jordi cornudella
 

(Barcelona, 1962)


SEDUCCIÓ

          No fueron tus divinos ojos, Ana...
                        Lupercio Leonardo

No han estat els cabells, ni les ferides
benignes dels teus llavis, ni tan sols
les fredes llums del bar als tornassols
dels teus ulls en fogueres convertides,

     que m’han vençut; no duies tu les brides
del joc esperonat pels alcohols:
ens conduïa per ardents revolts
el galop de les cordes percudides.

     Era el piano que ens deia el desig,
i no hem sabut que, com la melodia,
dictava els gestos del nostre capritx

     fins que ara els cossos –amb quina harmonia
més fàcil!- persegueixen el trepig
dels ritmes que, com tu, jo no entenia.

     (De Els Marges 42, 1990)


EL FILÒLEG

Vés-te’n de casa, dona, o segueix els meus hàbits:
   de Curi, Numa o Taci no en tinc res.
M’agrada que les nits s’allarguin copa a copa:
   tu al cap d’un sol got d’aigua ja ets al llit.
Tu vols la fosca: jo, la llum per testimoni
   dels jocs i la rendició dels flancs.
Et cobreixes amb túniques, sostens i roba trista:
   nua, per mi, cap noia no hi jeu prou.
M’agraden els petons de les tórtores tendres:
   tu me’ls fas com a l’àvia al matí.
No ajudes amb la veu, ni amb els dits, ni movent-te,
   és com si consagressis vi i encens:
es masturbaven els esclaus rere les portes
   quan sobre Hèctor la dona anava al trot,
i, encara que ronqués Ulisses, mai la púdica
   Penèlope no la hi deixava anar.
Em negues el teu cul: el donà  a Grac Cornèlia,
   Pòrcia a Brutus, Júlia a Pompeu;
abans que Ganimedes fos el servent de Júpiter,
   Juno ocupà pel déu el lloc del noi.
Si vols severitat, ja pots ser una Lucrècia
   tot el dia; de nit, vull una Lais.




el germà de catul
 

MATARÓ-LLAVANERES

Fills de la Gran Puta
d'ombra allargada i petja diminuta: 
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diurètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics, 
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben acoflats al tou dels vostres fems,
anue's-en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh pústules de sempre i del meu temps!
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA