CÉRVOL 

Com un arbre rabent, 
arrelat dins el vent... 
 
 

 CONILL 

Conill, per què tems el temps? 
La pineda està tranquil•la 
i tanmateix mous ensems 
musell, orella i pupil•la. 

--Escolto la veu dels pins, 
flairo l'oratge que em fibla 
i esguardo vers els camins 
de la ciutat invisible 
on homes de cor mesell 
desengreixen el fusell 
que fa aquell pet tan terrible. 
 
 

 GUINEU 

 ¿Què en faria --pregunteu-- 
de la pell de cortesana? 
Abrics per a la germana 
  guineu. 
 

 PORC 

Em cal un règim per a amagrir. 
La pell em tiba, panteixo massa. 
No em moc de casa, menjo a desdir: 
és clar, m'engreixo com un garrí, 
--allò que passa. 

Però, ara sí: 
poques segones, gens de carbassa 
i les cent passes cada matí. 

Ja tothom parla de Sant Martí! 
 
 

 ASE 

No capten tes orelles 
el reny injust, 
l'ordre abusiva. 

Meselles han 
esdevingut tes anques 
de tantes vergassades 
gratuïtes. 

Practiques la doctrina 
de l'esforç mínim. 
Només el deure estricte! 
No ets servil com el gos, 
ni complaent com el cavall. 

Ni ensuperbit esclau 
com l'home que et fustiga. 
 
 

 ZEBRA 

Pel desert corre la brama 
que no et saps treure el pijama. 
 
 

 VACA SUÏSSA 

Quan jo m'embranco en una causa justa 
com En Tell sóc adusta i arrogant: 
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant 
vós i galleda i tamboret de fusta! 

La meva sang no peix la noia  flaca 
ni s'amistança amb el cafè pudent. 
Vós no sou qui per grapejar una vaca, 
ni un àngel que baixés expressament. 

Encara us resta la indefensa cabra, 
que sempre ha tingut ànima d'esclau. 
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre! 
Tinc banyes i escometo com un brau. 

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, 
l'he bramulat per comes i fondals, 
i no espereu que me'n desencamini 
la llepolia d'un manat d'alfals. 

Que jo mateixa, si no fos tan llega, 
en lletra clara contaria el fet. 
Temps era temps hi hagué una vaca cega: 
jo sóc la vaca de la mala llet! 
 
 

 TIGRE CAPTIU 

¿Les fuetades t'han ratllat la pell, 
o potser l'ombra de la reixa? 
 
 

 RATA-PINYADA 

Esparracada, 
negra i nocturna 
rata-pinyada. 

Errant espurna 
tost apagada 
d'un braserar 
on manta bruixa 
rosteix la cuixa 
d'un ermità. 
 
 

 COLOMÍ 

L'home voldria tenyir 
les teves ales de sang. 
No et paris, colomí blanc. 
No paris blanc, colomí. 
 
 

 PAPAGAI 

Com a l'ombra de seny 
que mostren qualques dames, 
gran mèrit atorguem 
als tres mots que declames. 
 
 

 POLLASTRET 

--Ai, que se'n pensa una 
la masovera, tant mirar! 

--Emmalalteix, dejuna 
si vols viure demà. 

--I si fugís a França? 
Què et sembla si ho provés? 

--Allí no hi ha esperança. 
Encara agrades una mica més! 
 
 

 GRIVA FÈTIDA 

Per la summa recança 
que sentia, mig viva 
mig morta, dessagnant-se, 
ara exhala la griva 
amb punya retroactiva 
la pòstuma venjança. 
 
 

 GRIPAU 

Ets àgil, ets au, 
s'eixampla ton cau, 
les ales espolses 
i voles suau 
per un cel de molses. 

Somia el gripau 
i passa hores dolces. 
 
 

 MOSQUES I MOSQUITS 

 La natura 
diligent ens procura 
 una bèstia 
per a cada molèstia. 
 Si a les fosques 
ja no piquen les mosques, 
 hi ha els mosquits, 
que treballen de nits. 
 
 

 MUSCLO 

Anà perdent la salut 
de tant beure a doble queix. 
Fou enterrat en taüt 
amb fons d'un arròs amb peix. 
 
 

 OSTRA 

Gargall de sirena! 
(Àdhuc tapadora 
té per higiene 
cada escopidora.) 
 
 

 CRANC 

Si a Tossa l'amiga 
que es banya s'exclama: 
--Un cranc em pessiga 
el tou de la cama!, 

el fet no propala 
quan el cranc l'escull 
en obscura sala 
o en cotxe curull. 
 
 

 BACIL 

 Ni 
 bri 
 bo: 
 mi- 
 cro- 
 bi. 
 
 

 JO 

Se m'arrapen conquilles a desdir, 
creixen arreu de mi 
molses estranyes. 

He naufragat temps ha 
i resto encara sentimental il•lús 
al cul de sac de les antimuntanyes 
des d'on pretenc la mà 
enguantada de bus 
que em desperti la pell i les entranyes. 

inici

portada pere quart - joan oliver 

Pàgina de presentació MAG POESIA