Vorera de mar     

Illes, barques i animals marins      

Mar endins    

VORERA DE MAR


JOC AMORÓS

El mar canta, lila, lila.
Malves, verdes, les penyes escoltant.
-Què me dius, mar lila, lila?
-Penya malva, penya verda, què em diràs?
-Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant...
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà,
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar...
 
                 Blai Bonet


VISTES AL MAR
III

El cel ben serà
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

            Joan Maragall


*

l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         l'onada

trenca
arran de sorra tu i jo
                       qui
                       quina sorra
                       quina onada

el vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira que s'apaga
el vent
             l'aigua
                         el vent

l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         cau
                         l'onada

            Albert Ràfols-Casamada


PASSEJANT TAMBÉ VORA EL MAR

Apropa’t més al mar. Aquí, les barques.
Escolta el vent damunt les roques planes.
I continua l’aigua, i continua.
    Sí, l’aigua, l’aigua.

No veus la fi del mar entre la boira?
Sentim les campanades d’un rellotge.
Doncs jo sí. Són les vuit. Quantes onades
    Dobleguen l’aigua!

No cabussem el ram. Tallem més cintes.
Rasquem les plantes. Hola! Mitja volta.
Jo miro l’aigua, l’aigua tu, tu els astres.
    Brilla la lluna.

La muralla es desploma. Estàs esplèndida.
Tanquem els ulls. Així. Sembla una bola.
Escolta les onades rompre l’ombra:
    Onada, onada...

Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles,
    Al curs dels segles.   

Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu, ho repeteixo,
    Al curs dels segles.   

                       Joan Brossa


*

Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.

     Josep Maria de Sagarra


*

Aquestes finestres
que estan ran de mar,
teniu-les tancades,
que llampegarà.

          Popular


ALEGRIA

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit
volar els aucells a migdia?

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l’alba?

Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.
           L’horitzó
ple d’estimats i estimades.

¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?

                Jaume Vidal Alcover


*

El moixet es passejava
per la vorera de mar
i s’aturava a mirar
un peix petit que nedava.

             Popular


SAVINA A PUNTA GROSSA

Aquesta divina aspror
de la branca de savina
el fons del cor m'endevina
amb ganivetes d'amor
i sagetes de cançó;
que l'estimat és així,
que té les mans de setí
i quan cerca l'abraçada
hi deixa l'escarrinxada
regust de fonoll marí.

           Cèlia Viñas


SEGUIT DE LES VISTES AL MAR 

La ginesta altra vegada! 
La ginesta amb tanta olor! 
És la meva enamorada 
que ve al temps de la calor. 
Per a fer-li una abraçada 
he pujat dalt del serrat: 
de la primera besada 
m'ha deixat tot perfumat. 
Feia un vent que enarborava, 
feia un sol molt resplendent: 
la ginesta es regirava 
furiosa al sol rient. 
Jo la prenc per la cintura: 
l'estisora va en renou 
desflorant tanta hermosura, 
fins que el cor me n'ha dit prou. 
Amb un vímet que creixia 
innocent a vora seu 
he lligat la dolça aimia 
ben estreta en un pom breu. 
Quan l'he tinguda lligada 
m'he girat al mar, de cara, 
que brillava com cristall; 
he aixecat el pom enlaire 
i he arrencat a córrer avall. 

              Joan Maragall


CANÇONS
IV

Si el tamarell és tot verd
i per la soca té sal,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si plora per colorins
de peixos i de coral,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si en rames la sal torna alta
i el color torna salat,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.      

                    Blai Bonet


CANÇONS DE REM I DE VELA

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vinclau el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins el cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

                Josep Maria de Sagarra


*

El mar que ens mira,
atabalats i fràgils,
s'aguanta el riure.

Agafo aigua a la conca
de la mà, i ric, i rius.

            Feliu Formosa


MAR FURIENT

Mar furient
combat de vent i escuma

Gavines aigua endins
volen d'onada a onada

El teu cos
perfum de sal als llavis
ha saltat quan el blau es feia ala

              Albert Ràfols-Casamada


MARINA

Amb els seus dits d’escuma,
la mar toca el piano dolç de la platja
i el timbal guerrer de les roques.
Les bombolles són les pessigolles de la sorra,
i de la mar cap a la mar
va i ve i torna l’aigua
que sempre ronca i mai no dorm.

     Josep M. Sala-Valldaura


*

Les ones
vénen a morir a la vora
inclinada de la platja.

Entre la multitud d’estels
en trio un de més brillant
que és situat cap a l’esquerra.

          Joan Brossa


LA PLATJA I EL MAR

Quan el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l’estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d’enamorada
mou les barques mar endins.

          Marta Pelfort (7è d’EGB)



ILLES, BARQUES I ANIMALS MARINS


EL TOMB DE L'ANY

Espais i coses
es va engorjant, golafre,
un immens monstre.
La boira fosca avança
damunt el port de Palma.

           Joan Alegret


APUNTS DE SES SALINES
II

L’illa s’amuntega al nord.
La ciutat fuig amb el port
i les murades. Salines
solitàries. Dins l’estany
brilla al sol l’esforç de l’any
sota un vol baix de gavines.

Vores de la sal: camins,
i la palmera desclosa,
i la rosa
dels molins.

           Marià Villangómez

             
*

Enmig de dolces aigües hi ha una cala,
una platja tranquil·la i sensual
travessada pel riu espiritual
que la caracteritza i la senyala.

Allà no et trobes sol, sempre s'hi xala;
hi pots trobar de tot: és casual
trobar-hi grans, petits, gent molt normal.
La foscor de la nit allà et parla.

Les seves coves conten les històries
d'un poble que enyora la vellesa:
llegendes de batalles i de glòries.

A un racó de Menorca es troba ella
envoltada de llum i de bellesa
és polida com cap, és Macarella.

      Estudiants de Magisteri


LES ILLES

Les illes
enramades de savines
i de somnis de gavines
engronxades per la mar.
Qui us reveurà
sense plorar?

Les albes
batejant l'alta muntanya
i omplint la terra plana
de remors i mitges llums.
De la llar, fum
de pau, perfum.

I el blau sense fites...
I els blancs farbalans
que broden les ones
les ones del mar
i els pàmpols que escolten
la cançó del blat.

Les illes coronades com núvies
de mil boires i falzies
i de flors blanques i grins
i cor endins,
remor de pins.
Els homes entrecavant l'esperança
i portant ansa per ansa
la somada de la Sort
i a bé coll la mort i el sol.
 
              Guillem d’Efak


*

Les illes
plenes d’alzines
tan i tan petites.
Sentiu la remor
de les ones amb amor.
Illes amades
sou catalanes. 

La natura
que sempre perdura
plena de perfums
dins el nostre cor
com una vida d’or.
Illes amades
sou catalanes. 

I el blau de fondalada
com s’endinsa dins la mar
s’emporta els records de la
Mediterrània
què hermós és navegar.
Illes amades
sou catalanes.

Cinc són les illes
que callades sempre estan
a mercè del vent, les muntanyes
em fan el cor més gran.
Illes amades
sou catalanes.

            C. P. Pràctiques. Palma
            Poema fet a partir de la poesia de Guillem d'Efak


TANTA MAR, TAN POCA ILLA

En el blau distant, els crits s'apaguen:
merles esdevenen d'un cor que espera.

Per què tanta mar, tan poca illa, per què?

Brins de sol; vent i al vent brins de futur.
Tant mar, tan poca illa -aquí som fa segles.

       Jean Serra


ODA EN BLAU DE FORMENTERA

Profunditat del blau, blau en el blau,
envoltada de blau tot Formentera,
plana i exigua i aspra, Formentera,
porta blava, finestra, sòcol blau.

Costa gratada, os que arrana el blau,
intrèpid blau amb nom de Formentera,
perquè neix i no mor a Formentera,
ombra del cel translúcida, mar blau.

Blau amb un toc de verd o el verd més blau,
brisa que s'espesseix dalt Formentera
i el pi gronxa vinclat al doble blau.

Aljub, molí, figuera, Formentera,
camins, parets, estanys de Formentera,
savina, farigola, elèctric blau.

            Josep Marí


NIU DE LLUNES

El silenci socarra la llum de cent fanals.
El silenci ho és tot en aquest lloc del moll
on els caixons de fusta escupen salabror
de mil dies i llunes, amb un regust de mort
guanyat des de la terra a cops de ferro i foc.

Contraban a Cabrera. Les barques enfonsades
a tomb d’alba marina devora Capocorb.
Els estels assassinen el joc de la vesprada.
Fugen els camions per la garriga d’ombres,
perseguits per la flama civil dels reflectors.

Un baf de nicotina dins la tenebra sura.
L’alta remor dels pins encobreix baixes veus.
Garriguers del coratge amb una branca agranen
les petjades calentes, les ginyes rebuidades
que la pols volen nova, fidels adobadors.

Errant i extern trànsit per les tavernes buides,
demanant aiguardent del bòtil més comú.
Els quinquers ja no ombregen els darrers escambrins,
ni els barriscs de palangres, ni els jornals de vint hores;
perduts en l’aventura, excrements de la por.

                     Damià Huguet


*

No tenc ossos i tenc popa;
poc o molt sempre em bellug;
homes dins el ventre duc
que me’l curen amb estopa.

             Endevinalla popular


DAMUNT MON VAIXELL

Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.

             Joan Salvat-Papasseit


*

Enmig de la mar hi ha
una pedra molt pintada:
cada mariner que hi va
hi pinta l’enamorada.

             Popular


*

La barqueta sardinera
porta la llum al darrere.
La sardina té l’escata
pintada amb pinzell de plata.

Els seitons i les sardines
semblen cosins i cosines.
El verat és tot ratllat,
la lluna l’ha pentinat.

     Olga Xirinacs


VISTES AL MAR
II

La mar estava alegre, aquest migdia:
tota era brill i crit i flor d'escuma,
perquè feia molt sol i el vent corria.
Al lluny se veia un gran mantell de bruma.
Damunt les ones, amb les veles dretes,
les barques hi brincaven com cabretes.

                 Joan Maragall


*

Una jaia rabiosa,
quan déu vol és amorosa,
no té fulles, no fa flor
i fa la fruita gustosa.

            Endevinalla popular


*

-Tu que ets un home entès
que de llest passes de mida
digues l’animal que crida
quan té la carn consumida
i quan és viu no diu res.

-Jo no som tan innocent
que no pugui contestar;
aquest animal es fa
al fons ben bé de la mar
i si el vols sentir cantar
pel cul li has de dar vent.

                 Popular


L'ANGUILA

-Homes, us he vist devora,
homes, us conec els nius
encara que marinera,
quan no crio, vaig pels rius.

Llisco, i el perill defujo;
el viatjar m'espavila;
quan no es pot ésser lleó
val la pena d'ésser anguila.

Tinc el geni rodamón;
quan més dubten si passava,
jo ja sóc a un altre cap
de la terra o en mar blava.

Llibertat, goig de l'anguila!
Ni es dóna el meu cor ni es ven;
fujo de qui m'amenaça
i rellisco de qui em pren.
 
          Josep Carner


A una anguila anguilardenca,
qui la desanguilardencarà
un bon desangulardencador serà.
Que la desanguilardenqui
qui bon desanguilardencador sigui,
que jo, que de desanguilardencar, no en sé,
de desanguilardencar-la no ho provaré.

*

Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.
 
            Miquel Bauçà


CAPBUSSONS

Medusa de seda fina,
ballarina,
transparent i preciosa,
mandrosa;
llargues cintes de colors,
blau, maragda, groc, carmí,
l'acompanyen pel camí:
quan navega l'aigua clara
sembla l'arc de sant Martí.

         Olga Xirinacs


GAROTA

Sota l'aigua poc fonda de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre
ni perles, la bellesa no m'importa:
sóc un guerrer de dol que amb negres llances
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però a vegades
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen maldestre les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa sense risc la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu la fosca: la seguretat.

                  Joan Margarit



MAR ENDINS


CANÇÓ D’ANAR A NEDAR

Xip, xap, xip, xap,
tots a l’aigua,
tota a l’aigua.
Xip, xap, xip, xap,
tots volem venir a nedar!

Xip, xap, xip, xap,
ai, que em mullo,
ai que em mullo.
Xip, xap, xip, xap,
ai que em mullo tot el cap!

Xip, xap, xip, xap,
no m’esquitxis,
no m’esquitxis,
Xip, xap, xip, xap,
perquè estic molt constipat!

      Bofill, F.; Puig, A.; Serra, F.


LES AMIGUES I ELS AMICS

L'amic Bartomeu
dibuixa a l'arena
amb la punta del peu.

Ve l'aigua i esborra
el cos del ninot
que jeu a la sorra.


L'amic Vicentó
pastava amb l'arena
un castell tot rodó.

Ve l'aigua i s'emporta
la torre del mig,
el pont i la porta.


La Rosa Maria
volia fer un pou
i no li sortia,

un pou rodonet
amb crancs i petxines
i algun barretet.


Si pujo al patí
voldràs venir amb mi?

Veurem les orades,
sorells i dofins,

com neden, com salten,
com brillen al sol.

Si no vols venir
hi pujo tot sol.

        Olga Xirinacs


BARQUES I ESTRELLES

L'estrella es mirava
a l'aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.

Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.

          Olga Xirinacs


SENSE POLS

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar
a la victòria de la teva presència.
Et mirem la immensa claror de l’aigua
que ens inunda els ulls i el gest de luxe.
Per l’horitzó saltem
a la gràcia de la teva llum
i ens sentim emperadors d’una llibertat gloriosa
i d’un ordre puríssim.

          Guillem Viladot


           LA MAR

Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.

          Joan Alegret


ANHEL

Véns amb ales de vent,
petjades, camins, cel
de tan lluny, sense estel
véns, amb ales de vent,
mar oberta, anhel.

          *
Vola barca, gavina,
vola amb ales d'escuma,
vola pel mar del meu cor,
recer d'estrelles i espines.

Vola pel cel, per la nit,
vola a tot vent i a tota hora.
Esclat de lliris novells,
combat de somni i neguit.

No fóra verda la mar
si tu no fossis tan blanca.
Barca, gavina, amor meu,
estel viu del meu esguard.

Vola barca, gavina,
vola amb ales d'escuma.
Vola pel mar del meu cor,
tèrbol de vent i de vida.

            Albert Ràfols-Casamada


VANT HOFF RENUNCIA A LA POESIA
    PER LA CIÈNCIA   

Per quina sendera pujarem al cim?
Quina deessa serà propícia al cant?
Vivim tan lluny de la claredat lunar
malgrat que la mar la proclama i la venera.
¿Serà la nostra impietat cercar la bellesa
en el vi, en el foc o en la conversa?

             Àngel Terron


L'UNIVERS PRIMORDIAL.
Deu mil metres, en el fons
de la mar, hi ha bacteris
i molts d'altres animals,
que disposen de genomes
molt semblants als que tenim.
El que passa: no somnien.

               Miquel Bauçà


*

Avui m'he fet massa enfora,
m'he perdut a la mar gran.
Per molt que cridi i gemegui
jo sé que no em sentiran.

             Miquel Bauçà


SEMPRE QUE VEIG LA MAR

I sempre que veig la mar
sent que a l'esquena m'hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
 
I sempre que veig la mar
la pell s'escata salada,
i la trena pentinada
verda d'algues, es desfà.

I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.

Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.

               Cèlia Viñas


*

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

             Enric Casassas


FINISTERRE

Els antics creien
que el món finia on s'acaba el mar
i en l'horitzó temien
la ratlla de la mort.
Un mal que ve dels segles no el deturen els segles,
ans es fa gran i rosega l'entranya
dels vius
       i colga els morts.
Quina mà ens té, quin conjur ens destria
quan, encerclats per gels
indestructibles,
imaginam el salt de l'aigua negra,
el bategar d'ingràvides animals
al centre de la terra
i el pes de les feixugues, alteroses columnes
del finisterre?

              Margalida Pons


*

nit de lluna
estesa per la mar salada
escata de sirena

           Josep Maria Junoy


TEMA AMB VARIACIONS
III

Infla les veles, veler,
deixa enrere ports i platges;
tots els camins són oberts
a la joia i als oratges,
ai dolor!

Illes verges de neguits
d’un cel suau com la seda;
boques roges, ulls brillants,
el qui arriba s’hi queda,
ai amor!

No t’aturis en cap port
ni cerquis joia en la terra.
Aquell rostre ben amat
ni t’enyora ni t’espera,
ai dolor!

          Rosa Leveroni




 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA