Palma, 1988-1969. Escriptor i enginyer de camins. Fou cap d'obres públiques de les Balears. Fou president de l'Obra Cultural Balear durant els seus primers set anys. A més de poesia i traduccions va escriure tres llibrets d'òpera: Nuredduna, El Castell d'Iràs i no Tornaràs, Santah.
 

recital poètic

més sobre miquel forteza   

poemes
una traducció de victor hugo

el corb d'edgar a. poe


poemes

 

LA NOVA AMOR 

Ta amor perduda, una altra en vaig cercar
per calmar la dolor de ma ferida,
i una donzella m'oferí sa vida
rossa i ferventa com un dia clar. 

He provat, en la boca engelosida,
el llangorós plaer del nou besar
i, en sos ulls, la mirada beneïda
com raig d'un sol d'estiu he vist brillar. 

Si tu gaudires sempre amb mon turment,
ella se consumeix per mon amor.
Ella és serenitat i resplendor, 

tu fores nit de pluges i de vent.
Mes cerc, debades, un encant diví
que solament vaig veure en tu florir.
 
 

PELS QUI ESTIMAREN 

Pels qui estimaren la materna llengua
en els temps de pobresa i de dissort:
un record. 

Pels qui deixaren els honors i pompes
per conrar l'aridesa del nostre hort:
un record. 

Pels qui en vaixells, errants per les tempestes,
no arribaren ja mai al nostre port:
un record. 

Pels qui aguantaren ferma la bandera
en els camps de batalla i desconhors:
un record. 

Pels qui moriren per la nova pàtria
i en les tenebres els deixà la mort:
un record.
 
 

ELS EXILATS 

He vist els exilats, dins les tenebres
dels llargs camins silenciosos,
cercar la pau de les ciutat ignotes,
cansats i morts de tantes nits d'insomni.
He vist els exilats dins les tenebres. 

He vist els exilats dormir per terra,
en les estacions tumultuoses,
esperant l'hora incerta
de prosseguir la ruta inconeguda,
sota les naus de negres armadures.
He vist els exilats dormir per terra. 

He vist els exilats caminar febles,
pels vells carrers de desolades viles,
cercant alberg, mentre els infants ploraven
aferrats a llurs mares tremoloses.
He vist els exilats caminar febles. 

He vist els exilats passar a ma vora
abillats amb estranyes vestidures,
de dol coberta l'ànima
per tants de fills perduts en les batalles.
He vist els exilats passar a ma vora. 

I ni tan sols els restarà la glòria
de contemplar com vers el cel se'n puja
el fum de jove sang victoriosa:
llurs fills dins l'ombra de la nit moriren
i la cendra els cobreix de la derrota.
I ni tan sols els restarà la glòria. 

Els exilats portaven llurs banderes
damunt els pits anguniosos.
Mes les banderes que altre temps brillaren
sobre els castells i sobres les muntanyes,
dins la pols resten ara trepitjades.
Els exilats portaven llurs banderes
damunt els pits anguniosos. 

Els exiliats parlaven una llengua
exòtica i sonora,
que modulaven, en un to molt feble,
com si ignomínia fossen llurs paraules.
Els exiliats parlaven una llengua
exòtica i sonora. 

Mes els mots animaven les tenebres
amb els records de la perduda pàtria,
i els ulls dels exiliats guspirejaven
al ressò palpitant de la paraula
que el foc del cel no occí ni les tempestes.
Mes els mots animaven les tenebres,
amb els records de la perduda pàtria. 

He vist els exiliats, en nits d'insomni,
com la muller de Lot, plens d'enyorança,
girar l'esguard vers la llunyana terra,
que abandonaren dolorida i densa
de mort i de ruïnes.
Mes volant pel cel clar, m'apareixia
l'àngel de Déu, amb flamejant espasa!
 
 

inici
 
 
 


una traducció de victor hugo
 
 

PERQUÈ HE POSAT MOS LLAVIS... 

Perquè he posat mos llavis en ta copa encara plena
i en tes mans he posat mon front empal•lidit,
perquè he aspirat sovint l'alenada serena
de ta vida, perfum dins l'ombra submergit; 

perquè he tengut el pler d'escoltar i fer viure
el teu cor espandit en mots d'amor curulls,
perquè t'he vist plora, perquè t'he vist somriure,
mos llavis en tos llavis i mos ulls en tos ulls; 

perquè he vist resplendir en ma testa enrogida
un reflex de ton astre, perdut pels horitzons;
perquè he vist com tombava en l'ona de ma vida
una fulla de rosa arrencada als teus jorns; 

ja puc ara dir als anys, que s'apressen debades:
"Passau, sempre passau! Ja no puc envellir!
Anau-vos-en amb vostres flors totes esfullades:
tenc una flor dins l'ànima que ningú pot collir! 

No podrà vessar el frec de la vostra ala tendra
el vas a on jo bec i que està ben omplit:
Tenc més foc en mon ànima que tots vosaltres cendra;
mon cor té més amor que vosaltres oblit!"
 
 

inici

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia