vicent andrés estellés
 

portada v. a. e.

dades 

sobre v. andrés estellés 

prosa 

fragments 

diàlegs i oratoris 

poemes 1

coral romput (fragments)

poemes 2

puig antich (fragments)

poemes 3

poemes 4
 

Antologia de poemes 
per a l'escola
 

MÉS INFORMACIÓ 
SOBRE ESTELLÉS: 
clicau aquí o clicau aquí

puig antich

(1974) (fragments) 
 
 
 
 

INTRODUCCIÓ

[...] 

És temps 
               És temps! 
                               És temps 
                                              d'anar 
              amb la cara ben alta 
creuant les avingudes 
            els balcons 
        la misèria 
             l'esperança 
amb el cor en un puny 
   enlairat 
    més alt que l'alba 
molt més 
    ferruginós 
          molt més 
              un grapat 
        de metralla. 

[...] 

Companys 
      amics de lluita 
        amics de mà anhelada!
Jo us recorde 
          caiguts entre la pols 
         als peus del mur de l'alba 
i vull dur 
    el vostre record 
       la vostra exigència 
               a la meua jornada 
Presidireu el dia 
    presidireu els treballs 
     presidireu la taula 
Molt us recorde 
   amics 
            però si he de ser clar 
            potser no us recorde massa 
Puig Antich 
        jo t'invoque 
      i cride 
     des de la murada 
el teu sacrifici 
           la teua mort 
        la teua amarga matinada 
i espere la irrupció 
        de la teua mort 
          cruel com no n'hi ha altra 
No duràs 
    l'acostumat ram de les flors 
     sinó la sang acostumada 
que florirà 
      dintre un pitxer 
         amb aigua 
mentre per la finestra 
            puja el dia 
       la brisa 
        l'alta 
alegria de punys 
    vindicadors 
            una crònica tendra 
         irada 
de banderes 
        de punys 
            un poble que avança 
Puig Antich 
        jo t'invoque 
     Vine! 
    El meu cor t'aguarda 
fent senyals a la terra 
            un alfabet de dol 
      i ràbia 
Puig Antich 
        vine 
    El meu cor aguarda 
 
 
 
 
 
 

I

Jo no t'¡he conegut 
        però et recorde 
com l'infant sobtat que escoltava 
         el relat 
del combatent d'esventrades espardenyes 
           de l'afusellat 
i l'escoltaves en silenci 
    amb els ulls molt grans 
        i rodons 

[...] 

Feres el que et calia 
          aquell matí de març 
Ascendires dintre la llum 
       com consagrat 
Llum ja en la llum 
       pols en la pols 
         poble entre el poble 
però al lloc més alt del teu poble 
        de la teua llum 
          de la teua pols
El poble et va fer seu 
            va assumir la teua vida 
      i la teua mort 

[...] 

el nen que escriu a llapis en un quadern escolar 
           obstinadament 
i esborra el que ha escrit 
       i torna a escriure 
             i ho torna a esborrar 
i hi ha una amable 
        llunyana 
            sentor de fusta de llapis 
       a l'estança 
i esborra encara més 
           i bufa unes engrunes 
i a poc a poc 
          es trenca el paper 
      és com un tel de ceba 
i el nen es queda estupefacte 
              i no dóna crèdit al que veu 
i baixa de la cadira 
        corre a la cuina 
           va a la seua mare 
la seua mare plena 
        de grenyes 
    de llàgrimes 
              de fum 
i li mostra el quadern 
   i li diu Mira mamà 
i des de la pàgina sorgeix 
         fosforescent 
amb gotes de llum 
       amb resplendors 
el rostre 
  de Puig Antich. 
 
 
 
 
 
 

II

[...] 

Aquest poble ha patit 
            i ha esperat 
          ha guaitat 
en silenci 
     sense dir res 
    cada matí 
         en obrir la porta 
mirant un costat i l'altre 
     com els llibreters de vell 
del carrer de la Palla 
           per veure si era hora 
            per veure si venia 
i venia una dona 
    amb una cistella de tristesa 
una noia de tacons durs 
      i silenci 
       i fred 
Aquest poble nostre 
          ha patit 
            i ha esperat 
          nit i dia 
com al capçal 
  del malalt 
       que es moria 

[...] 

El malalt 
    el moribund 
   alenava encara 
encara vivia 
        malgrat els quaranta anys 
      malgrat les privacions 
Però foren quaranta anys 
        terribles 
          de botes feixugues 
de mans amb claus 
        d'ocells de becs constants 
 
 
 
 
 
 
 

III

Hauries escoltat 
     el relat 
     infinitament trist 
           amarg 
del combatent 
  que va conèixer la pols 
      i el vinagre 
             de la derrota 
Hauries escoltat 
   el relat humil 
    de la petita mort diària 
sacrificada 
      heroica 
      la virginitat perduda 
     venuda 
      embolcallada amb un tros de paper 
Et vares engolir 
   tots els relats 
    totes les desventures 
 del nostre poble 
 cloent els ulls 
 amb tristesa 
 amb horror 
 amb amor -també 
i et vingué una gana 
          una comprensió 
     una fraternitat 
       universal 
i et proposares lluitar 
   àdhuc pel que no coneixies 
pel qui patia lluny 
       en silenci 
            obstinat 
L'home serà germà de l'home 
    havien anunciat 
      veus de punys 
L'home tornava a ésser 
    germà de l'home 
         escut 
i lluitava per ell 
  per més que ell no ho sapigués 
Vull retre't 
       el meu humil homenatge 
Vull apropar-me 
     a la teua fossa 
     i dipositar 
          davant ella 
l'homenatge 
        de la meua tristesa 
     del meu amor 
a tu que et vares dedicar 
       a la causa del nostre poble 
i vas morir per ell 
      calladament 
     heroicament 
      eucarísticament 
aquell matí de març 
         que no vull oblidar 
Dic el teu nom 
            i dic 
        tots els pobles 
         tots els morts 
         els assassinats 

[...] 

Vaig creuar Londres 
            aquell matí 
         d'una llum serena 
vaig arribar 
       a les altures 
     del Christal Palace 
             les prades 
el verd immaculat 
       els enamorats estimant-se 
      damunt la molsa 
era bella la vida 
  o podia ser bella 
       o la feien bella 
mentre a Barcelona 
         moria un home jove 
assassinaven 
           cruelment 
      altre cop 
         una vida jove 
un camió creuava els carrers de la ciutat 
amb un mort 
          a dins 

[...] 

Puig Antich 
         fill meu 
          que esdevens pare meu 
tu 
   que fores l'infant 
         que escoltava el relat 
           del combatent vençut 
 
 
 
 
 
 

EPÍLEG

[...] 

Com qui a la terra traça 
     amb la mà 
          negligents 
signes 
 que el temps esborra 
    o el vent 
o la mar 
 o la mà de l'home 
        o el temps 
hem invocat l'heroi 
         agenollats 
    al merlet 
i el dolcíssim fantasma 
   ha estat 
    sencer 
davant 
 les nostres súpliques 
    el nostre amor 
      fervent 
Ara 
     companys 
  tornarem al diari 
       afany 
     el diari 
      afer 
penetrats 
    pel seu sentit 
   un amor 
     exigent 
i farem 
 les coses 
     senzilles 
        que ens cal fer 
però tindran 
         una alegria 
     un sentit 
        un designi 
              un vent 
que d'altra forma 
     no tindrien 
            no tindrien 
         El temps 
el martiri 
    la consideració 
       del sacrifici 
     cruel 
haurà enriquit 
  potser 
els nostres projectes 
           els nostres afanys 
       els nostres carrers 

[...] 

El poble 
   el nostre poble 
     t'ha engolit 
             t'ha fet seu 
màrfega suada 
  pensament 
         record 
         pa 
             sement! 

[...] 

Puig Antich 
        et recorde 
   en el nom de les coses que fem 
Dissolt 
 en l'ampla claredat 
           fet música 
     brisa 
             temps! 
Per a tu el meu record 
   aquest jorn 
          planer 
un dia 
          entre els dies 
          que puja 
    sense rent 
Puig Antich 
         murada 
           i 
   vent! 
 

    Març, 1974 
 
 
 

portada vicent andrés estellés