TEMPS... TEMPS... TEMPS...
(Quina putada! S.P.A. 1948-1974)

idea, dramatúrgia i disseny gràfic de Jaume Falconer, poemes de Vicent Andrés Estellés i Gabriel Oliver "Majoral", música de Gabriel Oliver "Torres" i Delfí Mulet, dansa de Maria Antònia Font
 

  • intèrprets: Antoni Artigues, Rosa Cabiró, Gabriel Oliver (poemes), Biel Oliver, Maria F.  Osuna, M. Àngela Riera, Delfí Mulet, Joan Oliver, Andreu Julià, Vicenç Fontelles, Miquel Barceló, Antoni Isern (música), David Castell, Aina Oliver, Ricard Pons i Maria Antònia Font (dansa)
  • estrena: Teatre de Magisteri, Campus UIB, 29 d'abril de 1997 a les 20 (200 espectadors) 
  • d'altres representacions: Església de Sineu, 13 de juny de 1997 (300 espectadors) 
  • sinopsi: Espectacle poètic, musical, coreogràfic en record de Salvador Puig Antich, anarquista català assassinat per la justícia espanyola el 2 de març de 1974. El contingut i el sentit de l'obra és palès en les paraules de presentació de M.A. Font: "No és casual que una de les darreres víctimes públiques del franquisme fos un jove català: en Salvador Puig Antich. Per a nosaltres, representa el qui pren consciència de la pròpia identitat. És home, és català, és lluitador, té projectes, il.lusions... Cerca la llibertat per a ell i per al seu poble. N'hi havia d'altres com en Salvador, però li va tocar a ell morir en aquella cadira. El gest va ser tan brutal que amb el cop del garrot li segaren la vida però aconseguiren escampar mil i una llavors. / Nosaltres volem ballar part dels ,seus projectes i il•lusions, el coratge cavant el perill, la unió amb altres companys, la desconcertant espera davant una mort injusta i la llavor que neix, germina i s'escampa. / La feina no ha acabat, la situació es repeteix aquí i a altres països, a altres llocs del món. Garrot, metralla, decapitacions, pistoles, bombes, espases... lleis, decrets, imposicions, manca de llibertat d'expressió, control ideològic, encara massa petites morts. / Ens resta pensar i actuar. Prou de morts injustes. Ha arribat el moment en què, homes i dones que ara habitam aquest planeta, ens donem a nosaltres mateixos tot allò que ens mereixem: vida i llibertat."


sobre Salvador Puig Antich (Vegeu Carlota TOLOSA. La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el M.I.L. Empúries, Barcelona 1985):

"Cal que [les masses] destrueixin totalment l'Estat capitalista i que organitzin el seu propi sistema"

"El Secretariat de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya denuncià l'intent "d'assassinar el company Salvador Puig, quan l'únic culpable dels fets pels quals se l'acusa és el Règim per la seva violència repressiva."

Al consell de ministres de l'1 de març de 1974 es decidí la pena de mort de Puig Antich i Heinz Chez. "En el mateix consell de ministres el Cap de l'Estat commurà la pena de mort imposada al guàrdia civil Antoni Franco"

"En arribar al llindar de la porta Puig Antich s'atura i mira seriós l'artefacte, impressionat. "Quina putada, això és una putada"

"El dia 3 de març, diumenge, a les deu del matí, vint-i-quatre hores després de l'execució, Salvador Puig Antich és enterrat [...] Unes cinc-centes persones que pretenien assistir a l'enterrament, algunes amb clavells vermells, van haver de romandre fora del recinta perquè cada porta del cementiri era guardada per un escamot de cinquanta policies armats que els impedien d'entrar-hi. Les forces d'ordre públic dispersaren més d'una vegada la concentració, que en tot moment es comportà pacíficament. Malgrat això, la policia carregà amb brutalitat i allunyà els concentrats a més de dos quilòmetres del cementiri. Les vies dels voltants van quedar plenes de flors que els manifestants deixaven anar en ser agredits."

la darrera carta de Salvador Puig Antich (al seu germà) -va encapçalada amb el vers Je vais mettre en chanson la tristesse du vent (Ferré)

"Estimat Quim / La nova és escueta: condemnat a mort. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Tal vegada i com afirmació del perquè he lluitat i que ara, moment de la gran prova, crec més fermament. Han portat a terme una venjança irracional. Fàstic, fàstic és el que sento. / Fa ja molt temps que m'he preguntat què feia jo en aquest món on encara no hi ha lloc per a mi. Arribaré, sens dubte, i no em tractis de dogmàtic. La qüestió es presenta descarnada, és davant de tota aquella gent que estimo. És una prova massa dura per a vosaltres. Així, doncs, per no caure en divagacions metafísiques sobre la vida, accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments per a vosaltres (tu, Lee, Michele). Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats, però no inútilment. Bé, xiquet, tot el que possiblement no diré és dins d'aquestes línies i en la tristesa del vent. / T'estima / Salut i anarquia."

alguns poemes per a Salvador Puig Antich (Antologia poètica popular a la memòria de Salvador Puig Antich. Ateneu enciclopèdic popular, Barcelona, 1996):

TEMPS... TEMPS.... TEMPS....

[...]

Temps benaurat. Llengua i expressió,

per un sol pic, esquives l'assassí;

a lluny d'aquí centralista opressor,

resta esclafat, forjador del destí.

Temps desitjat, ja et sent tan a prop!

Se'ns infal el pit, cant morunes cançons,

tot enfurit. Retorn d'il·lusions,

està cansat. Cap pegar un cop fort.

Pensa-ho amb Gin, millor si és xoriguer.

Falla el cos per reprendre esperit

damunt el cim, davant el foraster.

"Som Mallorquí" -alces massa la veu!-

agafa't repòs, solament és escrit;

sempre és així, l'eixorament de veu.

[...]

(Biel Oliver-Majoral

Barcelona, 2 de març de 1974)

DOS DE MARÇ DE 1974

[...]

D'on ve, però, aquest doll de crim? On aniran

els vostres plors, germanes dolces? I on

pujaré jo la meva

ira aplanada i aquest voler-me meu

que em lleva el pensament i fa

la meva llarga vida bruta? Per què gent

d'amor no poden més? Per què no es para

tot? Ametllers del Congost, rius innocents!

Oh mar de Barcelona, salta!, esbandeix-nos,

cobreix aigües com flors aquesta terra nua.

Tots amb un hem pogut morir sota el garrot

(Segismon Serrallonga)

BRASSENS-IBÁÑEZ

A Salvador Puig Antich

La nit és la mateixa.

Han passat els anys

i s'omplen les basses de pluja

tot sentint la cançó en el vent.[...]

(Andreu Vidal)

MÁS QUE UNA PALABRA

La libertad es más que una palabra

La libertad es una chica alegre

la libertad es una parabellum o una flor

[...]

La libertad es gritar fuerte o la boca gris de los fusiles

(José Agustín Goytisolo)

I SI CANTO TRIST...

[...]

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan graçat,

no la vull per avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada el batec d'aquest cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l'han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d'ignorats companys.

[...]

(Lluís Llach)

(Vegeu també fragments del poema PUIG ANTICH dins VICENT ANDRÉS ESTELLÉS; i el poema ELEGIA dins JOAN BROSSA)

fragments de No te n'espantis no, Bac, de Xesc Barceló, muntatge teatral escrit entre el 1974 i el 1975, representat per primera vegada al monestir de Cuixà, l'estiu del 1976, pel grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants:

Sistemes per matar un pollastre

[tot el que expliquen els diferents actors ho comproven amb el pollastre]

Parla el de la FORCA [...] Parla el de la DECAPITACIÓ[...] Parla el del GARROT [...] Parla el de l'AFUSELLAMENT [...] Parla el de la CADIRA ELÈCTRICA [...] Parla el de la CAMBRA DE GAS [...]

No em maten per ser traïdor

ni tampoc per ser cap lladre,

sinó perquè he volgut dir

que visqués tota ma pàtria

Notícia 3

Vint-i-set de setembre de 1975 [...] "Una vez firmada la sentencia dictada contra Juan Paredes Manot, alias Txiki, recibido el correspondiente enterado y cumplimentando todos los trámites pertinentes, a las ocho y treinta y cinco horas del día de hoy, ha sido ejecutado dicho sentenciado, siendo pasado por las armas, como reo de un delito de terrorismo" [...] El cos del Txiqui -jersei blau teixit a la presó de dones de Barcelona, pantalons "tejanos"- és a terra mort. Sembla que onze bales han entrat en el seu cos.

Notícia 4

Salvador Puig Antich, Heinz Chez, esecutats tots dos el març del 1974. Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Angel Otasgui, Juan Paredes Manot, Tixiqui, morts el setembre de 1975.

Memòria

[...] a tots, a tots vosaltres / irremeiablement morts / per nosaltres mateixos, / botxins nosaltres; / a tots, a tots vosaltres / que patíreu la nostra caritat / a l'hora de morir, / que sofríreu la nostra crueltat / tot suprimint-vos, / que fóreu les víctimes / de les nostres i vostres lleis; / a vosaltres, a tots vosaltres, / escandalosament morts per a la nostra tranquil·litat, / ara us recordem; / i recordem no la vostra vida, / sinó la mort, la vostra mort, / per tal que tots els que vivim...

inici

TORNAR A MUNTATGES


PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia