Vegeu més poemes
i propostes didàctiques a
http://www.viulapoesia.com/
Joan Alegret
El tomb de l'any
Nit de juliol a
Barcelona
Damunt la Rambla
de safrà empolvorada,
¡aquesta lluna!,
presideix impassible
el formiguer estrambòtic.
Tomeu Dalià
Poemes
DEMÀ
Vaig a dormir convençut
Que demà serà
un demà
un demà de
bon de veres
els somnis que plourà
no em trobaran dejú
demà serà
un demà
n’estic ben convençut
Demà collirem
flors
i sembrarem estrelles
i esperarem que el
cor
bategui meravelles
Demà nedaré
al cel
volaré per
la mar
quan trobi una paraula
la’t vendré
a regalar
Demà t’esperaré
També demà
passat
El dia que no t’esperi
Te seguiré
esperant
Damià Huguet
*
Al vidre esquerre
de la finestra
s’hi reflecteixen
dos ocells i una carícia
cada nit.
Junoy
ARC - EN - CEL
recobert de mon
pijama a ratlles multicolors
lluminós en les tenebres de la nit
com un arc - en - cel
lluminós en les tenebres de la nit
recobert de mon pijama
a ratlles multicolors
*
nit de lluna
estesa per la mar
salada
escata de sirena
Ovidi Montllor
CUES D'ESTELS
Cues d'estels
que baixen fent uns
tels
que creixen com els
pèls
que naixen com arrels
del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
Pau Riba
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona
trista,
la llum de l'alba
te fa petita,
lluna, lluna, lluna
de l'alba,
digue'm què
esperes per anar a dormir.
Jo sé què
esperes, lluna coqueta:
algú que et
faci d'acompanyant,
que et digui coses
a cau d'orella
i et prengui el rostre
en les seves mans.
Lluna blanca, carona
trista,
la llum de l'alba
te fa petita,
lluna, lluna, lluna
de l'alba,
digue'm què
esperes per anar a dormir.
Jo sé què
esperes, lluna bonica:
vols que m'arribin
els teus perfums
i amb els teus ulls
plens de melangia
vols emportar-te'm
molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona
trista,
la llum de l'alba
te fa petita,
lluna, lluna, lluna
de l'alba,
digue'm què
esperes per anar a dormir.
Jo sé què
et passa, lluna estimada:
el teu cor es va enamorar
de mi
pro tu ets al cel
i jo estic en terra
i no veus camins que
ens puguin unir.
Però, oh!
no et desesperis,
pàl.lida lluna,
jo sé un camí
que podràs seguir:
va fins la vall, entre
les muntanyes,
i ajeu-te al riu que
ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona
trista,
la llum de l'alba
te fa petita,
lluna, lluna, lluna
de l'alba,
en lloc d'anar-te'n,
vine aquí amb mi.
Andreu Vidal
M'ESTIM LA NIT
Demà no
tinc feina
i tal vegada em desperti
tard.
M'estim la nit,
perquè sé
que tothom dorm
i que el carrer baixa
buit de silenci.
M'estim la nit,
perquè de dia
no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll
dels camions del fems.
M'estim la nit,
perquè la nit
és somni,
i el somni és...
és un llac
d'aigües cristal•lines
on els cignes marxen
cap al sol
i els xiprers siulen
tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit
pot ser dia.
*
LA LLUNA entre
filferros, clara.
Filferros.
El filferro de la
llum,
el filferro del telèfon...
Una estrella sobre
un fanal,
sembla que reposi,
immòbil, lenta.
Quotidiana virtut
de baixar el fems al carrer,
de vespre.
Nois de Primària
SI MIRES EL CEL
hi ha moltes estrelles
però un núvol
les tapa
i és com si
un home
es posés la
capa
Angelina (5è Primària) Poema fet a partirde
la poesia de Miquel Bauçà (Faristol 13, CP Pràctiques
Palma.)
En el silenci a
la nit
el vent sona suaument
i el vent dematiner
sona com una cançó.
Amanda (5è Primària) Poema fet a partirde
la poesia de Miquel Bauçà (Faristol 13, CP Pràctiques
Palma.)
Miquel Bauçà
El canvi
EN LA FOSCA DE
LA NIT
sento com el mul rosega
les faves dins del cofí.
Un soroll tan agradable
m'allibera i em torna a mi.
Albert Ràfols-Casamada
LLUNA PLENA
roda damunt terrats
antenes
dents
ciment
tenyits
només per una estona
de blanc de plata
QUART CREIXENT
SOBRE MANHATTAN
la lluna
tan fina
s'enfila
dalt dels
grata
cels
la lluna
callada
s'encalla
al centre del
llarg
carrer
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
