Construcció de titelles 

Teatre d'ombres
 

UN GUIÓ DE TITELLES

És important que la història tingui un sentit. Cal saber fugir d'esterotips com rondalles amb bruixes i castells.. Amb titelles podem expressar qualsevol història: quotidiana, fantàstica, poètica...
Un guió de titelles consta bàsicament de diàlegs dels personatges. Quasi sempre és millor prescindir de narrador; si és imprescindible, que sigui un personatge més (per exemple un titella de fil).
Cal tenir present que un guió teatral no consisteix només en els diàlegs i en la història, sinó també en les indicacions (acotacions) de decorat, música i cançons, il.luminació, attrezzo, construcció, moviment i dicció dels personatges.
Els canvis de temps, lloc o personatges exigeixen escenes diferents. Convé, però, no abusar del nombre d'escenes i de canvis de decorat i de llum, a fi de no perdre agilitat.

Títol
És el primer que s'indica, i té molt a veure amb el sentit que hom vol donar al guió.

Personatges
Cal indicar els personatges, amb llurs característiques físiques, psicològiques, morals, socials... Pot ésser una simple indicació de vestuari (USURET, amb batí de cambra), o una descripció més completa , que va molt més bé per a la construcció de les teresetes (SUPER Z, nascut per a salvar el "Regne de la Ñ" de tots els mals; és un personatge baix, lleig, amb el cabell fosc i un sospitós bigoti. Va amb un vestit blau i a sobre una capa vermella. Al pit hi porta dibuixat un escut en forma de diamant amb una Z al mig; té una veu apagada i mala d'entendre).
Les teresetes s'han de fer tenint en compte les característiques de cada personatge: que la cara, el vestit..., en siguin un reflex (el podem dibuixar abans i veure quina expressió li volem donar: alegre, trista, dura, superba, amorosa, animosa, enutjada...). Podem combinar distints tipus de titelles en un mateix espectacle. 
 

Decorats
Al començament de cada acte s'indica el decorat de fons i el lloc que ocupa cada personatge. Exemples: (Al fons, l'ARBRE, immòbil. A primer terme, en una banda, el GOS; a l'altra, cap per avall, al sostre, el GNOM) (Apareix el Palau del Rei Barbó, decorat amb banderes i distintius del "Regne de la Ñ". Al fons hi ha tres portes dibuixades amb un nom a sobre cadascuna: Príncep Peric, Princesa Melena i Reina Sofria) 
Els decorats vindran marcats per l'estructura, espai i temps del text. Ens informa del lloc, temps, ambient i sentit de l'obra. Teniu en compte que, pel fet que està situat més enrera, ha d'ésser bastant més ample que no la boca teatret, ja que si no, queden els costats sense cobrir. Els podem fer de paper o de tela (els de tela duren més i són molt més bons de canviar). Els podem subjecaa la barra del castellet amb uns filferros en forma de ganxo. Podem jugar també amb elements mòbils. Hem de pensar i fer els decorats tenint en compte que el fet de canviar-lo no entorpeixi el ritme de l’obra. Si a més dels focus de davant n'hi posam un darrera, el decorat cobra molta lluminositat.

Acotacions
A més d’indicar la caracterització dels personatges i d’escenografia, indiquen tots els moviments, accions i tons de veu dels personatges (o d’altres objectes), efectes d'il.luminació, sons, etcètera. Són importantíssims i imprescindibles en teatre (igualment que en qualsevol narració). Exemples: (Fa mutis, dient) (Sona la campana) (Des de dintre) (A part) (Se li tira damunt. TIT surt amb el bastó. Li pega garrotada i TOT fuig corrent i cridant) (S'apaguen els llums) (El GNOM se'n torna i la NOIA surt per la dreta) (Amb una llum tènue) (Tot seguit s'apaguen els llums. Sona l'Himne del "Regne de la Ñ" mentre un sol il.lumina la figura del narrador, que es troba al costat esquerre, ben davant, a l'escenari) (La música va pujant cada vegada el volum com anunciant que alguna cosa increïble està a punt de passar... Quan la música arriba al seu moment culminant, s'atura de cop) (Girat de cara al públic), etcètera, etcètera. 

Moviment i acció dels personatges
Cal estudiar-los prèviament en funció del guió, del sentit de la història, i després assajar-los. Donam el moviment al titella amb tot el nostre cos, i no només amb el braç. Cal moure bé el titella que parla o actua, sense por. No tot han d'ésser paraules, també hi ha d'haver moments d'acció.

Veu
Va lligada a les característiques del personatge. Cal fugir de veus estrafetes i ridícules. Farem la veu bé si treballam molt el personatge, si n'adquirim la personalitat, si aconseguim donar-li vida. L'autor s'expressa a través del titella. Cal parlar fort i clar. 

Il.luminació
Els canvis d'il.luminació són necessaris per crear una atmosfera, un espai, un moment del dia, per destacar característiques dels personatges, per controlar el ritme de l'espectacle, etc.

Música, cançons, sons
Reforcen la representació en un moment donat o, en general, als començaments, finals i entreactes; i molt més, encara les cançons amb lletres fetes vostres referents a la trama de l'obra. Els sons enriqueixen la representació: cal haver-los assajat i tenir a punt els objectes per fer-los (ferrets, bastons, pots...)

Assajos
La memorització dels textos és imprescindible també per a un bon teatre de titelles, ja que si bé no ens veuen i podem mirar el text, si ho feim perdem reflexos a l'hora de fer actuar els ninots que movem, i també la veu perd expressivitat si anam llegint. Són imprescindibles uns assajos finals de ritme, ja que els nervis fan que atropellem en excés (en la representació cal fer pauses, repetir gags, etcètera, és a dir ho hem de fer sense presses i passant-hi gust). Va bé, a vegades, ficar-se amb el públic.
 
 

CONSTRUCCIÓ DE TITELLES
 
 

Teatret o castellet
Es pot improvisar situant una tela a una barra aguantada per dues cadires (els decorats es poden penjar a la paret de darrera. Ara bé, el teatret ideal és fet de fullola, amb un frontal amb la boca a la part superior i dos laterals fixats amb frontisses (això permet de plegar-lo i traginar-lo o guardar-lo còmodament). A la part posterior dels laterals hi farem una mossa per penjar-hi la barra que ens servirà de suport per als laterals. A la part posterior de la boca hi enganxarem una cortina o telonet en dues meitats, que es pugui córrer cap als costats. 
 

Titella de guant
Es maneja amb una mà; s’introdueix un dit al cap i dos més, un a cada braç.
La podem fer de paper encolat. Consisteix a aferrar tires de paper encolat (amb cola blanca un poc diluïda, o amb cola d’empaperar) damunt un motlle. També és adequat per a figures grosses: gegants, capgrossos, perquè un cop fet pesa poc. Sobre una botella de coll llarg feim el cap amb plastilina (o amb paper de plata), exagerant un poc els trets però sense massa enfonyalls, i abans de posar-hi el paper l’ensabonam un poc; la primera capa de paper la banyam només amb aigua, per poder treure millor el motlle. Un cop posat el paper que calgui i un cop eixut treim la plastilina amb un rascador. Un altre sistema és amb un globus inflat, o amb una bossa plena de terra o de paper, etc. En aquest cas, un cop embolicada 
l’esfera de paper hi hem de fer els relleus (nas, orelles, barbeta, celles...) amb més paper o bé amb cartró, tapets, plastilina..., fixats posteriorment amb més paper encolat. Finalment es treu el globus o bossa. Pot anar bé, un cop eixut el paper, una capa de guix o d’aquaplast per poder-lo pintar més bé amb tèmperes. El vestit l’enganxam al coll (convé, prèviament reforçar-lo amb un tubet de cartró). Les mans, millor si també les feim de guix o de paper encolat -també un tubet dins per posar-hi bé els dits- ja que tindran més presència. També aferrarem els cabells (amb llana, o amb estopa pintada amb spray...)
També es poden fer de pasta de paper o de pasta de fusta. Una altra variant és amb bena de guix , s'eixuga més ràpid, però pesarà més. 

Titella de mà vertadera
Una mà es posa dins el cap del personatge i l’altra es converteix en la mà del titella: això li dóna una gran mobilitat per gesticular, gratar-se, beure, usar objectes, tocar el piano; un altre avantatge d’aquest titella és que pot moure la boca. Aquest titella també pot ésser un bon presentador per a un espectacle amb titelles del tipus que siguin. 
Es retalla un full de goma-escuma de 15 mm. de gruix que faci 35x30cms, i encolam els dos costats més curts del rectangle per formar un cilindre (1). Amb les tisores feim el tall de la boca (2). Obrim dos forats més per damunt i per davall del tall de la boca, que serviran per posar-hi les puntes del dit gros (al llavi de baix) i de l’índex, per aconseguir l’animació de la boca; retallam dos llavis grossos, que hauran d’amagar totalment els forats que hem fet per als dits (3). Encolam els llavis, les orelles, el nas, els ulls, les celles (4). Amb dues rodones de goma-escuma feim una base per enganxar el cap al vestit (5). A la figura (6) veim la col.locació de la mà de l’animador. Finalment (7) retallam dos forats als colzes d’un jersei o camisa vella; s’acaba de vestir el personatge i s’engoma el jersei al voltant del coll. A (8) veim ja el titella en funcionament.

Titella de manopla
És una variant més bona de fer del titella de mà vertadera. Es maneja introduint la mà completa al cap: el dit gros mou la mandíbula inferior i els altres la part superior del cap. Fa efecte perquè mou la boca i fins i tot pot menjar. Hi podem fer granotes, serps, galls, rucs, caragols... És bo de manejar pels petits. Si es vol que tengui mans les podem moure amb varetes, o bé moure’n només una amb l’altra mà nostra, com feim amb el titella de mà vertadera. El podem fet amb una capsa de formatges o una ouera de cartró pintada per dins (aleshores tindrà unes grans dents), i un calcetí o una mànega; finalment amb bolletes, teles, etc. feim els ulls, els cabells...

Titella de pal
Són els titelles més senzills. El pla és simplement una silueta plana amb un pal de suport. Es pot fer amb el cap amb volum (amb una bolla de forespan o de suro, amb elements aferrats) i amb un vestit que anirà enganxat al pal o a un tubet introduït a l’esfera, si es vol manejar amb el dit. Són rígids, però molts bons de manejar pels més petits.

Titella de fil
Perquè sigui bo de manejar, basta fer-lo amb pocs fils: un al cap, un a cada braç i un altre a cada genoll o a cada peu; els fils es manegen amb un mànec en forma de H. Encara és més senzill si substituïm el fil del cap per un filferro rígid i movem només els braços. 

TEATRE D’OMBRES 

Es pot utilitzar el mateix castellet amb una tela fina a la boca i el llum situat darrera (i no davant). 

En el teatre d’ombres hi ha tipus diferents de figures possibles: la major part són figures planes o siluetes (de massa negra, amb perforacions, transparents, mòbils o no), i d’altres són figures corpòries.

Silueta de massa negra
Es pot fer amb cartolina negra, cartró o fusta (de més a menys facilitat de maneig, però de menys a més consistència). Les de cartolina o cartró es poden reforçar amb filferro o amb tires de cartró més gruixat. (El filferro per al suport pot ésser un vuit o un deu; per a les articulacions un sis. El fil d’acer és més mal de tallar però va bé per a figures com ocells o papallones que es mouen amb rapidesa perquè és més flexible)

Silueta amb perforacions
En aquestes figures es combina l’ombra negra amb la llum -blanca o de color- a l’interior dels brodats. Es fan perforant les figures negres i introduint-hi dos tipus de materials: uns que projecten color -cel.lofana (que ofereix colors més brillants), paper de seda o pinotxo (dóna tons més matisats)- i d’altres que provoquen sensacions de semitransparència -gases, randetes, plomes, tuls, reixetes; també podem deixar passar la llum sense filtres si volem aconseguir el blanc. Amb aquestes siluetes podem presentar el personatge de cara, amb ulls i boca expressius. 

Siluetes transparents: titelles translúcides
El personatge es veu translúcid i amb els colors que li hàgim donat. Són fetes de plàstic rígid, acetats transparents (va bé un full d'acetat de 7 micres; a Palma en tenen a Can Planisi, a les avingudes, i a botigues semblants), com a material bàsic. Una vegada pensat el personatge i les diverses parts mòbils de què estarà compost (per exemple: cap-pit-braç, cul, cama dreta, cama esquerra, l'altre braç) es dibuixen en un paper d'estrassa, de la mida que es vulgui. 
Per donar-li color es pot fer de dues maneres diferents:
- Aferrant-hi (amb adhesius plàstics tipus “Bostik”) acetats de colors (calcant les formes de cada color sobre el dibuix original). 
- Es retallen les diverses parts del personatge i es fan els detalls amb un retolador (nas, boca i el que es vulgui ben marcat en negre). Es dona paper de vidre (280 aigua) a l'acetat pel davant i pel darrera fins que no quedi transparent (a fi que la pintura quedi ben fixada; no us en canseu). Es pinta per una cara amb els colors que es vulgui (amb pinzells dels nombres 1, 4 i 10; els pinzells més fins són per a les pinzellades de detall) Per fer la pintura es barreja un tassó d'alcohol de cremar, tres cullerades de goma laca, una cullerada de goma aràbiga o resina i els colorants dels colors que vulguem d'anilina d'alcohol. Si voleu el color més fort heu de fer diverses passades. Ajuntam les parts amb els reblons (en trobareu a qualsevol ferreteria) als punts més convenients per permetre un bon moviment del personatge (prèviament hem fet un forat a les diverses parts per passar-hi el rebló). Finalment hi fixam les varetes per al cos i el braç del personatge. I ja els podeu donar vida a l'escenari: queden una finura. 

POESIA A L'ESCOLA