• autor: Josep Palau i Fabre (versió de la novel•la de von Kleist)
• direcció: Antoni Artigues 
• espai escènic, imatges i disseny gràfic: Jaume Falconer
• cançó de Miquel Kolhas: Biel Majoral
• veus de les cançons: Pere Rado i Biel Majoral
• clarinet: Gabriel Oliver
• ajudant de direcció: Roser Mascaró
• intèrprets: Bartomeu Vela, Roser Mascaró, Maria Antònia Nadal, Catiana Folch, Catiana Bibiloni, Miquel Rigo, Sebastià Genestar, Vicenta Sierra, Joana Maria Riera, Joan Josep Burguès, Francesca Servera, Catalina Fiol, Benet Femenia, Margalida Bauçà, Joana Maria Bennàsser, Laura Gallego, Francesca Osuna, Francesca Coll, Margalida Martín, Maite Benejam, Victòria Juan, Maria Àngels Estelrich, Carolina Guirao, Maria Antònia Duran
• estrena: Teatre de Magisteri, Palma, dijous 13 de març de 1996, a les 20 (250 espectadors); amb presència de l'autor
• d'altres representacions: Casa de cultura d'Inca, abril de 1996 (50 espectadors). Teatre del convent d'Artà, maig de 1996 (50 espectadors). Institut del Teatre (La Cuina), Barcelona, 17 de juliol de 1996 (dins el cicle Teatre i Universitat -Teatre GREC-) (150 espectadors; amb presència de l'autor)
• sinopsi: És la història d'un home que per defensar la justícia del poble veu destruït el seu cabal, la seva família i arriba ell mateix a la mort, a mans de la justícia dels poderosos. La versió de Palau i Fabre, molt cinematogràfica, és interpretada en aquest muntatge per un vestuari i per unes diapositives i unes cançons posades entre escena i escena: així, per exemple, Miquel Kolhas du barretina, i quan el poble el pren com a símbol de lluita, canten ELS SEGADORS. Es va tractar d'una estrena universal de l'obra de Josep Palau i Fabre, el qual hi va assistir entusiasmat, després d'assistir a la V Diada Poètica que Magisteri Teatre-Mag Poesia li va dedicar sota el lema: "I LA SANG SE'NS HA TORNAT QUATRE VEGADES VERMELLA"

"NOTA: El tema de Miquel Kolhas és semblant al de Parasceve de Blai Bonet, que  escenificàrem el curs passat: l'individu -el poble, la nació. quan cerca (o vol) la justícia és esclafat pel poder estatal, que fa de ca de bou dels poders fàctics." 

"DEDICATÒRIA: Dedicam aquest muntatge d'una banda a Josep Palau i Fabre, autor de la versió de Miquel Kolhas, i de l'altra als independentistes bascs -Lasa, Zabala, etcètera- i catalans pressumptament morts o torturats per l'Estat espanyol"

paraules de Josep Palau i Fabre:
 

"Les classes governants del país, amb Prat de la Riba al davant aconseguiren allò que volien: que el poeta deixi de mirar entorn seu i es dediqui a mirar només el seu interior. Recordem que durant l'elaboració de Nausica és afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, a la tardor del 1909. Ni un batec dels esdeveniments no es trasllueix en la seva obra, res no altera el seu ritme apol•lini. Els polítics han aconseguit marginar el poeta, que era la veu col.lectiva. O amputar-lo en allò que tenia de veu col.lectiva" (Serra d'Or, gener de 1988)

"Que dos dels grans alquimistes medievals -Llull i Vilanova- siguin catalans, hauria hagut de fer reflexionar una mica més la gent del nostre país. Al costat de la pretesa filosofia catalana i de l'escola dita del seny, casolana i rància, es dreça aquesta altra tradició, empeltada de follia, que és l'alquímia. És l'única que pot donar-nos un rang universal. L'única per on podem retrobar una grandesa que coincideixi amb la grandesa de l'home" (Poemes de l'alquimista).

cançó de Miquel Kolhas (lletra i música de Biel Majoral):
 

Asserena el cervell

ja que guerra has començada;

tots seguirem la petjada

que vols deixar ben marcada

des del vell al jovencell.

Aturem el desgavell

que el poder està mesell

de brutor i verinada;

llavors la gent enganyada

no pot fer altra pensada

que posar mans al coltell

per combatre el porcell,

que només mira per ell,

i ofega la gent honrada.

Vegeu dos muntatges més del mateix autor:

ESQUELET DE DON JOAN i L'ALFA ROMEO I JULIETA

AVUI, ROMEO I JULIETA i LA MÉS FORTA
 

TORNAR  A MUNTATGE