la cosa aquella, tots a casa al carrer
no hi érem
començament dels començaments
desfà els grumolls
calç, d'equivocar-se així
uh, de la nota..., coltells
plaça raspall
canaris fosforescents
que dormim? [i altres]
el poble del costat
inèdits en llibre
un disc

històries d'animals, tretze

bes nagana

sobre enric casasses 

antologia per a l'escola 

CATALUNYA GIRA
El primer dia a Aiguafreda ens ajuntàrem quasi vint èmuls de Marcial sota l'ègida del seu darrer traductor Albert Mestre i el públic era com una sola persona entregant-se simultàniament a molts i moltes sota el lema que recordà Meritxell Sales de val més sida que pansida, i l'Aina March dient amb un somriure que ens han expulsat a tots de la matriu. [...] La gira pròpiament dita va començar l'endemà a Mataró, a la platja, on ens escoltava content en Perejaume. [...] L'endemà al vespre, a Barcelona, fou el recital més ple, recitant érem deu o dotze, i va triomfar un que no hi era, l'insòlit i mallorquí Miquel Bauçà, amb poemes dits per mi i per Marc Romera [...] A la bella i increïble plaça de Vic vam fer allò que se'n diu el numeret amb tots els ets i uts però sense passar malauradament la gorra (la gira es mantenia de les nostres magres butxaques i dels llibres i revistes que veníem a cada lloc per a pagar-nos la gasolina, tots els recitals van ser de franc, ni el públic pagava ni nosaltres cobràvem)  [...] Que consti que a tot arreu hi van haver rialles, ploralles, emocions, hi va haver bellesa, i constants injuncions a afrontar-se a si mateix.
     Enric Casassas (crònica d'una gira poètica)

   
2005

2010

"Malgrat la crisi de la tradició de la ruptura, no hi ha dubte que la tradició de l'avantguarda en la poesia catalana, representada emblemàticament per J. V. Foix i Joan Brossa, perviu encara, amb totes les matisacions necessàries, entre d'altres en l'obra de Carles Hac Mor, Enric Casasses" 
"Enric Casasses, amb gran capacitat dramàtica, acompanyat en ocasions per Pascal Comelade als pianos de joguina, ha estat un original renovador dels recitals poètics, on, amb tècniques teatrals que ens remeten a Artaud o als concerts de rock, convoca un nombrós públic de fidels i curiosos, en veritalbes cerimònies de creació verbal." 
"Enric Casasses, que coneix profundament la lírica popular, és un gran innovador de la poesia amorosa. Si bé l'humor, la ironia i la paròdia són presents en gairebé tota la seva obra, és remarcable la seva capacitat expressiva per introduir el riure i el somriure en la lírica amorosa." 
"La principal virtut de l'obra literària de Casasses és la força expressiva de la seva llengua. La capacitat lingüística d'Enric Casasses per recuperar i recrear d'una manera totalment personal l'oralitat i el ritme de la llengua catalana des dels registres més cultes fins als més populars és realment inèdita i excepcional. "La sonoritat forma part del significat profund del poema" ha dit Casasses.            Amb una competència lingüística i poètica signular, Casasses alça un món propi, que oscil.la entre la faula i la realitat, d'una rara intensitat i d'una extrema vivor." 

               (Manuel Guerrero, Sense contemplacions, Barcelona, Empúries, 2001)

                                           DRUÏDA: La cosa aquella

HISTÒRIES D'ANIMALS, TRETZE

Enric Casasses
Històries d’animals, tretze,
Palma, Ed. Documenta Balear, 2010.
Il·lustracions d’Stella Hageman.

CONILL CONILLET

Conill conillet
aixeca l’orella
què és això que sents?

És l’acordió
perquè avui és festa
i al prat d’herb a verda
ballen els pastors.

LA LLENGUA DE LES FORMIGUES

Vora la casa d’un arbre a l’altre
hi han tirat un cordill per estendre roba
però no hi ha roba estesa,
la casa és buida,
se n’han anat de viatge
d’ampliació d’estudis
i el cordill d’estendre és una autopista de formigues,
un sol carril a tota pastilla en doble direcció,
i ni de dia ni de nit fan soroll
però es parlen totes.

Tenen uns quants llenguatges:
el dels signes de les mans,
el de les ganyotes,
el d’escopinades, rots, sospirs i pets,
el de dir-s’ho ballant
i el de fregar-se galta a galta, que és un llenguatge
de molt ric vocabulari.

LA SARGANTANA EM VA DOMESTICAR

La sargantana em va domesticar.
Jo anava cada dia a l’hora del sol
a la seva pedra de pendre el sol
i ella em llepava els dits,
jo no li feia res.

L’euga em va domesticar.
Mentre li estava amic
érem la mar d’amics
i quan li feia cara de voler-me’n anar del prat aquell seu
m’ensenyava les dents
de mala manera.

I aquell gat negre em va domesticar.
Em feia venir cada migdia a l’entrada del parc
i em feia carícies
per fer-me estar content.

SALOMÓ

A la terrassa de casa
jo hi tenia un ànec blanc
i una nit va dir-me en somnis
que es deia... doncs... Salomó.

M’explicava moltes coses
quan li portava el nyam nyam.

Em tractava a mossegades
perquè m’estimava molt.

A vegades el sentia
fent mac mac tota la nit.

Ara ja no el tinc a casa,
se n’ha anat a viure al camp.

Se’m va acabar la sort bona
quan vaig perdre el Salomó.

       Enric Casasses

Poemes fets a partir de “Salomó”, d’Enric Casasses (Històries d’animals, tretze, Palma, Ed. Documenta Balear, 2010. Il·lustracions d’Stella Hageman).
6è A. CP Mestre Guillem Galmés. Sant Llorenç des Cardassar. Gener 2011

EL VOLTOR

A la terrassa de casa
jo hi tenia un voltor
i una nit va dir-me en somnis
que lliure volia ser.

Com a l’águila de la rondalla,
jo li vaig tallar el cordill.

Ell va donar-me les gràcies
i em va dir:
                      -Jo tenc un fill.

Se n’anà volant per l’aire
fins arribar al seu niu.

En veure’l es va alegrar:
les ales va bategar.

       Lluc Llull i Esteve Gomila

TIANET

A la terrassa de casa
jo hi tenia un moixet
i, una nit, va dir-me en somnis
que li deien Tianet.

Vaig trobar-lo sense mare
i ell em va fer mèu, mèu.
Jo li vaig donar menjar
i ell m’ensenyà a estimar.

I, després d’anar a comprar,
ja el vaig trobar al sofà.

Un dia, sense avisar,
el moixet es va escapar.

Però, per molt que vaig plorar,
el pobret no va tornar.

Què s’ha fet d’aquell moixet,
on deu ser en Tianet?

        Aurora Santandreu i Marga Salas

BES NAGANA

Barcelona, Ed. 1984, 2011

“BES NAGANA (que en rus col·loquial vol dir SENSE PISTOLA) són poemes de tots els color5s i de tots els estils, amb rima i sense rima, dècimes i romanços, cançons i formes lliures [...] L’humor i la severitat, la lleugeresa i la fondària, el carinyo i la ferotgia van junts, no estan renyits. Les idees hi són importants, els sentiments més, i les sensacions encara més.”

L’HAM

           Sor Querubina plorava
                       LLORENÇ CAPELLÀ “BATLE”

L’interrogant de filferro
ben clavat al paladar
tires amunt. Estupendo.
Felicitats. Has picat.

Com més estrenys la boqueta
més endins se’t clava l’ham,
el pis de dalt t’enlluerna
i no veus el fil tibant.

I ni si un moment afluixa
ja igualment vas cap amunt,
el dolor et desfigura,
fins el confons amb la llum.

La llum tan preciosa
serà la mort per tu...
i et posarem la corona
d’all i julivert, lluç.

AMUNT COM L’AIGUA

          Els cinc sentits com cinc Adams alerta
                                VICENT ANDRÉS
                               Ciutat a cau d’orella

Sota una bombeta groga
de vint-i-.cinc
al corredor
la mare planxa
mentre jo per terra veig camins
i carreteres
a les rajoles
i viatjo
lluny.

Alguna cosa molt inarrencable en mi renega
del primer principi, la terrible llei
termodinàmica.

Una mosca es posa al llom d’un diccionari,
me la miro sobreeixint de preguntes
i al cap de re se’n torna a nar volant.

Ara dedicaré molts anys a créixer
i a dissoldre pors.

RIM

          Les velles del reialme bevedores d’aiguardent el
         tenyien de negre abans de beure’l.
                                                                          ANDERSEN

Era per estimar-te
que em vaig fer pobre,
tots dos fugint de casa
i tu d’escola.

Tu no tenies feina i
jo em vaig fer barraqueta i
sentçírem ploure.

Vam tremolar together
hiverns duríssims
dormint a les esquerdes
dels precipicis.

I un dia jo ano hi eres,
et faltava una rima
i jo que tinc les meves
no la tenia.

Els meus versos tremolen,
els has tocats tots i ara
quan tornin, si és que tornen,
la rima serà una altra,
tindrà la teva marca.

CANT A 2 VEUS ACORDADES

          O sigui:
          més lírica
          i menys
          mentida.

                 CAMACHO GRAU

A – L’estimar simple
       cava molt fondo.
B – L’estimar simple
       val un imperi
A – i és un imperi que no cau,
B – deu ser l’únic.
A – Ens hem estat passant aquesta torxa
       des de sempre
B – davant del seu nas
A – als llurs nassos
B – i malgrat tanta d’agitació i de sang vessada
       no han pogut
A – ni podran
B – fer-hi res
A – per-
B – què
A – la sort ens tria, ens
B – autotriem nosaltres,
A – som els humans
B - -n’hi som a tots els barris-.
A – L’estimar simple
       deixa el cap molt clar.
B – L’estimar simple
       és la intel·ligència,
A – una intel·ligència que es fa respectar,
B – deu ser l’única.
A – En aquest joc fosforescent
B – qui hi vol fer trampa
A – queda entrampat...
B – no hi pot ni entrar.

RIC RIC

          I tot seguit ve el final, que serà molt sorollós, com
          cal que siguin sempre els finals d’acte: com més so-
          rollosos millor i com més breus també millor

                                          MOZART, 26 del 9 del 81

          no hi ha res pitjor que la rima per la rima

                                          MOZART, 13 del 10 del 81

De la planura fumejant
pugen ací i allà visibles bafarades
de boira esclarissada. Fa calor.
Boirims clarells que pugen
de mar, còrrecs amunt, lleugers, perquè la mar fumeja,
i les pedres, blanques, fan fumerols, allà,
i més avall també, i el fum
balla i tenim
boira als peus i al cap el sol, que bull.
Un vol de perdius fa una fugida ràpida.
Tot el país és viu i canta i fa ric ric.

I DONCS

D’aquesta qüestió ni els déus en temps antics
n’estaven segurs.

Katha Upanisad 21

en un moment donat
Vinyoli fa el cop de timó
o les realitats de lo callat
-o lo callat de la realitat-
li fan o li fan fer cop de timó
i en lloc d’anar desplegant tal com feia
majestuosament els seus grans símbols
els aterra
pren la via seca
travessa el desert
i se’n surt per dalt
i gall de teulada
és a dir
amb la pedra a la mà
la dels filòsofs
o sigui
té els símbols a la mà
-en símbols i en sense símbols-
i ja no els du com a símbols
ja són realitats
l’únic símbol és ell, el que els aguanta
: l’home,
tu.

L’ARGUMENT QUE LI FALTAVA AL
SALVADOR PER TAL DE PODER SALVAR RE

          4 menes de lectors: Esponges, que ho xuclen tot
          sense distingir, Rellotges de Sorra, que reben i dei-
          xen anar tot d’una, Sacas, que només retenen els
          pòsits de les espècies i deixen fugir el vi, i Sedassos,
          que només retenen lo millor.

                                               JOHN DONNE, Biathanatos

Ai pastoret ai
tenies raó amb el teu discurs apocalíptic
però no pas tota ni de bon tros
perquè si fos tal com tu dius
empenedits d’haver
cremat tant de petroli
et seguiríem tots per munt enllà
i en canvi
no ho esem fent
-fem com aquell-
i doncs per tant
alguna cosa fa-
lla del teu discurs
i no només nosaltres
i la mateixa cosa falla en tants
i tants discursos
que gairebé semblen la veritat
que cal
la concolent
però si ho fossin
remogut ja ens hauríem i mogut
i l’argument sembla que estigui del revés
però noi és tal com és:

com que no estem ben convençuts de res
doncs és que res és veritat de tot
... i a veure com peta, que hom
vol exposar-se i de fet s’exposa,
tots.

Au pastoret no et queixi tant i anima’t
que toca repensâ’ns-ho.

AL SO DE LA DONZELLA DE LA COSTA

          La fe mou núvols

               JAUME SISTERNA
                          Home enlloc

Estirat sota els motors
d’esquena a terra
d’esquena a terra
vaig guanyar la meva pri-
mera pesseta
mera pesseta
un estiu en un taller
mirant d’aprendre
mirant d’aprendre
on cau el carburador
i altres perles
i altres perles
i un dia un home un client
ve i m’aconsella
ve i m’aconsella
fora a la porta al carrer
deixa la feina
deixa la feina
no llencis la joventut
a la misèria
a la misèria
que hi quedes encadenat
i és una merda
i és una merda
no li vaig fer sí ni no
perquè un no pensa
perquè un no pensa
però un dia al cap d’un temps
coincidència
coincidència
un altre home un conegut
de la mestressa
de la mestressa
un planxista mig veí
va i m’interpel·la
va i m’interpel.la
que no et convé treballar
que són cadenes
que són cadenes
si te’n pots escapolir
deixa la feina
deixa la feina
i amb això doncs ja eren dos
i aquell divendres
i aquell divendres
vaig cobrar l’últim meu sou
i au a reveure
i au a reveure.
D’ençà d’aquell dia mai
ni per sorpresa
ni per sorpresa
no he tingut un treball fix
faig el que em sembla
faig el que em sembla
i el que em sembla que haig de fer
i si ho vols sebre
i si ho vols sebre
viure sense treballar
vol molta feina
vol molta feina.
Els dos consellers no els he
tornats a veure
tornats a veure
i no recordo ni qui-
na cara feien
na cara feien.
Aquí els dono grans mercès
d’aquella empenta
d’aquella empenta.

PERTANYO A LA LLIBERTAT

          Sóc esclau de lo que fuig.
           RUSIÑOL, El pati blau

Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.

MANIFEST CONTRA LA IDEA DE RESTAURACIÓ

          Ich hab’ Mein’ Sach’ auf Nichts gestellt
                                                  MAX STIRNER

No admeto els vostres judicis
ni les vostres opinions,
jo no sóc de cap manera.

EMBARCATS EN AIXÒ D’ESCRIURE VERSOS

          Segurament: falsar lo ver
          no consentria,
          tot l’àls podeu fer e desfer.
                       MARTÍ GARCIA

Embarcat en això d’escriure versos
tot el que descarrego és contraban
i si vénen agents a interrogar-me
callaré com un mort, jo només canto
als homes lliures i a la dona gran...

ROMANÇO DE LA INTENCIÓ

          hem passat el coll d’Honor (545m)

Amb aquest ofert ofici
tan encisatemps que tinc
se me’n van volant les hores
i no sé ni si m’he vist
fins que has trucat a la porta.
La flaire de romaní
era la protagonista
junt amb la cançó dels grills
quan has trucat a la porta
i jo t’he vingut a obrir.
M’has apuntat amb el làser
de la veritat al pit
i m’he inventat mil mentides
que a l’instant s’han esvaït
quan has tocat a la porta.
Quan anava a posar fil
a l’agulla de l’escriure’t
sobre el propòsit dels rims
tu m’has trucat a la porta
i jo he perdut els llatins.
Doncs el propòsit d’escriure
i la intenció amb què escrius
és fer-li cas al que escriguis
i aixecar-te a veure qui
està trucant a la porta
i rodar la clau i obrir
per mor del plaer de l’ànima,
de l’ànima dels amics
que quan truquen a la porta
els hi saps dir vine i vinc.        

Més de CASASSES

portada MAG POESIA