|
Friedrich Nietzsche i Miquel Bauçà:
De l'homo sapiens a l'homo poeticus
Somnis: El cervell inexplorat
FRIEDRICH NIETZSCHE I MIQUEL
BAUÇÀ:
DE L'HOMO SAPIENS A L'HOMO POETICUS
(S'esclop 21. 2005)
Després de llegir El canvi, Els estats de connivència i
Els somnis, de Miquel Bauçà, vaig llegir Nietzsche i mentre
el llegia sentia l'eco de moltes frases, i sobretot de molts de pensaments
de Miquel Bauçà.
Tant Nietzsche com Bauçà són dos homes que volen
la metàfora nova, dos homes nous, dos cercadors d'una nova manera
de veure - de viure - el món. Són dos pensaments totalment
vitalistes (humanistes), que anuncien un home nou, un home que viu, un home
que deixa de banda el ressentiment i l'odi a la vida i a un mateix -propis
de la moral vigent. En la moral vigent, tothom hi ha de veure igual, tothom
les mateixes aparences. Nietzsche i Bauçà anuncien un home
nou, un superhome, un home poètic: que cadascú hi vegi a la
seva manera.
Nietzsche diu a La voluntat de poder: "El que jo conto és la història
de les pròximes dues centúries". Bauçà diu, a
Rudiments de saviesa: "Ara hem d'esperar dos segles. / L'estultícia
creixerà, / serà molt més insistent, / fins
i tot en les madones. / És molt esperançador, / car
indica que s'acaba. / Jo ja visc el seu final".
El que faig ara és presentar, sense comentaris, uns quants textos
dels dos autors (que es podrien multiplicar) que presenten aquests ecos o
similituds de què he parlat. Els he agrupat en els tres estadis (el
camell, el lleó i el nen) que descriu Nietzche al Zaratustra:
1. Crítica de la comuna, del gregarisme, de la moral; 2. Proposta de
voler, d'egoisme, que ens du la llibertat, passant per una etapa de
nihilisme, de cretinisme; 3. Autocreació o albir d'un home nou amb
metàfores noves, d'un home dels somnis, d'un home poètic.
Amb això no vull dir -ni ho crec- que Bauçà anàs
a pouar directament en l'obra de Nietzsche per al seu cap de fil, sinó
que, en aquests aspectes, estan en la mateixa ona.
1. CRÍTICA DE LA COMUNA, DEL CRISTIANISME, DE LA MORAL, DE LA CULTURA,
DEL GREGARISME, DE LA CONNIVÈNCIA, DEL MAL...
"Dolent: així anomena ell tot allò que s'agenolla i que
és servil i gasiu, els ulls que parpellegen sense llibertat, els
cors deprimits, i aquella falsa natura indulgent que besa amb grossos llavis
covards." (Zaratustra, 176).
Cf. "El mal és la servitud, / tant la nostra com aquella / que,
després, volem imposar, / que ens fa més esclaus encara." (Els
estats, 21).
"Ja al bressol ens doten amb vocables i valors feixucs: "bé" i
"mal" - així s'anomena aquest dot [...] I hom deixa que els nens
vinguin a un hom per impedir-los a temps que s'estimin ells mateixos" (Zaratustra,
178).
Cf. “Comparats amb altres bèsties, /els humans són més
cretins, / sobretot perquè transmeten / a llurs fills uns empatolls,
/ uns errors, unes mentides, / que no tenen funció, / tret de fer
molt més amarga / l’existència en aquest Món. (Els somnis).
“Ningú no mota / que un nadó ja ho sap tot / i el que troba
són obstacles [...]El mal ve de la comuna.” (Els estats, 174).
"Oh germans meus! En quina gent hi ha, doncs, el més gran perill
per a tot futur dels homes? No és en la gent bona i en la gent justa?
- / - en aquells que diuen i que senten al cor: "Nosaltres ja sabem el que
és bo i el que és just". [...] I siguin els que siguin els
mals que els malvats puguin fer: el mal que fan la gent bona és el
pitjor mal de tots!" (Zaratustra, 195).
Cf. "L'alegria de fer el mal / és tan pròpia de l'ésser,
/ que els humans han produït / el bé i altres succedanis / per
poder de practicar / el mal més a consciència." (Els estats,
163).
"Per poder dir "no" a tot el que constitueix el moviment ascendent de
la vida, la bona constitució, el poder, la bellesa, l'afirmació
de si mateix sobre la terra, l'instint de rancor, fet aquí numen, es
va haver d'inventar "un altre" món, partint del qual aquella afirmació
de la vida apareixia com el mal, com la cosa més reprovable en si."
(L'anticrist, 472).
Cf. "La gent no és dolenta. [...] L'església catòlica
és un intent desesperat de voler que la gent ho sigui. Si no ho fos,
el Papa ja no podria fer més viatges i discursos sobre l'amor." (El
canvi, 166). "Antics, el pitjor error dels. / Creure que la moral, la religió,
la instrucció, les humanitats... eren mals necessaris per tal de combatre
la dolenteria natural dels homes." (El canvi, 37).
"¿M'heu entès bé? Dionís enfront del crucificat."
(Ecce homo, 723).
Cf. "Adorar el Crucificat / és dolenteria infame." (Els estats,
31)
"Quina diferència hi ha entre adular un déu o un dimoni,
entre ploriquejar davant d'un déu o d'un dimoni? No sou sinó
uns aduladors i uns ploricons!" (Sentències, 49).
Cf. "-Què he de fer per no plorar? / -El millor és suïcidar-te.
/ -Però això és massa gros... / -Doncs, no ploris, ploramiques."
(Els estats, esborrany).
“Cal estar bastant malalt per al cristianisme. [...] El cristianisme [...]
ha estat fins avui la més gran desgràcia de la humanitat.”
(L’anticrist, 493).
Cf. “No hi ha res més trist i miseriós que la màgia
i la religió.” (El canvi, 14). “Sectes, clubs, religions / ja pertanyen
al subsol / del que és innominable, / la brutor de l’Univers.” (Els
estats, 13).
"La moral, ella mateixa, fou la primera caiguda en el pecat: "la moral,
ella mateixa, és el pecat original”, així pensa qui coneix."
(Sentències, 61).
Cf. “Netegem el cel de déus / i la terra
de cultura, / que tolera que els vivents / no puguem mirar-nos l’ànima.”
(Els somnis).
"Del nou ídol. [...] l'estat menteix en totes les llengües
del bé i del mal; i digui el que digui, menteix - i tingui el que
tingui, ho ha robat. [...] "sóc el dit ordenador de Déu"
- així bramula el monstre. [...] vomiten llur fel i en diuen "periòdic".
[...] Volen poder i, en primer lloc, l'alçaprem del poder, molt diner,
- aquests impotents! [...] Allà, on l'estat acaba, -mireu allà,
doncs, germans meus! No hi veieu l'arc iris i els ponts del superhome?" (Zaratustra,
54-55).
Cf. "Un tirà, entronitzat / aviat en sent el tedi / i no troba
altre remei / per assuajar l’angúnia / que assajar des del balcó
/ de mentir als seus subjectes. / Com que en sent l’aplaudiment, / cada cop
les diu més grosses. / [...] El poder i dir mentides / són
fenòmens que van junts, / qualsevol sigui l'escala. / Mentir és
propietat / del poder en totes bandes." (Els somnis).
"Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules
faran pudor." (Sentències, 67).
Cf. "Ja no vaig als cementiris. / Un diari em fa el mateix: / tot és
ple de morts que parlen." (Els estats, 144).
"Els bufons de les corts medievals es corresponien als nostres periodistes;
es tracta de la mateixa espècie: mig raonables, faceciosos, exagerats,
beneits, que no tenen cap altra missió més que suavitzar el
patètic de la situació amb sortides de to, xerrameca, i per
cobrir amb els seus crits el campaneig pesat dels grans esdeveniments: altre
temps, al servei dels prínceps i dels nobles, i avui, al servei dels
partits [...] Però tota la classe dels literats moderns es troba massa
propera als periodistes; són els bufons de la civilització
moderna, "se'ls jutjaria amb més indulgència si no se'ls prengués
per enterament responsables". Considerar l'estat de l'escriptor com una professió,
en justícia, hauria de passar per una espècie de demència."
(Humà, 338).
Cf. "els intel.lectuals [...] En aquells temps arrossegaven el cul pels
seients dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent
colla amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables."
(El canvi, 300).
"Cercant orígens hom es converteix en cranc. L'historiador mira
cap enrera; acaba per "creure" també cap enrera." (El crepuscle, 400).
Cf. "La Història deu ser el fet / més abjecte i més
culpable." (Els somnis).
"Casuística dels psicòlegs. Aquest és un coneixedor
dels homes; ¿per què estudia realment els homes? Vol adquirir
petits avantatges sobre ells, o també grans avantatges; és
un home polític..." (El crepuscle 433).
Cf. "Psiquiatres. [...] Són pitjors que els traficants de drogues.
[...] La psiquiatria i afins, fins avui, no té altre objectiu que
controlar el veïnat, no pas de descobrir res de seriós. [...]
Allò que revolta més un psiquiatre és trobar-se amb el
que ells en diuen una personalitat narcisista, per dir millor, amb un que
se'n sap sortir tot sol." (El canvi, 444).
“Mitjançant l'amor, l'home cerca una esclava incondicional,
i la dona l'esclavatge sense condicions. L'amor és l'enyorança
d'una cultura i una societat ja passades; l'amor remet cap a l'Orient.” (Sentències,
77).
Cf. “Ningú no gosa de dir / que l'amor és una merda. / Per
això, els joves cantants, / per no fer enfadar llurs mares, / continuen
invadint / l'espai sacre que és un súper.” (Els estats, 201).
"L'amor no vol dir altra cosa que tenir dret sobre tot i sobre tots. Grosser
i repulsiu" (El canvi, 478)
"Basta recordar les conseqüències de les tesis socràtiques:
"la virtut és el saber; es peca només per ignorància;
el virtuós és el feliç"; en aquestes tres formes bàsiques
de l'optimisme hi ha la mort de la tragèdia." (L'origen de la tragèdia,
122). “Jo vull, d’una vegada per totes, no saber moltes coses. La saviesa
traça límits també al coneixement.” (El crepuscle, 398).
Cf. “-És un pou de sapiència. /
-Ja se la pot ficar al cul, / que el té gros, com una vaca.” (Els
estats, 117).
“Amb aquests predicadors de la igualtat, no vull que m'hi barregin
ni que m'hi confonguin. Perquè així em parla la justícia:
"Els homes no són iguals." (Zaratustra, 97).
Cf. “Els adults parlen a l’altri / com si fos exactament / igual que ells.
Aquesta errada / la projecten als infants. / És així
que els perverteixen.” (Els somnis).
"Hom ha d'aprendre a estimar-se a si mateix - així ensenyo jo -
amb un amor sa i saludable: que hom se suporti a si mateix i que no vagabundegi.
Aquest vagabundeig es bateja amb el nom d'"amor del proïsme": amb aquest
mot s'han dit fins ara les millors mentides i s'han comès les millors
hipocresies [...]" (Zaratustra, 177).
Cf. "Acostumar-se a acostumar-se. A mi em costa. De mena, tinc l'enclí
al vagareig irresponsable. Potser és això, per corregir-ho,
que he esdevingut eremita. Vagarejar entre imbècils només acondueix
a l'infortuni." (El canvi, 14).
2. PROPOSTA DE VOLER, D'EGOISME, DE LLIBERTAT... (PASSANT PER UNA ETAPA
DE NIHILISME, DE CRETINISME...)
"La llibertat de tota casta de conviccions forma part de la força,
la facultat de mirar lliurement... [...] L'home de fe, el "creient" de qualsevol
casta és necessàriament un home que depèn." (L'anticrist,
495-496).
Cf. "La llibertat és el fonament de tota creació.
[...] Si la població no crea res, no és perquè no pugui
ni vulgui eventualment, és perquè està d'acord amb
tot, en el fons i en la superfície. Forma part d'un conjunt meravellós.
Fora absurd que volgués rebel.lar-se." (El canvi, 123).
"El que jo conto és la història de les pròximes dues
centúries. Descric el que s'esdevindrà, i que no podrà
ser de cap altra manera: l'arribada del nihilisme..." (La voluntat de poder,
citat a Més enllà, p. 21). "El pessimisme modern és
una expressió de la inutilitat del món modern - no del món
i de l'existència." (Nihilisme, 27).
Cf. "-Quin serà el futur d'Amèrica? / -Net i clar: serà
el futur / de la humanitat entera. / -Com serà? -Doncs, de primer
/ aniran cretinitzant-se, / cada any una mica més, / però
alhora i al mateix ritme / continuaran seguint / la doctrina
de la tècnica, / que els ha de portar al cervell. / Feta
aquesta descoberta, / restaran embadalits, / fetillats. Serà
aleshores / que voldran ser intel.ligents." (Els somnis).
"Fuig cap a la teva solitud! Has viscut massa prop dels coquins i dels
mesquins." (Zaratustra, 57).
Cf. "El remei per domenyar / la gregarietat dèspota / és
aprendre a estar tot sols. / És la regla més senzilla." (Els
estats, 182). "Els humans, si volen ser-ne, / el primer que han de
fer / és esdevenir eremites, / no buscar l'assentiment / del cosí,
de la cosina. / Aquest és el primer pas." (Els estats, 88).
"Una muntanya com a companyia, però no una muntanya morta, sinó
amb ulls (és a saber, amb llacs), fins i tot en certes circumstàncies
una cambra en un alberg ple de gent de tot el món, en la qual hom
està segur de passar desapercebut i on pot parlar impunidament amb
tothom: tot això constitueix aquí el "desert"." (Genealogia
de la moral, 158)
Cf. "Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers.
Just per aquest motiu ja estaria de sobres justificada l'existència
de les grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun
perruquer m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent,
el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això
és un luxe absolut." (El canvi, 89).
"Tenir la voluntat de la responsabilitat personal. Conservar la distància
que separa. Ésser indiferent a la fatiga, a la duresa, a la privació,
fins i tot a la vida. [...] L'home que s'ha fet lliure, i tant més
l'esperit que s'ha fet lliure, trepitja aquelles menyspreables formes de
benestar amb què somnien els quincallaires, els cristians, les vaques,
les dones, els anglesos i els altres demòcrates. L'home lliure és
guerrer." (El crepuscle, 443).
Cf. "Els creients són malcriats: / no suporten els problemes /
metafísics i els cal / de trobar un que se'n cuidi." (Els somnis).
"Els humans de cada dia, / són cretins i estaquirots, / traïdors,
covards i fluixos, / cruels, murris i mesquins, / envejosos i molt lletjos.
/ I se'n vanen d'allò més / i també se'n congratulen."
(Els estats, 19).
"Maduresa de l'home: això vol dir haver tornat a trobar la seriositat
que hom tenia com a xiquet, en el joc." (Sentències, 101). "Des que
hi ha homes, l'home s'ha alegrat massa poc: només això, germans
meus, és el nostre pecat original! / I en aprendre a alegrar-nos millor
desaprenem de la millor manera possible de fer mal als altres i de maquinar
mals." (Zaratustra, 86).
Cf. "Tothom diu que la infantesa / és feliç, i és
així, / però no pel que interpreten. / És feliç
senzillament / perquè el cap li funciona, / no ha estat paralitzat,
/ és a dir, perquè és més sàvia. / Avui
cal recuperar, / amb procediments mecànics, / un estat intel.ligent.
/ Per això tenim els somnis." (Els estats, 10-11). "Si els humans juguessin
més, / no hi hauria fam a l'Àfrica, / l'estultícia oficial
/ també molt s'encongiria." (Els estats, 8).
"Si per una vegada l'egoisme esdevé més gran, més
intel.ligent, més fi i més creatiu, aleshores el món
semblarà "més altruista". (Sentències. 89). "Estima el
proïsme" -això és, abans de res i sobretot: "Deixa lliure
el proïsme!". I justament aquesta part de la virtut és la més
difícil!" (Sentències, 121).
Cf. "El gust d'abusar de l'altri / és allò que hom cal guarir,
/ com si fos la pòlio, el sida. / No esperar que el regiment
/ de la cosa ciutadana / faci res. És evident / que no consta
en els projectes. / Només l'estimació / d'un mateix I no de
l'altre / ens podrà alliberar / d'un instint tan miserable." (Els
somnis).
"Què és més perjudicial que qualsevol vici? L'acció
compassiva cap a tots els fracassats i els febles: el cristianisme. [...]
amb la compassió, la vida és negada i es fa més digna
de ser negada; la compassió és la pràctica del nihilisme."
(L'anticrist, 460).
Cf. "La misèria al Tercer mon / és el fruit dels responsables
/ de les multinacionals, / la Creu Roja i els repòrters. / A l'Eixampla
passa igual / i potser és més misèria." (Els somnis).
"La campanya cristiana / que el remei era l'amor / ha estat una mala via,
/ doncs només ha reforçat / l'enclí d'abusar dels febles
/ amb permís oficial." (Els somnis).
"Cal tenir-se respecte a si mateix, amor a si mateix; absoluta llibertat
per a si mateix." (L'anticrist, 459).
Cf. "No et confonguis d'adversari: / l'espiritualitat / consisteix a lluitar
contra / els preceptes comunals, / no pas contra tu." (Els estats, 205).
"El secret no és 'nar en contra, / el secret és anar amb un,
/ que és quan tot es modifica, / és a dir: tu vas amb tot, /
però el tot rellisca, plana. / Llavors és el gran moment. /
Aprofita'l i mantén-lo." (Els estats, 86).
"Ho fem tant en la vetlla com en el somni: sempre inventem i imaginem,
en primer lloc, aquells humans amb els quals tenim tractes -i oblidem de
seguida que han estat inventats i imaginats." (Sentències, 35). "En
va, en va, qui vol penjar-me. / ¿Morir? Si jo no puc morir!" (Poesies,
87)
Cf. "Just tinc dues certituds: / m'orienten en el dubte: / una és:
sóc immortal; / l'altra: els altres no existeixen." (Els estats, 152).
3. AUGURI D'UN HOME NOU, D'UN HOME METAFÒRIC (DE METÀFORES
NOVES), D'UN HOME POÈTIC, DELS SOMNIS, D'UN HOME CREATIU, D'UN HOME
ARTISTA
"Cada vegada cal menys força física: amb intel.ligència
es fan treballar les màquines, l'home esdevé més poderós
i més espiritual." (Nihilisme, 26).
Cf. "Per déu tinc només la tècnica; / per cultura,
el meu cervell. / De la resta, en prescindeixo." (Els somnis).
"Les paraules obstrueixen el nostre camí. - Onsevulla que els antics,
els homes de les primeres edats, col.locaven una paraula es pensaven que
havien fet un descobriment. Com n'estaven d'equivocats! Havien topat amb un
problema, i pensant-se que l'havien resolt havien creat un obstacle per a
la seva solució. Ara, per assolir el coneixement, cal anar topant amb
paraules que han esdevingut dures i eternes com pedres i és més
fàcil de rompre's una cama o d'entrepussar amb ells que destruir una
d'aqueixes paraules." (Aurora, 34).
Cf. "No havent d'arrossegar / el llenguatge ni els avis, / són
els somnis on hom viu / tota llibertat possible." (Els somnis). "La
introducció del Canvi ha fet que tot el que hom diu hagi esdevingut
automàticament insignificant, en el sentit de no significar res.
Els parlants en el fons ho saben: era inimaginable només fa uns anys
la manca d'abrandament, tot parlant amb les mateixes paraules dels mateixos
temes. No és una pèrdua d'entusiasme: és que la significança
els buida. Això encara durarà un temps, mentre no s'arribi
a la plenitud del Canvi, on apareixerà un altre llenguatge, que no
tindrà el ròssec de la significació. La literatura desapareixerà
i la que coneixem serà inintel.ligible. Hom no pot predir res més."
(El canvi, 71).
"De les tres metamorfosis de l'esperit us parlo: com l'esperit es converteix
en camell, i el camell en lleó, i el lleó, a la fi, en nen.
[...] Totes aquestes coses, les més feixugues de totes, es carrega
a coll l'esperit que sap suportar: com el camell que, ben carregat, corre
al desert, així corre ell pel seu desert. / Però en el desert
més solitari té lloc la segona metamorfosi: aquí l'esperit
es converteix en lleó, vol fer presa de la llibertat i ser senyor
al seu propi desert. [...] què pot fer el nen que no hagi pogut fer
el lleó? Per què el lleó rapinyaire s'ha de convertir
en nen? / Innocència és el nen, i oblit, un nou començament,
un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un primer moviment,
un sagrat dir sí." (Zaratustra, 35-36).
Cf. "Poeta. Un [...] Ha d'assumir tres coses: -El que hi ha -l'existent
amb el que exigeix: la llei de la gravetat, el sexe, l'estultícia,
la grosseria de la vida...; -El fet de no estar d'acord amb res d'això;
-Haver de maldar forçosament per a construir una altra cosa." (El
canvi, 430).
"Celebrar el futur, no el passat! Poetitzar el mite del futur!" (Escrit
de 1885, citat per R. Safranski, Nietzsche. Biografia de su pensamiento,
Barcelona, Tusquets, 2001, p. 316)
"Ensenyar a l'ésser humà que ha de voler el seu propi futur,
que depèn d'una voluntat humana." (Més enllà, 163)
Cf. "Hem d'esborrar el passat. El futur manarà el futur. Deixem
que els morts enterrin els morts." (El canvi, 392) "El futur de cadascú,
/ hom el pot de construir-lo, / si hom pot i si hom vol." (Els estats, 62).
"Allà fou també on vaig collir pel camí la paraula
"superhome", i que l'home és quelcom que s'ha de superar. / - Que
l'home és un pont i no pas una fita: que s'autoanomena benaurat a
causa del seu migdia i del seu vespre, com a camí cap a noves aurores."
(Zaratustra, 182). "El coneixement tindrà, en una espècie d'homes
més alta, noves formes que ara no són encara necessàries."
(La voluntat de poder, 234).
Cf. "Per esdevenir humans / no calgueren teories / ni creences. Per fer
un pas / més, cal començar a entendre / tots els somnis, llurs
mandats." (Els estats, 12).
"L'"impuls per a la formació de la metàfora, és l'impuls
fonamental de l'home" en el qual té l'origen el llenguatge." (Retòrica,
41). "Neguem i hem de negar perquè hi ha quelcom en nosaltres que
vol viure i afirmar-se, quelcom que tal volta no coneixem encara, que no veiem
encara" (La gaia ciència, § 307). "Mil camins hi ha que encara
no han estat trepitjats, mil menes de salut i mil illes amagades de la vida.
Inexhaurits i no descoberts encara continuen essent l'home i la terra de
l'home" (Zaratustra, 77).
Cf. "L'esperança és en els somnis / -quan puguem entrar
dedins- / I no pas en la musica / o els feixistes [...]" (Els somnis). "Són
els somnis on podem / pouar allò que tant voldríem [...] /
És perversió jugar / amb joguines obsoletes, / com l'amor o
l'amistat / o el sentit de la vergonya, / o la guerra o el deshonor / o el
sentit de l'heroisme. / És talment crepuscular / el que fan en els
teatres!" (Els somnis). "On deu raure el paradís? / És perjuí
que tots els homes / no ho coneguin. He trobat / no només el
lloc exacte, / ans com és de ver per dins. / Una cosa tan
planera, / a l'abast de tot vivent! / El cervell és la
contrada / I els somnis, el portell, / l'accés únic, avui dia,
/ no consideracions / sobre el demble, la conducta / que tenim quan caminem,
/ tot tibats per l'avinguda." (Els somnis).
"Jo vull restituir l'home, com a propietat seva, com a producció
seva, tota la bellesa i sublimitat que ha projectat sobre les coses reals
i imaginades per fer d'aquesta manera la seva més bella apologia.
L'home, com a poeta, com a pensador, com a Déu, com a Amor, com a
Poder." (La voluntat de poder, 67).
Cf. "Poesia i els somnis / són eixides per lluitar / contra el
monstre que administra / el vivent de cada humà / que és el
fet de ser gregaris." (Els somnis). "Poesia és el discurs, / que és
l'únic avui dia, / per obrir-se un viarany / escaient per transitar-hi."
(Els somnis). "Les maneres d’acostar-se / al que és són tres
i prou: / una és usant idees; / una altra és considerar / els
productes en directe; / la tercera és el que hom diu / poesia. La primera
/ ha acabat en un no res, / car permet escriure llibres: / teories i tractats;
/ la segona és molt bona, / però cal saber mirar; / la tercera
és la més pràctica, / la que hi toca més, de
molt, / des de tots els punts de vista." (Els estats, 183).
És el pas de l'homo sapiens a l'homo poeticus.
Primavera de 2003
Edicions
Edicions de Friedrich Nietzsche:
(Aurora): Aurora. Meditaciones sobre los prejuicios morales, México,
Editores Mexicanos Unidos, 1981.
(Correspondència): Friedrich Nietzsche, Paul Rée, Lou von
Salomé. Correspondance, Paris, Presses Universitaires de France,
1979.
(Ecce homo): Ecce homo; (El crepuscle): El ocaso de los ídolos
o como se filosofa con el martillo; (La voluntat de poder): La voluntad
de dominio; (L'anticrist): El anticristo. Ensayo de una crítica del
cristianismo dins Obras completas IV, Buenos Aires, Aguilar, 1967.
(Genealogia de la moral): La genealogia de la moral, Barcelona, Ed. 62,
1995.
(Humà): Humano, demasiado humano, dins Obras completas I, Buenos
Aires, Aguilar, 1966.
(La gaia ciència): La gaia ciència, Barcelona, Laia, 1984
(L'origen de la tragèdia): El nacimiento de la tragedia o Grecia
y el pesimismo, Madrid, Alianza Editorial, 1981.
(Més enllà): Més enllà del bé i del
mal, Barcelona, Ed. 62, 2000.
(Nihilisme): El nihilismo: Escritos póstumos, Barcelona, Península,
1998
(Poesies): Poesies, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.
(Retòrica): Escritos sobre retórica, Madrid, Trotta, 2000
(Trad., Luís Enrique de Santiago Guervós). *
(Sentències): Llibre de sentències, València, Set
i mig, 2001 (Trad. Joan B. Llinares).
(Sobre veritat i mentida): Sobre veritat i mentida en sentit extramoral,
dins Llibre de sentències, València, Set i mig, 2001.
(Zaratustra): Així parlà Zaratustra, Barcelona, Ed. 62 i
la Caixa, 1983.
Edicions de Miquel Bauçà
(El canvi): El canvi, Barcelona, Empúries, 1998.
(Els estats): Els estats de connivència, Barcelona, Empúries,
2001.
(Els somnis): Els somnis, Barcelona, Empúries, 2002
SOMNIS: EL CERVELL INEXPLORAT
(Xerrada a una taula rodona amb el mateix títol. S'esclop
34. 2007)
L'home
és un déu quan somnia i un captaire quan reflexiona.
Hölderlin
El 2002 Bauçà publica Els somnis, i Eudald Carbonell i Robert
Sala, Encara no som humans. Un des de la poesia i els altres des de la ciència
prenen alguns camins semblants.
Carbonell i Sala parlen de planetització o planetarització,
que és la globalització de la tènica socialitzada que
ens durà a la humanització, a "Augmentar la nostra capacitat
d'autotransformació". Bauçà diu a Els estats de connivència
que: LA GLOBALITZACIÓ / crearà tot el contrari / del que hom
pensa ara mateix: / tornaran més individus. / Podran veure llur cervell
/ i tractar-lo i corregir-lo."
Vegem-ne alguns aspectes concrets:
1.- La tècnica ens fa humans (diuen Carbonell i Sala)
/ "Per déu tinc només la tècnica" (diu Bauçà)
"Entre totes les adaptacions que ens fan humans allà i aquí
proposem la intel.ligència operativa, és a dir, l'aplicació
tècnica, com la més destacada i definitòria."
"La humanització és el procés que es genera per la
interposició d'instruments entre els humans i l'entorn, [és
a dir, la tècnica] d'una banda, i la redistribució solidària
dels guanys i els mecanismes per a la seva obtenció, de l'altra."
PER DÉU TINC NOMÉS LA TÈCNICA; / per cultura, el
meu cervell. / De la resta, en prescindeixo.
-HI HA RES QUE T’ABELLEIXI? / -Avui dia: jo mateix, / amb els somnis i
la Tècnica. R
NI LA VIDA NI LA MORT / ni l'amor no interessen. / És la tècnica
i la ment / el que ha d'interessar-nos.
2. La jerarquia és una sobreimposició cultural al nostre
comportament etològic com a primats / "El gust d'abusar de
l'altri / és allò que hom cal guarir"
"El comportament humà és ple de les inèrcies del
comportament etològic dels primats: la necessitat d'establir
fronteres i territoris, les jerarquies socials, els comportaments agressius..."
"Utilitzem quotidinament les nocions de jerarquia i de propietat donant-los
un sentit purament cultural, quan [...] són un comportament etològic
al qual totes les poblacions humanes han dotat de normes jurídiques
i socials."
"L'eliminació de fronteres i de jerarquies ha de ser l'estratègia
pròpiament nostra que permeti una humanització més ràpida
del planeta Terra i, més tard, del sistema solar."
"Al llarg de tota la història, els rituals i les religions han
estat practicats seguint jerarquies molt ben establertes. Han construït
sistemes de control i de reproducció de l'ordre natural, en el més
estricte dels significats, [...] per inhibir comportaments progressius i
modificadors. [...] Totes [les religions] tendeixen a tenir un paper fonamental
i bàsic de domini i major supervivència d'una part de les poblacions."
EL GUST D'ABUSAR DE L'ALTRI / és allò que hom cal guarir,
/ [...]
LES CIENCIES SOCIALS / són allò més menyspreuable,
/ més vandàlic, més pervers, / de l’activitat
dels homes,
també la religió / i els esbirros que ens ocupen.
/ -No hi veig cap relació. / -Tot és per abusar d’altri.
R
PER PODER ENGEGAR FORA, / primer s'ha de tenir dins.
/ No és pas contradictori / l'amor i tocar els collons. / Tots
els Pares de l'Església/ l'encertaren. D'aquí ve / que
el sistema continuï. R
NINGÚ NO GOSA DE DIR / que l'amor és una merda. / Per això,
els joves cantants, / per no fer enfadar llurs mares, / continuen invadint
/ l'espai sacre que és un súper. E
-QUI ÉS DE DEBÒ EL CULPABLE? / [...] / -Si el mal
és natural, / no li veig una sortida. / -N’hi ha una. Jo la sé.
/ És la Tècnica, que és l’única / que
pot rebaixar l’amor / i pot fer que els homes juguin / o aprenguin a jugar,
/ tancats dins laboratoris. R
L'HOME, COM ELS ANIMALS, / és pensat per viure en colla.
/ El problema és el cervell, / que l'incita a fer el contrari,
/ de manera més o menys / vehement. És un misteri / que hom
explica no gens bé / -millor, que no ho expliquessin-, / car es fan
un embolic, / que delata l'estultícia, / que hom ha de suportar /
en els llibres, en les dites. / Netegem el cel de déus
/ i la terra, de cultura, / que tolera que els vivents / no puguem mirar-nos
l'ànima, / [...]
3.- Anar contra la tècnica és un error / Els que van
contra la tècnica esgarrifen amb la seva monstruositat
"Mentre defensem com a humana l'organització jeràrquica
de la societat, repudiem la tècnica. Cometem un doble error."
"Les visions idealistes d'un món feliç i paradisíac
són les reponsables dels conceptes recents segons els quals els humans
som una xacra per al món i que el que cal fer és reduir el
nostre impacte tècnic que està podrint el planeta. Són
idealismes asocials i antihumans: el que s'ha d'imposar és un ús
racional i humà de la tècnica, no competitiu sinó competent."
"Les desigualtats no són un ordre natural contra el qual no es
pugui lluitar. [...] Proposar, creure i defensar el contrari és precisament
el que pretenen en general tots els idealismes, que entenen el món
com quelcom fixat des d'un moment original i que no pot ser modificat. És
el mateix idealisme que avui dia pren la forma d'un conservacionisme extrem
o que pretèn que no és lícit modificar genèticament
els humans ni cap altre ésser."
"Els canvis realment substancials, ara, ja no són gaire lluny.
[...] Ens referim a la nostra capacitat d'autotransformació que suposa,
indubtablement, un repte a les lleis de la natura, les mateixes que ens han
produït a nosaltres. Per poder maldar en aquesta
direcció hem d'arraconar la por ancestral que sentim per tot
el que desconeixem. Els humans hem d'anar oblidant la tutela sobrenatural
que nosaltres mateixos ens hem inventat i plantejar-nos el fet de ser adults."
N'HI HA MOLTS QUE, FURIENTS, / van en contra de la tècnica. / Això
vol dir que estan molt / satisfets del que els rodeja. / En el fons són
uns pillets, / amarats de cretinesa. / 'Què podria passar si... /
Esgarrifa de pensar-ho', / es persignen amb deler. / I són ells qui
esgarrifen / amb llur monstruositat, / que no saben amagar-la.
CAP RELAT, EXCEPTE ELS SOMNIS, / no és innocent, no gens, / car
és fruit del gregarisme. / La paüra és un relat / abans
que qualsevol altre / sentiment, emoció. / Sense un bon escenari /
la por és inexistent. / Això és així de simple.
/ Sense masses populars, / sense dones, no hi hauria / narrativa. Els parisencs
/ bé que haurien de pelar-se-la.
EL CAPITALISME TALLA, / civilitza eficaçment, / l'incontrol de
la cobdícia. / Les organitzacions / teològiques, teòriques,
/ que han comptat amb el factor / humanal per tenir vida, / han estat molt
més cruels. / Els convents, els monestirs, / de Munic o del Nepal
/ són exemples comprovables. / Això a part, és el camí
/ que podrà interessar-se / pel cervell i que voldrà /
treure un guany de tots els somnis.
ASSUMIR L'HUMÀ, EN PES: / no deixar defora els somnis; / i la culpabilitat,
/ rebaixar-la, mal que ens costi, / amb tot el que és social,
/ cultural i psicològic, / i històric i moral, / és
a dir: tot el que sobra.
4.- "Reproduir-nos d'una manera extrasomàtica" / "Criar els
infants en unes fàbriques"
"Quan arribi l'hora en què puguem reproduir-nos d'una manera extrasomàtica
o extracorporal gràcies a la construcció d'úters artificials,
òbviament, incrementarem la nostra independència de la naturalesa
i, com a conseqüència, gaudirem de més llibertat."
MENTRE NO VULGUEM CRIAR / els infants en unes fàbriques,
/ no hi haurà alliberament / per les dones. Fer-les lliures
/ d'una servitud semblant / és el fonament del canvi, / tant
per elles, com pels homes / com pels gays. I fóra un salt /
metafísic de primera. / Més de set-secents mil-disset
/ predicants es quedarien / sense feina. No és res / per un tan
gran benefici. R
EL QUE NO HA CANVIAT / gens ni mica és la manera / de la
reproducció, / que és el punt on tot reposa: / la misèria
mental, / que és el gran motiu de queixa, / Deslliurar completament
/ les femelles d’aquest càrrec / fóra el primer pas segur
/ per desar la hipocresia, / el desordre, parlant clar.
/ Que les màquines perfessin / tota la gestació / i, després,
les guarderies. / -I les dones, en atur? / -Llur cervell les guiaria
7 a distreure’s sàviament. / No hi hauria més novel.les
/ i, molt menys cap telefilm / femení, tot psicològic. R
ABILLAR-SE PER SER ESTULTS. / [...] / El més gran que hem fet fins
ara / ha estat la clonació / -no hi ha el menor dubte-, / car permet
d'imaginar / meravelles, entre d'altres: / una disminució / del furor
de l'estultícia. [...] E
5.- "Enginyeria genètica" / "Amb la tècnica
dels gens podem fer miniatures"
"L'enginyeria genètica, en un futur pròxim, ens permetrà,
finalment, influir directament i d'una manera positiva en el nostre genoma,
no únicament privant l'actuació de la selecció natural
sinó emulant-la completament."
"La selecció tècnica haurà facilitat el que en el
segle XXI encara sembla ciència-ficció: la implantació
de sistemes permanents d'informació al cervell, els ciborgs ben desenvolupats,
els ordinadors moleculars..."
LA INFANTESA DURA MASSA, / i és temps suficient / per fer prendre
males jeies / a les mares, car després / llur mirada de les coses
/ és errònia per complet. / Un infant ja és un home.
/ La feblesa és el que fa / que perfaci beneitures. / D'aquí
ve l'arrel del mal, / el que causa tants malastres. / Un humà, nascut
adult, / bé podria prescindir-ne, / de les mares. Jo ho he fet / i
no puc comptar les gangues. E
HOM PODRIA ACCELERAR, / si trobéssim la manera, / la crescuda dels
infants. / El cervell s'expandiria. / Fóra l'alliberament /
de les dones i els homes.
LA GENÈTICA ÉS LA REGLA / metafísica. Oblidem
/ cabotades de filòsofs / cabotencs, catedralicis.
L'EDUCACIÓ FINS ARA / ha estat un fracàs complet / -la revolucionària,
/ el més espectacular. / No tenim altra sortida, / no ens
queda més remei / que els recursos de la tècnica,
/ aplicada a l'embrió, / quan sabrem com és la cosa. /
De primer, cal arribar / a l'alçada que ens permeti / no mirar-nos
al mirall / ni escoltar més Aristòtil.
-ÈL MÓN HA TORNAT PETIT. / -I depèn de com t’ho miris.
/ Abans era massa gran. / El futur és encongir-se: / reduir-ho
tot. El cos, / pel que fa, és fora mida. / Amb la Tècnica
dels gens, / podem fer miniatures. / Aleshores, el que hem fet
/ -els carrers, les cases, cotxes...- / no ens servirà per res. /
D’això es tracta: poder veure / que no són fets amb raó.
/ El tamany de les formigues / és el just: no més brutor / en
el gas de l’atmosfera. R
6. "Construir de nou cremant el passat" / Dels ancestres, cal guardar
just el que és pedra picada. De la resta fer-ne foc".
"És possible que el llenguatge del foc, que ha ajudat la paraula,
sigui la veu."
"Construir de nou cremant el passat."
DELS ANCESTRES, CAL GUARDAR / just el que és pedra picada.
/ De la resta, fer-ne foc. / Llurs paràmetres són foscos,
/ com ho són els dels vidents / de les teles i els dels savis / que
hi parlen desbridats, / que no diuen el que saben, / car suposen que
enganyar / els robora. Pardalades…! / Just els somnis han de ser
/ -quan la tècnica els filmi- / els que ens han d'alliberar /
d'un estat tan miserable.
7. "El projecte Homo ex-novo" / "Ja serem uns altres"
"Produir entitats biològiques de manera artificial."
"Proposo per a aquesta espècie quimèrica la denominació
Homo ex-novo."
"El projecte Homo ex-novo, [...] a partir d'ell podem començar
a projectar valors operatius que permetin que el pensament de la nostra
espècie no s'articuli a imatge i semblança nostra."
PARLEM DE L'APOCALIPSI. / No serà a causa del foc, / ni de l'aigua
ni de l'aire. / És l'acceleració / de la tècnica i la
ciència / que faran de canviar / tan pregonament les dades, / que
o bé sucumbirem / o bé ja serem uns altres. / És el
que esperanço avui, / tal com dic en mants passatges. / Considero que
és error / prevenir-la sembrant bledes / a l'hortet de la quintana.
/ Ningú no l'aturarà, / perquè no cal aturar-la, / per
la possibilitat / que les eines ens canviïn. E
Un poema de regal a manera d'inconclusió.
JUST TINC DUES CERTITUDS: / m’orienten en el dubte: / una és: sóc
immortal; / l’altra: els altres no existeixen. / Em consola de saber / que
els cretins no ho poden creure. E
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
