joan miquel oliver antònia font poesia
      (Presentació d'Odissea trenta mil de Joan Miquel Oliver -Lleonard Muntaner 2003)

                          l'admirable del fantàstic és que no és fantàstic sinó real
                                   breton.

joan miquel antònia font, la teva poesia em fa pensar en aquesta frase de breton. el real és fantàstic i el fantàstic és real: això és la poesia.
 
avui, trobar poesia dins un llibre de poesia és un goig, quan el que hi impera és l'onanisme, un onanisme frustrat; no precisament com el que explica el veraç estellés: m’he posat un dit al forat del cul. semblava / que se’m dreçava el membre, i en prendre’l a la / meua mà per tal d’iniciar una masturbació s’ha / empetitit, i mire el dia amb una gran tristesa

és tot un goig trobar un poeta que no plora: tu ets prou lúcid per distanciar-te de la teva (de la nostra) misèria -grandesa.

és una alegria topar amb un poeta que no és fals; potser fas qualque farol, com els bons jugadors de truc, però no ets fals, perquè ets lliure, perquè penses en llibertat (avui que hi ha tant de poeta-funcionari i curricular), perquè tens coses a dir (avui que hi comença a haver poetes de curset de quatre crèdits). com dius en una entrevista a notifixis, "quan faig una lletra i veig que és una fantasmada ja la llev directament".

en tu es dóna una conjunció fructífera: ets filòsof i ets poeta (tant amb la guitarra a la mà, com darrera el taulell, com...). baudelaire diu que per escriure "s'ha d'haver pensat molt, haver carregat el tema quan se surt a passejar, quan es va al bany, al restaurant, gairebé a casa l'amant". i òscar wilde: "només hi ha dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-la. o millor, tenir una història per explicar i explicar la d'un mateix". i aquest és el teu cas.

dius: "per mi la poesia és una forma de recerca i de conèixer la gent, el món i a mi particularment"(enderrock). i com escriu nietzsche, "conèixer no és més que treballar amb les metàfores preferides". les imatges, com a imitació i com a metamorfosi de la realitat, són la base de la poesia.

ets un gran amant de les imatges, de les metàfores imaginatives; jugues molt amb el llenguatge:  "busco jocs de paraules que m'agradin o una imatge que m'interessi, és una elaboració quotidiana"(enderrock).

quan vaig llegir residencia en la tierra de pablo neruda, que em vas deixar amb entusiasme perquè el llegís, hi vaig trobar, marcats teus, moltíssims contrasts de paraules, imatges potents, com les que fas servir: mi interior de guitarra / huele a sombra  / qué parecida eres al más largo beso / como si por las calles fueran las prendas y los trajes vacíos por completo y un oscuro y obsceno guardarropas ocupara el mundo.

les teves imatges són també profundament semàntiques: de creació de noves significacions, de l'altra manera de veure i de sentir el món: hi ha faroles cansades / hi ha geleres que criden (personificació), tenim el cap de roure i de ferro les peganyes / som persones minerals (metàfores), estimar-te és com agafar gotes de pluja amb les mans / tot es desertitza com un ca (comparacions) la gent es toca i troba en els altres la pau dels escorpins  / fa voltes en línia recta (antítesi) etcètera. i sobretot la creació d'espais i situacions: eres com els animals dins el cràter d'una lluna / veim els arbres desferrar-se de la terra / omplim claveguerams sencers de blat i hortalisses... m'agraden aquests versos: perdem els autobusos a una velocitat vertiginosa  /  els braços de sentir-te.

aquest és el teu tercer llibre de poemes, després d'antònia font i a rússia. hi ha discs amb poesia i d'altres sense (el mateix que passa amb els llibres); als teus discs hi vols poesia: "volem que un disc d'antònia font sigui també com un llibre de poemes" (notifixis). una poesia, com la de brossa, amb pocs adjectius (noms i verbs, alguns de nous com els recíprocs sexuar-se o gastronomir-se) .

al teu món filosòfic i poètic s'hi afegeixen uns referents i una llengua profundament catalans i això et dóna les capacitats que ens mostres amb les converses, amb els discs, amb aquest llibre de poesia, amb la narrativa que has fet, i amb la narrativa i la poesia que faràs (i també teatre, que bé en series capaç).

antoni artigues (el dia de sant canut de 2002)


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA