia
benignitat, perdó, paraules manses.
Mes com la gelosia us menja els ossos
no voleu abdicar el poder que ens roba
la sang.

VIRREI
     Callau, mala gent, callau!

JOANOT COLOM (cantat)
Malgrat que callin elles, queda l'aire
que cridarà mentre una boca aleni.
Encara correrà la sang a dojo.

VIRREI
I la teva la primera! Ja esmolen
tenalles els botxins.

HERALD
     Ai, els teus braços!;
et fugiran, amic, de les espatlles
i per llurs bandes et prendran les cuixes...

VIRREI
Cal que el terror que a foc i sang sembrares
de cap a cap de l'illa, avui el paguis!

JOANOT COLOM (cantat)
És més vil que el terror de foc i ferro
l'institucional, emperò hi ha ànimes
malignes o imbecils que el justifiquen
perquè el legalitzà un codi sectari!

Entra un BOTXÍ AMB TENALLES

VIRREI
Botxins mirau Joanot; atenallau-lo
i arribau de tal guisa i sense escrúpols
a la Porta Pintada i feis-ne trossos
del seu cos orgullós. El cap posau-lo
dins una gàbia de ferro negre
i així, en veure'l, tothom dirà amb temença:
"Volies llibertat? Ja la tens ara!"

VELL
Tres segles veurà el cap l'illa sencera
i serà una vergonya per a nosaltres!

VIRREI
Enduis-vos-el, botxins! Que no li planguin
ni un patiment ni una afrontant vergonya!
Partiu tots i llucau el seu suplici!
Jo me'n vaig al descans que me pertoca
amb les mans netes.

Apart a l'HERALD

     Bé ja has vist Herald
com han anat d'Herodes a Pilat.

Se'n va tothom menys el COR i el VELL, que ara es troba entre ells

COR (cantat)
Avui és per als forts jorn gloriós,
daurat i perfumat com la codonya.
Què en sap el món, de nostra humil vergonya,
del nostre cor retut i tremolós?
Vindran temps, ho preveim, molt més amables.
Ai, no ho veurem, i abans correrà a dojo
la sang dels que, morint, no volen viure,
perquè esser esclaus és una nafra infecta
que enverina la sang d'homes i dones!
Avui el poble encar té fe i aguanta,
emperò el dia i l'hora en què la perdi
es badarà com un tonell de fusta
que ha perdut d'un sol cop tots els seus cércols,
i no el subjectarà ningú. Debades,
llavors, qui l'ha perdut, cercarà el poble,
però una nova fe haurà suplantada
la que avui ens predica a tot arreu.
Les generacions més joves d'ara
no pensen com llurs pares ni llurs avis
i volen fer-se un món de nova planta,
on el podrit no hi tengui ja cabuda
i es desglaci la neu dels prejudicis.
Que floreixi, que grani i que s'escampi
la llibertat!


TELÓ