Escrita en vers per Miquel Bibiloni i Corró
el 1878
Adaptada per Mestre Bartomeu Balutxo, Antoni Claret i els actors el 2006
DM 18-01-07
MAGISTERI TEATRE-MAG POESIA (UIB, Palma. Mallorca)
Aferra qui pot, o El batle dels tres caramulls
Autor: Miquel Bibiloni (1878), adaptació de Tomeu Balutxo, Antoni
Claret i els actors.
DADES ARTÍSTIQUES
Direcció: Antoni Artigues.
Intèrprets: Tolo Girela, Marga Llull, Joana Adrover, Olga Muñoz,
Catalina Moyà, Ernesto Mercadal, Biel Pocoví, Pedro Gomila,
Maria Àngels Llufriu, Marta Gili, Maria José Asensio, Joana
Maria Català.
Poemes i cançons de: Carles Rebassa, Biel Majoral i Brams.
Fotografies: Climent Picornell.
Durada: 1 hora.
REPRESENTACIONS
Lloc d’estrena: Aula Magna de l’edifici Guillem Cifre de Colonya (UIB, Palma).
Data: 18 de gener.
Altres funcions: Aula Magna de l’edifici Guillem Cifre de Colonya (UIB,
Palma. 19 de gener).
Total: 2.
SINOPSI
Andratx! Santa Margalida,
Ciutat, Muro, Calvià...
Quants de pobles més hi ha
sense cap poma podrida?
PERSONATGES
RABOA, muller del batle.
TONINA, criada.
COLAU, batle.
PICANY, regidora de l'Ajuntament.
SECRETARI, de l'Ajuntament.
GAVIOTA, caporal de municipals.
MALANAT, mestre de picapedrer.
CARNER, conserge del cassino.
GENT DEL POBLE 1
GENT DEL POBLE 2
ROMANCERA
CAMBRER
LOCUTORA
L'escena passa al poble X.
ACTE 1
El teatre representarà el menjador d'una
casa nova. Porta d'entrada a l’esquerra.. A la dreta el portal cap a dins
la casa. Al mig de l'escena una taula gran i al voltant cadires.
És l'hora baixa d'un dia d'hivern.
Escena I
COLAU, amb la vara, que entra molt de pressa per
la porta de l’esquerra i va cap a la porta de la dreta cridant:
RABOA, que surt poc després.
COLAU: Raboa!... Davalla un poc
abans que vengui la gent,
i que duguin aiguardent
i que estigui encès el foc.
RABOA (sortint): Com ha anat?
COLAU:
Triomf total:
repica les castanyetes.
RABOA: ¿Tens la vara?
COLAU:
I les pessetes,
que és de tot el que més val.
RABOA: Ai Colau, ets un confit!
Jo no cap a dins la pell;
ja pots dur alt el capell,
que ells no valen... ni un rupit.
COLAU: Me'n vaig a devers la plaça
a lluir garrot i maça (Alçant la vara)
Escena II
RABOA sola.
RABOA: Ja estau baix del meu domini
i heu de sebre qui som jo;
odi vos jura mon cor,
guerra a mort i extermini.
Vos he picat a la coa;
volíeu llepar la bresca
i heu quedat ben a la fresca.
Veureu qui és la Raboa.
Multes, garrot i presons
vos donarà aquesta mare,
que el meu Colau du la vara,
però jo duc els calçons.
Escena III
RABOA i TONINA
TONINA: Què he dur?
RABOA:
Una botella
d'aiguardent i vi a rompre
i que ho posin en el compte.
TONINA: Ja dóna ja la mamella.
RABOA: Duràs formatges, cuixot,
gató...
TONINA: Que no
serà massa?
RABOA: No veus que la ballam grassa?
Ara la raboa pot:
Vull que tothom tengui anguila.
TONINA: I els doblers?
RABOA:
No siguis tonta.
Vés, i que duguin es compte
a la casa de la vila. (Se'n va na Tonina)
No creguin que jo em confongui
pels qui fan tut-tu-ru-tut;
i en fi, qui no ho vol pelut
lo millor és que s'ho tongui.
Escena IV
COLAU, PICANY, que acaben d’entrar, CARNER, i després
RABOA
CARNER: Bon vespre.
COLAU:
Com va, Carner?
Què, pel cassino, la gent?
CARNER: Tothom està molt content,
i els contraris al carrer.
COLAU: Mentre que estiguem units
ja saps que som invencibles,
i ells no tenen possibles
perquè no ens espanten crits.
CARNER: Ben ver, però per guanyar
hem hagut de pegar estreta.
COLAU: Sí que hem hagut de pitjar.
CARNER: Digau, que em podeu pagar
les portes de Son Cuineta?
COLAU: Sí Carner, ja ho saps, faré
qualsevol cosa per tu.
CARNER: I jo vos ho agrairé.
COLAU: Idò pots posar al paper
que són feines pel comú.
Adéu, bona nit, Carner. (Carner se'n va.)
COLAU: Raboa, encén el quinqué
que mos quedam a les fosques.
PICANY: Sense llum i sense mosques
a voltes s’està més bé. (Raboa entra i encén
el llum)
COLAU: Picany, ara estam tot sols
i podem parlar en secret.
Què, com tenim allò?
PICANY:
Net:
no tenguis por de bunyols.
Totes aquelles pessetes
mos treuen es deu per cent.
Què trobes, no estàs content?
RABOA: Les tens asseguradetes?
PICANY: Pagarés amb quatre firmes
d'homes de retxa, segurs;
jo no em pos amb noningús.
COLAU: Me basta si tu ho afirmes.
RABOA: El món és un bigalot
Colau, i aferra qui pot.
PICANY: Però, si demana compte
qualque dia un regidor?
COLAU: Se li dóna, sí senyor:
i sense temor ni afronta
li mostres llibres, papers,
pagarés i lliuraments,
pressuposts, ingredients,
i li dius que si en vol més.
I fent-lo seure a la taula
mostres que no estàs renec,
i el pobre se queda cec
sense entendre una paraula.
I et confessa que està bé
sense dar-te cap raó,
perquè avui un regidor
és... un Joan Capeller.
RABOA: Bé, bé, xerrem dels ingressos,
de mangarrufes i guanys.
COLAU: Ben dit, i al gra Picany,
ja em duràs els interessos.
PICANY: Tots?
COLAU: Tots.
Que no ho trobes just?
em pos en perill jo sol
PICANY: I jo?
COLAU: Cada u fa
el que vol.
PICANY: Que et penses que som de fust?
RABOA: Que hi hauré de posar pau?
PICANY: Tots el vol per sa butxaca.
RABOA: Tu per altra part treus raca,
deixa aquesta an en Colau.
En Colau fa sacrificis,
i sense fer parts ni quarts,
deixa que ell faci les parts
repartint els beneficis.
I no me siguis contrària
Picany, que no tens sentit.
Bon refosca!...
SECRETARI (entrant): Bona nit!
COLAU: Hola, com va secretària?
Escena V
RABOA, COLAU, PICANY I SECRETARI
COLAU: Seu. (El secretari s'asseu.)
SECRETARI: M'ha dit el caporal
que me demanàveu?
COLAU:
Sí;
vull que tractem assuquí
de repartir el capital.
SECRETARI: Jo en som! Pots parlar ben clar.
COLAU: Vaig a proposar-te un pla
que és tot en el teu favor.
Veus, na Picany i el seu fill
són els qui manegen l'eina (fa l'acció d'escriure.)
i els tenim sempre fent feina,
del vespre fins al matí.
Jo tot ho dirigiré
i vos faré els esborranys,
que hi han d'entendre de panys
perquè puguin obrir bé.
Així, combinats els tres
durem la barca endavant
i ho anirem trempejant,
Per verd no deixarem res.
Vull que de tot el treball
el producte partiguem
els tres. Entens?
SECRETARI:
Rebentem,
i te’n pots anar al carall.
És a dir, tot el meu sou
i santificacions
he de dar?
COLAU:
Daré raons.
SECRETARI: Ja no en vull, ja em basta el brou.
RABOA: Carme, esser considerada.
SECRETARI: Tu em vols fer una ensarronada
RABOA (amb salameria): Ni per un jovenet bell?
SECRETARI: Raboa, tu vas de pell
COLAU: Si tots tres anam units
ha d'ésser nostre el fandango,
per més que ballin un tango
en contra nostre els partits.
Tant mos és carn com si és peix,
de tots els repartiments
i favors: jo tenc, tu tens,
de tot, tant magre com greix
un caramull en farem
més alt que trenta penyals,
en farem tres parts iguals
i les mos repartirem.
SECRETARI: És a dir, tres caramulls?
COLAU: Tres caramulls, això és.
SECRETARI: Iguals?
COLAU:
Iguals per tots tres
fins en es cutcuruculls.
SECRETARI (recapacitant): Tres munts, no està mal pensat.
RABOA: Queda el negoci arreglat
i esper que vos vagi bé.
COLAU: Al.lots, per res mos convé
que es sàpiga el que hem parlat.
(A sa Raboa, que farà el que li diu:)
Treu s’anissat. I fumem.
(Els en dóna i els encenen)
SECRETARI (alçant la copa): Brind, perquè durant
cent anys,
jo, i tu i els Picanys
tota la vila ens mengem. (Beu.)
TOTS: Amèn.
SECRETARI (a en Picany.): Ara et toca a tu.
PICANY (aixecant-se i copa en mà):
Ja que l'ocasió em convida,
desig que tota la vida
administrem el comú. (Beu.)
COLAU (s'aixeca i brinda):
Jo fund tot el meu orgull
i hi estic ben consentit,
que cada any tregui el partit
mil duros per caramull.
TOTS: Ben dit!
RABOA:
Que visca en Colau
cent anys, passejant la vara
i essent d'aquest poble pare.
TOTS: Amèn, i que regni en pau.
COLAU: 'Nau a la societat
i menau tota la gent,
que han de brufar amb aiguardent
el triomf que ens han donat.
PICANY: Anem, (a Colau) veig que estàs content!
SECRETARI: Amb un segon hem tornat. (Se'n van i quan han sortit en
Colau es refrega
les mans amb alegria i es fa una retxa.)
Escena VI
COLAU I RABOA
COLAU: Raboeta, vida meva,
estic content.
RABOA: Ai! jo també d'alegria,
Colau, rebent.
COLAU: Ara manam, i som batle;
la patulea,
no t'importi que et murmurin,
que et diguin nea.
RABOA: Jo en tenc orgull,
perquè tot ho ben compensa,
bon caramull.
COLAU: I jo duc sempre careta
d'hipocresia,
que el més astut sé cert
que la voldria.
Me creuen bo,
perquè no deix que me mirin
dins el meu cor.
Bona rialla a la boca
demostr sens fi,
Però en el fons de l'ànima
hi duc verí.
RABOA: Jo res estim,
i aquí on acost la bava
tot ho metzin.
COLAU: Sí que som bona parella,
som tal per qual,
perquè en la creu ajuntaren
corda i poal.
RABOA I COLAU (canten): La balanguera fila fila,
la balanguera filarà...
(S'apaga el llum general i s'encèn
un canó al punt on es troba el romancer)
ROMANCER: "Na Mariantònia, princesona,
com un corcó fet d'art servil
llepa que llepa, na Llepona,
de nostra vida talla el fil.
Com una porca bé cavil.la,
teixint barreres per demà.
"Quan la cultura pega coces
i s'engalana d'il.lusions,
na Mariantònia cava fosses
sense tenir pala ni escons.
Surt a la plaça de la vila,
després, vestida d'estrenar.
"De traïcions, desesperances,
tix la mortall del jovent,
i amb cars perfums i colorances
fa de princesa i de turment:
torna de missa, es depila
i a la vellura fa un sopar.
"Na Mariantònia fila, fila,
na Mariantònia filarà..."
CD: BIEL MAJORAL, "Val més un santcristo
d'or"
I un homo si seu reposa
i si jeu reposa més,
i un homo sense doblers
a onsevulla fa nosa.
Un homo per fer carrera
ha de tenir poca por,
val més un dimoni d’or
que un Sant Cristo de figuera.
Anant a Lluc som estat
damunt s’era d’Escorca;
la veritat i la forca
son fetes pel desdixat.
Molt de fred i poca roba,
molta talent i poc pa,
això és lo que sol donar:
el bon Jesús a un pobre
i amb sa raó que li sobra
per un ric ha de callar.
ACTE 2
L’acte transcorre a l’Ajuntament, que dóna
al balcó i a la plaça. A la part dreta hi ha una taula amb
menjar i beure.
Reunits
els partidaris de Colau, poc abans de les eleccions, celebren el repartiment
de caramulls, abans del ple en què han d'escoltar les queixes del
poble.
Escena I
COLAU, RABOA, GAVIOTA, que saluda a lo cabo.
COLAU (intranquil): Hi ha novetat?
GAVIOTA:
Corrent.
He recorregut la vila
i la té tota tranquil.la:
i no es veu cap grup de gent.
COLAU: Ai, amb tanta llibertat
he tornat mig geperut.
Creu que si fos absolut
prompte hauria netejat.
N’enviaria un fester
a Ceuta i a Perejil,
el que no ha pogut en Gil
veureu que ho farà el PP.
RABOA: De lliberal jo som filla
però veig tanta brutor
que la inquisició
la voldria avui en dia. (Gaviota assenteix.)
COLAU: Diuen que any nou vida nova,
i ara que el començam
hem de posar l'esca a l'ham
per si ens fa bona prova.
Jo he resolt, pel bon servici,
imitant nacions cultes,
posar al contraris multes
per al nostre benefici. (Pausa)
Parla en català per vici?
Una multa de cent duros.
GAVIOTA: I podrem fumar bons puros.
Això és un bon ofici.
COLAU: Farem una altra ordenança
que aquesta ja té rovell,
i als contraris cop de llei,
això vull sense tardança.
Això mos anirà bé,
vós les multes posareu
i aquí els doblers em dureu
i part vos ne donaré.
GAVIOTA: Jo trob que ha quedat ben clar. (Pausa)
I això d’anar al Rasputin,
amb dones que fan tin tin,
no ho podríem arreglar?
COLAU: Anau Gaviota aviat,
que amb això del Rasputin
hi ha hagut més rintintin
que en tot lo que hem manegat.
GAVIOTA: Entesos, i al sac el blat.
RABOA: I els contraris com estan?
GAVIOTA: Reneguen per la Real,
però no en facem cabal,
que amb cançons no ho compondran.
I allò de la romeria...
RABOA: (Fluix a Gaviota)
Ei, d’això no en diguis res,
perquè encara en du es pes:
va plorar molt més d’un dia.
COLAU: D’allò de per la Real
que hi hem de fer son Espases,
el que jo vull són les cases.
Et penses que som pardal?
Escena II
COLAU, MALANAT, RABOA i GAVIOTA.
COLAU: Hola mestre Malanat,
i que grande que has tornat,
es veu que van bé les coses
d’ençà que arreu ciment poses
i el Mallorca s’ha salvat.
MALANAT: El Mallorca a primera!
COLAU: A veure’l demà vindré
i l’homenatge em perdré
an aquell batle Darder:
no li duc gens de quimera.
RABOA: No entenen la cosa pública,
enguany el divendres sant
el volen passar cantant
per celebrar la República.
MALANAT: I els sis solars que has donat
a l’esglèsia de Mallorca...
COLAU: És que no aguant gent tan porca
d’esquerra i republicans
ni okupes, val més cans.
MALANAT: Lo que jo volia dir
si hi puc tenir qualque guany,
hem d’aprofitar bé enguany,
les eleccions són aquí.
RABOA: Tornarem guanyar, no ho veus?
ho tenim ben fermat tot
i ells sols no han fet un rot.
COLAU: Malanat, saps lo que em deus?
MALANAT: A casa ho tenc apuntat
COLAU: De duros un bon grapat.
MALANAT: Però ara que n’hem parlat
hi ha comptes nous a fer.
COLAU: Doncs ja saps el que has de fer
‘fegeix per jo la meitat.
MALANAT: Que farem un poquet llarg?
Tenc por de fer massa gros
COLAU: Aquest sempre és el meu tros.
Ningú ho examinarà.
MALANAT: Lo que et deia que hi havia
que encara no hi he afegit,
del metro tot el bullit
i del tren i l’autovia
cap a la plaça d’Espanya.
GAVIOTA: Quin nom més guapo, senyors,
jo quasi me pos plorós.
Si en donaria de canya!
VEU DEL POBLE (criden des de fora, diverses vegades):
Parc de les estacions!
Prou urbanitzacions!
Ja sobren cotxes a Palma!
Volem caminar amb calma!
RABOA: Ell saps que són d’atrevits!...
Protesta i altra protesta,
que és aquella, que és aquesta
i justícia i fora, i crits.
COLAU: Que no em toquin el pontet
que el del tren ja l’he tomat
per dir que serà tornat
de nou al mateix indret.
GAVIOTA: I quina raó vos mena,
llevar per tornar a posar.
COLAU: Idò ja t’ho pots pensar:
s’unta d’oli qui el remena.
MALANAT: Em fa mal veure amb els ulls
terra desaprofitada.
A son Moix n’hi ha de tudada
per vendre i comprar amb embulls.
Hi faré tres gratacels!
RABOA: A la sang duré tres ciris
si es fan certs els tres deliris:
grocs, vermells, morats... o cels!
GAVIOTA: Vius amb la combinació.
COLAU: Bé, idò el del mig ben groc
i als costats, vermell com foc.
GAVIOTA: Això és una altra nació!
Escena III
COLAU, MALANAT, RABOA, GAVIOTA, i PICANY, SECRETARI,
CARNER, que entren.
DM 18-01-07
SECRETARI: Un poc hem de conversar
abans que véngui la gent,
cabrum que no vol ciment,
ja no podrem parlar clar.
CARNER: Idò començau a dir
que n'he vists que ja pujaven.
RABOA: Ja els hem sentit que cridaven
jo estic a punt d'esclafir.
COLAU: Ei, senyors, per un moment
reclam el vostre silenci (tosseix)
voldria tenir eloqüència
per poder-vos fer present
el gran desig que m’anima
de treballar en bé del poble.
CARNER: Ell és un desig molt noble.
SECRETARI: Sí senyor, i molt bé rima.
COLAU: Som poca cosa tot sol
i vull demanar adjutori
en aquest savi auditori.
Què me demana?, què vol?
PICANY: Bé senyors, jo he pensat
que hem de seguir el vell costum,
fer rebentar tots els llums,
quedar sense enllumenat.
CARNER: Però això és massa brutal.
PICANY: No, si hi ha qualque protesta
Gesa pagarà la festa.
Farem una altra central.
TOTS: Aprovat.
CARNER: Ja que la bolla rodola
i seguim el bon camí,
trob que hem de suprimir
mestressa i mestre d’escola.
SECRETARI: No que ara està en bones mans,
tenen bones instruccions
i “noves generacions”
dels nostres en esser grans.
COLAU: Faig tot quant decret jo vull,
Trilingüisme, tots collats.
Control els certificats,
i hi ha ben poc aldarull.
SECRETARI: Els de la Universitat
si en tenen un tros per ells
grufen just com a porcells.
Saps que bé que ho hem trobat.
Escena IV
COLAU, MALANAT, RABOA, GAVIOTA, i PICANY, SECRETARI,
CARNER fan un grup, a la dreta, devora la taula del menjar on continuen menjant
i bevent,
i GENT 1, GENT 2 i ROMANCER, en fan un altre, a l'esquerra.
Llum a l'esquerra, penombra a la dreta.
GENT 1 (entren Gent 1 i 2, que xerren entre ells i el Romancer):
Ells guanyen un capital
damunt l'esquena dels ases!
Voleu dir que Son Espases
és bon nom d'un hospital?
GENT 2: Una clínica a Son Vida,
Son Salut, Son Bona Gent,
Can Pastilla o Marivent
seria més divertida!
GENT 1: Urbanitzen La Real
una cosa de no dir!
Voleu veure el monestir?
Idò mirau-lo en postal!
GENT 2: Què té més! Si tenen bo
i els diaris ben untats:
doblers compren voluntats;
quina cosa els farà por?
GENT 1: Beneeixen la piscina
del més gran dels xafarders
que s'inventa grans merders
i, de cada un, una mina!
Llum general
RABOA (A Colau): Que no els sents quin xerrum;
a mi em fan bullir la sang.
Jo trauria qualque tanc
per arreglar aquest cabrum.
COLAU: Que xerrin, són curts de mires
i ja tenim el peix frit.
Ara el PSOE ha beneit
la piscina d'en Ramirez.
SECRETARI (adreçant-se als que han entrat): Molt bé,
poble estimat,
avui volem escoltar
les queixes del poble pla
a qui tan bé hem governat.
I així, poble simpàtic,
tu mateix pots comprovar
just abans d'aquest sopar
nostre talant democràtic.
RABOA (apart, a Colau): Em posa els nirvis a mil,
aquesta gent escoltar.
COLAU (A Gaviota): Això se pot embrutar,
feis venir guàrdia civil.
GAVIOTA: De fet n'hi ha més de mil,
però són a la piscina
a repartir medicina.
Llum només a romancer
ROMANCER (Adreçant-se a tothom, comença a cantar el
romanç):
Començaré l'inventari.
Veniu i arremolinau-vos!
Escoltau i aborronau-vos
d'allò que surt pel diari.
Si lo que sabem és tant
podeu pensar el que no es veu,
aquí qui no menja beu
sempre hi ha qualque bergant.
Els primers que destaparen
són els del túnel de Sóller,
fotent-se de món i bolla
de duros grossos s'inflaren!
Cireres, Canyelles, Mates
vaja quina planta fan!
si tens res prest t'ho fotran,
sempre van voltats de rates.
Manies? No en tenen gaires!,
fan votar morts d'anys enrera!,
i ara van a Formentera
a treure vots de Bons Aires!
A l'autopista d'Eivissa
no han tocat res d'en Matutes;
al.lots ells se'n van de putes
i a noltros ens fan 'nar a missa.
Quin poc seny té aquesta gent
que vol declarar la guerra
a llengua, cultura i terra
i ho tapen tot de ciment!
Si en comptes de tancar els ulls
els miram de fit a fit,
tots els qui ara treuen pit
no faran mai més embulls!
Escoltau la veu del poble
com s'aixeca a poc a poc,
ben aviat calarà foc
una lluita justa i noble.
Lladres són a discreció!,
si volem acabar amb ells
no hem de fer pus mai d'anyells!
La gallina diu que no!
Visca la revolució!
GENT 1: Revolta amb indignació!,
ja hem acabat la paciència!,
no són temps de resistència
sinó de revolució!
GENT 2: Amb crits, amb clams i bramuls,
amb falçs, falcelles o esmolles...
perquè de les herbes molles
només se'n torquen els culs.
GENT 1: S'ha acabat la paciència,
calau foc a la foguera,
que els covards em fan peguera:
Llibertat! Independència.
RABOA (A Colau): Ai Colau, no me conhort
fes que callin aviat.
Per què volen llibertat?,
no tenen on caure morts.
COLAU: Doncs a mi em va bé aquest trull:
només amb quatre paraules
i dos caps i dues baules
hem sortit d'un altre embull.
(A Gaviota)
Au fes via, Gaviota,
ja pots treure aquesta gent
que jo estaré ben content
si no veig gent tan cabota.
En Gaviota
va cap al romancer i amb males maneres el vol treure de la sala.
RABOA: Ja ho veig que mos tenen ràbia
perquè feim tres caramulls.
Sabem fer bé els embulls
i els tenim a dins la gàbia.
SECRETARI (a Colau, apart): Ell ningú la mos empata.
Tres caramulls!
COLAU:
Aquí et pica.
Ara sí serem gent rica.
SECRETARI: I el poble davall la mata.
Es fa fosc quan encara en Gaviota intenta
treure la gent fora.
CD: BRAMS, "Peça a peça"
Cada poble, cada barri, cada veïnat,
cada home, cada dona, cada entitat,
deu mil somnis corquen
la casa d’un gegant,
deu mil somnis arnen
la disfressa dels tirans.
Peça a peça
anem encaixant
construint la terra
construint la llibertat
Cada gest, cada paraula, cada veritat
cada passa, cada idea, cada habilitat:
tot són eines bones
però s’han d’esmolar,
la primera victòria
es guanya dins el cap.
Ocupem el nostre lloc
i alerta pel combat
no s’hi val dur l’uniforme
i no estar organitzat.
ACTE III
A un cafè, GENT DEL POBLE 1 I 2
i ROMANCER, són a una taula, juguen a cartes i van xerrant; entre
conversa i conversa demanen carta, canten "set i mig", etcètera
GENT 1: I els tamborers de la Sala
els han fet fora. Què tal?
GENT 2: Per xerrar de la Real.
Mira si n'hi ha de mal
hi poden 'nar amb una pala.
GENT 1: Tot allò que va fer en Franco
el PP ho troba bé.
GENT 2: Ells si podien també
farien com ell, més o manco.
GENT 1 (al cambrer): Mem tu, pots dur una rasca?
GENT 2: I un conyac. Anirà bé
per xerrar d'aquest merder,
que aquesta és la nostra tasca.
GENT 1: Els estudiants de NOU
set mil euros han cobrat
i ves per on han guanyat
a la UIB. Toca'm un ou!
GENT 2: Idò, o doblers o finca
si fas com t'han ensenyat:
si no, mira n'Ensenyat.
GENT 1: Sense esser llicenciat
un bon sou li han donat
en el nou hospital d'Inca.
Entra la criada i s'asseu a una taula de
devora
ROMANCER: Gent del poble enganada
per tres cèntims i dos rals;
no volem més enganys tals,
ens han fet mala jugada.
Ai!, i que som d'innocents:
tenim sentència de mort
i ells n'estan tots contents;
prest o tard els 'nirà tort.
Festes, menjar i aiguardent
del bé de l'ajuntament:
saps que fa de bon pagar
missa sense capellà.
CAMBRER (mentre els dóna el que han demanat)
Ha fet en Carles Rebassa
un romanç en el PP,
escoltau-lo ben rebé,
que això ja vessa la tassa.
Ses imatges que veureu
són d'en Climent Picornell,
tant paisatge com aucell,
que se va jugar sa pell
per Mallorca, ja ho sabeu.
CD, CARLES REBASSA "PP2 (O LA INEXPLICABLE
HISTÒRIADE LA VÍDUA D'EN FULGENCI MAS)" i imatges de Climent
Picornell:
Sortiu de dol cap a l'horta
que dins el pou de l'Alzina
la vídua Mas, Francina,
anit l'han trobada morta.
Escoltau-me i ho sabreu,
d'ella no ho hauríeu dit
fins que han trobat per escrit:
"Dins el pou em trobareu".
Morta era dins la cisterna,
la dona, nada a la vila,
bona, plaent i tranquil.la,
era nostra, no era externa!
I ho duran dins la consciència
mal que els hàgim de matar.
Algun dia se sabrà:
cranc no hi ha que el poble venci!
Era cosina d'en Pit,
son pare del nostre alcalde,
i ara aquest bordarro malda
per poder dormir de nit.
Es veu que tenia un tros
allà devers Son Bonada;
no feia una quarterada,
quatre ametllers, no era gros.
L'era heretat de sa mare,
morta aprés de gran turment
per mal d'un tumor dolent
l'any que va morir son pare.
I en tenir el seu home mort
va dir: "Me'n vaig fora vila
i faré vida tranquil. la",
però li va sortir tort
perquè el fill de la florista,
que és el qui dóna els permisos,
va veure bitllets ben llisos,
gran fill de puta, l'artista!
"No és terreny edificable",
li entima l'ajuntament
mirant-se el compte corrent...
Fan la vida inhabitable!
I no li daren llicència
per fer-se un casetonet
en aquell lloc tan estret,
a la dona d'en Fulgenci.
Passades unes mesades
el fill d'en Pit s'hi presenta,
li diu: "Us faré contenta",
i amb unes bones xerrades,
"veneu vostre tros al poble
i veureu molts de diners.
Just és signar tres papers
davant d'un notari noble".
"És que jo no vull signar,
vull viure-hi fins que m'hi mori
i quan jo seré a la glòria
la nebodeta ho tindrà".
"Aquella, el que farà
serà deixar passar els anys
i el vendrà als alemanys
així que els bitllets veurà".
I tan gros li va anar fent,
aquell porc de mercader,
que el vint-i-tres de febrer
al notari hi manca gent.
Li donaren cinc milions,
i d'euros no, de pessetes.
Va sortir amb les llagrimetes
que li queien dels ullons.
I, dilluns, xerrant a plaça
va saber per n'Esternut
que el tros l'havien venut
a dos alemanys de raça.
Bon negoci els va sortir
amb els comptes ben rodos:
més de cinquanta milions.
M olts n'hi hagué per repartir.
I els donaren la llicència
i hi van poder edificar,
talment el que van negar
a la dona d'en Fulgenci.
Ahir va anar a ca les monges
i els va donar un milió.
Va sortir pel portelló
amb un saquet de taronges.
Després va tocar la porta
de la seva nebodeta.
La va confitar amb pesseta
i al capvespre ja era morta.
Quatre eren que la portaven
a la seva sepultura.
Era cosa de tristura,
al batle el condol li daren.
GENT 2: Has sentit a dir en Colau
que feia tres caramulls
i tots tres més que curulls
i ha quedat com un babau.
CRIADA (que s'ha aixecat i va a la taula on hi ha la gent):
Jo som la criada
dels més mentiders
que amb una judada
se'n duen doblers.
I quan feia net
els vaig escoltar
i arriben a un plet
per poder guanyar:
tot ho vaig filmar.
Prestau atenció
mirant el canal:
el batle major
ja arriba al final.
GENT 1 (al cambrer): Mem tu, posa ses notícies
si en diuen res des bergant,
que diuen que ha robat tant
per mantenir es seus vicis.
El cambrer posa la tele i la locutora comença
LOCUTORA: Espectadors benvolguts
que sempre estau badocant
una notícia vos cant
que quedareu ben retuts.
En Colau, de mal nom Mates
ha estat trobat en delicte
i s'ha declarat convicte
i ha quedat com les rates.
Compren sol rústic barat,
llavors requalificat
venen per un desbarat
i ho troben ben divertit.
Així a sa gerreria,
quan pensen fer un barri nou
diuen "ara tenimn s'ou"
i sense dir la boca és mia
compren les cases per u,
llavors ho rehabiliten
i fan molt i poc prediquen
i ho venen per vint-i-u.
En es segon cinturó
en Malanat ha comprat
per quan estigui acabat
fer un negoci ben rodó.
Bé, tornant en es cas d'ara,
en Colau que du la vara
en feia tres caramulls
de tot el que arreplegava.
Na Tonina, sa criada,
no ho sabien, i els filmava.
Mirau-ho amb els vostres ulls.
Aquí la filmació de part de l'escena V de
l'acte I, des que en COLAU diu "Si tots tres anam units", fins que TOTS diuen
"amèn".
LOCUTORA: I fins aquí la notícia
que deixa en Colau sens vara,
que han de tenir molta barra
poca vergonya i molt vici.
Repartiment, benefici,
molta especulació,
requalificació,
això és el seu ofici.
S'acaba la notícia i tots fan visques i crits
FI
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
