víctor sunyol
 
  
 

moment
quadern de port
 
 

moment
 

D'ESTANT

9
la pell te la sentia, la pell, perquè l'aire ens la portava d'arreu, fins a l'altra vora de l'encant que ens oblidaves. La teva olor, com un raïm d'ofrena, una vetlla vora mar.
 

ESCULLS AL DIC SEC DE LA MEMÒRIA

20
/ els dies se'n van de les mans i dels ulls cap a l'altra punta del carrer en pujada / i jo aquí / dret a la vorera al mig del pas de vianants amorfs / cecs / afrec del meu cos que es buida retrobant-se a l'altra banda de la mirada / llisquen la por del meu rostre i jo no els veig / torrentera de formes / acaben el dia on jo el començ / la mirada al fons / parat entre la gent que passa m'espero a mi per si vull tornar / el dia és llarg /
 
 

quadern del bosc

[El temps, hem dit,
ja nevarà damunt tots els relleus
que hem estimat.]

Aquesta breu història
és feta de finals;
sempre el darrer,
sempre mai més.
Aquesta nostra història,
sempre al llindar 
de l'última represa.

[ 'últim carrer -hi haurà un final?-, a quina plaça dóna?]
 
 
 

quadern de port
 

FOGUERA EN PLATJA

De mars antigues
revénen llum i onades
que el temps guardava
 

*

                                quatre, tarda

Tot el que el món ens dóna

Així com el tuareg, que va recollint pel camí petits brins i branques seques i arrels mortes per a fer-ne el foc a la nit,

com el passejant, que recull imatges i visions, i recull sons i olors per a després gaudir-ne en el record, per a gaudir del gaudi primer en el record,

com el qui va obert al món per a després obrir-se en ell i per ell dictar-se, tot dictant-lo,

així com

inici

poemes solts

Pàgina de presentació MAG POESIA