(Barcelona, 1979) 

Sonet de l’aprenent de cocaïnòman
Si em burxa per fer un tast, diré que no?
Li parlaré fins a la cantonada,
explicant barbaritats que no vénen
al cas, despistant l’interès que tinc
per catar la pols que du a la butxaca.
Aleshores farem dues puntetes,
mirant que no ens vegi ningú. I tota
cap a dins d’una bufada! No sé
dissimular el goig. I ara sí que dic
el que li deia però amb les paraules
que toca, barrejant temes i temes
que ens duran, parlant, parlant, la proposta
de: “Ja que hi som, per què no en fem una altra?”.
I ara ni mirarem si ens veu algú.
(Inèdit)

De com es pinta un bosc
(els volums de pintura dels quadres)
Pins taquen palpables pins.
L’arruga d’un pi, que puga
seguir sent sols seva fins
que el pi en primer pla li duga
sa arruga pròpia; i a còpia
que el bosc creixi, es queixi, endins,
el primer pi que es pintà
pel gruix que el cruix (çò que el fa
ser soca, precisament).
(Inèdit)


Pedra foguera (Documenta 2008)
 

Pedrals, Josep
Escola italiana
Barcelona, Edicions62 / Empúries, 2003

*
Al desert de Calçacurta
no hi ha flors ni sobre els cactus;
no hi ha geranis, ni murta...
Sols emparrats pels somnàmbuls
que ascendeixen a la lluna.
Quan hi plou, surten sargassos
per velar el sol a les dunes,
prò plou dos dies escassos.
Els llebrers no hi troben rastres,
i els esquelets dels sapastres
fixen rètols sens camins.
No hi ha ni pols ni hi ha merda,
i si es troba alguna esquerda
és el niu dels escorpins.

*
Al desert de Calçacurta
no hi ha manera d’estar
reflexionant; o s’actua
o res, i res sol portar
a més res, i fent la suma
dóna molt a desitjar.
La cova del temps, la gruta
que no es pot il·luminar
si no passa algun miracle,
al desert és un obstacle
com un altre a mitjanit:
hi ha mil coves, i mil proves,
per esquinçar-se les robes
i mai més fer-hi sargit.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA