Els somnis

   Diari de l'estiu
del dos mil dos
        (inèdit)

 
 

Abundor, L'. Consisteix no pas a tenir molt i molt del que sigui, ans a tenir tot allò de què tenim ganes, justament, no del necessari com diuen, que és tota una altra cosa.
 Fins que no em vaig establir a l'Eixample no havia sabut què era la veritable abundor, la plenitud, la lucidesa i la calma, que són una mateixa cosa, però diferent de la necessitat. 

Acceleració, L'. [...]
 I conseqüentment em repugnen aquells que avui exhibeixen la seva cretina seguretat que entenen el present. He hagut de prendre mesures resoludes: no escoltar-los, no llegir-ne res. El que pugui entendre -la visió global- he de ser jo mateix que m'ho faci. Allò de la Bíblia que vindran falsos profetes és una magnífica intuïció. M'he acostumat a refer cada dia la visió de conjunt. És incòmode, però sense fer aquesta gimnàstica estic convençut que enfolliria definitivament. Segurament és l'horror d'aquest pensament que em fa fer aquest exercici de refús i de neteja.
 Ara bé: aquesta acceleració, essent universal, implica alhora una paràlisi forçada d'altres comportaments. És per aquesta raó que jo m'he fet eremita i he imaginat la teoria del Canvi per poder endurar-la i justificar-la. En la pràctica, jo no la puc viure. Però el fet que pugui fer el que faig vol dir que està bé. Molt bé. Molt bé, en el sentit que hom no hi pot corregir res. Abans, era constant la pressió de les iniciatives a voler canviar les coses o bé perquè no canviessin. Això s'ha acabat. Hem entrat en el Canvi. 

Accessibilitat, L'. És ben difícil trobar l'equilibri. Una cosa realment abastadora cal que tingui dues condicions contradictòries: el màxim de visibilitat i el màxim de concentració. Un ordinador és això, però la llàstima és que no tot pugui ser així. 

Acondicionament, L'. És un aspecte que em costa d'entendre de les dones. Molt equivocadament penso que és per fer goig. Això voldria dir que teòricament estan preparades per a practicar el sexe en qualsevol moment del dia, en qualsevol lloc. Jo, quan m'agenço i m'acondiciono és amb aquest propòsit, vull dir que no és perquè sí, com automàticament... [...] 

Actitud inicial, L'. [...] No hi ha res més trist i miseriós que la màgia i la religió. Els que fan aquestes coses es pensen que fent una cosa tan mecànica com posar una espelma o portar una estampa, Déu hi farà res. Déu ni se'ls mira: els deixa fer en el seu infortuni de cretinesa. Si hom ha tingut la dissort d'embolicar-se amb alguna cosa d'aquestes, cal desempallegar-se'n de seguida i afrontar nuament les coses. 

Activitat, L'. És tant la font absoluta de plaer que penso que la meva fascinació pels somnis és, fonamentalment, degut al fet que són també activitat, de la mateixa manera que cosntruir un pont o maldar per qualsevol causa. [...]
Comparant l'acció i la saviesa o el poder, l'activitat dóna més plaer; en tot cas, més sovint, més garantit. Hom podria considerar la saviesa o comprensió de les coses com una activitat múrria, més astuta, més refinada, però, ai las!, no sempre engega el mecanisme del plaer. [...]
En tot cas, per sortir d'un cul de sac, és més probable que trobem el procediment a través d'alguna acció que no pas a través de la contemplació, si no és una contemplació activa.[...]
De cada cent accions o actes, noranta-vuit han de ser manats pel plaer, pur i simple. Dels que queden: un s'ha de fer per obligació, que ens hem imposat nosaltres mateixos, i el veïnat, a causa de força major: un incendi... És la dosi perfecta. Hem de rebutjar qualsevol excusa per tal de modificar-la. No n'hi ha. Això o el desastre de la pedició. 

Ajuda i singularitat. Mentre ens trobem entre els humans hem d'observar aquestes regles: mai no demanar ajuda i evitar de singularitzar-nos per al de passar aquest període de prova desapercebuts.
Dins de l'adversitat, l'ajuda d'altre -imaginant que pogués existir un altre realment ben disposar- només l'empitjora, és un plus innecessari de complicació que s'ha d'evitar sempre. Fins i tot la "solidaritat" entre tribus és perniciosa, car només serveix d'excusa a tribus com la catalana de no escollir la llibertat o la sobirania. Poc podien pensar els nens de Sarajevo que els uséssim amb un objectiu tan porc. [...] 

Amistat, L'. [………]
 Com el que hom  diu amor, inevitablement estreba en una coincidència de mancances, no de positivitats veritables. La buidor atrau més que no pas la plenitud de qualsevol mena. 

Anarquisme, L'. És un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat. 

Ànima, L'. [...]
 No sé què és, la ment, però sí que sé que no té res a veure amb un dipòsit, un continent, un safareig, un llac, una galleda... Si hom parteix d'aquí no es va enlloc.[...] 

Antics, El pitjor error dels. Creure que la moral, la religió, la instrucció, les humanitats... eren mals necessaris per tal de combatre la dolenteria natural dels humans. Avui sabem que aquestes coses no fan res i que, ben mirat, un humà no és dolent: és estult. La intel.ligència el fa beneit. Qualsevol altre animal és més intel•ligent. [...] 

Aprenent de murri, Un. [...] La sobirania, als catalans, ens alliberaria d'aquesta xàquia, que no només no ens fa guanyar res, ans ens prepara per a ulteriors derrotes vergonyoses. 

Aprofita el temps que et queda, si és que el saps aprofitar. 

Asèpsia, L'. Una possible raó del Canvi podria fonamentar-se amb l'aparició de l'asèpsia, que ha imposat el transistor. [...] Abans, en els intercanvis, hom havia de flairar la suor de les aixelles de l'interlocutor. Això s'ha acabat. Per a mi era un handicap molt gros, gairebé infranquejable, insuperable. Dels predicadors, hom n'havia de veure la figura del cos. Ara continuen predicant, però no des d'una trona, només des d'una pantalla. El cos no és el mateix, la mateixa cosa. Jo vaig tenir la sort de poder assistir a sermons on el predicador era rodejat d'homes armats. Feia molta més por. 

Astronautes, Els. Allò que més envejo és llur sistema nutritiu. N'hi ha un que s'hi ha passat un any, dins la càpsula. No sé per què hom no pot trobar aquests nodriments al súper. Els nodriments via folklòrica els menyspreo. Representa la rèmora d'una agrarietat que ens fa molt mal. 

Atrevides, Dites. La més atonidora, esbalaïdora i atuïdora que he sentit mai és que “pròpiament no existeixen rics i pobres”. Els mossens i els feixistes n'eren els propagandistes més determinats. Va ser una moda, que va gaudir de molta audiència. [...] 

Atributs o propietats divins, Els. [...]
De petit, aquest era un tema major de les meves reflexions: “com era possible que si ho sabia tot, tot, especialment el futur, no feia res...” Ara entenc que quan els mossens insistien tant en aquest punt no pensaven més que en una cosa: que no ens masturbéssim. La masturbació els era especialment odiosa, car era l'única cosa que sabien que es podia fer en solitari i tenia el plaer garantit. Els plaers que ells podien manifassejar -els derivats de la paidofília o sodomia, per ex.- no els causaven la menor preocupació. [...] 

Autoobligació. Les autoobligacions són excel.lents, sempre que hom sigui coratjós per no complir-les, quan s'escaigui. Les obligacions tout court són una beneitura, una broma, especialment dins l'àrea dominada pel catolicisme. 

Avesar-se a ser pobres. [...]
Els catalans, actualment, tot i tenir-ne la possibilitat, de ser lliures, no ho fem pas: continuem amb els mateixos hàbits d'esclavitud de sempre. Tothom ens hi anima, a deixar aquesta lletja habitud, però nosaltres fem el sord. 

Avinentesa, L'. [...]
 També: no són avinents la majoria de diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, car a més de cinquanta per cent no trobes el que busques o si ho trobes és en un estat deplorable. Tampoc ho és la Direcció General de Política Lingüística, car fa tot el contrari del que figura que hauria de fer: és un destorb greu. Ara: satisfà l'instint profund i tàcit de la nostra comuna: fer moltes coses per tal de no només no fer res, ans de col•laborar activament a l'autodestrucció, que és una manera de destrucció  general, del Tot. Aquest fóra l'aspecte positiu de la seva tasca. Que, d'altra banda, tothom li reconeix. Per exemple: entre d'altres reeiximents cal assenyalar haver aconseguit l'alienació de tot el jovent, que ara parla amb ardor, exclusivament, la llengua dels nostres enemics. Haver apartat el català dels mitjans de comunicació moderns. Haver donat una palingenèsia al comport antic, general i clàssic de no fer res que sigui o pugui ser responsable, comprometedor... D'aquí deriva la magnífica pau social de què gaudim, que només pot servir per una ulterior explosió violenta. Però, fidels a la tradició, obviem aquesta falsa alarma i pensem “qui dia passa, any empeny”. 

Baralles, Les. Veure o sentir barallar-se dos congèneres sempre m'ha produït angúnia, que ha superat de llarg la curiositat malsana. Durant molt de temps vaig pensar que era a causa que jo era un mig covard, que defugia el combat. No és així, car quan ha calgut no l'he refusat: és perquè és una cosa lletja. La guerra per contra, malgrat que els nostres enemics la denostin falsament i ambiguament dient que la guerra no és un instint, ans un invent, i malgrat les bombes d'Hiroshima, als catalans ens és necessària: és l'únic camí que tenim, especialment per tal de vèncer o esborrar l'enorme quantitat d'imbecil.litats que es diuen, s'escriuen i s'acumulen sobre els avantatges de no haver de fer-la en casos com el nostre. 

Blastomar. Potser és la cosa més democràtica, car no implica cap despesa ni cap perill. Podem fer-ho, a la balquena, a la baldor. Ho sabem fer tots. [...] 

Break. Vet aquí un mot que cal que introduïm. Traduir-lo per “trencament” o “interrupció”... és una beneitura. Serveix, per exemple, per indicar una cosa tan moderna i necessària com saber aturar-se i canviar d'activitat. Això, tradicionalment, ha estat molt mal vist. Avui no solament és útil, ans necessari. Avui cal fer vint coses en paral.lel, perquè surtin bé, sense la basarda de dir o pensar que si deixem una cosa ja no podrem tornar-la a atrapar. No solament no passa així, ans, durant l'“absència” ella continua treballant i nosaltres contiuem trobant. Quan hi tornem la feina i nosaltres estem a punt, enriquits, i el resultat del nou contacte és ubèrrim. Per passar d'una a l'altra, endavant o enrera, cal fer un break. Volem dir que no trenquem res ni interrompem res. 

Camps ubèrrims del no ser... [...] Els catalans, jo diria que tenim l'objectiu -ocult, no dit, evidentment- de no voler tenir un Estat propi. Planerament: no ens agrada la idea.
 Actualment, podem distingir entre tot el món que parasita sobre Amèrica i Amèrica que parasita sobre tot el món. Mai no havia estat tan clar tot. [...]
 La regla de fer les coses per parts, només téu una excepció: la política. Nosaltres no atenyerem la independència començant amb un escamot en un pis del Besós ni per cap trobada al Montseny i menys per cap recital al Palau de la Música. Mai. Si eventualment es produeix serà per causes o decisions polítiques, molt diferents de les vigents avui, potser unes més semblants a les que van permetres que es produís en Fabra, l'únic espai de llibertat ponderable que hem atès fins avui. [...] 

Canvi, El. [...]
 Cal tenir esment de no lligar el Canvi amb el desenvolupament de la tecnologia. [...] Cal tenir present que no hi ha una Humanitat, però sí una Intel.ligència, que és la que realment és afectada i és el motor del Canvi. Les modulacions de la intel.ligència produeixen els Canvis. [...]
 En aquests temps de Canvi, no solament és lícit de dir qualsevol cosa, el que sigui, ans és obligatori. És l'únic procediment per a entrar-hi. Retocar-se només els plecs de la túnica allunya qualsevol possibilitat d'aproximació, si és que això és possible. [...]
 A mesura que el Canvi substitueix el futur, els periodistes, els polítics i els profetes prenem més importància, car són la veu del passat. El Canvi no es farà en un dia.
 El que hom diu “la crisi”, al.ludeix al Canvi.
 La “crisi” o com hom hom vulgui dir-ne, té molts d'altres noms. També hom en diu “mundialització”.[...]
 Una novetat o modificació segura de la “crisi” és que ha desaparegut la ferotgia amb què hom es lliurava a controlar la intimitat del veïnat. Podem dir que només en resta la nostàlgia, representada pels programes “reality show” i pels periodistes que percacen pels terrats les princeses i les actrius. Cosa que aviat desapareixerà, per cansament i avorriment. Avui el veïnat no té aquella embranzida, perquè dubta d'ell mateix i del veïnat: ja no vol anar a veure perquè no sap què hi trobarà. Saníssim. Higiènic. Magnífic.  [...]
 Un aspecte important del Canvi és la desaparició del temps. El temps s'ha aturat [...] Jo i les noies de la CNN hem esdevingut immortals, intemporals. Tots sabem que era la ignorància allò que creava la noció del temps. Les formigues són immortals, intemporals i sàvies a la seva manera. [...]
 El que passa avui no és una modificació: és un canvi.
 Hom podria dir que els canvis no deixen veure el Canvi. [...]
 Que els mitjans de comunicació no diguin res i que a tothom li sembli bé que sigui així és un bon símptoma del Canvi. És un fet que s'ha d`agrair. Per a mi, després de tanta cridòria, em fa bé aquesta calma. [...]
 Si goso dir res del Canvi, jo diria que el que el caracteritzarà serà la immobilitat, sempre relativa i comparada amb l'extrema agitació aparent del passat. El desenvolupament de les comunicacions, entre d'altres molts benifets, immobilitza, no només les cames, sinó una determinada mobilitat mental, la cretina [...]
 El canvi que dic és el tipus de canvi que es produeix en els animals o en la plaça tectònica.[...] 

Canvi, Dret al. Canviar, poder canviar, és un dels delers majors d'un humà, car el canvi, la modificació, és el motor o inici de tota creació. [...] 

Canvis, Els. [...] Aquest concepte actual de la no existència de Déu és modern i actual. Abans, només era cosa d'erudits i d'universitaris. De poetes, sempre ho havia estat. [...]
 Per a mi, el gran canvi s'ha produït i ha estat descobrir la sobirana fredor dels humans, talment els protozous eucariòtics. Si hi posem atenció, veurem que tots els llibres i documents de l'antigor deien tot el contrari: que en un humà tot era foc, fuga i passió. [...] 

Capacitat. És en funció amb els projectes, com sap tothom. Per dir millor: puc segons el que vull. [...] 

Capgirells, Els. [...] Un que talla el coll a la seva dona és perquè després de molts d'anys de ruminar-s'ho no ha trobat el procediment per iniciar el capgirell. Als consultoris sentimentals, si no fossin tan hipòcrites, començarien explicant la teoria del capgirell, però prefereixen la sang: amb sang pel mig els sembla més justificada llur funció. És un dels aspectes més repugnants de la misèria. [...] 

¿Cap missatge d'esperança? Dissortadament, ni un. 

Caràcter, El. [...]
 Tan extravagant com “persona”: “Individu humà que transcendeix la realitat físico-biològica, gaudeix d'una radical sobirania, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí”. Delirant. Sembla la definició que es pugui donar a si mateix un brooker de Wall Street. Massa coses per a una criatura humana. Greta Garbo no era res d'això.
 És més assenyat considerar la “persona” en el seu sentit teatral simplement, que és com és de debò. [...]
 Sort que amb el Canvi, tota aquesta parafernàlia parisenca quedarà tancada a les golfes. Sense Amèrica, encara continuaríem dient aquestes poca soltades. 

Carn, La. --No vull carn, que fa pudor... M'enteneu, molt bé, madona...: no la seva, no vull dir això... M'estimo més aquetes figues o bé aquest calop lluent... Quan es moren, es panseixen i no puden: sense escàndol, sense bulla... 

Catalanitat, La. [...] pertanyent a una tribu que basa la seva petició d'independència, sobretot, en el fet de tenir un nom propi més que no pas en el fet de ser d'alguna manera, almenys durant el període en què m'ha esdevingut de viure-hi [...] som raçuts i ben raçuts: ens distingeixen d'una hora enfora, sobretot els nostres enemics, que seria de qui ens hauríem de determinar d'una vegada de separar-nos, sense cap explicació [...]
 És possible que aquesta Europa alemanya triomfant, que aviat s'imposarà, sigui la fi per a la tribu catalana, havent ja complit la fita suprema que s'havia manat a si mateixa de no tenir mai un Estat propi. Serà una mort desapercebuda i indolora. Només els americans ens recordaran com una cosa geogràfica curiosa, com alguna vall de Madagascar.
 Europa, avui, és granment esperançadora, car promet o ens proposa, fetillera, un marc encara més gran per a satisfer les ganes no fartables de no existencialitat. Ningú no podrà resistir-s'hi. 

Cent perruquers, Els. Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria  de sobres justificada l'existència de les grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun perruquer m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut. 

Chomsky. [...] Em dedico full time a l'estudi dels meus somnis, però no sóc tan privilegiat com vostè que pot consultar qualsevol llibre. Ni puc demanar diners a la UNESCO, que té tasques més urgents, a causa de l'Església Catòlica, obsedida en la reproducció i en el desenvolupament de misèria, urbi et orbi, worldwide. En resum: voldria descobrir la "sintaxi" dels somnis. [...] 

Ciutat nova, La. [...] De primer, el veïnat va fugir dels llogarets, pel fet que tothom s'hi coneixia. Ara comença a deixar les ciutats grans per anar a viure a l'autopista, on encara és més anònim. El cas de Barcelona és més patètic, ja que han de conservar la ciutat si volen conservar la catalanitat. [...] 

CNN, La. [...] m'evita qualsevol temptació de saber res d'aquest allargassament del franquisme que hom viu tan alegrement i desvergonyidament. 

Comiats, Els. Els humans tenen el costum de plorar quan s'acomiaden. No li veig el sentit, però ho fan. Fins i tot, el meu pare ho feia. I era molt desagradable, car, tot fent-me petons, que era repugnant, em deixava la cara mullada, entre les llàgrimes i la saliva. Ho havia d'endurar cada trimestre, quan tenia el peu a l'estrep de l'autobús. Aprofitava el darrer moment per cometre la malifeta. 

Companyia, La. Res més antinatural que la companyia, car és un fre, un impediment directe i contrari a l'instint de modificació, que aquest sí que ho és.
 Al veïnat, per força, sempre han d'empipar-lo els nostres canvis. Tots volem que els gats continuïn essent-ho, cada matí.
 El veïnat és un infern, perquè ens converteix en presoners, automàticament, malgrat ell. L'extrem de la cosa és el matrimoni. [...]
 No he tingut sort. Les meves companyies sempre han estat persones sàvies, ultraràpides, que ja ho sabien tot, tant del passat com del futur, i de savis que n'havien fet una professió, d'exhibir calma i seny, però igualment savis a rompre, que trepanaven. Tanta saviesa em va fer perbocar i deposar cagarel·la. Ara no sé quines comes deu infectar o quins camins ramaders deu recórrer aquella turba immunda. [...]
 Essent una cosa tan simple, és un misteri: ¿per què realment el veïnat delega i busca la companyia d'altres congèneres? ¿Per l'ajuda, l'auxili, eventual, que se'n podrà obtenir? És una mala inversió. Més val contractar els serveis d'una empresa especialitzada en intervenció en fets puntuals. Pel plaer que n'obté planerament? És taujà, si és que és així. Cal buscar plaers més forts. ¿Per poder abusar d'algú, gratis? També és una mala inversió: més val muntar una fàbrica, un negoci i explotar directament el personal a gran escala. De plaers espirituals, cap. Els plaers de la solitud ultrapassen de molt els plaers de l'intercanvi d'informació. El veïnat s'equivoca, també. I és feble. 

Comprensió. [...] és precisament la creativitat allò que dóna accés a la veritable comprensió. [...] 

Confiança en un mateix. [...] Penso que la meva ànima és com un pou on sempre hi trobo aigua. És l'única esperança contra el pànic de l'angoixa, produïda sempre pel tedi. 

Consciència, Els estats de. [...]
 No. Així com jo no puc acceptar la meva destrucció -i no l'accepto, perquè no la puc acceptar-, no puc acceptar la destrucció de la catalanitat que, de fet, tampoc ella la pot acceptar. 

Consells d'un eremita a un altre eremita. [...]
 No tinguis por de no saber què has de fer, o de no tenir unes ganes clares de fer alguna cosa, que és el mateix. Sempre et vindrà la idea i et vindran les ganes. Tot i així, tinguis una llista de coses per a fer, per si de cas durés massa el temps mort. Jo fa anys que la tinc i encara no l'he usada mai. Més que res és una assegurança contra la impaciència, que, com sabem tant bé els eremites, és l'enemic que hem de témer més i més. Caure dins la impaciència és com renegar frívolament de l'estat que hem triat i tantes delícies ens dóna.
 Ara bé: cal que aprofitis sense cap contenció, a galop tirat, qualsevol possibilitat de plaer o distracció. 

Contra Déu. Tot acte humà conscient i intel•ligent s'ha de fer contra Déu, eixsteixi o no existeixi. Per dir millor: s'ha de fer contra alguna cosa, que alhora actua com a testimoni de la nostra acció. Necessitem ambdues coses. L'ideal és que aquesta cosa no sigui massa concreta, com un cosí, un professor de grec determinat... L'ideal és Déu, si volem ser realistes i pràctics i efectius. 

Convertir-se. [...]
 Si apreuo la catalanitat és per necessitat; en el sentit que també és necessari el fetge. Ambdues coses no són optatives. Això no vol dir que no pugui apreuar aspectes d'altres tribus. I també menystenir. Això ho puc fer, és bell de fer-ho i potser també és necessari. 

Crear, L'acte de. [...] És magnífic perquè consentim que l'ànima pugui obrar com li plau, planerament. Perquè li deixem fer el que vol, sense haver de pensar si serà escaient o no. [...] La llibertat és el fonament de tota creació.  [...] Si la població no crea res, no és perquè no pugui ni vulgui eventualment, és perquè està d'acord amb tot, en el fons i en la superfície. Forma part d'un conjunt meravellós. Fora absurd que volgués rebel·lar-se. [...]
 Simplement, és activitat mental. L'estat habitual de la gent és senzillament de no activitat: una àvia que rumina sobre els seus néts no és cap activitat. És zero activitat. [...]
 Els vicis, com l'amor i dàltres adhesions conegudes són el col•lapse de la creativitat. 

Cultura, La [...] Així una cultura més que el tarannà d'una tribu és el sistema de rebuig de què disposa per afrontar les altres, hostils o no hostils.
 La cosa intolerable de la cultura que mostren i imposen els nostres enemics és que no és un fet aïllat, un meteor, ans una cultura, porca si hom vol, però cultura. No és com un constipat, és una malaltia crònica. L'error de molts dels meus compatriotes és que no l'han considerada així i no han pres cap mesura preventiva i han acabat contagiats, amb els seus símptomes més foscs i llords. 

Deliri, El. [...] nosaltres ens equivoquem atribuint-nos dualitats, com seny-rauxa. Jo penso que els catalans som molt fidels a una cultura que ens mana de ser indiferents a qualsevol qüestió pràctica, pertinent i assenyada, que ens portaria a defensar-nos, per exemple. L'explic(explicació) és que vivim en ple deliri, en la coherència del deliri. 

Dolenteria de la gent, La. [...] la gent no és dolenta. Que ho vulgui ser és una altra cosa. L'Església catòlica és un intent desesperat de voler que la gent ho sigui. Si no ho fos, el Papa ja no podria fer més viatges i discursos sobre l'amor. [...] 

¿D'on venim, on anem? Correcte: ¿què cony som? 

Educar. Tothom parla d'educar el veïnat, de gent educada... Jo no he entès mai la idea.
 “Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat".
 Que jo sàpiga, ningú no ha fet això amb mi. Si és allò que sospito, més aviat me n'he hagut de defensar, de valent, sense un manual per fer-ho. Tot i així, estic molt satisfet del resultat. 

Enclaustrament, La veritable causa del meu. [...] Hem arribat a l'extrem d'haver de sentir un noi fornit i condret de Mataró que diu que el més ferotge dels cabdills dels nostres enemics té "carisma". El que té són ganes d'anorrear-nos. [...] 

Escalf, L'. De la companyia és necessari. El més efectiu i ràpid és el que dóna o subministra l'observació de l'estultícia ben estulta. I el lloc on es produeix d'una manera més concentrada i sense segones intencions o vaguetats, amb l'exclusiva intenció de ser-ho és a la TV. La TV és un antidepressor magnífic, ella tota sola. [...] 

Escriptor, Un. [...] Un escriptor “escriu” perquè no li queda més remei. No pas per juguera. [...] 

Escriptura en ordinador, L'. [...]
 Un altre avantatge és no haver d'escriure una novel.la. Abans, aquell que escrivia una novel•la era perquè no tenia ordinador, era per a tenir un dispositiu que l'agafés, que no li consentís de perdre's. Avui no cal. Em costa molt d'entendre els novel.listes d'avui. 

Esfereïdor, No és tan no pensar com tothom. De fet, jo mai no hi penso i no passa res, ni notable ni imperceptible. [...] 

Espiritualitat, L'. [...] L'espiritualitat és també no passar a l'execució de res que no sigui estrictament necessari, a no "actualitzat" sinó l'imprescindible i, si és possible, no fer res. [...]
 Ara bé: quan l'acció pren una determinada magnitud esdevé espiritual. Amèrica en conjunt és el cas. Amèrica no és això o allò. D'aquí, la meva passió americana. [...] 

Estat de gràcia. [...]
 És una cosa molt relacionada amb la fuga. Jo, per exemple, m'hi sento quan reïxo a fer-me passar per foll, quan de fet sóc foll. És una doble fuga. 

Estimar tothom. És una forma de patologia. Els amants universals o internacionals són potencialment perillosos. Jesús era d'aquesta mena i ha servit de model. Els desastres que ha ocasionat el mal exemple són incalculables. 

Estultícia, L'. [...] Un exemple: la duració de la Dictadura, entre d'altres coses, cal explicar-la pel plaer que els opositors hi trobaven de poder practicar una oposició estulta a una Dictadura estulta. [...]
 L'estultícia existeix. Aquest llibre no existiria si no existís l'estultícia. Tot ell és un al.legat contra ella, cabdalment. De la part que no n'és, no sé què dir-ne, no sé com dir-ne amb exactitud. En tot cas, aquesta part és mínima. [...] 

Evidentment i òbviament. Són mots que abans, no fa massa, no s'usaven, car no se'n tenia cap fretura. Avui és molt difícil evitar-los, precisament perquè res no és evident ni obvi... [...] 

Experimentar, La nostàlgia d'. Realment, comencem a acabar les possibilitats de fer provatures, a mesura que trobem la solució perfecta. Per exemple: en música ja hem acabat. Abans, el ritme de moda canviava cada temporada. Ara, ja fa quaranta anys, que és el mateix, car és el més natural: és el ritme del cardar simplement. La follia i hipocresia del ritme del vals implica un estat molt primitiu i poc seriós. 

Explicació, L'. [...] Comprenc que els nostres ancestres tenien la dèria de preguntar-se qui eren. Per això construïen llur biografia. Això també explicaria la importància de la família, de la tribu, del lloc de naixença. Avui no cal aquesta pèrdua de temps, aquesta antigalla. L'entorn actual permet viure a l'instant sense la recança de no saber qui som o què fem. Hem entrat per fi en sintonia, hem ajustat el pas, amb l'Existent. Les estrelles i d'altres objectes còsmics operen sense necessitat de saber cap història. Jo he comprovat que un cop he oblidat la meva història, la meva activitat ha augmentat qui-sap-lo, sense preopcupar-me si d'aquí dues hores sofriré un infanrt definitiu. En aquest sentit, cal suposar que l'èxit americà en general és en relació amb llur manca d'història, entre d'altres coses. [...] Els catalans hem tingut l'avantatge de disposar d'un territori estable [...] i alhora nosaltres podem permetre'ns el luxe de no saber res dels nostres ancestres. D'aquí la nostra activitat i creativitat. D'aquí que els escassos historiadors que tenim siguin tan dolents. A nosaltres ens és prou la sardana, Montserrat i poques coses més. [...] 

Facultats, Les. No en tinc cap. Ni tan sols per a fregar-me les dents. Per això me les he fetes canviar per unes que no freturen friccions per lluir tant com les d'una artista de cine. [...] 

Falsa no-repressió. Els nobles romans quan cardaven amb un esclau és el mateix que avui pelar-se-la.[...] La libido, em en d'altres coses, en els humans, és una cosa més complicada. Naturalment, que jo subscriuria poder ajeure'm amb una noia que he vist dins el metro, però si no tinc el poder i la noia no té la sensació de ser una esclava... Ni jo ni ella no ho podem fer. [...] 

Família, La. [...]
 No. Per a mi la família és intolerable perquè és una cosa contra natura, per dir millor, signar, perquè el veïnat ens vigili i controli. Involuntàriament, signem per la supressió de soca-rel de la creativitat. Els actes de cadascun sota la mirada del veïnat, tendiran a repetir-se d'aquella manera precisa que fa impossible fer-ne cap de nou. Aquest és el drama de la família i no l'avorriment.
 Allò que més caracteritza el fet és el reeiximent del grau zero d'opcionabilitat: tot hi és forçós: la mare hi fa de mare, mal que li requi, el germà gran fa de germà gran, i així tots els components. [...] 

Familiaritat, La. [...] Les grans ciutats no obeeixen a cap necessitat econòmica, ans al deler d'independència i de justícia. Com tots els invents moderns de comunicació que busquen sobretot l'aïllament i la incomunicació. Per això tenen l'èxit que tenen. Les abelles han hagut de lluitar per tal de comunicar-se, potser; el humans, per descomunicar-se, per desenganxar-se: per no estar constantment sobre el veïnat i sentir-ne les olors. [...] 

Fa un temps tan dolent, trist, lleig i llarg que fins i tot m'és tolerable, de sentir parlar alemany. 

Feixisme, El. Un ingredient poc comentat del fenomen és el de la ràbia de controlar el veí, no del món ni d'aquestes coses. Els mossens també tenen aquesta dèria, però saben amagar-ne la ferotgia i són més eficaços. No hi ha dubte. [...] 

“Felanitx”. Sembla un nom actual com "telecom", "fax"... I, per contra, és el nom del meu poble. [...] 

Felicitat, La. [...] La felicitat es produeix quan sortim a buscar alguna cosa, estant perfectament preparats per no trobar-la, i la trobem, ben conscients de l'atzarositat del fet.
 Fer actes gratuïts, realment gratuïts, segons la idea de Gide: llençar una quantitat de diners per una claveguera... Sovintejar-los. [...] 

Fesomia, La. [...] Potser una de les coses més repulsives dels humans és ser el que en diuen "espavilat, esparpillat, llest, viu, astut...". I només per una raó: aquesta "llestesa" s'esgota en si mateixa: sembla ser que ser llest ocupa tot el temps i no permet ser altra cosa que llest. [...] 

Fet humà, Fonts d'informació primera del. I. La literatura. 2. Els somnis, tots -els reals, físics o fisiològics, no els literaris-. 3. La fabericitat -els productes en general, incloent una cadira, una simfonia, un satèl•lit... 4. L'actuació live de veïnat i la televisiva. 5. Les dones: llur conducta, llunya i compacte, i per allò de buscar les arrels. 6. Un mateix, i de reüll, els altres espèciments que li ha tocat de conèixer... No són imprescindibles els sants, els vells, els generals... Poden ser contraproduents. 

Folklore, El. [...]
 Cal entendre que el folklore no es limita a fer ballar les dones. Pot prendre formes més refinades. En el nostre cas, l'iberisme i la mediterraneïtat són maneres de folklore per tal d'obviar-nos a nosaltres mateixos. [...] 

Formiguerització, La. Amb aquest mot designo un dels objectius, o l'objectiu, de la natura.
 Un formiguer s'ha de considerar una etapa superior a la de la situació de la sabana africana, per exemple.
 Un humà, per un altre camí, persegueix aquest mateix objectiu. El Canvi a què assistim avui s'ha d'interpretar com un moviment en aquest sentit. 

Gaietat, La. [...]
 La gaietat és un fenomen més vast de com es mira o es mirava al meu temps, car no és ni de molt un fet estrictament sexual, lligat a una conducta sexual determinada. Així, hom pot dir que el papat i el catolicisme enter, potser, són fets gays. Així no hi hauria tanta diferència entre un sex-xhop i el Vaticà. Per no dir l'hitlerisme, que, com tothom ha observat, té un component marcadament gay. 

Geografia. La geografia de ciutat dura més que no pas la de camp.
 Malgrat les destruccions, conservo i visc dins de la meva geografia, que, naturalment, no es podria acotar, de cap manera.
 L'estat i el color habitual del cel és tan geogràfic com una serralada, un llac... Com una caserna, un prostíbul... Si hom enderroca aquests edificis, també hauria de ser lícit fer el mateix amb un pujol -en el meu poble en van fer desaparèixer un, live, en el breu espai de temps que em vaig absentar-, un riu... -desllerar-lo, si nés no-, una catedral... Els americans ara enderrocaran un hotel de Las Vegas, que era  part del patrimoni dels humans i no passarà res de catastròfic. També és una cosa geogràfica els paquets de tabac americà de contraban buits que torbava en el camí de casa a l'escola. No ho són els condons usats que també trobava eventualment en algun altre lloc, car era un fet imprevisible. 

Geografia itinerant. És aquella que transportem en qualsevol situació Cabdalment, és la del poeta. 

Grecs, Els. Cal reconèixer que, malgrat que fossin uns porcs en molts d'aspectes, quan van desaparèixer o se'n van anar es van trobar a faltar. Tant és així, que vam caure en el cristianisme [...] Realment, es va produir un embeneitiment general després que van marxar. Per exemple: creure que aprenent el grec hom recuperaria alguna cosa seva. Això, ells no ho haguessin fet mai, car és una pràctica clarament màgica i ells mai no van creure ne la màgia, que és precisament allò que admirem d'ells. En tot cas, els humans menys grecs que he conegut eren hel.lenistes. 

Gurus, L'ocàs dels. Avui hom pot dir sense ambages que els gurus presents i inevitables, a escala mundial, en altre temps, han  desaparegut, talment com ha desaparegut la Bíblia i altres succedanis. És una beneitura dir que el veïnat en sent la mancança. Simplement s'han esvanit sense crear cap daltabaix. Aquest é un indici del canvi que estem vivint. Resten, això sí, encara, petits cabdills que hom diu que tenen carisma, però amb una clientela més i menys reduïda. La població es cansa. La Terra funciona per fina força igual sense ells, que és com ha de ser. 

Hom abusa del llenguatge. Per això ningú no s'entén. Hom diu que tot és terrible i no saben què és "terrible": no és possible continuar per aquest camí. La bola del món és una olla de grills, cecs i satisfets d'estar dins la foscor humida i llefiscosa d'aquesta olla. 

Home com cal, Un. Prefereix qualsevol turment al de la solitud, incloent-hi el més terrible: el de la companyia. 

Homo narrator. És evident que les mans van fer el cervell. Ara: un cop conformat, va esdevenir autònom de la resta de la carcassa i va prendre el seu propi rumb. Fa massa temps que arrosseguem aquest decalatge, aquest malentès. Tots sabem que la tasca d'aquest òrgan és el discurs, per si mateix, sense cap altra intenció. Si el cervell encara esmerça una petita part de la seva capacitat a controlar la resta del cos és per un atavisme ben disculpable. Només els beneits confonen aquesta activitat amb el cervell mateix. Una equació, la conducta d'una noia, el desenvolupament d'una batalla, tota Amèrica, fins un poema, tot són discursos.
 Deixem-lo a lloure. 

Iberisme, L'. [...]
 -Sempre ha acabat malament: sang, desolació, destrucció i algun poema dolent. [...]
 -Ha tingut sempre més èxit que la pancatalanitat, per moltes raons, que no seran mai ni anomenades a la Universitat. [...] 

Idea d'un mateix, La. [...]
 Impossible de definir, si no s'és ruc. 

Ignorància, La. Això s'aprèn. De la mateixa manera que s'aprèn el que hom sap. Sense necessitat de cap mestre, un humà, en totes les comunes, aprèn només un determinat tipus de coses. Aleshores hem de suposar que aprèn a ignorar-ne totes unes altres, igualment difícils d'aprendre. Que ens sembli més evident aprendre una cosa que no pas ignorar-la no vol dir que no sigui com dic. 

Immigrants, Els. La integració. Si aquest era l'objectiu, hom ha seguit el camí contrari. Precisament, perquè els tractem amb miraments, ens menyspreen i per això no s'integren. [...] 

Immortalitat, La. [...]
 Al meu temps, els intel•lectuals eren provincians de caire parisenc, tots, que sobretot, volien ser immortals. Avui ha desparegut aquesta espècie. He pogut observar que la "família" n'ha produït d'altres, d'espècies, més odioses encara. En aquells temps arrossegaven el cul pels seients dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables. [...] 

Importància, La. És delicat de dir que una cosa és important i als catalans ens repugna especialment pensar-ho i encara més dir-ho.
 Tot i així, podem arriscar-nos a dir que alguna cosa en té. Per exemple, la nostra independència, observades les conseqüències, els productes, generats pel fet de no ser independents. [...] 

Indignitat, La. [...] Un parisenc col.laboracionista sabia que era indigne el que feia, però tenia una confiança il.limitada en la seva tribu parisenca, ben convençut que ho podria resistir. De fet, ho considerava una entremaliadura sense importància. [...] 

Intoxicació. [...]
 La Dictadura bàsicament fou un estat d'intoxicació col.lectiva. Un fenomen d'aquesta intoxicació era pensar que quan s'acabés tot canviaria. I això ho pensava tothom. Si no és sota els efectes d'una toxina, hom no pot pensar coses tan extravagants com aquesta. 

Joventut, La. [...]
 Quan hom és jove o primitiu, per raons òbvies, hom és més filòsof -vull dir que hom es preocupa verament per temes com el moviment continu, el sentit de les coses, l'eternitat del temps i d'altres essencialitats-; hom és verament nostàlgic -tot queda molt, molt lluny: remot-: hom és més malenconiós, en totes les formes de malenconia; i, sobretot, hom té el cor més moll o hom és més sentimental. L'edat i la civilització curen totes aquestes coses. 

Jutgis i no seràs jutjat, No. De vegades, els llibres més venerats cometen extremes lleugereses. Tan impossible és no jutjar com evitar el judici dels altres, car suposo que no vol dir: no executar el judici, en veu alta, que seria pitjor: una covardia. Fins i tot suposant que hom vol dir això, és fals: seràs jutjat igualment. El meu consell és: jutja a tort i a dret: ja et corregiràs més endavant. El judici dels altres, no l'escoltis, cap, sense excepció. 

Males companyies. És el pitjor. Cal fugir-ne, encara que sigui a esgarrapades, com de la pesta. I n'hi ha tantes!
 Les males companyies no són dolentes per les dolenteries que t'ensenyen -en definitiva són habilitats-, ans perquè t'inoculen el virus de llur impotència, que és el pitjor: no té cura i s'agafa en molt poc temps, sota l'aspecte d'una altra cosa, naturalment. 

Mal necessari. [...]
 Ja que és necessari o inevitable, és millor que aquest altri, la comuna, almenys, que sigui el més simple possible. La tribu catalana fóra més simple si tingués un Estat ben normal, tan normal com el de les tribus veïnes. Després, ja veurem. 

Marxisme, El. [...]
 Ara: a mi el marxisme em va ensenyar una cosa: que tot era possible i em va alliberar del pessimisme provincial professional, catedralici, canongil, de caire parisenc, tan de moda al meu temps, entre tots els sectors socials: des del mossèn abrandat que retronava per la trona fins a l'humil i clam boig que se la pelava darrera els barrots, davant la indiferència de les beguines, fartes de tanta calor. Tots eren uns fervents i obsedits pessimistes, que la sabien llarga, molt llarga... He arribat a pensar que el pessimisme era o és un tret específic del provincianisme, com ho és la diglòssia militant. 

Mediterrània, La. La cultura d'aquest nom, a part de no existir, és una grosseria. [...]
 Cada tribu cultiva i pateix uns mites específics. La mediterranietat és un d'aquells que els catalans fóra molt convenient que ens en desempalleguéssim. [...] 

Melangia, tristesa, desmenjament, són coses que no he sentit o viscut mai. Per tant no les puc entendre quan els altres en parlen. Això no vol dir pas que hagi conegut el contrari: l'alegria, la bulímia... He conegut altres coses: el desemparament, la impotència, la misèria, la vergonya l'ansietat, la venjança i moltes altres sensacions, unes comunes, com la por, altres gens, com la percepció de l'ésser... L'amor, pròpiament, tampoc no l'he conegut. Tot plegat ha fet que no hagi sentit interès ni per les novel•les ni pel teatre i m'hagi sentit bastant aliè al que, de mitjana, en general, fa moure els humans com els coneixem. Es tracta d'un trencament efectiu amb l'espècie, encara que no sàpiga dir quin. [...] 

Metafísica, La. [...] Ser metafísic és tenir consciència o vivència o sentiment de l'ésser. [...]
 L'única cosa que podem fer de transcendental i metafísic els catalans és maldar per ser lliures. Totes les altres coses que fem o puguem fer no té valor còsmic. [...] 

Mimesi, La. Es produeix com un fet consecutiu i necessari al fet de l'amor. Quan s'imita, o s'intenta, és que hi ha amor. És la prova. Sembla mentida que hom hagi parlat tant de l'amor i quasi gens de la mimesi. 

Mudesa, La. Avui dia, podríem esdevenir muts i l'intercanvi d'informació es produiria exactament igual: a la fi, l'escriptura s'ha alliberat definitivament de la parla.
 Sembla que el camí és aquest. Ben aviat serem muts tots, de naixement. A mi em semblaria meravellós. Avui és decebedor haver de sentir per força el veïnat: als transports públics, als bars... Si només uséssim el llenguatge per donar ordres, avisos... No, han de comentar l'actualitat o han de comentar altres bestieses. Avui mateix ja no caldria parlar. Clinton va guanyar la reelecció. Va ser la seva imatge qui la va guanyar: no hagués calgut tants discursos inútils. 

Mundialització, La. Els americans, si sabessin què fan, no podrien parlar a tot el món amb la desimboltura que ho fan, tan desimbolts com si parlessin amb la veïna pujats a l'escala del jardí. Res de urbi et orbi. Amb això vull dir que són metafísics quan dic que ho són. Per això vull dir que la CNN és Déu mateix. ¿I no és magnífic tenir Déu dins la cuina, a l'abast i quan volem? res d'excursions a santuaris o d'altres truculències per tal de veure'l. La població no el veu perquè té una idea equivocada de Déu, la que han rebut dels mossens i altres. 

Muntanya d'escombraries, Una fètida. És el que constitueix el cos doctrinari de la pedagogia actual, amb els seus tediosos desenvolupaments. [...] 

Narrativa, La. Cal dir les coses per llur nom: la narrativa apareix relacionada amb un determinat tipus de primitivitat. [...]
 Entenc narrativa en un sentit vast: tanta narrativa és un mite -tots els mites s'estintolen en la narrativa-, com un conte pueril, com la xerrada d'una mestressa amb la seva marmanyera, com un partit de futbol. I no diguem el sermó d'un mossèn des de la trona. [...] 

Natura, La. Estic content que hom la destrueixi i alhora que hom la vulgui salvar. Uns llocs són abocadors i la resta ha estat nacionalitzada o destinada a parcs naturals, controlada per ecologistes. Així els poetes venidors no tindran la temptació de perdre-hi el temps.
 És un mal exemple, per als nens i per a les dones, que són els dos col.lectius que s'hi interessen. Per als nens són més naturals els jos d'ordinador, que no fer de boy scouts pels boscos. No cal que ho demostri.
 Cal que l'eviti, de totes, car al•ludeix encontinent a l'Ésser. Per contra, l'artificialitat en distreu. Amèrica és tot artificial. És la metafísica dins la metafísica. 

No ésser, La passió de. La catalana. 

Nostres enemics, Els. Per raons pràctiques i epistemològiques és preferible de denominar-los així. 

Obliteració, L'. Hem d'esborrar el passat. El futur manarà el futur. Deixem que els morts enterrin els morts. 

Ocultes, Virtuts. En tenim 

Pancatalanitat, La. Els nostres enemics, a través de la Dictadura, van aconseguir de rebaixar el grau de la cosa, que tant havia costat. Naturalment, la victòria anava dins un paquet més gran: la victòria del provincianisme, avui tot floreixent i rabiüt. El fet és que a la fi del segle dinou hom era més pancatalanista que avui. I més líric. Sense això, en Fabra no s'hauria produït. S'hauria produït Alcover-Moll, que és molt diferent, diria que tot el contrari. 

Papa de Roma, El. [...]
 El Papa sap per fina força el que fa: fer tot el mal possible. D'una manera pràctica i entenedora: la defensa de la natalitat desbridada, que dóna resultats immediats i tangibles. [...] el Papa, per ser coherent, amb la cosa de voler fer parir les noies per força, ara es veu obligat a demanar clemència per a totes els condemnats a mort d'Amèrica. Usa el mateix imprès, cada vegada: només canvia el nom. [...]
 Té un gust molt humà: prima la reproducció de l'espècie per poder gaudir després de les guerres, exterminis. Està molt més enderiat en la reproducció que no pas en les atrocitats: si fos el contrari aniria a Ruanda a fer-se matxetar i enterrar com els altres. Probablement, Jesucrist ho faria. Al Papa li agrada més mirar-s'ho. 

Perdre guerres. Hom diu que els catalans sabem perdre, que som bons perdedors. Jo ja he viscut tres guerres perdudes: la de l'Ebre, la de la Transició i ara la dels ordinadors. Aquestes dues darreres no calia de cap manera perdre-les, sobretot la del Windows. És ben bé el vici de perdre. 

"Perro catalán". Un gran vellard prenia el sol, acompanyat per una minyona peruana, en un seient d'una parada d'autobús. Acabava d'asseure'm al costat i vaig sentit: "como usted es catalán" i l'ancià d'esma va respondre, com volent completar l'expressió de la noia: "perro catalán", assumint calmosament el penjament. Em va sorprendre l'antiguitat de l'expressió. Quan els nostres enemics ens titllen així, ‚què volen dir´ ‚Quan van començar a fer-ho´ Cal datar-ho. Aquests serien els temes pertinents perquè els estudiessin els catedràtics. 

Pietat, La. Les dones tenen l'exclusiva de la reproducció, de la intendència i de la pietat. A nosaltres, no ens queda res. Som ben bé una colla de figurants maldestres i malsoferts. Som vanitosos, sí, però què podríem fer sinó: per les places hom hi veu molt més sovint estàtues de barons muntant cavalls abrandats que no pas filadores. [...] 

Poesia, Allò que no és. [...]
 No és la idea que divulguen els "scholars" americans i, de retruc, la resta del món, que vénen a dir que els poetes són com una mena de cantants, però d'un estil realment passat de moda. D'un estil periclitat. Que, científicament, s'han d'incloure dins del món, de l'entertainment, costi el que costi. Un joglar és l'espècimen més satisfactori. Per contra: jo trobo més afinitats entre un funcionari de presons i un poeta que no pas entre un cantat -un jugador de bàsquet...- i un poeta. [...]

Poeta, Un. Un poeta parla bàsicament de l'ésser.
 És aquell que sap reconèixer que la seva mirada de les coses no coincideix amb la dels altres. La mirada, simplement. I accepta el conflicte. Els poetes dolents o falsos són aquells que presumeixen d'entendre la mirada dels altres. [...]
 Ha d'assumir tres coses:
-El que hi ha -l'existent amb el que exigeix: la llei de la gravetat, el sexe, l'estultícia, la grosseria de la vida...;
-El fet de no estar d'acord amb res d'això;
-Haver de maldar forçosament per a construir una altra cosa.
 Un poeta és aquell que copsa l'Univers i no només la veïna del replà, i a més no pretén explicar ni una cosa ni l'altra. [...]
 Un poeta pot ser i fer qualsevol cosa. Però allò segur que no fa és el que vaig veure fer a un que havia adquirit un nom sota aquest paraigua i parlava per la TV, interrogat per un altre que havia intentat el mateix, però havia acabat essent presentador de TV. Doncs: el poeta interrogat va dir que aquell seria l'últim llibre, que ja era hora de retirar-se -sic-. Encara no he tornat de l'emoció: parlava igual que un showbusinessman. Realment, no en tenia res de poeta, sobretot perquè demostrava dient això que no tenia la menor idea de com funcionava un poeta autèntic. D'entrada, no pot deixar d'escriure -es publiqui o no es publiqui, hi hagi o no hi hagi Déu-. Cal assenyalar que un poeta pot escriure de cap: no necessita un estri determinat ni l'escriptura, si hom insisteix. És com si un peix decidís acabar de nedar. Impossible. [...]
 Ara bé: hi ha una "mena" de poesia i una "mena" de poetes que existeixen i que gaudeixen de l'acceptació popular. Aquests, evidentment, no neixen i són instruïts aproximativament igual que un venedor de cara al públic. 

Pràctics, Hem de ser. Quan tinguem ganes de pelar-nos-la, fem-ho encontinent. 

Premi Nobel de la pau, El. A ulls clucs, jo el donaria als autors del nou mapa de Bòsnia, que l'han fet en menys d'un tres i no res i sembla que tothom hi ha estat d'acord, encontinent. Qui ho hagués dit fa mig any, a Banja Luka| Els catalans els hauríem de contractar, però primer hem d'arribar a les mans, car aquests experts només actuen si hi ha proves que hi ha hagut sang i en una quantitat suficient. 

Prioritats. [...]
 La prioritat de les prioritats és l'espiritualitat, com han fet sempre els catalans. Per això, tot i desarmats i amb uns veïns tan grossers, han sobreviscut i gaudeixen d'una salut magnífica. 

Privilegis, Els. [...]
 És un privilegi inexplicable poder gaudir de l'estat espiritual de què gaudeixo, de què he arribat a gaudir. L'aspecte o ingredient més important del qual és l'absència de cap responsabilitat. Grau de responsabilitat: zero. No sentir-se responsable de res, no estar lligat o obligat a res o per res no és tan obvi com això. Un humà pot deslliurar-se de la seva família o de la seva comuna, o de l'espècie humana o de si mateix. Ara: deslliurar-se de totes aquestes coses alhora és extraordinari. [...] 

Provincianitat, La. [...]
Un component important o essencial de la provincianitat és la familiaritat: la creença cega que tots som iguals. D'aquí que un provincià es delati ell mateix a causa del seu instint de parlar amb gests o senyes o bé en un llenguatge típicament el•líptic: "si tothom és igual que jo, tothom m'ha d'entendre". Tot hi és sobreentès. En aquest aspecte, les dictaudres també exalten la família, la familiaritat i la igualtat entre els humans. És el paroxisme de la unanimitat. [...] 

Psiquiatres. [...] Són pitjors que els traficants de drogues. [...]
 La psiquiatria i afins, fins avui, no té altre objectiu que controlar el veïnat, no pas de descobrir res de seriós. [...]
 Allò que revolta més un psiquiatre és trobar-se amb el que ells en diuen una personalitat narcisista, per dir millor, amb un que se'n sap sortir tot sol. 

Pudícia, La. Hi ha hagut una pèrdua general de pudor, que no ha afectat només la lubricitat, ans tots els aspectes de la vida. Hi havia una norma estàndard i tot el que no fos allò era tabú i s'amagava ardidament. En poquíssims anys tot ha canviat. Per a mi això és esperançador, car vol dir que tot és possible, sobretot allò que ningú no sospita. 

¿Quantes setmanes em manquen a morir? No és freqüent de fer aquests càlculs, si no s'és un condemnat a mort americà o un malalt terminal retingut en un clínica. Es parla d'anys i encara sense cap voluntat de precisió. [...] 

Quatre barres, Les. Si fos l'alcalde de Barcelona excavaria quatre túnels a sota Montjuïc, destruiria totes les construccions que ara l'enlletgeixen i hi deixaria créixer les plantes naturals, les males herbes... Res de jardins mediterranis. 

Rectificar. [...] Un pagés del meu temps no podia canviar ni provar res, car s'hi jugava la collita. La meravella dels americans és que poden provar i provar i tornar a provar. Ho saben i n'estan orgullosos. Ara: abans de tenir el capital suficient, els americans ja tenien la mentalitat, l'instint de gosar de canviar. Això és el que és metafísic. La riquesa per si sola no explica el fet. Els nostres enemics foren molt i molt rics un dia i no van canviar res. No és que en fessin un mal ús: és que no sabien que tenint el que tenien podien fer provatures. No ho sabien, ve-t'ho aquí. 

Reeiximents i objectius. Haver reduït a zero les relacions afectives, sentimentals, amb la meva comuna, no pas les intel•lectuals i metafísiques amb l'espècie, no cal dir-ho. [...] 

Reeiximents majors. Haver prescindit del paper higiènic -que, a part de col•laborar en el manteniment de la forest tropical, m'ha curat les morenes sense cap medicament-, de la dutxa i del llit. I de l'aigua calenta. M'haurien de donar un premi. A part que no tinc cotxe: pol•lució zero; estalvi d'energia: un deu. [...] 

Religió, La. [...]
 Catalunya i Estats Units són unes de les poques tribus -dintre de les estudiades- que podrien prescindir de la religió, com a element de cohesió tribal. En ambdós llocs és un accessori, un guarniment postís. A Amèrica les religions no tenen màrtirs i per això tenen aquesta lleugeresa que permet exportar-les. Cosa que fan amb gran profit. Tot l'odi dels nostres enemics es concentra en aquest punt: no hem d'arrossegar com ells les cadenes de tradicions obsoletes. La nostra lleugeresa i dexteritat els treu de polleguera. [...] 

"Renaixença, La". La Guerra ha demostrat que no va existir. No vam renàixer al segle dinou, perquè els catalans renaixem constantment, sempre: és la nostra condició o propietat. Jo sóc exactament igual a aquells poetes mallorquins contemporanis d'Aribau que venien a Barcelona. I Barcelona és la mateix. Veure les coses així és més aproximat a la realitat. [...] 

Repressió, La. [...]
 La simple repressió de la informació té molt d'efecte, almenys en mi l'ha tinguda. Tant que el fet de tenir una parabòlica em produeix un sentiment d'il·legalitat. Potser és a causa de l'ús que en faig, que és realment delinqüent: poder estalviar-me totes les televisions indígenes. Potser són les dues coses: el record de l'antiga repressió i la delinqüència de no voler saber. [...] 

Reprimits, instints. Robar, matar -o ferir greument- i violar -subsidiàriament o eventualment- són instints específicament humans i sobretot masculins, en llur manera més clara i primària. A mi mateix, em vindria de gust poder fer les tres coses habitualment, dia sí dia no. El que hom diu la cultura no els llima gens ni mica: es limita a reprimir-los. 

Repulsiu / repulsió: Que algun congènere faci gests de comprendre't: és com quan una cuca molla t'acarona els pèls del nas. Mai no comprendré l'abisme, el misteri , de feblesa i hipocresia, o d'hipocresia i feblesa, que el fet implica.
 Els nostres enemics i llur llenguatge. 

Revolta, La. [...]
 Allò que resulta sorprenent és la no revolta d'un humà: accepta la seva condició i la seva situació, plàcidament, com un ramat d'ovelles. Les úniques manifestacions de revolta són origindades a causa dels seus veïns. [...] 

Satisfactorietat, La. [...] L'amor no vol dir altra cosa que tenir dret sobre tot i sobre tots. Grosser i repulsiu. 

Saviesa popular. [...] És greu perquè impedeix clarament als possibles individuals de provar de fer-se una saviesa pròpia i a mida: floten, somnàmbuls, dins aquestes aigües fètides i ambigües de les consignes de la saviesa popular. [...] 

Sentenciós, L'estil. doctrinari, dogmàtic, alliçonador, apotegmàtic, pedant, preceptiu, d'aquest llibre, no té altre origen, és una imitació nua del dels meus congèneres durant els meus anys primers. En el meu viatge la població caminava cap cot, silenciosa, tot ruminant instruccions per dir-les al primer que topava. N'hi havia també que pujaven als terrats i les cridaven. Aquesta activitat era constant, sense interrupció. Els mossens disposaven de mitjans més sofisticats com els campanars des dels quals no paraven de donar ordres en clau. Criat enmig d'aquella cridòria apassionada i delejant, no podria ser altrament que jo no fes el mateix. L'objectiu era ensinistrar, desqualificar, reduir l'altri. Aquells que trobaven les expressions més punyents eren òbviament guardonats i elevats de categoria immediatament. Aquells que no hi reeixien de cap manera, marxaven a Amèrica o havien de resignar-se a ser objecte públic de befa durant les festes. Els posaven dins d'una gàbia i hom els llençava pells i pedres. Per als nens era molt pedagògic i les mares els acabaven d'ensinistrar: "aquell no sabia... Tu, com ho diries?".
 La prova que el món ha canviat és que aquesta dèria ha fugit dels vilatges i s'ha reclòs en els media. Si vols, no els escoltes. No diguem llegir, que ja és un vici. 

Sentit, El. [...]
 Només veig dues coses que tinguin sentit: l'autodestrucció general o dedicar totes les energies a l'estudi del cervell, amb l'objectiu de poder manipular-lo. [...]
 Ara: sé que el que dic és cru i violent. El consum d'arguments és tan rabiüt que les mares tenen fills només per ser protagonistes d'una història. S'equivoquen aquells que diuen altres coses. [...] 

Sex-appeal. En dec tenir tan poc que en tota ma vida només he rebut dues propostes en aquest sentit i totes dues de gays que devien trobar-se en una situació límit. M'ho fa suposar que ambdues vegades fou en hores de retirada, en què tothom ja ha fet la tria i la collita. 

Solitud, La. [...]
 El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que deleguem. Ni el mot ni el conte no existirien si no fos així. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud. És la tortura millor trobada. 

Somnis, Els. [...]
 Quart. Allò que realment hauria de cridar l'atenció dels somnis és llur creativitat, llur "combinatòria", per si mateixa, senzillament a causa del plaer que ocasiona llur contemplació.
 Cinquè: cal no confondre la "combinatòria" amb el "meravellós" o "extravagant", que lamentablement és la interpretació vigent, a causa dels psiquiatres, de les dones i de Walt Disney. Els defensors dels Drets Humans no avançaran un pas, si no tenen present aquesta precisió. [...]
 L'atractiu suprem dels somnis rau en que són la prova que hom pot ser lliure. [...]
 L'escolaritat. Una assignatura cabdal per a les criatures hauria de ser aprendre a dormir i familiaritzar-se amb els somnis. La meitat del temps escolar hom l'hauria de dedicar a dormir. Cap escola sense un dormitori. A casa, com que no tindrien son, podrien dedicar-se a jugar amb els ordinadors, amb els vídeos que haurien enregistrar durant els somnis. La qual cosa els seria més engrescadora que no pas els jocs actuals. L'endemà, una professora intel.ligent podria solucionar els petits conflictes. [...] 

Sorolls de boca. [...]
 He abandonat definitivament la ràdio: ha tornat massa familiar i massa impúdica. Amb la TV, puc tallar la veu i el so. Els locutors avui a la ràdio ja hi escupen i fan tota mena de sorolls de boca i de butza, com pets i bufes. Fa uns anys si els hagués fet un nen, s'hauria guanyat una bufetada ben merescuda. Només dins del vagó del metro tinc la garantia que no la podré sentir.
 

Telefilms americans. [...]
 Semblen obeir a un programa terapèutic instructiu. I a més, eficient. Segur que moltes sones s'han curat. I molts d'humans han esdevingut més intel.ligents. 

Temps, El. [...]
 Tinc tant de temps estalviat que podria balafiar dos anys ruminant on posaré la lleixa, tot i que sé que trobaré la solució d'aquí a deu minuts. [...]
 Dit altrament: m'he fet l'amo de les coses i no a l'inrevés, com abans. [...]
 Val a dir que a mi la TV, m'hi ha ajudat qui-sap-lo: simultàniament sóc a la Xina i a Los Angeles, sense saber el dia o l'hora o el per què. La situació extrema oposada a la meva fóra viure com una monja tancada. 

Tenacitat. Aquest mot sempre em recorda les noies catalanes. Encara avui m'admiren degut a llur capacitat d'organitzar petites empreses elles soles. [...] Per a mi de tot l'entrellat de les ordres que constitueixen la catalanitat, aquest és el tret tribal més vistent entre els visibles. I el més engrescador. La novel.lística i el teatre català són nuls, hem d'acceptar-ho. Per contra això que dic és esplèndid. 

Tendresa, La. Aquest mot no és català: és parisenc. Per a nosaltres, només les hortalisses són tendres o no: raves tendres... [...] 

Transformació, La. És el mot més transcendent del Diccionari.
 La creativitat i els somnis són això. 

Traves. Més necessari que els metges, els psiquiatres especialment, foren necessaris uns especialistes en observar, detectar, reconèixer, aquells que caminen amb traves. A ull nu, no són visibles. D'aquí que el mateix pacient travat no s'adona de la seva condició de travat. I també perquè, tot i travat, pot caminar d'alguna manera. Hauria de ser un servei assistencial gratuït, donat el perjuí que un travat ocasiona a tothom. Els motius poden ser molts i molts. Per tant, és millor deixar córrer aquest aspecte i aplicar-se al destravament, com a objectiu primer i urgent. Així com un amb la sang infectada, de poc serveix saber si ho va ser a Tailàndia o a Minnesota. El que és urgent és fer-li una sagnia.
 Jo he hagut de descobrir el meu travament per mi mateix. I donats els benifets, hagués donat tota la meva fortuna per saber-ho un any abans. Deu ser una cosa molt semblant als rancallosos que són miraculats a Lorda. Aparentment, ningú no ho ha vist. 

Treball, El. [...]
 Treballar és l'aliment i la cura de l'ànima. El cos està dissenyat per a l'acció. El pensament s'ha produït com un fong. Ara cal posar l'atenció al fong. No a l'inrevés, com és de moda, avui dia. 

Tres categories d'éssers. Les.
 -Els creients,
 -els no creients
 -i els altres. Jo pertanyo a aquesta darrera categoria. 

Tria, La. Cal triar: o bé l'estètica o bé l'erotisme. L'estètica és la santedat, l'eucràsia, l'estat de gràcia, la immortalitat, etc. L'erotisme és la infaustesa, la necessitat, la llei de la gravetat, Déu, la brutor, l'abominació, la mort, la lletjor, l'estultícia, etc.
 Que no és gens fàcil la tria, ja ho sé. Però no hi ha un tercer camí. D'aparença, sembla que els catalans l'hàgim trobat, a través de la nostra aparent murriesa, però sabem que no és així. La murriesa que exhibim és només una disfressa per tal d'enganyar els nostres veïns, que saben que en realitat és això, un cordó sanitari contra llur obscena agressivitat i estat de pecat continu. I no reïxen a tolerar-ho. 

Tribalitat, Consciència de la pròpia. [...]
 És repugnant, però a nosaltres, els catalans, tot el que tracti de tribus, races i coses així ens ha d'interessar, encara que no vulguem: ens hi fan interessar a bufetades. 

TV, La. És el bé absolut, car és la higiene absoluta. No solament no fa olor ni produeix mosquits -i per tant, la malària-, ans les presentadores canvien, evitant així el desastre de la familiaritat, per millor dir, subministren la familiaritat necessària i s'aturen en el punt just. Això, abans, era inimaginable, contradictori. [...]
 Ara: com a malalt o pacient i sense tenir una pàtria -per dir millor, amb manca de punts de referència- la repetició d'uns mateixos programes amb les mateixes cares, en els moments o en els dies de confusió total poder mirar alguna cosa immòbil, he comprovat que m'és granment terapèutic per sortir del clot. És l'equivalent d'una alzina durant la meva infantesa. 

Ultraprotecció. Les mares són, per regla, ultraprotectores. Això ocasiona un problema greu en l'infant: se li crea una visió deformada de les coses. Amb aquest sistema arcaic, l'espècimen humà que en surt o és un babau o un histèric. Caldria substituir les mares. Hem substituït moltes d'altres coses que semblaven intocables. En les noies, el problema no és tan cru, car es veuen compel·lides a repetir punt per punt la conducta general de llurs mares. 

Unitats pedagògiques. La primera és l'escola. És la primera vegada que un humà es troba amb l'espècie.
 La família no serveix, car és un garbuix d'elements fortament heterogènis: hi ha el fenomen del sexe, representat per mare i pare, hi ha el sexe simplement, hi ha el que hom diu els sentiments, hi ha el sentit del refugi i de l'ergàstul tot en un. L'infant en surt destrossat. La família s'hauria de prohibir per decret: hom hi viola gairebé tots els drets humans i totes les lleis de cada país.
 L'escola per contra centra més les coses: és un contra tots, sense sentiments, sense res.
 Després vénen altres unitats pedagògiques com pot ser fer el servei militar, treballar en una empresa, pertànyer a una secta o clan determinat, ser jugador de futbol... Tots, però, tenen com a model l'escola.
 Un viatge en autobús és un miniepisodi pedagògic..., tothom hi està callat i seriós, disposat a saltar a sobre de qui es desmanda o desmarca.
 La vida humana no és altra cosa que aquestes unitats. 

Update, To. [...]
 El concepte inclou alhora "revisió" i "actualització". Actualització, però, amb l'afany de controlar les coses, que és com es revisa... Un revisionista simple mai no actualitzarà res. [...]
 Als catalans, ens fa pànic sentir parlar de revisions. Realment, algun Déu ens deu voler bé, car no seria possible fer el que hem fet, malgrat aquesta paüra irracional i irresponsable. I és que ni tan sols volem revisar allò que ens pensem que va ser la causa de la nostra última derrota. I fóra molt convenient. La beneitura lamentable de la Continuïtat no és deguda a altra cosa que al pànic, que s'aguanta en una cosa tan aleatòria com la por, la Constitució inclosa. Aquesta Constitució hom l'hauria d'oblidar i exculpar, car cada ítem va ser redactat sota l'amenaça de les armes que apuntaven. Hauríem d'anar tots a fer uns Exercicis Espirituals al Montseny. Ens fa por tot: els nostres enemics, fer el ridícul... 

Velocitat, La. [...] La demostració que els americans són al capdavant de l'evolució de la nostra espècie és llur desimboltura per emmudar-se ells mateixos d'un Estat al veïnat, d'una feina a l'altra, d'un amant a un altre. [...] 

Veritat, La. Dir la veritat és l'objectiu suprem de tota persona que es preï, que es cartingui, que tingui una mínima ambició intel•lectual. Ara: no és una tasca fàcil. Per tal d'aconseguir-ho són lícites totes les mentides que siguin necessàries, escients, útils i convenients. 

Víctimes. Aquells que són víctimes de la percepció de l'Ésser han de tenir cura, s'han d'esmenar, a permetre's i satisfer qualsevol deler, sense parar-se a avaluar-ne la seva bondat o perversitat.
 Aquells que són víctimes de la percepció de l'Ésser s'han de permetre una permissibilitat absoluta. I no és tan fàcil. D'habitud, la covardia s'imposa i no gosen. 

Vida, La. [...]
 És com baixar per un riu subterrani atorrentat, constantment fent ramanxoles. Quan afluixa i torna bassa, cal continuar remant, car hi ha esllavissaments per totes bandes... És el més comparable. [...]
La vida no només són aquests trenta o seixanta anys: són els milions d'anys anteriors, que també formen part o són la "vida". Aquesta consideració física a part, cal tenir present la particularitat d'un vivent. És evident que els anys de Mozart no tenen la mateixa duració que els de qualsevol [...] 

Violència, La. [...]
 Hom parla de la violència en les pel•lícules. Cal entendre que la "violència" és pseudònim de "mort". Els films no en podrien prescindir, car l'amor és l'únic que el poble pot entendre. Sense pistoles, no hi podria haver una filmografia popular. Bergman, encara que tracta exactament i només de les mateixes coses, és massa el.líptic. 

Virtualitat, La. [...] com tan bé va observar el marxisme-leninisme: un infant ja no pertanyia a la seva mare, ans a la comuna sobretot. Si va fallar va ser per voler anar massa de pressa en aquestes reflexions, a voler consolidar la virtualitat com fos i al preu que fos. Dit altrament: l'alienació es dispara o posa en marxa o s'engega no només segons el tipus de sistema de producció, ans a partir de qualsevol situació comunal o de companyia. [...]
 Una altra característica de la virtualitat és que una cosa real-real pot retrocedir a un estadi virtual. És el cas del català actualment: tothom el sap, però ningú no el parla. Cada dia és més i més virtual. Em sembla que l'única classe o grup social que l'usa habitualment són els nous-catalans que practiquen professions liberals, que van fer carrera a partir del fet de militar contra la dictadura, i van aconseguir d'instal·lar-se a Pedralbes, on cohabiten amb la burgesia catalana de sempre -que no el parlava abans de la dictadura, que no el parlà durant i avui més que mai. Els nou-catalans antifranquistes que el van aprendre però no han fet carrera continuen vivint a la Zona Franca i òbviament tampoc no el parlen. Totes les altres professions l'abandonen dia a dia. Fins i tot, les peixateres dels mercats ja comencen a practicar de deixar-lo. 

Vulgar i popular. [...]
 Tot el que es fa a la TV és exclusivament per a ells, per al seu consum, exclusiu: serials, partits de futbol, campanyes humanitàries, reportatges ecològics, l'exaltació del sexe i de la fotografia i el vídeo... Tot fa suposar que la TV és en mans de bergants sense escrúpols i gays de la classe dels no refinats, corrents o automàtics. [...] 

Vulgaritat, La. [...]
 La vulgaritat no consisteix en fer les coses d'una determinada manera: és no fer sinó unes determinades coses. Si el veïnat parla tant de sexe, és perquè és l'únic que té a mà. Pel mateix motiu hom diu que té o disposa d'un "riquíssim" folklore. [...]
 Més avall, encara hi ha la misèria, en tots els aspectes: una cosa poc dita o poc relacionada amb la misèria és la mitomania. Aquesta xàquia no té res d'alegre, com suposen molts especialistes beneits: potser fa més pudor que cap altra cosa. El meu olfacte hi és especialment sensible: la sento de mitja hora estant.
 

CONTINUACIÓ D'EL CANVI
 

inici