Vegeu més poemes i propostes didàctiques a
http://www.viulapoesia.com/

El tomb de l'any

Espais i coses
es va engorjant, golafre,
un immens monstre.
La boira fosca avança
damunt el port de Palma.
 

La mar

Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.
 
 

Joan Margarit 

GAROTA 

Sota l'aigua poc fonda de la costa 
ancoro la cuirassa. No faig nacre 
ni perles, la bellesa no m'importa: 
sóc un guerrer de dol que amb negres llances 
s'amaga en una escletxa de la roca. 
Viatjar és arriscat però a vegades 
em moc amb les espines fent de crossa 
i em rebolquen maldestre les onades. 
En el mar perillós busco la roca 
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura 
sóc el meu propi presoner: la prova 
de com fracassa sense risc la vida. 
A fora hi ha la llum i el cant del mar. 
Dins meu la fosca: la seguretat. 
 
 

Bartomeu Rosselló Pòrcel 
 

CADENES 

Aquest vaixell no vol partir ja mai. 
Obsessió monstruosa de cadenes 
que pesen damunt mi. 
I aquest vaixell 
no vol partir. 
No vol partir. 
Estirar-les. 
Per favor, aquest vaixell, aquest vaixell, 
que surti ja del port amb les cadenes! 
Només imaginar el ferro dur 
entre l'aigua brillant i els xocs metàl.lics 
i el vaixell caminant i el gran fum negre... 
Quin gran sospir, quin aire, quin gran vent! 
Només imaginar-ho! 
Quina joia 
de córrer tot el port, lliure, i tombar 
enfollit dins el fang i l'aigua bruta! 
I sentir les cadenes allunyant-se 
rera el vaixell de foc i de fum negre... 
 
 

Nois de Primària              

Les illes 
plenes d’alzines 
tan i tan petites. 
Sentiu la remor 
de les ones amb amor. 
Illes amades 
sou catalanes.  

La natura 
que sempre perdura 
plena de perfums 
dins el nostre cor 
com una vida d’or. 
Illes amades 
sou catalanes.  

I el blau de fondalada 
com s’endinsa dins la mar 
s’emporta els records de la
Mediterrània 
què hermós és navegar. 
Illes amades 
sou catalanes. 

Cinc són les illes 
que callades sempre estan 
a mercè del vent, les muntanyes 
em fan el cor més gran. 
Illes amades 
sou catalanes. 

      Poema fet a partir de la poesia de Guillem d'Efak  (FARISTOL. C. P. Pràctiques. Palma)
 
 

Miquel Bauçà

El noble joc   

*
Era al Port, a sol ixent,
a la part de la Duana.
Nerviosos, apressats,
els bous treien la pescada
-congre, alatxa, pop, gerret-.
Untuoses, recollides,
nets encara coll, botons
de les seves bates blanques,
amatents a carregar,
feien cua peixateres.
Pit i braços plens de sang,
a les dues del migdia,
malvenent peix a barrisc,
bramulaven esgolades.
 
 

Poemes 

*
Potser avui m'he fet enfora:
m'he perdut a la mar gran.
Mal que cridi i que gemegui,
sé segur que no em veuran.
 

Notes i comentaris 

*
Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.
 
 

Blai Bonet

Entre el coral i l’espiga 
 

MAR EN CALMA
(Caló d’En Botra)

Jo l’estim molt, a la mar, 
a la mar verda, ensopida,
allargada dins el llit
de blau color, color lila.
Que no sap si té pinar
ni escorces plorant resines.
Que només es mou un poc,
si una barca li esgarrinxa
la pell de nereida verda,
que li tenyeix les anguiles...

A la mar santanyinera, 
voluntat d’herba florida!
Sempre vestida de sol
i rames de pi que et miren...
Mirant-te els peixos de l’ànima...
Mar verda, rius verda vida
estirant-te dins el llit,
dins un xal gris de calitja.

Ai de la mar, la mar blava!
Ai de la lila, mar lila!
De salat que té el color
el sol la vol per amiga,
si el cel és blau, ella és verda.
Ni mira el cel, de tranquil.la.
Tomba l’espatlla als cantells
verds del fonoll de marina,
i dóna lliçó d’escumes
als marges de margarides.

Si jo fos el mar, eix mar,
la barca, com dormiria!
La soledat del meu pal
amb escuma de gavines...
A sota d’un cel ben blau
i a sobre d’un mar ben lila.
El meu gest salat dins l’aigua,
i l’aigua corrent d’anguiles.

Si jo, grill de camp, el mar
arribava a esser un dia,
tendràs, verda aigua caiguda,
verticalitat d’espiga.
 

JOC AMORÓS

El mar canta, lila, lila.
Malves, verdes, les penyes escoltant.
-Què me dius, mar lila, lila?
-Penya malva, penya verda, què em diràs?
-Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant...
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà, 
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar...
 

Cant espiritual  
                                
CANÇONS

 IV

Si el tamarell és tot verd                              
i per la soca té sal,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si plora per colorins
de peixos i de coral,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si en rames la sal torna alta
i el color torna salat,
digau que és la mar sembrada 
la veu del tomarinar.       
 

Joan Brossa

El tràngol

PASSEJANT TAMBÉ VORA EL MAR

Apropa’t més al mar. Aquí, les barques.
Escolta el vent damunt les roques planes.
I continua l’aigua, i continua.
 Sí, l’aigua, l’aigua.

No veus la fi del mar entre la boira?
Sentim les campanades d’un rellotge.
Doncs jo sí. Són les vuit. Quantes onades
 Dobleguen l’aigua!

No cabussem el ram. Tallem més cintes.
Rasquem les plantes. Hola! Mitja volta.
Jo miro l’aigua, l’aigua tu, tu els astres.
 Brilla la lluna.

La muralla es desploma. Estàs esplèndida.
Tanquem els ulls. Així. Sembla una bola.
Escolta les onades rompre l’ombra:
 Onada, onada...

Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles,
 Al curs dels segles. 

Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu, ho repeteixo,
 Al curs dels segles. 
 

Cèlia Viñas

SEMPRE QUE VEIG LA MAR

I sempre que veig la mar
sent que a l’esquena m’hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
 

I sempre que veig la mar
la pell s’escata salada,
i la trena pentinada
verda d’algues, es desfà.

I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.

Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.
 
 

Marià Villangómez

Elegies i paisatges

SENSACIÓ D’EIVISSA

El llarg matí d’estiu. El sol ardent.
l’ombra de la figuera, travessada
de brisa, entre el rostoll, clou la manada
de les ovelles i el pastor indolent.
S’alça cap a la punta un floc de pins,
d’on ve una olor calenta i aromada.
Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,
la proa a rumb, s’allunya blau endins.
 
 

Jaume Vidal Alcover

L'hora verda

ALEGRIA

He inventat un horitzó?

Pilota de goma, damunt la mar plana
bota, bota, bota!

Bota, cor, i puja, brollador d’escuma,
entre cel i cel,
entre somni i somni,
entre vida i vida...

Damunt la mar plana, damunt el temps pla,
bota cor,
bota, vida, vida meva, bota!

L’arena no compta.

No.

He inventat un horitzó!
 

ALEGRIA

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit
volar els aucells a migdia?

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l’alba?

Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.
        L’horitzó
ple d’estimats i estimades.

¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?
 
 

Maria Mercè Marçal

Bruixa de dol

*

CANÇO DE FER CAMÍ

 Per a la Marina

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
 
 

Joan Salvat-Papasseit

L’irradiador del port i les gavines

DAMUNT MON VAIXELL

Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.
 
 
 

Guillem d'Efak

Capellet de Vidre

La gavina
a la vela
i el cor 
rema que te rema.
La font
canta que te canta
i el cor
batega
que te batega.
La gavina i el cor,
la font i la vela.
 
 

Joan Maragall
 

SEGUIT DE LES VISTES AL MAR

II

La mar estava alegre, aquest migdia:
tota era brill i crit i flor d'escuma,
perquè feia molt sol i el vent corria.
Al lluny se veia un gran mantell de bruma.
Damunt les ones, amb les veles dretes,
les barques hi brincaven com cabretes.
 

Josep Carner

Bestiari
 

LES GAVINES

-Vivim de tristes deixalles
i de pesca de peixets;
podem per la llum i en colles
enfilar-nos com coets.

Als que sirguen per la terra
des d'amunt els dem conhort;
viatgers en adonant-se'n
diuen: -Vaja, som a port-.

Gent de testes acotades,
presoneres del costum:
que l'ànima se us enlairi
per les vies de la llum.
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA