Ovidi Montllor

CUES D'ESTELS

Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
del nostre cos.
Així com flors.

Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
 

Uc

EIVISSA, PETIT BOCÍ

Ben pagesa i ben galana
la cançó m'ha de sortir,
redoblada i coblejada
com solem fer per aquí.
Pels pujols i per la plana
voldria que fes camí:
tan fort com una campana
jo la faré retrunyir,
i el qui té orella sana,
que escolti i podrà sentir,
que fa temps que en tenc gana
i avui us ho vénc a dir.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Que som terra catalana
ja és ben fàcil d'advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
La llengua ens agermana,
la història no pot mentir:
som néts d'aquells que arribaren
l'any mil dos-cents trenta-cinc
amb el comte Nunó Sanç
i amb en Guillem de Montgrí.
El vuit d'agost comandaren
i els moros es van rendir.
La derrota musulmana
en festa es va convertir
i avui és la berenada
que feim al Puig dels Molins.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Va florir i ara ja grana,
i arriba el temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir:
la memòria i les solanes,
les feixes i els vells amics.
I basta que ens separaren,
que molt més ens hem d'unir:
com els grans d'una magrana,
que no ens puguin departir.
Entre germans ningú mana:
no ens podem desavenir.
La feina no serà vana
si arribam a aconseguir
la llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i els drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V,

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.
 

Quico Pi de la Serra

CANÇÓ DE L'ATZAR

A l'ombra d'una palmera
que hi ha al carrer de l'atzar,
ha passat la primavera
perseguida per la mar,
a l'ombra d'una palmera.

Sota una alzina surera
un llenyataire curiós
ha trobat pedra foguera
però ha perdut el seu gos,
sota una alzina surera.

La tramuntana furiosa
s'ha emportat els teus llençols
i ara dormiràs nerviosa
sola i trista, perquè ho vol
ala tramuntana furiosa.

El capvespre és l'hora baixa
i jo m'adormo escrivint,
si morís vull que la caixa
no tingui un color distint
del capvespre o l'hora baixa.

Una vegada la vida
va fer l'amor amb la mort
i en quedà tan penedida
que mai més va provar sort,
una vegada la vida...
 

Pau Riba

L'AVIOLONCEL

Aquest matí
hem sentit un gran retruny,
tots hem mirat amunt
i hem vist
un avioloncel
rascant la panxa del cel.
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Tots hem dit miracle, miracle!
¿Com pot ser que un borinot de plata
voli així per dins la nata?
¿Com pot ser que un ocell de llautó
faci tanta remor?
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.

QUINS OUS

ai, amic, tu a mi no em fas ni fu ni fa
saps molt bé que això que em dius no em va ni em ve
a mi em van els vents que bufen de llevant
però tu, tot i essent migjorn, caus a ponent

tes ponències mai no fan passar la fam
els teus mots són imponents bunyols de vent
dius que s'han de pondre uns ous però en realitat
mentre ja ens el fas menjar no els vas ponent

ai, quins ous, déu meu, quins ous
quins ous que tens
no són aliment pel cos ni per la ment
ai, déu meu, quins ous, quins ous
quins ous que tens
no ens agraden gens ni a mi ni a l'altra gent [...]

LLUNA ESTIMADA

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què esperes, lluna coqueta:
algú que et faci d'acompanyant,
que et digui coses a cau d'orella
i et prengui el rostre en les seves mans.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què esperes, lluna bonica:
vols que m'arribin els teus perfums
i amb els teus ulls plens de melangia
vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què et passa, lluna estimada:
el teu cor es va enamorar de mi
pro tu ets al cel i jo estic en terra
i no veus camins que ens puguin unir.
Però, oh!
no et desesperis, pàl.lida lluna,
jo sé un camí que podràs seguir:
va fins la vall, entre les muntanyes,
i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.
 

Companyia Elèctrica Dharma

L'ÀNGEL DE LA DANSA

Àngel de la Dansa!
Dolça companyia!
No em deixis sol,
ni de nit ni de dia!.
No em deixis sol,
sense melodia!
 

Maria del Mar Bonet

PETITA ESTANÇA

Enmig del pit hi tenc
una finestra blava
oberta sobre el port
d'una illa blanca
i et mostrarà la mar
tempesta i calma.

Dins el meu pit hi tenc
la meva cambra
obri la porta el fons
sentirà l'aire
entraràs al jardí
petita estança.

Enmig dels tarongers
una font raja
escolta la cançó
que la font canta
i et dirà molt baixet
que l'amor passa

Damunt el pit hi tenc
com dolça marca
la teva mà amic
coloma blanca
ben endins del xiprer
nia la garsa.
 

Lluís Llach

ABRIL

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu, el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
 

PILAR

Au, anem cap a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.
Tens raó, Pilar,
aquí els nostres peus es fan vells
trepitjant esbarzers, cagallons de cabra i pissarra.
Aquí, Pilar, no ens calen bones sabates.
Anem... anem... Pilar... es fa tard... i els masos ens cauen.

Però fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.
La merda dels polítics amb horitzons de merda.
La merda dels nous intel.lectuals amb cervells de micròfon
que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.

Anem, Pilar.. es fa tard... i els masos ens cauen.
 

Paco Muñoz

EL VELL MONTGÓ

El vell Montgó es desperta
el sol badalla per dalt la Plana
com un peix d'argent
va penetrant Segària endins,
la llum dibuixa l'Aitana.
La mar es torna daurada
les barques pentinen l'alba,
és el millor regal dels déus
etern vigilant
del meu país acaronat pel mar.
Juguen els eriçons
amb els escarabats
per enmig del fonoll marí.
L'aranya de la creu
espanta un alacrà
corrent per l'herba de Sant Blai.
La llengua de cavall
creix entre els margallons,
s'amaguen les perdius
i la colobra acaça un falciot
a l'ombra d'un llentiscle i un pi bord,
herba de les llunetes, romer
i un àguila de Bèrnia ve volant.
 

Al Tall

LLADRES

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
 

N'gai N'gai

POL PETIT

Dies fets d'angoixa.
Carrers plens de por.
Gent sense esperança.
Ciutats sense cor.

Nens petits que creixen
amb el cor glaçat:
Són joguines
que els grans hem trencat.

Ei, Pol Petit!
agafa la guitarra cada nit, 
surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol Petit!
També cantaré jo!

Et diran que les guitarres,
et diran que les cançons,
són només per divertir-se
i que no has de buscar raons.

però no deixis que t'enganyin,
qui diu això no et vol bé.
Cal que sortim
a cantar al carrer.
 

Brams

DE BAR EN BAR

Alcem els gots somiant
que un dia el plany es torna goig
i arreu del país també brinden amb el vi
de la ferma convicció.

La mar sent nostre dringar
i les ones s'han copiat
i la marinada s'endú aquesta remor
perquè ho senti el raïm que està madurant al sol.

Terra, vent i sol i mar
i el brogit permanent del dringar del nostres gots
veremaran   el vi de la victòria
que beurem quan el plany es torni goig.

De bar en bar
de Salses a Guardamar.

Si és la Patum de Berga
si a Solsona és Carnaval, 
Sant Joan a Ciutadella, 
Ribagorça o Alacant.

Si és diada castellera
o si és l'Aplec dels Ports,
Santa Maria a Formentera
o Festes del Tura a Olot.

Si són Fires a Girona 
a Banyoles o a Figueres
l'Aplec del Cargol
l'Alternativa de Manresa.

Si són Falles, l'Aquelarre
o bé Moros i Cristians
si és Festa del Cava a Prades
o avui juga la U.S.A.P.

Agafa la garrafa
que és festa Major.
 

POPULAR INFANTIL

Cinc ministres té el govern
de cinc un, de cinc un;
cinc ministres té el govern,
de cinc un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve
veureu el govern com dansa.
Si mireu el vent d'on ve
veureu com dansa el govern.

Quatre ministres té el govern
de quatre un, de quatre un;
quatre ministres té el govern,
de quatre un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Tres ministres té el govern
de tres un, de tres un;
tres ministres té el govern,
de tres un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Dos ministres té el govern
de dos un, de dos un;
dos ministres té el govern,
de dos un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Un ministre té el govern
un en queda, un en queda;
un ministre té el govern,
un en queda, el penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Cap ministre té el govern
només queda, només queda;
cap ministre té el govern,
només queda el president.

Si mireu el vent d'on ve...

-Hola..., porto una sorpresa
per al president

-BOOOM!!!

-He, he, he... Iupi!
 

Sopa de Cabra

L'EMPORDÀ

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la Tramuntana
d'una sola cosa en pots estar
segur, quant més vell més 
tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s'hi tirava.

Sempre...

I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar 
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.
 

Lax'n Busto

EMILIANO ZAPATA

Quan s'encén una llum, una flama,
dins la teva ànima, dins el teu cor,
fes perquè no síapagui, potser valgui la pena,
quan alguns tenen tanta riquesa i a díaltres
en canvi, ens falta la feina.
Un home sense terra no serà un home lliure, no mai.
Si no cantem tots que aquesta és la nostra lluita
tot seguirà igual.

I no em diguis que no, per favor, digues-m'ho a la cara,
doncs la terra és la mare,
el moment és ara i el lloc és aquí.

Ai Emiliano, Emiliano Zapata,
al teu costat vaig lluitar fa molts anys.
Torna aquí amb mi però vine amb americana
i fes-me un pla d'Ayala per la llibertat.

Tu lluitares amb terratenientes
mentre els manava Victoriano Huertas.
Portava ulleres fosques, matava els teus germans.
Tu vas dir que la terra ha de ser
per aquell que la treballa amb les seves mans
i al poble de Morelos vas convèncer tu a crits d'olé!
No volies cap càrrec
mentre Panxo Villa es va significar.

Presidente no vas voler ser, ni un ric hacendado.
És per això que jo et canto
si volem ser lliures haurem de lluitar.

Ai Emiliano, Emiliano Zapata...

I si és que algú té molta fortuna,
que no la guardi tota per a ell,
doncs si la lluna per a tots és una,
també la terra serà per a la gent.
Sé que ho veurem,
la nostra ànima és una, algun dia ho veurem...

Ai Emiliano, Emiliano Zapata...
 

Ja t'ho Diré

SUSPÈS EN LíAIRE

Es blat quan vola es separa des gra
quan no hi ha més llavor que sembrar
quan la mar
es brufa pes vent de gregal
i es cabells
volen as seu desig.

Suspès en l'aire
com un estel de colors
jugant sa pell
quan ja no n'hi ha més.

Sa mirada i es somriure
d'un infant innocent 
dins una falsa societat.

La mar, mare de tot lo que hi ha
un dia me'n durà
per sempre més
i un altre en sortirà que canti més

Suspès en l'aire
com un estel de colors
em sentiré lleuger
em sentiré més bé.
 

Els Pets

CERVESA

Es pot ser imbècil si és per elecció
però sense fer-ne una religió;
sempre és fotut contentar a tothom
però almenys has d'intentar saber el 
que vols.

Per desgràcia o potser per sort
hi ha altres coses a part del rock,
no és necessari ser un amargat
per veure quelcom dur d'explicar.

Què té de dolent
parlar de la gent
que no en té prou amb el que veu.

Tant de bo la vida fos,
cervesa, nenes i rock'n'roll.

Es pot parlar d'una tia bona
d'una terra que es queda sola,
d'aquell vehicle tan imponent
o d'una llengua que es va perdent.

Què té de dolent
no ser indiferent
a les misèries que ens van vencent.

Tant de bo la vida fos, 
cervesa, nenes i rock'n'roll.
 

JO VULL SER REI

Jo vull ser rei
ser per collons cap de l'Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà

fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar 
la moto amb el botó engegat.

Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Fotre un polvet
amb la seguretat
de que el xiquet
tindrà un futur encaminat.

Tenir en Porcel
per poder-me defensar
fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.

Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

Reivindicar
al que em va col.locar on sóc
sense parlar 
res que no sigui l'espanyol.

I viatjar molt
sigui oficial o per plaer 
que ja se sap
que a Suïssa s'esquia molt bé.

Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
 

MUNTA-TíHO BÉ

Passa't hivern i primavera
tancat a casa o enfeinat,
mirant el temps per la finestra,
cada dia més atabalat.

Per fi ha arribat el temps de festa, 
anem al poble del costat
que tinc ganes de gresca.
Uoooo, sisplau no em facis esperar
i posa't aquella samarreta,
tu ja saps la que vull dir,
aquella que gairebé ensenya
el que voldria només per mi.

I munta-t'ho bé, 
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l'estiu,
beu, salta i riu i munta-t'ho bé.

Treu-te la son de les orelles,
els amics estan esperant.
Potser una dutxa d'aigua freda
serà el millor per començar.

L'estiu espera a cada poble
tota la nit de rock and roll
amb canya fresca 
i de la bona.
Uoooo, no em podràs dir que no.

Res més absurd que quedar-se a casa
remugant per la calor,
si cada nit
donant quatre passes
podrem anar de festa major.

Que sempre trobaràs mil maneres
de calmar la xafogor,
un bany al mar amb la lluna plena
i els focs d'artifici els poso jo.
I munta-t'ho bé,
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l'estiu,
beu, salta i riu i munta-t'ho bé.
 

BON DIA

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre d'un tallat.

Bon dia, 
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il.lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
amb bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes el mira
i diu

Bon dia...
 

Antònia Font

EN S'ESTIU

Aquí damunt m'esguarden les ones
la barca va on vol 
el penya-segat de pedra roja
m'admira i me fa por.
He vengut a pescar la mar
però he enrocat 
i sense voler he pescat la Terra.

El sol d'agost m'esclafa la cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara
no puc estar més content
just devora Tramuntana
estirat damunt la barca,
que som de dolent!

Com si res passen les hores
encenc un cigarret
res d'aquest món no m'importa
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura
me fondré davall les ones
com un glop d'aiguardent.

És que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

És que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt la barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen les ones
crec que m'he adormit
el volantí tremola a estones
això és un paradís
de silenci que m'envolta
botaré per damunt les ones
com ho fan els dofins.

Faré que tota la meva vida
sigui un viatge com aqueix
en de dia trec la barca
en sa nit arròs de peix
no puc demanar res més
he resolt tots els problemes
dient: tanmateix.

portada ANTOLOGIES PER A L'ESCOLA

PORTADA PRESENTACIÓ mag poesia