dades i comentaris

POEMES
cants jubilosos
els cans resaven
una bella història
el noble joc
poemes
notes i comentaris
les mirsines (colònia de vacances)
carrer marsala
el crepuscle encén estels

EL CANVI
el canvi (1)
el canvi (2)
els estats de convivència

      Els somnis

   Diari de l'estiu
del
dos mil dos
        (inèdit)

NOTES I COMENTARIS
(1975) (Premi Vicent Andrés Estellés, 1974)
 
 
 

I després de la tempesta
ve la calma. Pujo al tren.
La Susanna estén la roba.
 
 
 

Cenyit i net,
potes de mosca,
petjo la plana
amb un sonet.
Obro la porta,
pujo l'escala,
aleno el fred.
 
 
 

Si demà em cau la dent,
tindré un portell a la boca. 

--- 

Si la dent em cau, demà
tindré por d'anar a costura.
 
 
 

Com un ciclamen,
poc més o menys,
dissolc i covo
passions balbes,
furtivament.
 
 
 

Marginals malenconies
estopegen lloms malalts.
Cal deixar la canyareda,
agafar el camí de dalt.
 
 
 

I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.
 
 
 

L'esclava jònica
avui m'espera
arrecerada
dins l'esbarzer,
escoltant l'arpa
de la senyora.
 
 
 

Abraç el regne
de la impostura,
la frase dita
mil anys en va
i planto cara
i defineixo
fràgils conductes
dels meus germans.
 
 
 

A partir d'ara tot és
qüestió de resistència. 

--- 

A partir d'ara,
caldrà fer estalvis
d'abrivament
i esmerçar afanys
en provatures
de resistència.
 
 
 

I ara tu em fas la traveta
perquè caigui dins el blat.
 
 
 

Ara el sol es pon al vespre,
mentre amaguem l'aviram. Puja
i a les deu 'nirem a tondre
la folla dels escolans.
 
 
 

Aquell dia,
quan vas caure
dins el llaurat,
la terra
era tova. 

--- 

Aquell dia, quan vas caure,
era tova la llaurada.
 
 
 

Tu m'ofereixes
gots de Bohèmia
a Ventimiglia.
Jo no tinc res
com per donar-te.
 
 
 

Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.
 
 
 

Un nerviós nàufrag no sap
la topografia de l'ànima.
 
 
 

Cataclismes no n'hi ha:
just s'aprenen a costura.
 
 
 

La verge renuncia.
Desa les estovalles
dins el calaix.
 
 
 

S'han casat, tenen dos fills;
ella broda, fa el menjar,
enumera els avantatges.
Torna a ploure per S'Algar.
 
 
 

Que n'era de dolça la palla,
la nina dins el paller!
Ara ha tornat  de la clínica,
l'encalcen dins el graner.
 
 
 

No com aquell guarà creuat de verro
que mira la lluna per un forat.
Dos àngels el fiten, ales arnades,
i escupen, estúpids, a dintre el llaurat.
 
 
 

I el tros aquell
l'empenyorava
dins l'aldarull.
Madò Requènsia
amb una hortènsia
feia un nigul.
 
 
 

Dins la fosca, invulnerable,
faig el clot de la figuera.
 
 
 

L'aiguat esclata.
Ja són les cinc.
Em trobo els peus
dins els mitjons.
Aquestes ràfegues
no han de perdre'm.
 
 
 

S'inflen les veles
enmig d'es Port.
Passo amb el carro
sense conhort.

inici

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia

MallorcaWeb  i  Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca))