portada
dades




















dades


Neix el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. Passa la infància a Ivars d’Urgell. Batxillerat de matrícula a Lleida. El 1969 es trasllada a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica; fins al 1971 s'està al col.legi major de Santa Eulàlia de les Teresianes. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, i hi viu quatre anys. El 1980 neix la seva filla Heura.

“A la Universitat, coneix Ramon Balsach -aleshores Pinyol- a les classes de Llatí i Grec de la facultat de Lletres de la plaça Universitat”  “En aquella època era catòlica, apostòlica i romana [...] pertanyia a comunitats cristianes de base i fins i tot va muntar un grup catòlic a la universitat. El seu promès, l’ex-seminarista Ramon Pinyol, en canvi, era ateu, però l’acompanyava a missa. Un dia que tornaven d’una reunió ecumènica, Pinyol va quedar a dormir al seu pis -per cert, un dels afectats per l’aluminosi del Turó de la Peira. Encara que dormiren a habitacions separades, el pare d’ella, Antoni, un pagès molt culte, els va sorprendre i va forçar el desenllaç en noces. Aleshores, ella ja havia sofert una crisi religiosa. Quan la parella es va casar --ella tenia 19 anys-, cap dels dos no conservava la fe, cosa que els facil.lità posteriorment aconseguir la nul.litat matrimonial.”

“Ja llicenciada en Filologia Clàssica, es treu el títol de professora de català i, amb el seu marit, fou la introductora d’aquesta llengua a les escoles de Sant Boi de Llobregat. Era una època en què, per l’escassesa de professionals formats en aquest camp, els professors pertanyien a Òmnium Cultural, que prestava aquest servei als ajuntaments. No va abandonar mai la docència: primer a Sant Boi, després a l’Institut Maragall de Barcelona i, finalment, al Joan Boscà. Els alumnes la recorden com una bona professora, apassionada i amb tendència a aprovar. Com a anèdota, un conta que “una vegada, ens va tirar el tarot a tots els de la classe, l’un rera l’altre.”  Era Catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes.
“Per motius de feina, Marçal es muda a Sant Boi. El 1973, juntament amb una altra parella -la que formaven Xavier Bru de Sala i Gemma d’Armengol- i altres autors, ella i el seu marit fundaren l’editorial Llibres del Mall. Anaren a veure Antoni Tàpies per demanar-li finaçament i l’artista els donà 100.000 pessetes de l’època.[...] les visites a Tàpies per demanar-li diners foresn constants, i el pintor va contribuir que gent com Joan Miró també hi aportàs quelcom.” Publiquen Martí i Pol, tradueixen Baudelaire... El 1976 s'afilia al PSAN.

“Una altra caire important de Maria-Mercè Marçal fou el seu compromís polític. Va ésser membre de l’executiva del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN); fins i tot arribà a figurar a les llistes electorals de Lleida. De la seva relació esporàdica amb Josep Huguet -actual diputat del Parlament per ERC- va néixer fa disset anys la seva filla Heura.”

“A Barcelona [...] es trobà immersa en la “gauche Divine”, i assistí amb el seu marit a les festes del doctor Obiols al pis de Via Augusta: festes amb happenings, performances... “Brossa era el que feia més números, era el pallasso de la festa, i sempre contava acudits -recorda Balasch-. Ella era molt normal, Bastant timida”. Precisament, Pere Gimferrer la va conèixer “el 1971 o 1972 a les sessions de cine que cada dijous celebràvem a can Tàpies i que preparava en Brossa”.

“Marçal era una persona molt compromesa amb ella mateixa. Les seves obres presenten un perfil clarament autobiogràfic: a “Terra de mai” (1982) explica el seu descobriment de l’amor lèsbic. No se n’amagà mai i sempre reconeixia obertament la seva homosexualitat i fins i tot que era mara fadrina, cosa que va provocar un aldarull al seu poble, quan ho digué en una entrevista televisada.” “El pas que va fer, de l’heterosexualitat a l’homosexualitat, coincidint aproximadament amb el naixement de la filla, no sols marcà la seva obra, sinó també la seva vida: va col.laborar a campanyes de reconeixement de drets per als homosexuals, encara que fou l’activisme feminista el que li consumí més energies.”
“També va estar vinculada a ctivitats teatrals i recitals poètics.” Va participar en el muntatge La sala de nines de Mercè Rodoreda a càrrec del grup Teatre Bruixes de dol.

“La traductora i escriptora Monika Zgustovà, amb qui Marçal efectuà les versions catalanes de les poetesses russes Anna Ajmàtova i Marina Tsvetàieva, conta que, encara que Marçal no sabia rus, “em feia llegir els poemes en rus en veu alta perquè necessitava sentir-los com si fos música: amb la melodia li bastava per adaptar-lo al català.” També traduí Colette, Yourcenar, Leonor Fini.

“Un ritual que complia escrupulosament cada estiu era el d’assistir a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, on va fer bons amics i qualque amant. Pel que fa a l’activisme, destaca la creació d’un grup d’escriptores en el PEN Club.”

“Marçal tenia parella estable. La reva relació amb Fina Birulés, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, era estable i autèntica. Les primeres relacions daten de principis dels anys 80, encara que només fa dos anys que anaren a viure juntes, coincidint amb el descobriment de la malaltia.”

Mor a Barcelona el 5 de juliol de 1998

(Cites de “La pasión según Maria-Mercè Marçal” de Xavi Ayén i Rosa M. Piñol, a La Vanguardia 12-7-98)


LLIBRES

POESIA
* Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) Barcelona, Proa, 1977 (Llibres de l’Óssa Menor) (Amb un dibuix de Joan-Pere Vialdecans i una sextina-pròleg de Joan Brossa)
* Bruixa de dol (1979) Barcelona, Llibres del Mall, 1979 (2ª ed. 1980, 3ª 1981, 4ª 1985)
* Sal oberta (1982) Barcelona, Llibres del Mall, 1982 (2ª ed. 1985).
* Terra de mai (1982) València, El Cingle, 1982 (Papers erosius, 4)
* La germana, l’estrangera (Premi López Picó 1985) Sant Boi de Llobregat, Llibres del Mall, 1985 -Barcelona, Ed. 62, 1995 (Aquesta edició conté també Terra de mai)
* Desglaç (1984-1988) (Ajut a la creació literària del Ministeri de Cultura, 1986), Barcelona, Ed. 62-Empúries, 1988 (1988, 2a ed.)
* Llengua abolida (obra poètica 1973-1988) València, 3i4, 1989  (2a. edició, 2000)(Conté, a més de tots els altres llibres: Escarsers (1980-1982; són pasquins escrits per a marxes antinucleras, etc.)
* Raó del cos. Barcelona, Ed. 62/Empúries, 2000

NOVEL.LA
* La passió de Renée Vivien (Novel.la) (Premi Carlemany 1994, Crítica Serra d'Or 1995, Joan Crexells 1995, Prudenci Bertrana 1995, Institució de les Lletres Catalanes 1996.)

ASSAIG
* Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, Barcelona, Proa, 2004, recull part de la seva tasca com a crítica literària i conferenciant.

TRADUCCIÓ
* La dona amagada, de Colette [La femme cacheé, de Gabrielle Sidonie, Colette]. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985.
* El tret de gràcia, de Marguerite Yourcenar. Barcelona: Edicions B.
* Rèquiem i altres poemes, d'Anna Gorenko (amb Mónika Zgustová). Barcelona: Edicions 62, 1990.
* Poema de la fi, de Marina Tsvètaieva (amb Mónika Zgustová). Barcelona: Edicions 62,1990.
* L'oneir opompe, de Leonor Fini (1918) (Revisió de Felícia Fuster i introducció i il.lustracions de Leonor Fini) Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1992.
* Versions d'Akhmàtova i Tsvetàieva (amb Mónika Zgustová). Barcelona, Proa, 2004.

NARRATIVA INFANTIL
* La disputa de Fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada (basada en una narració d'Anselm Turmeda. Coescrita amb la Glòria Puig. Barcelona: Aliorna,1986.

ANTOLOGIES
* Contraclaror: antologia poètica, de Clementina Arderiu (introducció i selecció de Maria-Mercè Marçal). Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985.

POESIA MUSICADA
Marina Rossell, Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, Teresa Rebull, entre d'altres, han musicat poemes seus.
* Poesia. Barcelona, Ed. 62-Empúries, 2000. Veus d'Esther Formosa, Lluïsa Mallol, Anna Güell i Francesca Piñon.
* El meu amor sense casa (Llibre + CD). Tria i veu de Cinta Massip, Música de Toti Soler. Barcelona, Proa, 2003.

Ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, a l'espanyol, al gallec, a l'hongarès, al japonès i al portuguès.
 

portada MARIA MERCÈ MARÇAL

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia