PLOU I FA SOL 

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, 
al cel triomfa l'arc de Sant Martí, 
el món fa la rialla entre boirines 
i el verd és més lluent i el groc més fi. 

Plou i fa sol!, una alegria nova 
xiscla i s'ensenyoreix del pensament, 
i el poble vell, estès tal com la roba, 
comença a retrobar-se lentament. 

Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines, 
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó, 
plou i fa sol, les bruixes es pentinen... 
I el vent manyac s'emporta la cançó. 
 
 

MARE, SI FOS MARINER 

Mare, si fos mariner, 
mariner de bona traça, 
me n'iria mar endins 
tot sol amb la meva barca; 
El vent fóra un crit de goig, 
la vela, coloma blanca, 
el cor, d'un blau com d'encís 
i els ulls, d'un verd d'esperança. 
Mare, si fos mariner, 
mariner de bona traça, 
me n'iria mar endins 
tot sol amb la meva barca. 
Us faria adéu al port, 
un adéu ple d'enyorança, 
entre l'escàlem i el pit 
me'n duria el goig de l'aire, 
la verdor fina dels pins, 
la llum de les vinyes clares... 
Mare, si fos mariner, 
tot sol amb la  meva barca 
iria a cercar l'amor 
per ports i cales llunyanes, 
gallardet a dalt del pal 
perquè encaminés la passa, 
i olor de fonoll marí 
entre el meu pit i l'escàlem. 
L'amor seria molt lluny, 
si en caldrien de jornades!; 
De nits guaitaria el cel, 
de dies, la mar tan blava; 
Veuria passar vaixells 
vinguts de terres estranyes. 
-Doncs on aneu, mariner, 
tot sol amb la vostra barca? 
-Cerco l'amor, que bé prou 
sé com m'espera i demana. 
Cerco l'amor, ai companys!, 
per’xò m'empeny l'esperança. 
mare, si fos mariner, 
iria amb la meva barca 
cercant amb delit l'amor 
per mars de somni i rondalla. 

L'amor seria al seu port 
esperant-me, tota blanca. 
La vela, de lluny alluny, 
cridaria l'arribada 
i el vent desfaria en llum 
les trenes d'or de la tarda. 
-Amor -li diria jo-, 
guaita la mar, ampla i clara: 
ella m'ha dut al teu port, 
ella ens farà companya; 
el camí de retornar 
serà un petó que s'allarga, 
jo llegiré en els teus ulls 
tot el que espero i em manca 
i el viu del cor serà fresc 
com una rosa que es bada. 
Tornarem al mateix port 
d'on vaig sortir per trobar-te; 
Hi tornarem llavimuts 
un dia en caient la tarda; 
Tu tindràs el cabell pur, 
jo, la pell un xic colrada, 
i el nostre retorn, el gust 
d'una música llunyana. 

Mare, si fos mariner, 
tot sol amb la meva barca, 
iria a cercar l'amor 
per mars de somni i rondalla. 
 
 

COLLARETS DE LLUM 

Collarets de llum 
quan la tarda fina; 
Si el rostoll s'adorm 
tot és de joguina. 

Un estel petit 
obre l'ull i parla: 
-¿On serà l'amor 
que no puc trobar-la? 

-On serà l'amor? 
-fa la Lluna bruna. 
L'he cercat pertot, 
que ja n'estic dejuna. 

I l'amor ocult 
entre satalies 
riu que riu content 
de ses traïdories. 

Collarets de llum 
quan la tarda fina; 
Si el rostoll s'adorm 
tot és de joguina. 

Prou l'estel petit 
i la Lluna clara 
cercaran l'amor 
més i més encara. 

Se'n riuran els camps 
i les ribes pures 
i els pollancres i el riu 
i el pla i les altures. 

Se'n riuran els grills 
i els ocells cantaires 
i el vent remorós 
i els follets rondaires. 

I ell, entaforat 
entre satalies, 
contarà a la nit 
noves traïdories. 

Collarets de llum 
quan la tarda fina; 
Si el rostoll s'adorm 
tot és de joguina. 

inici

portada miquel martí i pol 

Pàgina de presentació MAG POESIA