vida (bartomeu rosselló-pòrcel
 
Neix a Palma, al puig de Sant Pere (c. de Sant Llorenç) el 3 d'agost de 1913. 
El seu pare fa feina amb roba a Can Ribes. Fa primària als teatins i el batxiller a l'Institut Balear on té com a professor Gabriel Alomar. 
El 1930, als 17 anys va a Barcelona, becat per la Diputació de Balears per estudiar Romàniques. S'instal.la a la Residència d'Estudiants (dirigida per Miquel Ferrà), on du la biblioteca i es fa càrrec de les edicions de poesia (on publiquen Vinyoli, Teixidor, Marià Manent). El 1931 s'entusiasma amb la proclamació de la República. 
El 1933 publica Nou poemes, i el 1934 Quadern de sonets. També el 1933 fa un creuer per la Mediterrània, organitzat per la Universitat Autònoma i per altres institucions; són 47 dies de convivència amb estudiants i professors d'arreu de l'estat; s'hi fan 27 conferències sobre història, art i cultura dels llocs visitats: entre d'altres, Tunis, Cartago, Malta, Alexandria, El caire, Creta, Istambul, Atenes, Palerm, Nàpols, Pompeia, Maó, Palma. 
El 1935 es llicencia en Lletres; ha fet amistat amb Carles Riba, professor seu i amb Espriu i Amàlia Tineo, condeixebles. Aquest any s'estrena a Barcelona (17 de maig) la seva traducció d'Història del soldat de C. F. Ramuz, amb música d'Igor Stravinsky. També tradueix El prometeu mal encadenat d'André Gide. Deixa inacabada una traducció de Ciceró; diu en carta 19 juliol 35 a Salvador Espriu: "tot és afer de monei. Lleu sí que no m'ho és. Greu, i molt. La llauna més gran que he vist. Té la compensació de que ningú no el llegirà mai i no podran fer-me'n retret. Però quina feineta!"
1936. Envia un telegrama al seu amic Robert F. Massanet, poc abans de les eleccions, amb un breu text: "Vota comunista". El juliol del 36 treu les oposicions de professor d'Institut, a Madrid (on inicia també la tesi de doctorat). En començar la guerra torna a Barcelona per fer classes a l'Institut Escola Pi i Maragall (entre els autors que fa llegir als estudiants: Tolstoi, Voltaire, Puig i Ferrater, Carner, Shakespeare...).
La tardor del 1937 és incorporat a files a serveis auxiliars; diu en una carta a Joan Llacuna: "Treballo -soldat- tota la setmana i 10 hores cada dia sense excepció. Estic cansadíssim. Quan no treballo dormo. [...] Us desitjo una vida més suau que aquest esclavatge meu [...]. La meva poesia, ara, són un munt de fitxes." El 22 de desembre del 37, catorze dies abans de morir fa de jurat (per suplir l'absència de López-Picó) al Premi Joaquim Folguera de poesia, amb Arderiu, Maseras, Manen i Espriu (l'obté Josep Lleonart, amb Les elegies i els jardins).
Mor el 5 de gener de 1938 de tuberculosi pulmonar. (El 20 de gener del 78 és duit al cementiri de Palma). Aquest mateix any, la Residència d'Estudiants edita Imitació del foc amb pròlegs d'Antoni M. Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba. 

Entre les lectures de Rosselló-Pòrcel: Eluard, Gide, Apollinaire, Huxley, Joyce, Llull, Espriu, Rilke, Alomar, Turmeda, Verdaguer, Poe, Guimerà, Voltaire, Ruyra, Balzac, Montaigne, Flaubert, Hormann, Kant, Homer,Cocteau, Tagore, Proust, Molière, Garcés, Goethe, Maragall, Keats, Vinyoli, Pirandello, Pound, T.S. Eliot, Nietzsche... (sabia francès, italià, llatí, anglès)

Mecanoscrit de Salvador Espriu (24 nov. 52): "diu que "un dels grans oficis del poeta és, de segur, classificar el món. La poesia suposa retorn de reialmes amagats"."

inici

bartomeu rosselló-pòrcel

Pàgina de presentació MAG POESIA