Presentacions i comentaris de Mag poesia
Diari de Balears, 29 de març de 2000  
Presentació a la Setmana del llibre català, 23 de març de 2001  
Avui, 25 de febrer de 2001  
Diari de Balears, 23 de novembre de 2002  
El País, 22 de febrer de 2003  
Diccionari del teatre a les Illes Balears, 2003  
Notes per a una història del teatre als estudis de magisteri
Trenta anys de L'amor de les tres taronges

Entrevista a Antoni Artigues  
 


 


Presentacions i comentaris a la premsa de Mag poesia

Diari de Balears, 29 de març de 2000




 

PRESENTACIÓ DE LA WEB

i del llibre Poesia a l'escola(Palma, Cort, 2000)
 

La presentació la feren Elena Vera, Margalida Pons i Catalina Noguera,
el divendres 23 de març de 2001 en el marc de la XII Setmana del Llibre Català.
 

Catalina Noguera va publicar la seva intervenció a Pissarra 104 (juny/juliol 2001). Hi diu:
"En uns moments de desorientació pel que fa als referents culturals propis, en uns moments en què la LITERATURA té tan poca presència en la societat i en el món educatiu, en què el desconeixement dels autors més emblemàtics de la literatura catalana entre l'alumnat de l'educació obligatòria és evident, el fet de treballar la poesia a l'escola, i de treballar-la de manera continuada, implica cercar nous camins d'ensenyament i de coneixement que enriqueixin la pròpia visió del món amb les aportacions dels nostres poetes." 
"Al CP de Pràctiques treballam des de fa temps la poesia a l'escola i som testimonis del fet que és una activitat engrescadora, de la qual es pot treure un gran profit educatiu." "Hem pogut comprovar que l'alumnat motivat gaudeix molt amb la poesia, i el nombre d'activitats que es poden realitzar a partir d'aquesta són infinites."
"Com a mestra vull donar suport a aquesta reivindicació de la poesia, que any rere any duu a terme Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca)) i que es tradueix en aquest material, que esdevé una eina sòlida, pràctica i d'un gran valor per a tots aquells que pensam que la poesia és un dels més bells camins d'aprenentatge." 



El diumenge 25 de febrer 2001 el diari Avui parlava de la Web



L'espira



Web Gabriel Ferrater

 
 ----------------------------------------------------------------------------------------------

Diccionari del teatre a les Illes Balears
(Primer volum. Palma / Barcelona 2003: Lleonard Muntaner Editor i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs. 403 i 404. Redacció: Maria Magdalena Aloma i Francesc Perelló)

Magisteri Teatre-Mag Poesia (s. XX-XXI). Grup de teatre creat i dirigit gairebé sempre per Antoni Artigues Bonet com a complement de la seva activitat docent als estudis de Mestre de la Universitat de les Illes Balears. Els actors sempre són estudiants de Magisteri i hi han col·laborat professors com Gabriel Oliver «Majoral», Maria A. Font, Baltasar Bibiloni, l’escenògraf Jaume Falconer, Toni de Cúber, Carles Rebassa, etc. Va iniciar les seves activitats el curs 1993-1994 i des d’aleshores ha muntat prop de trenta espectacles. Després de fer alguns muntatges poètics (Josep M. Llompart, Cèlia Viñas, Jaume Vidal Alcover), el 1994 estrenaren Molta feina i pocs doblers, de Joan Mas; Entremesos (Los fingits cegos, El moliner i Los sacristans burlats), d’autor anònim; L’assemblea de les dones, d’Aristòfanes, en versió de Marià Villangómez; i La pesta, de Pere Capellà, sota la direcció de Lluís Gili. El 1995 estrenaren Lisístrata, d’Aristòfanes, sota la direcció de Pere J. Mascaró; Parasceve, de Blai Bonet (reestrenada el 1998), una obra només estrenada a Barcelona l’any 1957; i Esquelet de Don Joan i l’esquetx L’Alfa Romeo i Julieta, ambdós de Josep Palau i Fabre. Del 1996 són els muntatges de La tràgica història de Miquel Kolhas, estrena mundial d’aquesta versió feta per  Josep Palau i Fabre a partir de la novel·la de Von Kleist; i La flor romanial, adaptació de la rondalla feta per Guillem Cabrer, dirigida per Roser Mascaró. El 1997 posen en escena Acció Brossa, muntatge basat en poemes escènics i fragments diversos de Joan Brossa; Temps, temps, temps, un espectacle concebut com a homenatge a Salvador Puig Antich, amb textos de Vicent Andrés Estellés i Gabriel Oliver «Majoral», i amb la direcció de Jaume Falconer; N’Espardenyeta, adaptació de la rondalla de Jaume Vidal Alcover, dirigida per Jeroni Mas; i Don Jaume el Conqueridor, paròdia de Frederic Soler «Serafí Pitarra». El 1998 estrenaren per primer cop a Mallorca Fins al darrer mot, d’Alexandre Ballester, i posaren es escena un  muntatge infantil: El rei i el drac, de Pep Albanell, sota la direcció de Maria Antònia Manera. Durant el 1999 recuperaren la figura de Joan Oliver «Pere Quart», de qui representaren Bestiari, muntatge fet a partir de la seva poesia, La fam i La barca d’Amílcar. El 2000 muntaren La sentència i d’altres esquetxos de Manuel de Pedrolo, L’amor de les tres taronges, adaptació de la rondalla de Jaume Vidal Alcover; i La independència dels Països Catalans, una bella història, amb textos de Miquel Bauçà. Del 2001 destaquen El duc Meu-Meu, de Francesc de Paula Barceló; Vas més de pressa que Frégoli, streapteases i d’altres textos de Joan Brossa; El pèl de l’esperit, Blai Bonet escènic, basat en textos de Blai Bonet; i Jo som un animal, amb textos de Turmeda i d’una vintena de poetes. El 2002 han estrenat Els encarrilats, de Joan Torrendell; Rondalla de rondalles, de Guillem d’Efak, no representada mai abans; La confessió, de Josep Palau i Fabre; i T’obligaran a masturbar-te, de Vicent Andrés Estellés.   
També han fet muntatges poètics de Marià Villangómez, Miquel Forteza, Josep Palau i Fabre, Damià Huguet, Joan Brossa, Ausiàs March, Andreu Vidal, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Vinyoli, Joan Alcover i Marta Pessarrodona. Han creat també la pàgina www.mallorcaweb.com/magpoesia de dinamització teatral i poètica.
Han participat amb alguns dels seus muntatges a la Mostra de Teatre Escolar de Palma i a la Mostra de Teatre Universitari de la UIB. Han actuat a diversos llocs dels Països Catalans, entre els quals el Teatre Principal de Palma i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Alguns dels seus actors, com Lluís Gili o  Joan Carles Bestard, han actuat després a altres grups. D’ençà del 1998 ha organitzat la Mostra de Titelles de Magisteri. (MMAV) (FPF)


   

 

 

 
NOTES PER A UNA HISTÒRIA DEL TEATRE 
ALS ESTUDIS DE MAGISTERI DE LES ILLES BALEARS

(Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. Volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997) 
 

 A pesar del valor formatiu del teatre i encara que les Escoles de Magisteri han disposat tradicionalment de teatre, les activitats teatrals no han estat una constant en la formació dels mestres, sinó que han estat subjectes a diverses conjuntures i curolles. Fins al punt que el nou edifici de la UIB que ubica els estudis de Magisteri ha estat dissenyat amb una sala d´actes que dista molt de servir com a teatre (encara que posteriorment s´han fet esforços per habilitar-la mínimament).

 Va esser Encarna Viñas qui, fa prop de trenta anys, va iniciar les activitats teatrals a l´Escola de Magisteri de les Illes Balears (hi va estar des del curs 67-68 al curs 70-71). En trobem informació als nombres de Lluc de maig 1971, al seu escrit "Sobre unes experiències de teatre a l´Escola Normal", i de setembre-octubre 1993, on es parla extensament dels actes que li vàrem dedicar a Magisteri la primavera del 93 sota el lema "Encarna Viñas: el magisteri més enllà de l´aula". Aquest lema reflecteix la tasca d´Encarna Viñas, que a l´escrit de 1971 diu: "Tots els que creim que en qualsevol treball docent importa molt més l´educació, la formació, que no la instrucció rònega, atribuïm gran importància a les tasques circumescolars. Aquestes activitats poden donar unes vivències i posar patents unes capacitats d´acció [...]"; i defineix perfectament els límits i les virtuts de l´activitat teatral a Magisteri: "És clar que, des del punt de vista de l´art escènic, els nostres muntatges tenen moltes deficiències; però cal recordar que els intèrprets són alumnes d´un centre docent, que no són professionals, ni tan sols afeccionats, i que no han rebut una formació teatral profunda. De fet, el nostre teatre només és una part de la seva formació pedagògica. [...] Al capdavall, el que més importa és el "fer" que aquestes representacions suposen. I pot ser el que en definitiva compta no és el resultat, sinó la tasca col.lectiva, l´esforç i l´entusiasme que ja són, per ells mateixos, una lliçó de pedagogia".

 Encarna Viñas va iniciar l´activitat teatral a Magisteri el mateix curs 1967-68 amb El procés per l´ombra d´un ase, de Dürrenmatt, escenificada amb decorats, però sense vestuari (i els actors sortien amb el paper a la mà). Es va fer una representació semblant de l´entremés cervantí El retablo de las maravilla; i ja una escenificació amb tots els ets i uts de L´excepció i la regla de Brecht. Durant tres anys feren també representacions nadalenques: una adaptació de Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, que Gómez Manrique havia fet perquè ho representassin les monges del convent de la seva germana priora ("El nostre muntatge representava les monges al convent, organitzant la representació i duent-la a terme, de manera que la distribució de papers i la caracterització dels persontatges es feia davant el públic, en una mena de ´teatre dins el teatre´"); Auto da Sibilla Cassandra de Gil Vicente; i Nadal a la plaça d´Henri Géhon. Els muntatges que es recorden més (n´hi ha fotos a la premsa de l´època) són tres escenificacions de teatre infantil: Tirant lo Blanc, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany (23 d´abril de 1969); L´amor de les tres taronges, amb un pròleg de Josep M. Llompart (1970); i El metge a garrotades de Molière en adaptació de Francesc Nel.lo (1971). 

 Antònia Dolç i Melcior Rosselló, com tots els que hi participaren, recorden aquestes activitats: "la seva imatge lligada a la d´en Josep Maria Llompart. Sota la direcció d´ambdós es va organitzar un grup de teatre que va tenir una gran importància didàctica per a nosaltres, ja que treballàrem tots els caires de l´expressió: corporal, verbal, plàstica (fent els decorats amb en Lluís Fiol), musical (triant els temes), etcètera". "És cert que n´Encarna ens donà molta feina perquè els meus nins i jo li ajudàvem en la part material del muntatge de les seves obres, però ella ens pagava sempre amb una bona moneda: feia una funció especialment dedicada als alumnes de les Escoles de Pràctiques i això era una cosa que jo agraïa molt vivament"; "va esser com una bufada d´embat fort que entrava dins una casa tancada i ens va demostrar que es podien obrir moltes portes que feia massa temps estaven tancades".

 Pere Mascaró, avui professor de teatre a diversos centres d´ensenyament, també va deixar la seva empremta teatral en el seu pas d´estudiant de Magisteri. El maig del 1985 va dirigir el muntatge de Na Francina heroïna i el bruixot borinot, obra seva i d´Antoni Masegosa, per a l´assignatura optativa d´Expressió Teatral, amb els estudiants de Ciències socials com a actors. Se´n varen fer dues funcions a Magisteri, una per als nins de l´Annexa, i dues més durant l´estiu, a Sineu i a Caimari. El maig del 1986 va dirigir Històries per dormir-se tot d´una, de creació col.lectiva amb alumnes de 5è del Col.legi de Pràctiques. Aquesta obra es va classificar a la mostra de teatre al Principal. Se´n varen fer dues representacions a Magisteri i una al Teatre Principal de Palma. 

 Resta per consignar aquí la tasca duta a terme per Pere Noguera amb assignatures com Expressió Corporal; Noguera, que també duia l´Aula de Teatre, fou tret de Magisteri perquè aleshores la seva titulació no era universitària. Guillem Cabrer, que va dur a terme molts muntatges seus, només ocasionalment feia representacions a l´Escola de mestres, com per exemple una representació d´Aina Sacoma.

 Un altre aspecte que s´ha treballat a Magisteri durant anys és el de la dramatització social; sessions i macrosessions duites a terme per Bartomeu Mulet en l´àmbit de la Sociologia de l´educació amb la finalitat de qüestionar l´statu quo, de relativitzar el sentit comú (Eratown, El petit príncep), de restablir la capacitat de sorpresa i d´inconformisme; mostrar el funcionament del grup com a reflex de la societat, i la possibilitat de transformació. Aranguren en una entrevista recent diu que la societat està degenerada però que ell confia en una regeneració de la societat, i que aquesta només pot venir de la joventut, d´una generació jove insubmissa; i en demanar-li si es referia a la insubmissió militar va dir que la insubmissió ha d´esser en tots els ordres, militar, civil, social, cultural...

     Precisament la nova etapa de teatre a Magisteri, amb les activitats de MAGISTERI TEATRE, té a veure amb l´ofec tecnocràtic --neoopusdeista-- del nou pla d´estudis (manca de continguts, d´humanisme) i pel control que en fan els pedagogs. Sembla que els que han fet aquest pla d´estudis sàpiguen que només una formació humanista pot dur a una regeneració social --que no interessa a l´statu quo-- i que en canvi una eduació descarnada, tecnòcrata, du a ciutadans jasp, aprofitats, iuppies, escaladors --i mai subversors-- del poder establert (i sembla que això és el que pretenen). No interessen les tècniques si no és amb una idea darrera. Cal donar via lliure al nou concepte d´identitat de Rosselló-Pòrcel, de Palau i Fabre, de Picasso: no és el concepte medieval d´identitat entesa com una identitat única que es va formant i conformant i que és inamovible, sinó un concepte de la identitat múltiple de la persona, amb camins diversos que s´obren ara i adés i que podem seguir, per emprendre´n de nous en voler. Palau i Fabre diu que és més heracletià que Heràclit: "No ens podem banyar dues vegades al mateix riu no només perquè el riu ja no és el mateix, sinó, sobretot, perquè jo ja no som el mateix". Podem prescindir de l´he de..., de la idea de l´home pressuposada per l´statu quo. Humanisme no és tant comunicació, com expressió (i identitat). Biel Majoral propugna i du a terme també una formació humanista: els valors de la cultura com a identitat, no com a falsa comunicació (uns de dret i els altres de genollons --la vertadera violència és la del poder que obliga a molts a estar de genollons, no la del que s´aixeca contra això). Cal una formació humanista a Magisteri. També en el sentit originari de Praxàgores, de col.locar l´home com a centre, i per tant prescindir de qualsevol divinitat (també dels duros com a déu, o de la fama, o del poder...)  I això és el contrari de l´"humanisme" que deïfica i trascendentalitza la persona individual --sobretot els poderosos que es peguen tocs pels pits--(“jo i Déu”), a fi que ningú no els pugui tocar.

 L´inici de la darrera etapa teatral a Magisteri va lligat a una sèrie de recitacions poètiques a càrrec dels alumnes. El maig de 1991 Gabriel Oliver-Majoral prepara un grup d´alumnes per recitar poemes del nostre col.lega Guillem Cabrer, mort un any abans. D´altra banda, Catalina Valls representa el monòleg Condemnació i clemència per una reina boja de Guillem Cabrer. L´acte té alhora una gran càrrega literària (també hi parlà Josep Maria Llompart entre d´altres) i humana, com no pot esser d´altra manera en les activitats poètiques i teatrals.

 L´abril de 1993, per afrontar la mort de Josep Maria Llompart es fa un recital de poemes seus i de Cèlia Viñas. En l´acte (patrocinat pel vice-rectorat d´Extensió Universitària, com serà habitual a partir d´aleshores) es parlà extensament d´Encarna Viñas i de la seva família (Bartomeu Mulet, Damià Pons, Cèlia Riba, etc.). És l´inici de MAGISTERI TEATRE-MAG POESIA. El març de 1994 un doble recital poètic dedicat a Jaume Vidal Alcover (amb el lema Un senyor a terra de mossons) a càrrec dels estudiants de Magisteri, i d´Ovidi Montllor i Toti Soler, del qual la Universitat feu una edició restringida en vídeo. Hi parlaren Gabriel Oliver, Pere Rosselló, Jaume Santandreu i Blai Bonet (La revista Pissarra en té els originals pendents de publicació).

 El mateix curs 1993-94 uns alumnes entusiastes de l´especialitat de Primària varen fer possible la represa de l´activitat teatral a Magisteri amb el muntatge de Molta feina i pocs doblers de Joan Mas sota la direcció d´Antoni Artigues, com en la majoria dels posteriors muntatges de Magisteri Teatre. Des d´aleshores hi ha hagut una activitat teatral constant --quasi frenètica-- a Magisteri.

 Animats per l´anterior experiència teatral, els estudiants de Magisteri estaven delerosos per l´activitat dramàtica; durant el curs 94-95 es van fer cinc muntatges teatrals: L´assemblea de les dones d´Aristòfanes, en versió de Marià Villangómez; Sa pesta, de Pere Capellà; uns Entremesos; Lisístrata, d´Aristòfanes; i Parasceve, de Blai Bonet.

 Als vuitanta anys de Marià Villangómez (en què, a més, serà investit doctor honoris causa de la UIB), Magisteri Teatre munta, el novembre del 1994, una versió seva de L´assemblea de les dones d´Aristòfanes, que fou representada al Teatre Principal de Palma, a Magisteri, a Inca i al Teatre Principal de Maó. Amb músiques originals de Baltasar Bibiloni i Ferran Ruiz i coreografia de Maria Antònia Font. Per primera vegada, i a partir d´aleshores, Magisteri Teatre compta també amb el patrocini del Consell Insular de Mallorca. El març del mateix any es fa una presentació literària i cívica de Marià Villangómez a càrrec de Damià Pons i Bernat Joan i un Recital Poètic (amb un vers del poeta com a lema: Dins la nostra veu es gronxarà la pàtria) a càrrec dels estudiants de magisteri (amb musicació pròpia d´alguns dels poemes); es feu a Magisteri, i a Eivissa en presència d´aquest gran poeta català d´Eivissa. També el grup Uc va engrescar els futurs mestres amb un recital de poemes de Marià Villangómez.

 Des de Magisteri volguérem celebrar el quaranta aniversari de la mort de Pere Capellà, mestre apartat de l´ensenyament per la dreta espanyola. Es feu una presentació de Mingo Revulgo a càrrec de Bartomeu Mulet, Antoni Colom, Maria Magdalena Aloma, Llorenç Capellà i Avel.lí Artís (com ell, militar català republicà contra el feixisme). Lluís Gili, estudiant de Magisteri, dirigí Sa pesta amb alumnes de l´assignatura de Lingüística, que fou representada al Teatre Principal de Palma, a Montuïri, a Llucmajor i a Inca.

 També el primer trimestre es muntaren tres Entremesos: Los fingits cegos, El moliner i Los sagristans burlats, dels quals es feren tres representacions a Magisteri. L´activitat teatral continua el segon trimestre amb el muntatge de Lisístrata d´Aristòfanes (també amb una trentena d´estudiants actors, com a l´anterior obra del grec) dirigit per Pere Mascaró (alumne, aquest curs, de Gramàtica Catalana).

 El maig de 1995 Magisteri Teatre estrena Parasceve, l´única obra teatral de Blai Bonet, que no havia estat representada mai a Mallorca; només se n´havia fet una representació a Barcelona l´any 1957 (per cert amb Josep Maria Flotats com a actor novell). Es va representar a Magisteri de Palma, a l´Escola de Magisteri de Barcelona, a Santanyí i a Artà. Per primera vegada --i des d´aleshores-- es compta amb Jaume Falconer com a responsable de l´espai escènic (encara que ja des de les primeres activitats n´era el dissenyador gràfic). El servei de publicacions de la UIB fa una edició commemorativa del muntatge d´aquesta tragèdia de Blai Bonet.

 El curs 1995-96 s´inicia amb l´estrena de Esquelet de Don Joan i de l´esquetx L´Alfa Romeo i Julieta de Josep Palau i Fabre, poeta, dramaturg, narrador, estudiós de Picasso, i una de les principals figures de la reorganització de la cultura catalana després de la desfeta franquista. Se´n va fer una representació al teatre de Magisteri, el novembre,  i una altra de l´esquetx, el març, a la Fundació Miró.

 Magisteri Teatre participa també en l´acte dedicat a la família Forteza, amb participació de Damià Pons, Jaume Oliver i Josep Massot, amb un petit recital poètic d´obra pròpia i traducció de Miquel Forteza, el desembre de 1995.

 El segon trimestre s´estrena al teatre de Magisteri, en presència de l´autor, una altra obra de Palau i Fabre, que com l´anterior no s´havia duit mai a escena: La tràgica història de Miquel Kolhas, versió de la novel.la de Von Kleist; la dedicatòria del programa sortí reproduïda a la premsa de l´endemà: "Dedicam aquest muntatge d´una banda a Josep Palau i Fabre, autor de la versió de Miquel Kolhas, i de l´altra als independentistes bascs --Lasa, Zabala, etcètera-- i catalans presumptament morts o torturats per l´Estat espanyol". Se´n feren representacions també a Inca, Artà i a l´Institut del Teatre de Barcelona en el cicle Teatre i Universitat (en el marc del Teatre Grec). L´endemà es feu la V Diada Poètica, dedicada a Palau i Fabre, amb un vers del poeta com a lema: "i la sang se´ns ha tornat quatre vegades vermella". Parlà Joan Triadú i els futurs mestres recitaren poemes seus. Aquestes paraules i actes queden reflectides al nombre de maig-juny 1996 de la revista Lluc.

 El tercer trimestre fou dedicat a teatre per a al.lots amb el muntatge de la versió de la rondalla La flor romanial feta per Guillem Cabrer, sota la direcció de Roser Mascaró, amb una representació per als alumnes de Magisteri i tres per a escolars de diversos centres al teatre de Magisteri, i una altra en el cicle de teatre escolar de l´ajuntament de Palma. 

 Es comença l´activitat teatral del curs 1996-97 amb un altre muntatge de Josep Palau: Avui Romeo i Julieta i l´esquetx La més forta d´Strindberg en traducció de Palau i Melgren; és la primera representació que es fa al nou teatre de Magisteri. El segon trimestre comença amb una presentació (a càrrec de Damià Pons, Gregori Mir, Joan Mas i Antoni Colom) i recital poètic del poeta campaner Damià Huguet.

 La VI Diada poètica, el març del 1997, ha estat dedicada a un monstre de la poesia: Joan Brossa. El gran avantguardista ens ha permès de presentar la poesia des de tots els caires: poesia visual, poesia verbal i poesia escènica. Pel que fa a poesia visual, a més d´una sessió amb diapositives, hem pogut contemplar "la mosca fera", poema objecte corpori que Brossa ha fet per a la UIB, a proposta de Magisteri Teatre. La poesia literària ha estat presentada amb el lema "Avui dos carques són tres fills de puta", un vers del poeta que expressa el seu compromís permanent amb l´època; parlaren Jordi Coca, Eduard Plana i el mateix poeta. La poesia escènica aplegava, sota el títol Acció Brossa, una sèrie de fragments (el de Xeix  on parla d´en Verga, de La llenya viva, Els beneficis de la nació, El cap violent, El bell lloc) i de peces curtes (Novel.la), també de postteatre i d´strip-tease: Strip-tease IV, Homenatge al Vietcong, Els assistents en fila índia, El dol, L´estel, El gibrell i El mar. 

 Durant el tercer trimestre del 96-97 es faran dues representacions més: N´Espardenyeta, versió teatral de Jaume Vidal Alcover d´aquesta rondalla tan estesa arreu del món, sota direcció de Jeroni Mas; i Temps, temps, tempss un cant a Salvador Puig Antich (1948-1974), un lluitador mort per la dictadura espanyola, amb textos de Vicent Andrés Estellés i Gabriel Oliver-Majoral, i direcció de Jaume Falconer. 

 Es prepara ja la VII Diada poètica per al curs 1997-98, dedicada a conèixer Miquel Martí i Pol, i les activitats teatrals, que començaran amb la representació, el novembre, de Don Jaume el Conqueridor, atribuïda a Pitarra, i continuaran, probablement, amb un altre Pitarra de la primera època. 

 Els estudiants de Magisteri, amb aquestes vivències teatrals i poètiques no només aprenen a donar vida a textos poètics i teatrals, sinó que també rompen el gel de la poesia i del teatre i s´hi afeccionen, i encara més: amb el contacte amb els poetes i dramaturgs catalans --ja sigui personal o a través de la seva obra-- els prenen coneixença i estimació. Una dotzena de muntatges teatrals i set o vuit muntatges poètics durant quatre cursos escolars creen un ambient cultural i unes ganes de prendre part en els segúents muntatges i recitals per part dels cursos que pugen. 

 Tots els autors que hem conegut són lluitadors per una vida digna de la nostra nació catalana --i per això mateix, alguns, marginats. Per a tots la nació catalana són els Països Catalans, i així ho demostren amb la llengua que usen, amb les seves paraules i, sobretot, amb la seva obra i vida. Ara n´hi ha massa que donen per bo i normal l´statu quo de les autonomies (que paguen bé els seus comparses) disgregadores dels Països Catalans. Palau  i Fabre diu: "No és veritat que la nostra llengua sigui respectada [...] Mentre del bressol a la tomba no impregni la vida de tots els ciutadans dels Països Catalans en tots els ordres."; i Josep Maria Llompart: "Bé, jo no fa gaire, vaig dir que creia en uns Països Catalans lliures i socialistes dins el marc de l´Europa dels pobles[...] a la independència dels Països Catalans, crec que s´hi ha d´anar."

 A més, des del primer moment, les activitats de Magisteri Teatre troben ressò dins el col.legi públic de Pràctiques, que participa en els recitals poètics de Cèlia Viñas i Josep Maria Llompart, de Jaume Vidal Alcover i de Marià Villangómez (a més de fer altres treballs poètics, recollits a la revista Faristol, del propi col.legi), i que fa muntatges teatrals com El gat amb botes, teatralització en vers de Marià Villangçomez, i El dimoni Cucarell de Guillem d´Efak (com a fruit d´una proposta de Magisteri Teatre de fer una 1ª Diada Poètica-teatral a l´ensenyament: Guillem d´Efak; també se´n feu un muntatge poètic a càrrec del CP del Port d´Alcúdia).
 


Trenta anys de L'Amor de les Tres Taronges

 Ningú, de paraula, no s'atreveix a posar en dubte el valor formatiu del teatre per als futurs mestres, i per als universitaris en general. Ara bé, la Universitat fa moltes marrades en el camí teatral; com treure Pere Noguera (titulat en teatre), que feia una bona tasca teatral a Magisteri; com dissenyar el nou edifici de la UIB que ubica els estudis de Magisteri amb una sala d’actes que dista molt de servir com a teatre, encara que posteriorment s'han fet esforços per habilitar-la mínimament, i s'han habilitat diverses sales d'assajos (en canvi a les escoles de mestres fetes el temps del genocida Franco, hi ha teatre); com carregar-se, enguany mateix la sala d'actes de l'edifici Ramon Llull, cosa que satura encara més la del Guillem Cifre; com carregar-se l'Escola de Magisteri i posar-nos en mans dels científics de l'educació.

 Va esser Encarna Viñas qui, fa prop de trenta anys, va iniciar les activitats teatrals a l'Escola de Magisteri de les Illes Balears (hi va estar des del curs 67-68 al curs 70-71). Ella n'explica el sentit: "Tots els que creim que en qualsevol treball docent importa molt més l'educació, la formació, que no la instrucció rònega, atribuïm gran importància a les tasques circumescolars. Aquestes activitats poden donar unes vivències i posar patents unes capacitats d’acció [...]"; i defineix perfectament els límits i les virtuts de l'activitat teatral a Magisteri: "És clar que, des del punt de vista de l’art escènic, els nostres muntatges tenen moltes deficiències; però cal recordar que els intèrprets són alumnes d'un centre docent, que no són professionals, ni tan sols afeccionats, i que no han rebut una formació teatral profunda. De fet, el nostre teatre només és una part de la seva formació pedagògica. [...] Al capdavall, el que més importa és el "fer" que aquestes representacions suposen. I pot ser el que en definitiva compta no és el resultat, sinó la tasca col.lectiva, l'esforç i l’entusiasme que ja són, per ells mateixos, una lliçó de pedagogia". (Lluc, maig de 1971) Els muntatges d'Encarna Viñas que es recorden més (n’hi ha fotos a la premsa de l'època) són tres escenificacions de teatre infantil: Tirant lo Blanc, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany (23 d’abril de 1969); L'amor de les tres taronges, (1970); i El metge a garrotades de Molière en adaptació de Francesc Nel.lo (1971). 

 I prou teatre fins als vuitanta, anys en què fan diversos muntatges Pere Noguera, Pere Mascaró i Guillem Cabrer. 

 La nova etapa de teatre a Magisteri, els anys noranta, amb les activitats de MAGISTERI TEATRE-MAG POESIA, intenta contrarestar l'ofec tecnocràtic --neoopusdeista-- del nou pla d'estudis controlat pels pedagogs (manca de continguts, d'humanisme). Sembla que els que han fet aquest pla d'estudis sàpiguen que només una formació humanista pot dur a una regeneració social --que no interessa a l'statu quo-- i que en canvi una educació descarnada, tecnòcrata, du a ciutadans jasp, aprofitats, iuppies, escaladors --i mai subversors-- del poder establert (i sembla que això és el que volen que sigui l'educació)

 Magisteri Teatre-Mag Poesia, amb vuit anys d'activitat, ha fet recitals poètics de Josep Maria Llompart, Cèlia Viñas, Jaume Vidal Alcover, Marià Villangómez, Josep Palau i Fabre, Miquel Forteza, Damià Huguet, Joan Brossa, Ausiàs March, Miquel Martí i Pol, Andreu Vidal, Pere Quart i Miquel Bauçà (hi han participat 120 estudiants, que han fet 25 representacions, amb més de tres mil persones de públic).

 S'han representat Entremesos i obres de Joan Mas, Marià Villangómez (Aristòfanes), Pere Capellà, Blai Bonet, Palau i Fabre, Joan Brossa,  Pitarra, Alexandre Ballester, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo, amb un total de 44 representacions (a Mallorca, Menorca i Barcelona). (Hi han participat 295 alumnes amb un total de 9.000 espectadors)

 Pel que fa a teatre per a al.lots L'amor de les tres taronges és el cinquè muntatge (deixant de banda titelles de Brossa, Guillem d'Efak, etcètera). Es tracta d'una adaptació teatral carregada de poesia que demostra l'ofici de Jaume Vidal Alcover, un dels grans poetes catalans de tots els temps (i mai valorat com es mereix. L'amic Josep Anton Codina ens proporcionà els mecanoscrits del text de Jaume Vidal Alcover i del pròleg de Josep Maria Llompart. 

 Fou Pere Mascaró, que duia la mostra de teatre escolar qui ens engrescà a fer aquests muntatges, que han estat dirigits amb gran força, entusiasme i encert per estudiants mateixos: La flor romanial en versió de Guillem Cabrer i direcció de Roser Mascaró; N'espardenyeta en versió de Jaume Vidal Alcover i direcció de Jeroni Mas; El rei i el drac de Pep Albanell, dirigida per Maria Antònia Manera i La barca d'Amílcar de Joan Oliver, dirigida per Catalina Parejo. (Un total de 90 alumnes, 20 representacions, 2300 públic infantil a més de 1300 grans). A més, des del primer moment, les activitats de Magisteri Teatre han trobat ressò dins el col.legi públic de Pràctiques, que ha fet el seu propi treball dels poetes i els seus muntatges teatrals com El gat amb botes, teatralització en vers de Marià Villangómez, i El dimoni Cucarell de Guillem d’Efak, Tirant lo blanc en versió de Bernat Joan, El rei tortuga, en versió de Guillem Cabrer, Científicament s'ha demostrat de Joan Barceló i Mal de panxa gegantí de Cèlia Riba. 

 Els estudiants de Magisteri, amb aquestes vivències teatrals i poètiques no només aprenen a donar vida a textos poètics i teatrals, sinó que també rompen el gel de la poesia i del teatre i s’hi afeccionen, i encara més: amb el contacte amb els poetes i dramaturgs catalans --ja sigui personal o a través de la seva obra-- els prenen coneixença i estimació. Tots els autors que hem conegut són lluitadors per una vida digna de la nostra nació catalana --i per això mateix, alguns, marginats. Per a tots la nació catalana són els Països Catalans, i així ho demostren amb la llengua que usen, amb les seves paraules i, sobretot, amb la seva obra i vida. Ara n’hi ha massa que donen per bo i normal l'statu quo de les autonomies (que paguen bé els seus comparses) disgregadores dels Països Catalans. Palau  i Fabre diu: "No és veritat que la nostra llengua sigui respectada [...] Mentre del bressol a la tomba no impregni la vida de tots els ciutadans dels Països Catalans en tots els ordres."; i Josep Maria Llompart: "Bé, jo no fa gaire, vaig dir que creia en uns Països Catalans lliures i socialistes dins el marc de l’Europa dels pobles[...] a la independència dels Països Catalans, crec que s’hi ha d’anar."; Pedrolo diu: "Només estic disposat a comprometre'm amb opcions clarament independentistes; i Miquel Bauçà en ser demanat sobre el sentit últim al qual aspira a tendir amb la seva obra diu: "La independència dels Països Catalans". 
 
  





Entrevista a Antoni Artigues

Dins: Teatre universitari: magisteriteatre magpoesia
          Catalina Sastre i Manera, 2007

1. Com va començar el projecte de Mag Teatre?
Mira, el maig del 91 en Biel Majoral va organitzar amb els estudiants de Magisteri una lectura de poemes de Guillem Cabrer, Llompart i d'altres varen parlar d'ell, Cristina Valls va fer un monòleg de Cabrer; Guillem Cabrer havia entrat a Magisteri a fer classes de català el mateix any que nosaltres, i havia mort aquest any 91.

2.  Com va començar el projecte de Mag Teatre?
Quan va morir en Llompart, vaig anar al Parlament, on el tenien exposat, com varen fer amb en Moll, i allà hi havia la seva dona, Encarna Viñas, que havia estat professora de Magisteri i havia fet teatre amb els estudiants; quan vaig veure la fermesa d'aquella dona, vaig pensar en tot el que havia fet Encarna Viñas, coneguda per a molts només com la dona d'en Llompart. Vaig pensar de fer uns actes semblants als que havia fet en Majoral, amb el títol genèric "Encarna Viñas: El magisteri més enllà de l'aula". Hi va haver poemes (amb una selecció feta a posta de Damià Pons) de Josep Maria Llompart i de Cèlia Viñas (germana d'Encarna), a càrrec dels estudiants; també es va parlar del seu pare, que va ésser catedràtic de la Normal de Palma (de Magisteri) el temps de la República; i del seu padrí, de Barcelona, anarquista, que va morir atropellat per un carro...
L'any que va venir davant vaig preparar uns actes semblants (fins i tot va venir Ovidi Montllor a fer un recital) sobre Jaume Vidal Alcover. Quan preparàvem els actes, un parell d'estudiants que hi participaven em varen dir que preparaven una comèdia, "Molta feina i pocs doblers", de Joan Mas, i que el director els havia fugit i a veure si jo volia dirigir l'obra. Sempre he llegit molt teatre i poesia (més que novel·la), i havia fet assessorament lingüístic a algunes obres d'Estudi Zero i d'altres, i m'hi vaig tirar de cap, i ja no en vaig sortir.

3. Quins criteris segueixes en l’elecció dels muntatges, la tria dels autors?
    Ja has vist com varen anar els primers muntatges: Vidal Alcover també havia mort fa poc, jo el coneixia, tant personalment com la seva poesia, que sempre m'ha agradat molt i que no ha estat valorada justament. La comèdia d'en Joan Mas, ja me la van donar els estudiants.
Mira, he triat en general bons poetes i bons autors de teatre, i millor si són gent ferma i clara de Països Catalans (no vaig de regionalistes ni de beates i altres herbes); i en general es dóna la circumstància que aquests autors no figuren en els cànons de les universitats. Si l'autor podia venir era un incentiu més: Martí i Pol, Brossa, Palau, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona... També a vegades faig coincidir aniversaris o pre-aniversaris (per exemple de Martí i Pol no vàrem celebrar els 70 anys, sinó els 69, que té més gràcia; i ell reia). Enguany muntam "La noia del gira-sol" d'Agustí Bartra, però no és fins l'any que ve o l'altre que coincideixi amb una data d'aquestes que se solen celebrar.

4. Com es prepara una obra amb actors amateurs?
    No és teatre amateur, sinó teatre acadèmic.
A principi de curs deman qui vol fer teatre. S'hi apunta qui vol sense cap requisit (tots han pagat la matrícula, i tots volen ésser mestres). Després ens veiem, llegim l'obra, i deman qui vol fer cada paper (en molts pocs casos jo m'he fixat amb un/a i el propòs per a un paper determinat); si n'hi ha un parell que volen fer un mateix paper (sobretot si és dels principals), fem una miqueta de càsting, i entre tots el triam (si parlen malament jo ja els faig triar un altre paper); ens podem equivocar, com enguany  amb la Cecília d'Aigües encantades, que no s'aprenia el paper pels seus dallons i ens va fer passar pena i nervis a tots). Tothom hi troba un paper o altre, o llums, o escenografia.
El que cerc és que s'hi fiquin, que no s'hi posin de cul. Si no ho fan tan bé, però fan el que poden, tenen tot el meu respecte (alguna vegada, poques, altres alumnes m'han dit: "aquest no fa bé el personatge, n'hauríem de triar un altre". De cap manera, si fa el que pot i no té tanta gràcia, ens hem d'aguantar; et repetesc que no és teatre amateur, sinó teatre acadèmic. Com dius a una altra pregunta, el que interessa és la feina que es fa, el procés; si el resultat és bo, mel, i si no, merda; no passa res.

5. Quines diferències hi ha entre un muntatge poètic i un teatral a l’hora de preparar-lo? Perquè deu ser molt diferent montar una obra com la darrera de la Marçal que, posem per cas, Jaume el Conqueridor.
Un muntatge poètic és més difícil, però també molt més agraït, perquè hi ha molta més creació pròpia.
De primer, Llompart, Vidal... agafava els poemes per ordre cronològic i els deien llegint; després els ho vaig fer dir de memòria, però continuaven essent recitals, i no muntatges poètics.
Quan vàrem fer en Bauçà, el 2000, vaig anar a veure en Toni de Cúber, gran pintor i artista, de Sóller perquè em fes l'escenografia. Quan va veure la tria que li duia, per ordre cronològic, va dir: "això no té ritme, i l'essencial de qualsevol muntatge, com també d'un quadre, és que tengui ritme". Va agafar les tisores, va retallar els poemes d'un en un, els va escampar damunt la taula, i vam anar agrupant-los amb un cert sentit, per temes de pensament o de sentiment, i després vam ordenar els diversos temes, i pensar el moviment del muntatge.
Amb les obres de teatre, el que faig si són molt llargues, sobretot d'ençà que tenc assignatures quadrimestrals i no de tot l'any, és retallar-les.
Don Jaume el Conqueridor és l'única obra que hem repetit al cap d'un parell de dies per petició popular: tothom que no havia vingut la volien veure. Feia temps que la volia muntar, però no trobava la gent adequada; un any, a principi de curs els vaig fer fer una improvisació per grups; varen sortir tres o quatre arriencs, es varen posar de cara a la pissarra, com si fossin als pixadors d'una discoteca i anaven comentant: "No, tu, aquella rossa, batua déu" i coses per l'estil. Vaig dir, ja tenc gent per fer-la. Els vaig passar el text, i el que havia de fer de Don Jaume em va dir: "m'ha agradat, però no hi podré convidar ma mare" ("cap problema, no la convidis"); ens faltava la infanta; dic a la classe, qualcú vol fer aquest paper (i els vaig dir un poc de què anava i el tipus de llenguatge)? Una alça el braç i tothom va quedar bocabadat: una al.lota que duia un pam al rei en Jaume, fina, discreta; vaig pensar: "ideal", un contrast guapíssim entre el que deia i la finor en què ho deia.

6. Mag Teatre s’ha convertit en un referent cultural dins la minsa vida cultural universitària. T’ho esperaves?
Ho faig perquè m'agrada i faig el que vull.
Sempre he estat molt content de l'assistència regular d'estudiants de Filologia Catalana i del Ramon Llull; també alguns professors -ben pocs- habituals.
En general he tingut el suport del rectorat.
Un any es varen encabotar que havia de formar part de l'aula de teatre, que dirigia na Trapero; feien unes reunions amb un representant de cada departament i havies de proposar el que volies fer i t'ho havien d'aprovar. Vaig tenir pressions de dins el Departament, i llavors em crida un vicerector i m'amenaçava que si no entrava a l'aula no em pagarien més escenografia. Jo li vaig dir: "Mira, Jaume, jo tenc tants d'anys i no faig això per anar a reunions i discutir amb gent, sinó perquè m'agrada i perquè és útil als estudiants; si no em donau cap pesseta, igualment faré teatre, i si no em deixau l'aula magna el faré a l'entrada; el teatre que fem no s'aguanta en les quatre pessetes que doneu, sinó en les grans obres que tenim, i en l'entusiasme dels estudiants." Em va contestar: "Ves, i fes el que vulguis, amb els mateixos tractes de sempre".
Per penjar "El millor poema" de Brossa a l'entrada del Ramon Llull, també hi va haver estires i amolles.

7. Quin és el teu muntatge preferit?
Com diria un pare o una mare davant la veïna: "Els estim a tots igual! Tots són fills meus!" Sí que en tenc de preferits, però no un, sinó molts:
L'assemblea de les dones, va ésser el primer musical que vàrem fer, amb unes estudiants que dirigien la música i uns cors que era de veure; a més participació d'altres professors de Magisteri: Antònia Dolç, de dibuix, va fer l'escenografia, i Baltasar Bibiloni la música. A més la férem al Principal de Palma i al Principal de Maó (les primeres sortides fora de Magisteri).
Parasceve, amb estudiants que havien fet teatre amb jo l'any passat, però que ja ho feien per gust i no com a tasca de l'assignatura; a més vàrem anar a parlar amb en Blai un parell de vegades; en Falconer va fer una escenografia boníssima; també anàrem a fer-la a Barcelona. (Em referesc al muntatge de 1995; el 98 des del rectorat em demanaren de tornar-la a muntar quan va morir en Blai; els actors eren els mateixos, però no del tot: una amb un al.lot petit que telefonava i deia "l'al.lot ha vomitat i no vindré", i n'hi havia un que venia aposta d'Artà; un altre que ja no tenia la frescura de feia tres anys, que donava un encant total al personatge, etc.).
Esquelet de Don Joan, fet conjuntament amb l'esquetx l'Ålfa Romeo i Julieta, fou el primer que férem de Palau i Fabre, i vaig tenir una gent molt maca i divertida i el públic va quedar bastant entusiasmat. De Palau, també Miquel Kolhas, amb una col.laboració cantada d'en Majoral, una escenografia collonuda de Falconer (és una obra difícil perquè és molt cinematogràfica, amb mil escenes i espais diferents). També, perquè és una obra molt bèstia i provocativa i la vàrem fer a Binissalem al casal Villalonga amb la meitat del públic que eren matrimonis de Binissalem de mitja edat o més.
El muntatge poètic de Brossa Avui dos carques són tres fills de puta i Acció Brossa, més que pel resultat pel procés i perquè ell va venir, i li vàrem proposar la Moscafera etc.
Temps, temps, temps, que ho dirigia en Falconer, i jo hi feia d'actor; i una música i una dansa i una escenografia (la cadira de volta de garrot) boníssimes; i pel tema, i les cançons d'en Majoral: el públic va quedar enrampat. Vaig dir a na Rosa Cabiró, que havia fet alguns muntatge amb mag poesia: "Rosa, m'has d'ajudar: jo aniré dient el poema, i tu em vas corregint el que trobis". Em vaig posar a llegir el llarguíssim poema d'Estellés, i quan vaig haver acabat el fragment que havia preparat, ella diu: "Això que fas, Toni, no és el que ens ensenyes a nosaltres; sempre ens dius que els poemes els hem de memoritzar i dir-los de cor". Li dic: "Primera lliçó! Tens tota la raó, però si és així tu hauràs de dir la meitat del poema".
De Don Jaume el Conqueridor ja n'hem parlat. Martí i Pol pel personatge i pel recital de Llach.
La fam, de Joan Oliver. Boníssima l'obra, i uns actors (dos ha havien fet teatre, i els que no hi varen entrar de ple) boníssims.
La independència dels Països Catalans. Una bella història; també ja ho hem comentat (sobretot el primer muntatge de l'any 2000; al que vàrem fer ara hi va anar un poc així com déu va voler: més el procés i la relació entre nosaltres que no el resultat).
L'amor de les tres taronges, per l'emotivitat de fer-la trenta anys després que la muntàs Encarna Viñas, ella va venir, i alguns dels mestres que l'havien feta fa trenta anys. Però sobretot per la gent que era, i amb qui vam fer no sé quants muntatges més després; Na Celi ens duia sempre a Son Llaüt a fer els muntatges i de llavors ençà hi anam cada any a fer qualque muntatge. Sobretot vàrem fer amb ells Jo som un animal, que és un dels muntatges que més gust hem passat de preparar; la vàrem anar a fer a Son Llaüt i un sortia del molí, i l'altre del terrat, i pel mig de la gent; i a Felanitx igual, a la plaça de la font, els animals sortien un d'un carrer, i un altre de dalt de les escales de l'església, etc.
El pèl de l'esperit d'en Blai, per la gent que érem i amb qui ja havia fet tantes coses i que tant ens enteníem.
Vas més de pressa que Fregoli. Igual que l'anterior. A més és la que ha tingut més repercussió. Molt de gust de muntar-la i de fer-la.
T'obligaran a masturbar-te, igual que els anteriors, un muntatge agradabilíssim de muntar perquè tots hi passàvem un guster; i n'Estellés és un crack.
El nou Prometeu encadenat. En Baltasar Bibiloni va musicar fragments de les amigues que havíem versificat; vàrem tenir un Prometeu amb una gran força, i les cantadores, com caderneres.
Val més un dit en es front de Pere Capellà, la vam fer a Montuïri el mateix dia que feia cinquanta anys que havia mort i tot era gent d'allà, molts dels quals l'havien conegut. També el Rei Pepet
Va com vull, potser un dels muntatges més vitals que hem fet: bons textos, un gran entusiasme dels actors, una gran feina dels músics, amb algunes músiques fetes a posta (d'en Biel Oliver "Torres" i d'en Delfí Mulet). I les representacions, tant a Magisteri, com al Teatre Sans, com a Castelló, un èxit total.
Dona drac, si no hagués patit tant per les divergències amb les balladores de per què i com fèiem les coses (em referesc al primer muntatge; quan ho preparàrem per fer a Lloseta jo ja estava cremat i no passava gaire gust; la representació em va llevar el mal gust de boca).
Si només en vols una, tria-la tu, jo no en sé.

8. És la perfecció formal la finalitat de les obres? O, si haguessis d’elegir preferiries la comunió de la gent que hi fa feina amb l’autor, els mots, el sentiment expressat?
Això crec que ja queda contestat. És el procés, l'entusiasme, la implicació, digues-n’hi com vulguis. I el bon rollo a l'hora de muntar-la i de fer-la.
Una anècdota: en Jordi Coca i en Bonnín (de l'Espai Brossa) havien vist "Vas més de pressa que en Fregoli" a l'Espai Brossa i els va agradar molt; quan varen saber que muntava La caverna d'en Palau i Fabre em van dir que vindrien aposta a Mallorca a veure-la; els vaig dir mil vegades que no vinguessin, que no tenia res a veure el resultat final, i que quedarien totalment decebuts. No hi va haver manera, varen venir i varen quedar totalment decebuts. En canvi jo vaig quedar satisfet del muntatge com a feina acadèmica.

9. Quina valoració en fas d’aquests tretze anys de Mag ?
Satisfacció per la vida que això suposa.
Hem conegut autors en persona. Quan va morir en Brossa, molts estudiants, i els mateixos conserges m'aturaven pel corredor: "S'ha mort en Brossa", i els sabia greu.
Hem viscut obres molt bones i autors molt bons, que no solen entrar a la universitat.
Un  tracte amb els estudiants impensable d'una altra manera. Alguns, amics/gues que de tant en tant ens agrada saber l'un de l'altre, o fer un soparet i una bona xerrada.
Amb una paraula...

 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA