AUTORETRAT
 
Sóc el perfecte estrany:
només sabeu de mi pel sotrac d'un gest,
o per una fallida promesa d'ulls.
Però jo us dic que no us refieu de mi,
perquè puc estimar l'enemic més destre.
 
Sóc el reflex d'una ombra:
un rellotge tancat dins el canterano,
amb moltes hores sordes sense tendresa
que repiquen ben fort perquè el corc les senti.
Un llibre d'oracions que un heretge resa.
 
Demà seré l'au fènix
que volarà segura sobre vosaltres.
 
DEL LLIBRE INÈDIT Del temps i la distància


LA PARAULA ENCESA
 
Les paraules arriben, inesperades, com un incendi. Per fer poesia no calen idees, sinó paraules, i amb un mínim de disciplina s'acoblen en un engranatge que indica la veritat del discurs, o la gran mentida -sempre versemblant- que implica a voltes la creació literària.
Jo cant allò que he perdut. No intent canviar el món, tan sols adaptar-lo al meu sentir. Cerc la bellesa, tot i que sé que és efímera. Don forma a la no-forma.
El poema es fa sol. L'autèntic art és l'essència de la memòria.
Però no sé quin és el secret del poema.
Potser volem curar la ferida.
 
Octubre 2004

Enganxa't a la poesia. Edicions UIB 2008



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA