LES QUATRE ÚLTIMES ESTACIONS
DEL SEGLE XX (IV)

Hivern

ENRECORDA'T fill meu que en començar 
a pondre's el sol rera les muntanyes
posàvem brins de pi sobre els calius
colgats amb cura, la nit anterior.
Retirant tel de cendres, cobricel
voluntat del nostre esperit mundà
del foc esdevingut flama de sobte 
en sotsobrar imminent dins la mar.
Nit a la serra de ball flairós
follet de flamarada, just sortit,
entrada de fosca en quart creixent.
Així ho vam decidir fer, te'n recordes?
Un dia rera l'altre durant tots
els dies del que fou la nostra vida.
Les nits abans de venir a tapar-te
colgàvem els calius obrint parèntesi:
(sovint vendran més cendres sobre cendres
...prô, fill meu, la muntanya romandrà).
 
 

Pàgina de presentació MAG POESIA