LLORENÇ ROMERA




"Petit Valente"
Bru -i exili-
al camp de gessamins
Valente trepijava lliris
i va jeure vora l'olivera trencadissa
¿Per què s'em trenca el cor?
¡Per què!
¿Per què s'em trenca el cor a mi?


 

<<..inocència, llibertat i carnalitat en un sol i voluntari glop d'arsènic. La poesia és sexe, sang, i esperit. És una religió que no pots triar; és ella la que et tria a tu. Si et besa, estàs maleït. Teva és la decisió de restar damnat per sempre més o deixar-ho córrer. El turment o la joia. Els maudits no triaren la joia. Sí, púber arrogant, fugint te n'adones de la teva incapacitat innata per donar l'esquena a aquesta fúria que et rossega els dintres. Ets poeta o no ho ets. Saps quin bàndol has triat, tal volta t'equivoques -amb tot, t'estimes més anar errat que la presumida indifèrencia...!>>

Enganxa't a la poesia. Edicions UIB 2008



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA