Muntatges poètics
 
 
 

1. Dicció poètica
 

La lectura o la dicció memoritzada o improvisada d’un text suposa (a més de la correcta pronunciació dels sons, i a més de la posició del cos, la mirada, etc.) una bona articulació i un bon domini i projecció de la veu, un bon ús de les pauses i una entonació adequada al sentit d’allò que es llegeix o es diu. En una paraula, tot això que suposa donar vida al text, i això no s’aprèn sense pràctica, la qual ajuda a superar la inseguretat i els defectes de dir el text articulant poc o massa fluix, o massa aviat, o amb mala distribució de pauses i accents, o amb monotonia.

Quan es tracta de poesia, a més, cobra gran importància el ritme, l'accent. Un exemple de la importància de l’accent com a fonema suprasegmental, el trobam a aquesta frase, que escrita és ambigua: una jove veu l'amenaça. Pot ésser: a) Una veu jove l’amenaça (veu aquí serà un nom). b) Una al.lota jove veu l’amenaça (veu aquí serà verb). No podem dir la frase conservant l’ambigüitat: Si adoptam la primera interpretació hem de fer més fort l’accent de veu que el de jove; i inversament, amb la segona interpretació hem de fer més fort l’accent de jove que el de veu. Això és per l’estructura sintàctica diferent de cada una de les frases: a) [SN una jove veu] [SV l’amenaça]. b) [SN una jove] [SV veu l’amenaça].
 

Trobam l’accent més fort a la sil.laba (tònica) final de cada sintagma. Per aquest motiu, síl.labes àtones, per se, poden esdevenir tòniques i viceversa, com veim a l'exemple següent: (1) En Joan li regala braçalets. (2) En Joan li regala braçalets d’or. (3) En Joan li regala braçalets d’or i plata. A (1) la intensitat més forta cau sobre la síl.laba tònica de braçalets. A (2), en canvi, la mateix síl.laba queda desaccentuada (ja que no podem dir dues tòniques juntes), i és d’or el mot que s’endú l’accent més fort. I finalment, a (3), és plata que agafa la intensitat més forta, i d’or és el mot que es desaccentua.
 

Les altres síl.labes són portadores d’accent màxim quan estan situades entre dues síl.labes àtones, o bé quan van seguides de dues síl.labes àtones. Als següents exemples són portadores d’accent màxim les síl.labes en majúscules: a.- MÀ. b.- maNEta. c.- mà MORta (en aquest cas i el següent, mà du accent secundari). d.- mà trenCAda. e.- la MÀ trenCAda. f.- MÀ geneROsa. En català no feim més de dues àtones seguides; així sempre s'originen seqüències de ritme binari o de ritme ternari (més general), o bé mixtes, o d'alternances irregulars entre binari i ternari (que és el més freqüent)
 

Exemple de ritme binari: La "Tirallonga dels monosíl.labs", de Pere Quart, que segueix quasi tot el temps el ritme AT (Àtona Tònica). Doncs jo sols vull [...] / Un poc de fam / i un xic de pa. / Un poc de fred / i un poc de foc. / Un xic de son / i un poc de llit / Un xic de set / i un poc de vi / i un poc de llet. / I un poc de pau. [...] / Un poc de goig / i un xic de bes / i un poc de coit. [...] / I un poc de cant. / I un xic de vers. / I un xic de ball [...] També la major part de cançons de rock, que reconverteixen àtones en tòniques i viceversa en funció del ritme binari de la música. (Escoltau "Jo vull ser rei" d'Els Pets).
 

Exemple de ritme ternari: La Sardana, de Joan Maragall, on la seqüència AAT (Àtona Àtona Tònica) es va repetint sense aturar-se al final dels versos femenins; només la rima, no la mètrica, marca el final de cada vers: La sardana és la dansa més bella / de totes les danses que es fan i es desfan; / és la mòbil, magnífica anella / que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
 

Exemple de ritme mixt: "El corb", d'Edgar A. Poe (traduït excel.lentment per Miquel Forteza), que segueix aquest ritme: U U - U - U - // U U - U - U - Una trista mitja nit, que vetllava entenebrit, / fullejant amb greu fadiga llibres vells i antics papers / i em dormia a poc a poc, vaig sentir a la porta un toc. / I sens moure’m del meu lloc: “Qualcú ve a cercar recés / -vaig pensar- en aquesta hora, qualcú ve a cercar recés.” / Això sols i no res més.
 

Per a una bona recitació cal conèixer (i sentir) el poema i el poeta. La poesia ha de sortir de dins. Cal llegir molta poesia i llegir-la moltes vegades. Per poc que ens agradi un poema que llegim, hem de tornar-hi i tornar-lo a llegir. Com més sabem un poema més el sentim, també. Hem d'arribar al sentit del poema, n'hem d'observar la mètrica, hem de pensarles pauses que farem en dir-lo, i l'hem de recitar una vegada i una altra, de molt diverses maneres i en diversos estats d'ànim i sentits, fins que l'hàgim memoritzat i interioritzat, fins que ens l'hàgim fet nostre. 
 

Alguns consells, dels quals també a vegades és bo prescindir: Feis les frases (fòniques) curtes. Marcau bé les pauses sintàctiques, mètriques i emotives: combinau-les (no tingueu por dels silencis). No frisseu. viviu el poema i el fareu viure. “S’ha d’aguantar el ritme: en lloc d’accelerar, millor donar força parlant més fort o amb més ràbia”, diu Ovidi Montllor. I també: “s’ha d’aguantar el to fins al punt o final de vers, i no baixar la darrera síl.laba (sinó més aviat pujar)”, és a dir, no moriu al final de vers. 
 

Teniu en compte que quan recitam poesia parlam de nosaltres mateixos. Només si perdem la por a fer-ho i ens hi donam, recitarem amb força (alegria, tristor, sensualitat, ironia...) Els sentiments són més importants que la veu per transmetre emoció. Si no ens donam en la recitació serem falsos, teatrals, postissos o freds. Si us hi donau fareu viure el poema a qui us escolta. El que caracteritza el teatre, la interpretació, la recitació, no és la falsedat, l’engany, el fer-se passar per un altre, sinó l’autenticitat, la vivència, el fet de donar vida a un text, abocant-hi els nostres pensaments i idees, les nostres emocions i sentiments, les nostres passions. Es tracta més de DIR que no de recitar: Brossa en diu deïdors de poesia.
 
 
 

2. Muntatges poètics
 

Proposta de muntatge poètic per al segon cicle de Primària
 

Cercau poemes que parlin d'animals, com els de Pere Quart, i vosaltres feis també poemes d'animals. Una vegada tingueu bastants poemes fareu un bestiari: un muntatge amb aquests poemes. Es tracta d'aprendre bé els poemes i dirlos bé; sobretot es tracta d'ésser animals. 
 

Pensam ara com farem els animals, i els feim: alguns els podem fer amb simple mímica (amb un gest de la mà feim una trompa, i si caminam a poc a poc i molt pesat, ja tenim un elefant), d'altres els podem fer amb capgrossos o amb titelles, d'altres amb dibuixos..., (i vet aquí les classes de medi, d'expressió corporal i de plàstica). 
 

Ara lligam bé tots els poemes a fi que ens quedi un espectacle amb un sentit. No hi quedarà gens malament un poc de música; tant pot esser cercar una música de fons per a l'espectacle, o bé de musicar alguns dels poemes per fer-los cantats, o les dues coses (i aquí tenim la classe de música).
 

Després dels assajos és l'hora de convidar les altres classes de l'escola per representar-los el bestiari. I un capvespre, una representació per als pares. 

Propostes per al tercer cicle de Primària
 

Escenificau L'home parat al cantó de Vicent Andrés Estellés. Ja té música (del valencià Paco Muñoz), mentre uns la canten, uns altres escenifiquen el que passa: Provau-ho. 
 

Dels Projectes de poemes de Joan Brossa en podeu fer un bon espectacle ben complet, seguint exactament les indicacions que dóna, que es poden anar representant damunt l'escenari (prèvia preparació).
 

A partir de la Cançó de Son Coletes de Guillem d'Efak, podeu fer un bon muntatge; la música ja la va fer el poeta. Això sí, du un poc de feina de preparació: més informació sobre els fets (medi), i sobre el vestuari (medi i plàstica) per ampliar un poc la representació. Hi podeu afegir un fil argumental (llengua). Després ja la podeu cantar i representar (expressió corporal i música, i dicció...)
 

I tants altres poemes, com Tot n'és ple de Foix, etcètera, etcètera. I tantes altres cançons, com Bon dia d'Els Pets, Lladres d'Al tall, Emiliano Zapata dels Lax'n Busto... 
 
 

inici

Poesia a l'escola

Pàgina de presentació MAG POESIA