POESIA I EDUCACIÓ


NECESSITAT DE LA POESIA A L’ESCOLA    
     La poesia, superdestresa per a l’educació integral    
     Educar vol dir treure fora el que cadascú duu dins    
     El retorn a la poesia
   

ENTENDRE, DIR I FER POESIA    
Entendre poesia    
Dir poesia    
Fer poesia  
 
     Jocs amb imatges poètiques    
     Jocs de mètrica    
     Música i poesia    
     Pintura i poesia. Poemes visuals    
     Poesia i esport    

Més suggeriments i muntatges poètics    
Mediateca  
 




NECESSITAT DE POESIA EN L’EDUCACIÓ

    "Salvar l'infant que hi ha en nosaltres és la primera condició per salvar l'home." diu Josep Palau i Fabre.
     I la poesia és l’eina més adequada per fer-ho. Com diu Miquel Bauçà: “Poesia és el discurs, / que és l'únic avui dia, / per obrir-se un viarany / escaient per transitar-hi.” I Àngel Igelmo: "La poesia és una obra mestra de la llibertat." (Àngel Igelmo)

La poesia, superdestresa per a l’educació integral

     Jerome Bruner esmenta dues superdestreses necessàries per a una educació integral durant tot el període d’escolarització: les matemàtiques i la poesia. I amb motiu, perquè com diu Nietzsche, les matemàtiques són la conceptualització màxima i la poesia és la desconceptualització màxima, o la màxima intuïció present.    
     I a pesar d’això, la poesia sol ésser marginada de l’escola, tot i que als diferents  Currículums d’educació trobam com a objectius: el desenvolupament de la sensibilitat estètica, l’expressivitat, la creativitat i la capacitat per gaudir de les manifestacions artístiques; la memorització i reproducció de poemes i textos de diferent tipologia; el gust per la declamació, per la creació de textos, per la lectura, etcètera.
     Bertrand Russell diu: “Ens trobem davant el fet paradoxal que l'educació s'ha convertit en un dels principals obstacles en el camí de la intel·ligència i de la llibertat del pensament.” I això en bona part és perquè no s’introdueix la poesia a l’escola, la creativitat.
    El nin, amb la literatura oral, quan arriba a l’escola primària ja ha treballat, més o menys, el ritme, amb cançons, jocs lingüístics, embarbussaments, dites, etcètera, i la metàfora amb les endevinalles, i també amb les cançons, jocs..., i també amb la parla quotidiana. Els infants, a més, encara no atrapats pel llenguatge convencional, viuen en un món poètic. Un dia que un caragol havia passat per damunt el full d’un infant, va dir: “ha deixat un camí de llum”.
     L’escola ha de possibilitar que durant totes les edats es llegeixi, es comenti, es digui i es faci poesia. Perquè s’aprèn a llegir poesia llegint-ne, a comentar poesia comentant-ne, a dir poesia dient-ne, a fer poesia fent-ne: i del coneixement ve l’estima.

Educar vol dir treure fora el que cadascú duu dins.


     Chomsky diu que educar "no s'ha de comparar a omplir una botella d'aigua sinó més aviat a ajudar a créixer una flor a la seva manera". I molt abans, Rabelais: “L'infant no és un tassó per omplir sinó un foc per encendre”.  És un bon principi per als educadors (educar vol dir “treure fora” el que l’infant té dins). La poesia, com a potenciadora de la creativitat individual és una bona manera d’aplicar aquest principi, d’encendre aquest foc, d’e-ducar, de treure-fora el que l’aprenent duu dins. “La poesia és joc, però també foc”, diu Carles Riba.
     Ja hem dit que als currículums dels diversos nivells d’ensenyament llegim com a capacitats a assolir “la sensibilitat estètica”, “la creativitat”, “la imaginació”… “Foc”, “intuïció”, “creativitat”, “imaginació”, són paraules que ens duen a proposar una formació més individual, que potenciï més el floriment de cada individu. Guillem d'Efak diu parlant d’una mestra seva de parvulari: “No sé què passava: t'hi trobaves bé amb aquest dona. Te deixava florir”.

     Alguns objectius referits directament a la poesia els marquen clarament aquests autors:
     Jean, Georges: “La poesia ajuda els nens a retrobar-se amb el seu “llenguatge primer”. “L’escola de la poesia és l’escola de l’avenir que desitjam quan sapiguem rompre les màscares i els enganys d’aquestes falses realitats que del matí a la nit ens oculten a nosaltres mateixos, els altres i l’essencial”. Groupe de recherche d'Écouen:  "formar al·lots que, al llarg i al final de l'escolaritat, siguin capaços, sols, és a dir per llur pròpia iniciativa, de llegir, de dir, de produir poemes. Simplement perquè, tenint-ne l'experiència, en tindran el desig i la possibilitat".
     Christophe i Grosset-Bureau, al llibre sobre jocs poètics, parlen ben clar de la importància de la poesia per a la formació individual i la creativitat personal. : “La poesia fa esclatar les representacions estereotipades del quotidià i suscita en l’infant un dinamisme creatiu. [...] El noi parteix a la descoberta d'ell mateix i del món. Dins aquesta recerca hi lliura tot el seu ésser. L'expressió artística l'ajuda a prendre consciència del seu univers interior i li permet de posar un poc d'ordre dins el caos de descobertes que fa del món.” “Incitar un noi a aprendre poemes, és donar-li "paraules" per traduir les seves emocions, les seves sensacions, els seus somnis, i això per a tota la vida".      
     Percy B. Shelley diu: "La poesia, en sentit general, pot definir-se com "l'expressió de la imaginació i és congènita a l'esperit de l'home". Aquesta capacitat de cadascú de fer-se el seu imaginari, el seu món, és el que aporta la poesia a l’educació; aporta mostrar altres maneres de veure el món, altres metàfores (la d’aquest poeta, i la d’aquest altre...), a fi que l’aprenent no tingui por d’abandonar la metàfora col·lectiva i pugui trobar la seva pròpia.
     L’objectiu d’una educació poètica és el que va marcar el surrealisme, que com diu Octavio Paz, “no es proposa tant la creació de poemes com la transformació dels homes en poemes vivents”. Per a Joan Brossa: “La gent més poeta no fa versos, fa poesia amb la seva manera de ser”.  “La poesia no és dir coses d’una altra manera, sinó dir unes altres coses”.  Joan Vinyoli diu: “Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.”

El retorn a la poesia

     Georges Jean diu que cal “Deixar que el nen conservi aquest altre llenguatge anterior a la llengua”; “La poesia ajuda els nens a retrobar-se amb el seu “llenguatge primer”.”
     Jugar, cantar, o bé retrobar el joc, retrobar el cant. Això és el que tants poetes mostren com a via per a trobar cadascú la seva metàfora pròpia, el seu joc, el seu cant. Vegem-ho com a exemple amb paraules de Schiller, de Nietzsche i de Blai Bonet:
      “La mentalitat ingènua mai no pot ser una qualitat dels homes corromputs, ans únicament pertany als infants i als homes que conserven la disposició de la infància.”  “L’home, amb la bellesa, no ha de fer més que jugar-hi, i l’home no ha de jugar més que amb la bellesa. Perquè, diguem-ho clar: només juga l’home quan és home en el ple sentit de la paraula, i només és plenament home quan juga.”  (Friedrich Schiller).
     "Maduresa de l'home: això vol dir haver tornat a trobar la seriositat que hom tenia com a xiquet, en el joc." "Des que hi ha homes, l'home s'ha alegrat massa poc: només això, germans meus, és el nostre pecat original! / I en aprendre a alegrar-nos millor desaprenem de la millor manera possible de fer mal als altres i de maquinar mals." "Ensenyar a l'ésser humà que ha de voler el seu propi futur, que depèn d'una voluntat humana." (Nietzsche).
     “Viure una vida sencera al teu lliure albedriu, respectuós amb tot i amb tothom, segons el teu aire, és l'únic que és lícit, digne”. “Es tracta de diàriament ésser nous, no de restaurar ni de transformar: cada dia ser nou, cada dia ser nou." (Blai Bonet).
     Així és com pot contribuir la poesia a la formació de l’individu i a la creativitat personal.


ENTENDRE, DIR I FER POESIA

Entendre poesia

     Aquests apartats d’entendre, dir i fer poesia van molt lligats l’un amb l’altre.
     Si tu, mestre, fas aquests exercicis d’entendre, dir i fer poesia a partir dels poemes o cançons que més t’agraden, podràs després incitar els teus al·lots a entendre, dir i fer poesia.

Comprensió del poema

     Alguns d’aquests punts són bàsicament adequats per a poemes narratius, com un romanç.
* Argument o trama (els fets).
* Tema específic i tema genèric. A vegades el tema genèric, el tema de fons, l’indica el títol.
* Autor, època, context... Aquest punt sovint és anecdòtic en relació al poema.
* Punt de vista (o ideologia). Uns fets poden ésser contats de molts punts de vista diferents. Per exemple si demanes de què va la pel·lícula “Mar adentro”, et dirà que és un al·legat i no una condemna de l’eutanàsia. Aquí, un exemple:

ESTEREOSCÒPIC
    I
Darrera el castell (caserna) hi ha
els indis (dolents) que ataquen;
la policia (bons) cal que detingui
o mati els revolucionaris (dolents).
    II
Darrera la caserna (castell) hi ha
els policies (dolents) que ataquen;
els revolucionaris (bons) cal que detinguin
o matin els policies (dolents).
                  
                         Joan Brossa

* Veu. Jo (lírica), tu (drama), ell (èpica).
* Temps.  (Real, perllongat, el·líptic, lineal; prospeccions, retrospeccions)
* Personatges (tipus). Caracterització física, psicològica, social-moral... 
* Escenari: espai i època, atmosfera o ambientació (figurativa, simbolista, expressionista).
* Estil i to. (Expressivitat, cohesió, adjectivació, imatges, mètrica...).
* Explicar un poema consisteix a entendre quin efecte ha produït en nosaltres, i per què. Sensacions, sentiments que ens provoca el poema.

Exercicis de comprensió d’un poema

* Quin és el tema genèric del poema? El títol té a veure amb el tema? Posa títol a un poema que no en té. Paraules clau del poema.
* Imatges (i figures) del poema (sobretot en relació amb el tema).
* El poema en quina mesura és fruit d’un context (vida de l’autor, corrent, època...) determinat?
* Cerca poemes amb la mateixa temàtica que aquest.
* Què m’ha fet sentir el poema?
* El poema, et fa pensar en alguna música o cançó?
* Quina olor, quina flor, etc., associaries a aquest poema, o a aquest poeta?
* A partir d’aquest poema què diries què és poesia?
* Fes un escrit per a una revista, comentant un poema o la poesia de tal poeta. Per a fer qualsevol escrit cal: Planificació (pensar bé què es vol dir, pluja d’idees sense censura, documentació, lligar les idees, fixar-ne l’ordre, pensar un títol, decidir amb quin to ho vull dir i a qui va adreçat l’escrit...), Redacció (aquí és bo el consell d'André Gide: "Quan escriguis no et controlis, llança't i apassiona't, però quan et rellegeixis sigues amesurat") i Revisió (substituir, suprimir, afegir, canviar d’ordre...)


Dir poesia

     Dir poesia, ja és una manera de crear, com el pianista que toca una partitura. Per tant, entre aquest apartat i el següent, de “fer poesia”, hi ha molta connexió: activitats que veim en aquest apartat exigeixen l’anàlisi del poema, i també són de creació, com moltes de les activitats que veurem a l’apartat de creació també impliquen dicció.

Subtext. la poesia ha de sortir de dins

     Una postura del cos i del cap relaxada és imprescindible per a una bona dicció. Si estàs relaxat pots parlar a un ritme lent, fer pauses, projectar bé la veu, i sobretot, sentir i fer sentir el que dius. T’has de sentir lleuger, flexible i mentalment en harmonia amb el que dius.
     Poden anar bé exercicis d’escalfament: jeure en terra quinze minuts (puc aprofitar per repassar el paper); exercicis de moviment del cos, cames, braços, cap; exercicis de projecció de veu... També, cantar en cor una cançó coneguda tots els que feim un muntatge.
     Per a una bona dicció fa falta una bona connexió entre: ment > cos > veu. Les paraules, les imatges, d'un text ens provoquen uns pensaments, uns sentiments i unes emocions al nostre cos, que expressam després amb la veu. El text d'un paper o d'una obra és una melodia, una òpera o una simfonia, diu Stanivslaski: l'actor crea la música dels seus sentiments sobre el text. Es tracta d’entroncar el poema amb l’experiència pròpia: el subtext són les imatges, fruit de la pròpia experiència, que ens provoca el poema. Dir poesia, com fer esport, com fer música implica pensament, sentiment i passió: s’ha de fer amb el cap, el cor i el ventre. L'obra cobra vida gràcies a emocions humanes autèntiques (que hi aportes tu).
     Has de memoritzar el text amb el subtext, i no només les paraules com de lloro o amb impostura. Una bona elocució en un escenari despullat crea més veritat que una gran escenografia amb una elocució falsa o inadequada.

* Exercici d’algues
Cadascú ha triat un poema i l’ha llegit i treballat. Un es posa davant, peus a terra, fixos, ulls clucs. Un es posa darrera ell i va dient paraules d’una en una, del poema que ha triat el de davant; aquest es mou tot ell (cames, genolls, malucs, cos, braços i cap) segons els impulsos que rep de la paraula, segons el que li diu la paraula, la imagina, la respira, i quan ja en té prou, la diu; després una altra paraula, i una altra, fins que s’han ballat totes les del poema. Després es fa el mateix amb els versos, d’un en un. Quan un ha acabat, l’altre de la parella fa al mateix. A continuació, es diuen el poema propi l’un a l’altre. També es pot fer l’exercici individualment.

* Exercici d'estats d'ànim
Individual. Qualsevol lloc i moment. Va bé d'aprofitar estats d'ànim diferents, que comporten gestos diferents en el cos (expansius, retrets...), per dir el poema o el text que preparam: alegria/tristesa, capficament/despreocupació, decisió/indecisió. amabilitat/hostilitat, eufòria/abatiment...  Els estats d'ànim comporten gestos diferents dels cos (expansius, retrets...) i de la cara (somriure, riure, cara de pocs amics...), que es transmeten a la veu.

* Interpretació d’aquest poema de Damià Huguet posant-hi tu el sentit. Aquí pots expressar més odis, passions, tendreses, que no amb paraules convencionals. 

*  
    Renulls d’acarigol fartien olls
xecacs; bratien siunyats tacots
i cap refunissat nestuf cliclava.
Runien cellaguts, de cast catoll,
que refunaven ceriguts elgots
damunt l’escatzia que cenyament bescava.
    Furgien fatagalls, tots plens d’espoll:
al cluny, una isca de verrut ticava.


Projectar la veu

     Projectar bé la veu suposa saber a qui ens adreçam, i adreçar-nos-hi (sense fugir). Ens podem adreçar a nosaltres mateixos, si és un monòleg interior, o a un tu que no hi sigui, o al públic...
     Rudolf Steiner associa cada gènere literari a un moviment de la veu:
- Lírica (JO):  La veu passa primer per tot el cos del jo. En la lírica parlam fonamentalment amb nosaltres mateixos: exterioritzam allò que pensam, allò que sentim, els nostres somnis. El fet és que tota l'expressió la referim a nosaltres mateixos. El mot lírica ve de la lira: els poemes lírics eren cantats pels grecs acompanyats de la lira. La lírica és cant. Steiner diu que en la lírica tenen més importància les vocals, com també en la veu cantada. Les vocals parteixen de les emocions, dels sentiments La interjecció n'és l'expressió més clara. Ens deixam endur per la música de les paraules, ens abandonam a les metàfores.
- Drama (TU / vosaltres): La veu va cap al tu directament, cap al receptor. La dramàtica és diàleg pur. En el drama ens enfrontam amb una altra persona o amb unes altres persones; davant nostre hi ha algú a qui podem llançar els mots, les frases. Steiner diu que hi tenen més importància les consonants.
- Èpica (ELL): La veu és més objectivada, perquè parla d’un ell. L'èpica és romanç, narrativa. En l'èpica feim que el qui ens escolta vegi el que relatam, perquè projectam davant seu la visió, de la qual sovint hem estat testimonis directes. També hi predominen les consonants, que tenen un valor més descriptiu.
La transició d'un gènere a un altre és corrent; de l'èpica passam al drama -pas al diàleg, tan freqüent i colpidor en els romanços populars i en les rondalles-, i també passam a la lírica pura.

* Exercici "jo"/"tu"
a) Ens anam movent per la sala, quan ens topam amb algú, deim “JO”, amb la mà al cor; “TU”, amb les mans a les espatlles de la parella.     b) Després, quan topam qualcú deim, projectant la veu cap al TU: “JO, TU + un vers del poema”, com si tot el temps anàssim dient “TU”.      c) Dir tot el teu poema amb les mans a les espatlles de l’altre, mirant-lo als ulls.
 
* Exercici d'esquena
Deim una fragment del nostre poema al públic, mirant-los; després ens giram d’esquena i continuam amb la veu parlant com si tinguéssim el públic davant i el veiéssim. 

Ritme: unitats d'entonació, pauses, accent...

     Quan parlam no ho feim paraula per paraula, sinó mitjançant unitats d’entonació. Tenim un marge de tria de les unitats d’entonació que ens dóna més expressivitat. Un exemple clar; si es volen emfasitzar els dos adjectius, les unitats d’entonació seran 2 i no 1:
1. [Un temor fred] [i vague] / [em corre] [per les venes]
2. [Un temor] [fred] [i vague] / [em corre] [per les venes]

     Les unitats d’entonació poden estar separades per una pausa, però també per més intensitat en l’accent, allargament vocàlic,  inflexions tonals (ascendent, horitzontal, descendent, o d’un tipus  més complex). Passa el mateix amb les comes: sovint no indiquen cap pausa, sinó un canvi en l'entonació, en les inflexions: una pujada o una davallada pel que fa a la línia tonal.

     És important de tenir en compte que cada vegada que tenim una entonació descendent, hem d’atacar el que segueix en un to més alt, altrament aniríem perdent energia, perquè, en català, les frases en general, acaben baixant el to.

     Un defecte molt habitual en la dicció és la pressa, traduïda sobretot en la manca de pauses. Quan digueu un text no tingueu por dels silencis. Feim pauses lògiques i pauses psicològiques, i també pauses mètriques. Les pauses lògiques, les marca la puntuació i els finals de sintagma, i el final de vers en la poesia. Les pauses psicològiques donen vida i emoció al text.

     Al discurs en prosa, els segments són sintàctics: al discurs en vers, també s’ha de tenir en compte la mètrica (accent intern del vers, final de vers...). En cas d'encavalcament, com en aquest poema: “Hi ha estones que el pensament / és sol i ert [com una timba / desesperada] sota un vent / que mai no s’atura ni minva”; la frontera entre el vers segon i tercer s’hauria de notar, de la manera que fos; no necessàriament amb una pausa. En el vers hi ha sempre dues estructures que juguen a coincidir i a no coincidir: la sintàctica i la mètrica.

     L'accentuació té una gran importància en la dicció, ja que pot fer ressaltar una paraula o bé dissimular-la. No tots els accents que feim tenen la mateixa intensitat.
     És habitual de no fer més de dues àtones (sense gens d'accentuació) seguides; com també és habitual de no fer mai dues tòniques seguides. Això marca uns determinats ritmes.
     Per tant, la llengua crea només dos tipus d’alternança: la binària i la ternària, que es van combinant de molt diverses maneres.
     En la dicció d'un text hi trobam els accents emotius -espontanis o involuntaris-, i els accents expressius -els emfàtics o d'insistència, el didàctic, etc.-. L'entonació va més lligada als accents emotius, expressius, intensius (que delimiten un grup de sentit o grup tonal), etc., que no pas a l'accent lèxic (expressat o no en la grafia).
     El llenguatge versificat roba a la música un element poderós: el ritme recurrent.

     El tempo ha de viure, vibrar, canviar, amb els ritmes interiors de la vida i dels sentiments del personatge o del poema, i mai no restar paralitzat en una velocitat o intensitat única. Diu Stanivslaski: "Una vegada vaig anar a veure una obra i després del primer acte estava encantat amb la interpretació: una caracterització plena de vida, estaven plens de foc i de temperament. Al final del segon acte havien estat igual i l'interès del públic, per tant, va decréixer. El tercer acte, en què varen mantenir el mateix esperit ardorós no va motivar gens el públic. Aquella manera d'actuar, monòtona, encara que tan viva, va arribar a resultar avorrida, fada, i fins i tot molesta".

* Exercici de marcar el to ascendent, horitzontal, descendent..., a cada unitat d’entonació del poema.

* Exercici de pauses, d'unitats d'emissió.
Dir un poema, primer només amb pauses lògiques (marcades per la puntuació i pels finals de sintagma), i després, també amb pauses psicològiques (que donen emoció al text). Cal tenir en compte també les pauses mètriques. Abans de començar a dir-lo heu d’estudiar les unitats d’emissió o d’entonació que voleu fer, encavalcaments, etc.     

* Exercici d’accentuació: mira de marcar els accents principals on et sembli que poden anar, i si veus distintes possibilitats, prova-les totes.

* Exercici de ritme
Mira si trobes un ritme marcat dins la "Tirallonga dels monosíl·labs", de Pere Quart.
 
“Doncs jo sols vull [...] / Un poc de fam / i un xic de pa. / Un poc de fred / i un poc de foc. / Un xic de son / i un poc de llit / Un xic de set / i un poc de vi / i un poc de llet. / I un poc de pau. [...] / Un poc de goig / i un xic de bes / i un poc de coit. [...] / I un poc de cant. / I un xic de vers. / I un xic de ball [...]”
 
     També la major part de cançons de rock, que reconverteixen àtones en tòniques i viceversa en funció del ritme binari de la música. (Escoltau "Jo vull ser rei" d'Els Pets). [És una successió de iambes: U -]

* Exercici de ritme
Mira si trobes un ritme marcat dins “La Sardana”, de Joan Maragall, 
  
“La sardana és la dansa més bella / de totes les danses que es fan i es desfan; / és la mòbil, magnífica anella / que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.”

[Els anapests es van repetint sense aturar-se al final dels versos femenins; només la rima, no la mètrica, marca el final de cada vers: U U -]


Fer poesia

Tot aquest apartat són idees o jocs perquè facis els teus propis poemes.

Jocs amb imatges poètiques

Imatges de semblances i dissemblances

* Fes un poema on surtin pensaments o expressions de sentit contrari. (antítesi). Com a aquest poema de Joan Brossa: “Conec la utilitat de la inutilitat / i tinc la riquesa de no voler ser ric”.

* Fes un poema on comparis un element amb un altre (comparació). Mira aquesta comparació d'Ausiàs March: “Bullirà el mar, com la cassola en forn”.

* Un poema en què esmentis una cosa, un fet..., fent servir una paraula diferent de la usual (metàfora). Com quan dic "En Julià és un porc" per ressaltar la seva qualitat de brut. A la Comparació els dos elements comparats apareixen en el discurs; a la metàfora només hi apareix el terme de la comparació. Ho veiem en aquests versos de Martí i Pol: “Faríeu bé de témer les mirades / seran dures com pedres: seran pedres”. Metàfora feta per una nina de tres anys, en veure el rastre d'uns cargols sobre un full de paper de la classe: “Mira, els cargols han fet camins de llum sobre el paper”.
     Sota formes al·legòriques o metafòriques es poden expressar sentiments i idees que hom no expressa en la parla quotidiana; el llenguatge metafòric omple les insuficiències del llenguatge denotatiu, ja que és més prop de la intuïció, la suggestió, l'ambigüitat i la subjectivitat, que no de la lògica establerta; la imatge metafòrica permet conciliar la interioritat de l'individu amb el món exterior: penetram en una nova via de coneixement regida per la imaginació i no per les convencions socials.

* Fer un poema a partir d'un tema metafòric recurrent, o símbol. Vegem l’exemple del “port” (o la “platja”) i el “mar”:
- Enric Casasses: “LES PRESONS NATURALS // Quan he clavat els colzes a la taula / i m'he agafat les mans / entreficant els dits / amb força, que m'he sentit els ossos, / he tingut por / de la meva platja, / he pujat a una barca, / m'he posat a remar, / he fugit, / cap a mar.”
- Joan Maragall: "EXCELSIOR // Vigila, esperit, vigila; / no perdis mai el teu nord; / no et deixis dur a la tranquil·la / aigua mansa de cap port. // Gira, gira els ulls enlaire, / no miris les platges roïns, / dóna el front an el gran aire; / sempre, sempre mar endins. // Sempre amb les veles suspeses / del cel al mar transparent; / sempre entorn aigües esteses / que es moguin eternament. // Fuig-ne de la terra immoble; / fuig dels horitzons mesquins; / sempre al mar, al gran mar noble: / sempre, sempre mar endins. // Fora terres, fora platja; / oblida't de tot regrés; / no s'acaba el teu viatge; / no s'acabarà mai més."
- Agustí Bartra: "CANT D'ULISSES ALS ASTRES (L'evangeli del vent) // Cada cop és més alta la proa de ma vida, / no hi ha perill més cert que el son gris en un port. // Només en la llum pròpia he trobat sempre auxili."
- Joan Vinyoli: “L’ÚLTIM VENT / Qui va deixar l’estèril port / i ha fet del mar son element, / no serà dut a contracor / a la deriva, pel corrent. / T’he dit adéu, estèril port, / i en la terrible vastitud, / desarborat i cec lament, / et sento prop, oh inconegut, / oh pròsper, únic, últim vent.”
- Joan Vinyoli (Llibre d’amic): “He naufragat en una mar profunda: /  no em parleu de platges. / Tu, amiga, mereixes / un cant sense falliments.”

* Si dius exactament el contrari del que penses, fas ironia. Com al poemari “El regne enmig del mar” de Guillem d'Efak, que conta la història de Mallorca. “He llegit la nostra història / i molt m'ha fet cavil·lar, / d'ençà que en tenim memòria / tothom mos ve a ajudar. / Tothom mos ve a ajudar, / en el moment oportú / mos vénen a alliberar / i no els ha cridat ningú”. El poema visual de Joan Brossa titulat El planeta de la virtut és una sala plena d’escarabats.

* Fes un poema en què tractis animals, objectes... com si fossin persones (personificació). Com quan Guillem d'Efak, diu: “l'oratge canta”. O com al "Bestiari" de Joan Oliver.

* Un poema on parlis amb un animal, els estels, un amic... (apòstrofe). Al següent poema, Pere Quart parla amb el tigre: “TIGRE CAPTIU / ¿Les fuetades t'han ratllat la pell, / o potser l'ombra de la reixa?”

Imatges de repetició

* Fes un vers imitant un so (la mar, una màquina). (al·literació). Al vers de Gabriel Ferrater, sentim les passes: “A peu, i a poc a poc, anem pujant”

* Un poema repetint una paraula o una frase (geminació). Ho veim a aquest poema de Joan Maragall: “Els gegants, els gegants, / ara ballen, ara ballen; / els gegants, els gegants, / ara ballen com abans”. Si la repetició és al començament de determinats versos es diu anàfora.

* Fes alguns versos que repeteixin la mateixa estructura (paral·lelisme). Com al poema “Tot n'és ple”, de J.V. Foix.

“Quants pagerols que es venen la pineda / Tot n'és ple
Quants grapelluts que es venen les muntanyes / Tot n'és ple”

* Fes un poema on hi hagi una enumeració d'objectes, de fets, de qualitats. (enumeració). Mira, si no, “La mosca”, de Joan Brossa: “Pertot arreu, / a les parets, / a les fustes, / els mobles, / les portes, / el sostre, / la mosca, / la mosca intolerable” (en aquest poema també hi ha una al·legoria, ja que la mosca són els EEUU. Els elements de l'enumeració poden seguir una gradació: de més petit a més gran, de més abstracte a més concret, etc. Vegem-ho a aquest poema de Brossa.

*
Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.


Divisa

* Fes una divisa, on expressis el teu nord, el teu eix, idees o sentiments que et guien. La divisa sempre és un poema en primera persona.
Aquí tens alguns exemples de divises:

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

                  Maria-Mercè Marçal

DIVISA

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.

            Maria-Mercè Marçal

CANT

Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil

i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi

         Enric Casasses
            
* Fes un poema a partir d'una paraula (per exemple "mar" "aigua", "terra", "aire", "foc", “llum”), anota primer les imatges que se t’ocorren. O un poema a partir del títol d’un poema. O a partir d’un vers, que pot servir de títol per al teu poema (per exemple: "Dormir la lluna dins un ull i el sol dins l'altre" (Éluard) "Quan la vida és un collar /cada dia és una perla" (Prévert)). O a partir d’un tema: jo, poesia, la vida com a cant, la natura, beatus ille...

* Fes un poema dialogat. Un exemple, aquest de Joan Oliver

ADMETEM-HO
Vós, mestre, per què ensenyeu?
Ensenyo per tal d’aprendre!


Jocs de mètrica

     “L'únic essencial per construir una mètrica és això: que hi hagi, a més de l'esquema de la llengua, un altre esquema no significatiu”.     (Gabriel Ferrater)

Quarteta, glosa

       Fer quartetes, després de fer una recollida de gloses i altres quartetes i analitzar-ne l'estructura. Solen presentar alternança de planes i agudes. Exemples d’una glosa popular i d’una quarteta d’Enric Casasses:

*
En esser la lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que la meva sang
és vermella com la vostra.

*
Cadenes tot el que neix
cadenes la policia
i cadenes tu mateix
per la puta gelosia

Haikú i tanka

     Fer un haikú a classe; un cop fet us l’intercanviau per corregir-lo i comentar-lo. A la propera classe has de dur un parell haikú o tanka fets a ca teva.

*
La vella bassa.
Una granota hi salta.
El so de l'aigua.   
      Matsuo Basho

     "De què ens parlen els tres versos de Basho? En primer lloc, de fusió. La granota dins l'aigua. Si estem desperts a les connotacions simbòliques dels mots, de seguida podrem observar una certa unió de contraris. D'una banda, l'estany, el vell estany (l'adjectiu és molt important), s'associa amb el repòs, la quietud, l'antigor i, fins i tot, l'eternitat, allò que no s'altera amb el temps; la granota, en canvi, és el petit ésser, el moviment, l'instant fugaç i canviant. [...] La granota, ben mirat, és també Matsuo Basho." (Santaeulàlia, J. Fusions. Barcelona, La magrana, 97)

*
A la campana
s'ha aturat i reposa
la papallona!     
          Buson

*
L'alta muntanya
dins l'ull és reflectida
de la libèl·lula.  
             Issa

     "L'eternitat és aquí representada per la gran campana del temple i per la gran muntanya llunyana; l'instant i l'efímer ve representat, en aquest cas, per dos fràgils insectes: la papallona i la libèl·lula”.

     Estructura mètrica de haikú: tres versos sense rima, de 4, 6 i 4 síl·labes, però sempre amb paraules planes, per tant és: 4 + 1 / 6 + 1 / 4 + 1
     Vegem-ne alguns exemples de poetes catalans:

*
Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.
         Vicent Andrés Estellés

*
Un vent lentíssim
converteix el silenci
en melodia.
         Miquel Martí i Pol

*
M'obro a les coses
que vénen, pelegrines,
sense certeses
         Agustí Bartra

Tanka

     Si afegim dos versos més a haikú de 6 + 1, tenim una tanka: 4 +1, 6 + 1, 4 + 1, 6 + 1, 6 + 1
     La Tanka parla d’amor i de natura. Alguns exemples:

*
Ni l'infern hòrrid,
ni el paradís celeste,
ni el jo existeixen.
Sí que existeix l'home
i, al món, totes les coses.  
        Yamagata Bauto

*
Frescor de càntir
cau dins la set profunda.
Ferm, alt el rostre,
beu el minyó, i sets noves
i avideses maduren.
            Marià Villangómez

Ritme

* Ritme binari. Fer un poema amb ritme binari, com la Tirallonga dels monosíl·labs de Pere Quart. No tinguis en compte la rima.
* Ritme ternari. Fer un poema amb ritme ternari, com La sardana de Joan Maragall. No tinguis en compte la rima.

Romanç

     Primer, comentarem un romanç, per exemple la “Cançó de l’home parat al cantó” de Vicent Andrés Estellés (vegeu-la a l’apartat “poder” de l’antologia de la web). El correlat objectiu o tema específic de “Cançó de l’home parat” és un aturat total, un marginat social. I es reflecteix en el títol i en el cos del poema (la paraula “parat” apareix mitja dotzena de vegades). El tema genèric podria ésser: “La societat o bé engoleix o bé escup els individus”; hi ha marginacions socials que no són per la pobresa.
     Després escoltarem romanços cantats (enregistraments de Biel Majoral, UC, Nou Romancer, Jaume Arnella...), i en farem el comentari
     Ara, en grups de tres o quatre, farem un romanç. He de pensar quina història vull contar, després escriure'l seguint l'estructura pròpia del romanç (versos de set síl·labes amb rima assonant en els versos parells, o bé quartetes abba, cddc,...). Per acabar, amb el grup que heu fet el romanç, a) en preparareu una petita representació escènica, b) hi posareu música i el cantareu.

Acròstic

     Mira el poema "JÚLIA" de Joan Brossa. Prova de fer un acròstic.

JÚLIA
La jota és la jota de juny.
La u és la u d'Urània.
La ela és la ela de lila.
La i és la i d'imanta.
La a és la a d'aurora.
I no m'arrencareu d'aquesta base.             
                Joan Brossa

Exercicis de correcció de mètrica

     En cas de mètrica marcada, aquesta s’ha de corregir, així com en corregim l’ortografia. I no és gens difícil. Exemples: 

LA FORMIGUETA TRISTA
La formigueta està trista
perquè s’ha mort el cargol.
S’ha posat la faldilleta negra  (S’ha posat faldilla negra)
i el mocador de dol  (i mocadoret de dol)
       Carolina, 7 anys) (Xerric, Teide, 2n. EP) 

*
Un gatet sobre la neu
una rosa de marfil, (i una rosa d'ivori)
una barana de vidre 
i un pobre ratolí 
que balla pel camí (balla, balla pel camí)
        Maria Bonet, 7 anys, Reus (Mites i somnis, La magrana 1986)

*
Ahir vaig pujar a l'autobús (Ahir dalt de l'autobús)
i vaig veure un ancià (hi vaig veure un ancià)
que no s'aturava de xerrar (que no aturà de xerrar)
i me vaig marejar (tant, que em vaig marejar) 
            Primària, Mallorca, Curs 97-98
 
  EL MEU ZOO 
Jo tinc un cuc
que treu molt suc
i tinc un llop
que beu amb got,
i tinc un ruc
que era molt brut
i tinc un grill
que li dic Lill;
i tinc un drac
que sap molt de mag, (que és molt mag)
i tinc un pop
que viu al port,
i tinc un gos
que té el cos molt gros, (que té el cos gros)
i tinc un gat
que té molt de cap, (que té un bon cap)
i tinc la serp
que té set (que es mor de set)
i tinc un peix
que té molt greix
i tinc un porc
que viu en un pot. (que viu a un pot)
          Poema fet a partir de la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart 


Música i poesia

* Primer pensam quina relació hi ha entre poesia i música.
Tant la poesia èpica (Homer, amb el seu ritme, una espècie de rap), com la lírica (acompanyada amb una lira), com també la dramàtica (tragèdies i comèdies) sempre ha anat associada a la música. Les cançons què són, sinó poemes musicats?
Un exemple:

MENORCA BLUES 

Quan s’obre la nit, 
plena, 
la ciutat que és una sola 
queda absorta 
entre fonema i fonema. 
Què dius? 
Rius en cada nota. 
Camín amb la sordina posada 
cap a la llibertat, 
cendres a l’horitzó 
de vermell vertical 
i un blues verbal 
que m’ajuda a articular 
la llengua, suau, 
suau, suor. 
De nit i endins, 
que la ciutat és una 
i sola i es pinta 
i balla, aquest jazz 
dissonant que queda penjat 
en el darrer acord 
de la matinada.
   
             Edgar Alemany

* Fer un poema a partir d’una música. Exemple a Infantil, a partir de “L'hivern” de Vivaldi: Primera sessió: -L'escolten amb els ulls tancats i després cada un diu al magnetòfon el que ha "vist" mentre tocava la música. -Ballen mentre toca i després cada un diu al magnetòfon el que "era" mentre ballava. Segona sessió: -Tornen a escoltar la música i pinten el que han vist; després expliquen al magnetòfon el que han dibuixat. -Cadascú escolta al magnetòfon el que ha dit en les dues sessions, tria les frases que més li agraden, i així fa el seu poema. -El poema s'escriu al racó de poesia; ells el saben de cor. Per exemple: "Jo era el sol i la terra ballant al meu voltant i el sol ballava amb tots els petits sols".
     També per als primers cicles de Primària, escoltant “Nuages” dels nocturns de Debussy: pinten el que han vist, ho expliquen, i fan el poema. Un poema fet per un jove de cicle superior de primària després d'una audició de música de Pink Floyd: "NIT BLANCA // Per a un slow o per a un rock / què importa el temps / sempre que hom dansi. // A un envelat o discoteca / què importa el lloc / amb que un estimi. // Amb un disc o amb un cassette / què importa la cançó / mentre que hom somniï."
* Fes una melodia per a un poema. Amb l'ajut, si cal, de la mestra de música, es pot musicar un poema, i després cantar-lo.
* Prepara la dicció d'un poema amb un acompanyament musical (amb una guitarra o percussió, etc., o bé amb un disc de fons).
* Digues un poema cantussejant amb ritme de rap.
* Canta una versió musicada d'un poema


Pintura i poesia. Poemes visuals

* Relació entre pintura i poesia. Hi ha poemes fets a partir d’una pintura, i hi ha pintures fetes a partir d’un poema, o d’un poeta.
* Observació d'un quadre (li podem posar un títol). A partir d'aquí, fan un poema. Al final de la sessió es pot llegir un poema escrit a propòsit d'una pintura (temes de Vinyoli i Marçal).
Visita a una exposició i confecció de poemes.
* Il·lustrar un poema pot ésser un primer pas per objectivar emocions i intuïcions
* Fes un poema a partir de colors.
* A partir d’un poema concret. Per exemple la “Cançó de l’home parat”, d’Estellés.  Després de la lectura i comprensió del text, uns alumnes dibuixen l’home parat; el donen a un altre grup i aquest haurà de crear un poema a partir del dibuix.

Poemes visuals (Joan Brossa)

     Vegeu primer les pàgines  http://www.joanbrossa.org,
i “Els entra-i-surts de Brossa”, dins http://www.uoc.edu/lletra/noms/jbrossa/index.html.

     Poema fet a Educació Primària a partir de la poesia visual de Joan Brossa:



Creació de poemes visuals

     La poesia visual cal haver-la treballada prèviament: veure les metàfores que hi ha, etcètera. Pot anar bé també mostrar poemes visuals sense el títol i que ells l'hi posin. Cadascú mostra el seu poema, els altres diuen com l’entenen, i posteriorment el que l’ha fet el comenta.
     * Fer un poema visual en què la imatge literària es crea de la combinació entre el poema visual i el títol.
     * Fer un poema visual en què la imatge literària es crea de la combinació de dos objectes.
     * Vists poemes que juguen amb l'alfabet, fes un poema amb el recurs de l'alfabet.
     * Vists alguns poemes de Brossa que juguen amb la paraula poema (com el de la pistola), compon un poema visual o un poema objecte amb la paraula "poema"; posa-hi títol.
     * Veure el tema o la metàfora d’un poema verbal i fer-ne un de visual amb el mateix tema.
     * També es poden fer poemes visuals amb foto; per exemple, un cartell del Govern de fa uns anys deia “Protegim el medi ambient”, i darrera hi havia les dotze supergrues de Son Espases.
     * Fer poemes objecte i poemes visuals i fer-ne una exposició al hall de l’edifici.

 
Poesia i esport

Alguns poemes

TANT SE ME’N DÓNA
El que em molesta de les competicions
és que sempre es tracta de guanyar
o de perdre i no tant només de córrer
amigablement una petita aventura.
                  Joan Brossa

ELS VERBS DE LA JUGADA

Salta, controla, talla, busca, passa?
la pilota corre veloçment
sobre la gespa, per l'aire.

Recupera, centra, frena, aguanta, avança?
els jugadors teixeixen un tapís
amb l'únic fil d'una pilota màgica.

Sorprèn, supera, envia, rebota, llança?
vint-i-dos jugadors i una pilota
fan un univers inacabable.

Corre, afina, perd, prepara, tapa,
pica, toca, dribla, remata, xuta?
el gol enfonsa els uns i exalta els altres.

      David Jou

     
                    Joan Guasch

* Primer es pot demanar quina relació veuen entre poesia i esport. Algunes respostes que han sorgit en una classe de magisteri d’educació física: "La principal relació entre esport i poesia és el ritme". "La poesia és vida, expressió, ritme, sentiments, emocions. L'esport és tres quarts del mateix". "Poesia i esport són dos camps en què la vergonya és manco present". "L'expressió d'un mateix és comuna a poesia i esport". "Són moltes les emocions que es senten amb l'esport, i t'acosten als moments més reals i humans de la vida, com es pot fer amb la poesia." Esforç individual i atenció al jo, i amb teatre la feina d'equip.
* Després es visita l’apartat “Esport” de <viulapoesia> i es fan les activitats i interaccions que es considerin oportunes.
* Cerca poemes i cançons relacionats amb l'esport.
* Més activitats possibles de poesia i esport:
- Fes un poema sobre el teu esportista preferit, o sobre tu i l’esport.- Expressar un poema corporalment.
- Fer jocs populars dels que tenen cançoneta i ball (La balanguera)
- Marcar la ritmica i realitzar moviments amb aquest ritme (es pot jugar amb poemes fets seus amb el ritme molt marcat, com Tirallonga o Sardana)
- Relaxació tombats i amb música, o un poema musicat, i que facin un dibuix amb els sentiments que tenen, o que facin expressió corporal lliure, i que escriguin un poema.
- Aprofitar una excursió per dir poemes sobre la natura i després fer-ne.
- Ginkana, i per trobar pistes "fes un haikú"


Més suggeriments i muntatges poètics

* Taller de poemes durant tot el curs, amb activitats d’entendre, dir i fer poesia.
* Trobada poètica. Es pot fer setmanalment una trobada poètica fixada en l’horari, on cadascú du poemes que ha triat o produït i els diu als altres i els posa a la vista de tothom (mural).
* Intercanvi de reculls de poemes amb altres classes.
* Racó de poemes amb antologies, fitxers de poemes diversos, reculls de poemes d’alumnes...
* Bústia de poemes”, on cadascú, mestre o alumne, deixa els poemes que més li han agradat, o poemes fets seus.
* Caixa d’eines poètiques”, on hi ha els jocs poètics (joc amb les estructures del llenguatge a tots els nivells, i amb les connotacions), amb la producció que han generat.
* Itineraris poètics
* Editar els poemes que han fet a la Revista de l'escola
* Fer un calendari de poemes.
* Conversa amb un poeta (o correspondència amb ell).
* Posar poemes cantats o recitats a l’hora del pati...
* L’any de…. Una manera d'assegurar que cada any es treballi la poesia al centre d’ensenyament i que es treballi en tots els cursos i com a cosa del centre consisteix a fer cada any un muntatge poètic. Aquest muntatge, que es pot fer a partir d'un tema amb poemes de diversos autors o a partir d'un poeta, incentiva tot un treball previ a les distintes aules de l'escola: parlat de la poesia de l’autor o del tema, dir aquesta poesia, posar-hi imatges, música..., fer poemes a partir del poeta o tema... I al final fer un muntatge poètic.

Muntatges poètics

     En un recital els grups pensen bé les cançons que faran i l’ordre en què les posaran i el to de cada una (també il·luminació, suport de vídeos…). És el que heu de fer amb els poemes triats i els propis. La manera més fàcil és agrupar-los per la temàtica, i així es creen unes escenes. O també tots els poemes d'un mateix autor. Els poemes d’un mateix tema s’agrupen de manera que tinguin ritme; així es formaran subescenes.
     Com una representació teatral, un muntatge poètic ha de tenir un fil i un sentit (llegeix el punt 3.2 del Dossier). El títol del muntatge, l’escenografia (elements, il·luminació, música, imatges…) aniran en funció del sentit i el to que vulguem donar a cada escena.
     Podeu fer servir diverses tècniques i arts: elements escenogràfics i de vestuari (mocadors, cadires, suports visuals…), música (de fons, o en directe, o musicacions), il·luminació, teatre d’ombres, teatre negre, dansa, etcètera.
     Després vénen els assajos conjunts. No hi planyeu temps.

Muntatge poètic a partir d'un poeta.

     Un cop decidit el poeta, el primer pas és llegir (o rellegir) els seus poemes, la seva obra i tot el que trobem que parli d'ell, a fi d'amarar-nos del poeta i poder fer una tria de poemes escaient i un muntatge amb sentit. La primera tria de poemes sempre ha de ser per excés.
     Si tens els poemes d'un en un els pots escampar sobre una gran taula i intentar donar ritme al muntatge classificant els poemes per temes i pel to.
     A cada actor o deïdor li assignem uns poemes d'un tipus determinat, de tal manera que els seus poemes ja el caracteritzen i li indiquen com ha de dir-los.
     Pots pensar també si calen elements escenogràfics.
     Posam títol al muntatge i hi convidam la gent.

Muntatge poètic a partir d'un tema

     Partim d'un tema com "animals", "guerra", "mar"..., i seguim les mateixes passes.
     Com en el muntatge teatral hem de donar un sentit al muntatge poètic. Per exemple a un muntatge que férem amb textos de Turmeda, Pere Quart, Brossa, Bauçà..., titulat "Jo som un animal"; l'aplicació a l'home, a la societat, la férem mitjançant pancartes que mostren, entre d'altres, un noi atupat per la policia en el poema "Colomí" de Pere Quart, una foto d'Aznar a "Jo tinc una cuca-molla" de Miquel Bauçà, la cara de Bush al poema d'Ausiàs "Tal com el llop la ovella devora"; al final, les pancartes anteriors i una amb el papa envoltat de negrets, apareixen a "La festa feixista" de Pere Gimferrer.
     En un muntatge poètic, a més de poesia, podem treballar -sense exàmens, ni notes, ni rivalitat- ben diverses matèries: literatura, llenguatge, dicció, medi (natural i social), plàstica, expressió corporal, música.


Seqüències didàctiques

     A partir d’aquesta web, o també de <viulapoesia.com> es poden fer seqüències didàctiques.
     Es tria un tema de la web i es seleccionen el poemes més adequats al tema triat. S'ordenen els poemes: Música i poesia, Pintura i poesia, Esport i poesia, Jo-poesia, Tu-amor, Vida quotidiana/poble/terra, Abús de poder. Per exemple el tema “La música de la nit” a partir dels textos: “Cançó de la lluna” (Estellés).   “L’óssa menor” (Josep Ballester). “Lunar” (Joan Brossa). “Nit” (Lola Casas). “Nit” (Joana Raspall). “El meu fantasma” (Ricard Bonmatí).
     Es pensa quines activitats o interaccions de la web es volen fer. Per exemple: Es mira un pla celest sense els noms de les constel·lacions, estels i planetes i es passen unes fitxes amb alguns d’aquests noms i les seves característiques perquè ells les situïn al mapa. Relacionar el poema “Lunar” de Brossa amb les fases de la lluna. Recorda una nit al camp o a la muntanya i fes-ne un poema amb metàfores i imatges. Fes un poema visual sobre la nit. Etcètera.


Mediateca
 
- http://www.viulapoesia.com Selecció de poemes per a infants, estructurada en diverses àrees: camp, casa, carrer… I amb propostes didàctiques. També, poemes visuals.
- http://www.mallorcaweb.com/magpoesia Antologia de poemes per a al·lots, amb moltes indicacions d’entendre, dir i fer poesia.
- http://www.uoc.es/lletra/cat  Informació sobre els poetes.
- http://google.poble.cat Aquí hi ha de tot.
- http://www.youtube.com  Poemes musicats o dits pels poetes.
- http://www.musicadepoetes.cat/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici Poemes musicats.
- http://bibliopoemes.blogspot.com Blog de poesia infantil i juvenil en català i més en castellà, amb molts enllaços.
- http://weib.caib.es Dins “recursos”, potser hi ha alguna cosa.
- http://www.pangea.org/gretel.uab La literatura infantil a la UAB. Hi ha un apartat d’endevinalles.
- http://www.xtec.cat Es va al “Mapa”, i d’allà a “Literatura infantil”: informació de llibres i autors. També “Recursos”.
- http://www.uv.es/lluchg/cat/MatClass.wiki#A12 Pàgina amb selecció de llibres, i molta informació.
- http://lletra.uoc.edu/ca/tema/literatura-infantil-i-juvenil Pàgina de la UOC de Literatura infantil.

- Bordons, Glòria. Aprendre amb Joan Brossa. Ed. UB / Fundació Joan Brossa, 2003. Indicacions per dur la poesia de Joan Brossa a tots els nivells.
- Christophe, S. / Grosset-Bureau, C. Jeux poétiques & langue écrite. Paris, A. Colin, 1996. Jocs poètics per fer amb els infants, nens i joves.
- Groupe de recherche d'Écouen. Former des enfants lecteurs et producteurs de poèmes. Paris, Hachette, 1992. Experiències de treball de poesia a l’escola; n’hi ha un apartat al llibre: Jolibert, J. Formar infants productors de textos. Barcelona, Graó, 1992.
- Oliva, Salvador. Introducció a la mètrica. Barcelona, Quaderns Crema, 1986. Una introducció clara i profunda. 
- Oliva, Salvador. Tractat d’elocució. Barcelona, Empúries 2006. Un llibre de lectura imprescindible per a qualsevol mestre.
- Sunyol, V. Màquines per a escriure. Vic, Eumo, 1979. Poc aplicat a la poesia.





 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA