Els catalans duim la mar dins: la mar ens és medi, i mitjà, de vida i d'amor; la mar ens és metàfora. Aquí tens aquesta mar de poesia marina que du per títol unes paraules de Ramon Llull.

Aquí hi ha un bon ventall de poesia amb una temàtica ben diversa, qui la vulgui usar també per fer activitats diverses hi trobarà el contraban, les salines, vegetació marina, animals, vents, depredació, mariners, illes, pàtries, dissenys amb motius marins, endevinalles, cançons, la mar com a metàfora d'estats interns, sirenes, amor...
 

***
 

Avui m'he fet massa enfora,
m'he perdut a la mar gran.
Per molt que cridi i gemegui
jo sé que no em sentiran.

(Miquel Bauçà)
 

***

l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         l'onada

trenca
arran de sorra tu i jo
                       qui
                       quina sorra
                       quina onada

el vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira que s'apaga
el vent
             l'aigua
                         el vent

l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         cau
                         l'onada

(Albert Ràfols-Casamada)
 

***

PASSEJANT TAMBÉ VORA EL MAR

Apropa’t més al mar. Aquí, les barques.
Escolta el vent damunt les roques planes.
I continua l’aigua, i continua.
 Sí, l’aigua, l’aigua.

No veus la fi del mar entre la boira?
Sentim les campanades d’un rellotge.
Doncs jo sí. Són les vuit. Quantes onades
 Dobleguen l’aigua!

No cabussem el ram. Tallem més cintes.
Rasquem les plantes. Hola! Mitja volta.
Jo miro l’aigua, l’aigua tu, tu els astres.
 Brilla la lluna.

La muralla es desploma. Estàs esplèndida.
Tanquem els ulls. Així. Sembla una bola.
Escolta les onades rompre l’ombra:
 Onada, onada...

Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles,
 Al curs dels segles. 

Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu, ho repeteixo,
 Al curs dels segles. 

(Joan Brossa)
 

***

EPITAFI DE MARINER

De tant vetllar els estels com un avar
va perdre la mirada i el record,
amb el cor adormit de cara al nord,
damunt l'abisme horitzontal del mar.

(Pere Quart)
 

***

ELS AMICS M’ESCRIUEN I EM PARLEN DE LA MAR

Gràcies per la mar, amics. Com el llaüt
varat, he estat fins ara en sec, i m’escruixia
al sol de l’arenal, baldat sota el migdia
sense un alè d’oratge, fix, sense una ombra, eixut.

Però com una vela m’hissau la joventut
de bell nou i em refeis l’antiga valentia:
ja torn, camins de goig, bordades d’alegria,
a emprendre, oh, vives brúixoles corals!, el rumb perdut.

I ja, entre els noms fidels, sent córrer l’aigua fresca,
ja em puja la maror per l’esquena, i la gresca
de l’embat i l’escuma creix sota el dia clar.

I de les meves mans, tan inútils suara,
ix un vol de gavines, i el meu abraç empara
la mar, oh, amics, vosaltres, la mar, tota la mar!

(Jaume Vidal Alcover)
 

***

Aquestes finestres
que estan ran de mar,
teniu-les tancades,
que llampegarà.
 

***

ALEGRIA

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit
volar els aucells a migdia?

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l’alba?

Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.
        L’horitzó
ple d’estimats i estimades.

¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?

(Jaume Vidal Alcover)
 

***

El moixet es passejava
per la vorera de mar
i s’aturava a mirar
un peix petit que nedava.
 

***

DIUEN QUE LA MAR...

Diuen que la mar és blava
I avui és groc de taronja.

Diuen que la mar té peixos;
Jo hi he collit margarides.

Diuen...
Dues tórtores n’he tretes 
Des fons marí engabiat.

Diuen que a la mar, les ones...
Bellveures hi vull sembrar
Que facin una ombra humida.

La mar, una sínia per pouar l’amor.
La mar, 
a dins de la mar,
un concert de caderneres
i Schumann amb sa guitarra.

(Cèlia Viñas)
 

***

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

(Enric Casassas)
 

***

EFA

La mar és plena d'aigua.
El cel és ple de blau.
El tronc és ple de fusta.
Jo som ple de tu.

(Lluís Maicas)
 

***

LA MAR

El cel
 té un forat
de gat 
perquè passin les barques.

Tots els peixos de la mar 
lleneguen per davall l’horitzó 
com a cartes ensenyades.

Jo sent potades, 
i tu? 
Que te pareix si trèiem busca?
Arremolinem-nos-hi!

Quins orgues! 
Sempre heu de dar 
la culpa a la mar 
de tot el que us passa.

-Ai, ai deueta, ta mare!-.
llevau-me aquesta palmera!!

(Guillem d'Efak)
 

***

El foc i la mar sempre tenen que mirar.
 

***

[dibuix: dos lluços que es mosseguen la cua l’un a l’altre]

Són dos i l’un empaita l’altre.
Velocíssims, la boca closa
i els ulls immòbils, de cristall.

Adesiara el que fugia
es tornava percaçador.

A mitja llum de llet translúcida,
vinga estrenar camins sobtats,
sordament, a cuades
violentes en llur mollesa.

Fins que topen dessota l’alga
i s’abraonen tan estrets
i entrellaçats; capiculats.

¿En lluita lliure
o en el joc d’un amor corrupte?

(Pere Quart)
 

***

Peixos blancs perduts
dins llençols de porcellana

(Miquel Bauçà)
 

***

Una jaia rabiosa,
quan déu vol és amorosa,
no té fulles, no fa flor
i fa la fruita gustosa.
 

***

-Tu que ets un home entès
que de llest passes de mida
digues l’animal que crida
quan té la carn consumida
i quan és viu no diu res.

-Jo no som tan innocent
que no pugui contestar;
aquest animal es fa
al fons ben bé de la mar
i si el vols sentir cantar
pel cul li has de dar vent. 
 

***

L'UNIVERS PRIMORDIAL.
Deu mil metres, en el fons
de la mar, hi ha bacteris
i molts d'altres animals, 
que disposen de genomes
molt semblants als que tenim.
El que passa: no somnien. 

(Miquel Bauçà)
 

***

SAVINA A PUNTA GROSSA

Aquesta divina aspror
de la branca de savina
el fons del cor m'endevina
amb ganivetes d'amor
i sagetes de cançó;
que l'estimat és així,
que té les mans de setí
i quan cerca l'abraçada
hi deixa l'escarrinxada
regust de fonoll marí.

(Cèlia Viñas)
 

***

SEGUIT DE LES VISTES AL MAR 

La ginesta altra vegada! 
La ginesta amb tanta olor! 
És la meva enamorada 
que ve al temps de la calor. 
Per a fer-li una abraçada 
he pujat dalt del serrat: 
de la primera besada 
m'ha deixat tot perfumat. 
Feia un vent que enarborava, 
feia un sol molt resplendent: 
la ginesta es regirava 
furiosa al sol rient. 
Jo la prenc per la cintura: 
l'estisora va en renou 
desflorant tanta hermosura, 
fins que el cor me n'ha dit prou. 
Amb un vímet que creixia 
innocent a vora seu 
he lligat la dolça aimia 
ben estreta en un pom breu. 
Quan l'he tinguda lligada 
m'he girat al mar, de cara, 
que brillava com cristall; 
he aixecat el pom enlaire 
i he arrencat a córrer avall. 

(Joan Maragall)
 

***

CANÇONS

 IV

Si el tamarell és tot verd
i per la soca té sal,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si plora per colorins
de peixos i de coral,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.

Si en rames la sal torna alta
i el color torna salat,
digau que és la mar sembrada 
la veu del tomarinar. 

(Blai Bonet)
 

***

CANÇONS DE REM I DE VELA

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vinclau el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins el cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

(Josep Maria de Sagarra)
 

***

No tenc ossos i tenc popa;
poc o molt sempre em bellug;
homes dins el ventre duc
que me’l curen amb estopa.
 

***

APUNTS DE SES SALINES

 VIII

Nòrdics vaixells són la baga
que estreny el sol i la sal
amb el peix de fred i obaga,
gels i aurora boreal;
el treball del saliner,
dur de suor i coïssor,
amb l’esforç del pescador ,
llarga mar i breu recer.
Antics oficis, armats
contra oposada duresa,
oh mar presonera i presa,
lliure mar de tempestats!
Motonaus, vapors, velers...
Un vell lligam hi camina.
Pel mar te’n vas, sal marina,
al mar dels blancs mariners.

(Marià Villangómez)
 

***

NIU DE LLUNES

El silenci socarra la llum de cent fanals.
El silenci ho és tot en aquest lloc del moll
on els caixons de fusta escupen salabror
de mil dies i llunes, amb un regust de mort
guanyat des de la terra a cops de ferro i foc.

Contraban a Cabrera. Les barques enfonsades
a tomb d’alba marina devora Capocorb.
Els estels assassinen el joc de la vesprada.
Fugen els camions per la garriga d’ombres,
perseguits per la flama civil dels reflectors.

Un baf de nicotina dins la tenebra sura.
L’alta remor dels pins encobreix baixes veus.
Garriguers del coratge amb una branca agranen
les petjades calentes, les ginyes rebuidades
que la pols volen nova, fidels adobadors.

Errant i extern trànsit per les tavernes buides,
demanant aiguardent del bòtil més comú.
Els quinquers ja no ombregen els darrers escambrins,
ni els barriscs de palangres, ni els jornals de vint hores;
perduts en l’aventura, excrements de la por.

(Damià Huguet)
 

***

(fragment)

S'ha fet pirata del mar,
i és amo d'una galera.
A la proa del vaixell
ha posat bandera negra;
la corpenta d'un virrei
ha penjat a l'arbre mestre.
I diu ensenyant les dents:
-Adéu, jardins de la terra;
no sóc pirata del mar,
per la sang ni la riquesa,
per la fama d'aquest món, 
i l'amor de les princeses;
sinó perquè dins la nau,
quan para el vent a la vela,
i amb el sospir de la nit
les aigües es tornen tebes,
em sento que tinc el cor 
més a prop de les estrelles.

(Josep Maria de Sagarra)
 

***

D'UN TEMPS NO VISCUT

Allà, al vell cafè, els pescadors parlen incansablement al compàs del fum,
perdent el plorar en un vas d’aiguardent.
No són els pescadors d’abans ni és el mateix cafè d’antany.
Ara és més modern,
les taules ja no són aquelles de fusta negra i corcada, d’anoguer vell.
Ara són de fòrmica color fusta, que és més bona de rentar i val menys doblers.
La madona ja no és aquella noia alegre que ells coneixien,
és una dona vella i grassa, amb cara trista i que sempre està de mal humor.
Els cristalls també són nous, ja no tenen aquell color boirós,
ni els gravats blaus, ni saladina aferrada, ni tacte vibrant.
Són tots nets, implacablement nets, sense un gra de pols i lluents a rebentar.
Les cartes no tenen ja aquell dibuix barroc, meticulosament cuidat,
que feia d’aquell full de cartró una obra d’art.
Ara són senzilles i mal pintades, sense el laberint de ratlles vermelles
que tant m’agradava mirar.
A fora, han enrajolat la vorera i han asfaltat el carrer
i ens han fet un port per atracar-hi iots
que els diumenges ens espanten el poc peix que queda.
Però nosaltres, callats, al cafè, entre el fum i la remor del televisor,
com si esperàssim algú que ens dirà quelcom que no sabem,
mirant el cel, la mar, les estrelles, l’univers...
L’univers que segueix implacable el seu ritme, estrany a nosaltres
a aquest cafè,
 a aquest lloc,
  a aquest tot que és ell.

(Andreu Vidal)
 

***

     Mariner, tu que pretens
       de bon cap i glosador,
       em vols fer una cançó
       que anomeni tots es vents?

Si va a llevant amb la lluna plena
tens el cul rodó com una patena,
i si és a ponent cap on tu parteixes
el forat del cul és com te mereixes.
Però si és al Nord, on la tramuntana,
segur que en tens un com una magrana.
Si vas a migjorn, llebeig o gregal,
mestral o xaloc: el tendràs igual.

     MORALECA:
          si tu estàs com jo,
          pam envant o enrera,
          el forat del cul
          el tens al darrera

(Bartomeu Mestre)
 

***

el farizeu

sent avui la pluja sobre el mar
kamin nu ran de la kala
mentre plouen eskelets de l'aigua
i em token

mir avalh del penhasegat
i entenk entre les boires d'aigua
perke i a akest ordre de pezantor
sense pietat

(Bartomeu Matagalhs)
 

***

Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.
 

***

TANTA MAR, TAN POCA ILLA

En el blau distant, els crits s'apaguen:
merles esdevenen d'un cor que espera.

Per què tanta mar, tan poca illa, per què?

Brins de sol; vent i al vent brins de futur.
Tant mar, tan poca illa -aquí som fa segles.

(Jean Serra)
 

***

LES ILLES

Les illes
enramades de savines
i de somnis de gavines
engronxades per la mar.
Qui us reveurà
sense plorar?

Les albes
batejant l’alta muntanya
i omplint la terra plana
de remors i mitges llums.
De la llar, fum
de pau, perfum.

I el blau sense fites...
I els blancs farbalans
que broden les ones
les ones del mar
i els pàmpols que escolten
la cançó del blat.

Les illes coronades com núvies
de mil boires i falzies
i de flors blanques i grins
i cor endins,
remor de pins.
Els homes entrecavant l’esperança
i portant ansa per ansa
la somada de la Sort
i a bé coll la mort i el sol.

(Guillem d'Efak)
 

***

AULA

Els nins, aucells dins la gàbia
del col.legi, esfullen pàgines.

Cel per les ungles. De fred
la lliçó los torna blava.
L’hivern, tonsurat, els mira
darrera els vidres... i passa.

La ribera de paper
del mar immòbil d’un atlas:
balcó a on els nins contemplen
la pau rara de les ales.

Els vidres -mullats- copien
l’elegia de les aules

(Blai Bonet)
 

***

EN S'ESTIU 

Aquí damunt m'esguarden les ones 
la barca va on vol 
el penya-segat de pedra roja 
m'admira i me fa por. 
He vengut a pescar la mar 
però he enrocat 
i sense voler he pescat la Terra. 

El sol d'agost m'esclafa la cara 
i jo somric al vent 
que me refresca adesiara 
no puc estar més content 
just devora Tramuntana 
estirat damunt la barca, 
que som de dolent! 

Com si res passen les hores 
encenc un cigarret 
res d'aquest món no m'importa 
jo només vull ser un trosset 
de natura en miniatura 
me fondré davall les ones 
com un glop d'aiguardent. 

És que estic de puta mare 
d'ençà que és en s'estiu
gairebé no recordava 
el que és viure tranquil. 

És que estic de puta mare 
i jo me vull morir 
allargat damunt la barca 
amb un tassó de vi. 

Aquí damunt m'engronsen les ones 
crec que m'he adormit 
el volantí tremola a estones 
això és un paradís 
de silenci que m'envolta 
botaré per damunt les ones 
com ho fan els dofins. 

Faré que tota la meva vida 
sigui un viatge com aqueix 
en de dia trec la barca 
en sa nit arròs de peix 
no puc demanar res més 
he resolt tots els problemes 
dient: tanmateix. 

(Antònia Font)
 

***

FINISTERRE

Els antics creien
que el món finia on s'acaba el mar
i en l'horitzó temien
la ratlla de la mort.
Un mal que ve dels segles no el deturen els segles,
ans es fa gran i rosega l'entranya 
dels vius
    i colga els morts.
Quina mà ens té, quin conjur ens destria
quan, encerclats per gels
indestructibles,
imaginam el salt de l'aigua negra,
el bategar d'ingràvides animals
al centre de la terra
i el pes de les feixugues, alteroses columnes
del finisterre?

(Margalida Pons)
 

***

ILLA DESERTA

Quin riure la pirata
m'ha condemnat a port.
Déu és un porc
i els homes
encara més, com jo.

La mar s'ha fet amable,
bufa el bon vent,
la fusta va a tot drap,
es va fent més petita
i es perd a l'horitzó.

Quin riure la pirata
m'ha condemnat a molt.
Déu fa el bon temps
i uns homes
mig paradís, com jo.

Mig paradís en alta mar
com jo, m'han deixat sol
en aquesta illa, ara què faig?
Només t'ho dic.

(Enric Casassas)
 

***

CANÇÓ GALLEGA DE LES ILLES MEDES

Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar

Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena

Al Racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem

A la Boca de l'Infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem

(Enric Casassas)
 

***

NOMÉS UN ARBRE, A LA VORERA, PORTA...
   A Amàlia Tineo.

Només un arbre, a la vorera, porta
el tremolor del mar, i el frec de fulles
retorna el benefici de les ones.
Les roques mortes en arenes mortes
viuen només uns brins d'herba poruga.
Mar foll de gris i verd i força d'aire:
trenca cristalls sobre la costa blana!
Aprèn l'ombra llunyana, blava i blanca,
dels núvols plens de vent i pròdigs d'ales.
Només en mi pots créixer més i estendre
més pura sal, més amagada pedra,
i encara retrobar-te en camins foscos
per balenes remotes i algues velles.
Però jo m'he perdut en les planúries
que han oblidat la dansa, el crit de l'aigua
entre alzines i roures, entre llunes
sense rius, sense pous, sense ones altes.

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)
 

***

BEATUS ILLE...

Sortós qui sense seny ha travessat el mar
i ha conegut el món de l’una banda a l’altra;
qui obeint el seu vent se n’anava a l’atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll...

(Josep Palau i Fabre)
 

***

LA GRAN CURSA DEL MAR

La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m’atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents -fulgor d’espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.

(Josep Palau i Fabre)
 

***

La mar arriba vora el llit, o ho pense.
Vaig navegant per una mar alterna,
en soledat i fastuós vaixell,
     vestit de pobre.

Com condemnat a soledat, espere.
Les mans creuades sobre el ventre, espere
ser engolit, ser assumit pel mar,
     per les tenebres.

Mire i no veig. Tot és foscor, és nit.
Dones, adéu; adéu, amics, companys.
Ha d’engolir-me la balena, negra,
     la mar, insomne.

Recorde uns versos que voldria escriure,
altres que esperen una mà darrera.
Flote en la nit i la tenebre. Creix
     la mar invicta.

(Vicent Andrés Estellés)
 

***

EXCELSIOR

Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord;
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent;
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble;
fuig dels horitzons mesquins;
sempre al mar, al gran mar noble:
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja;
oblida't de tot regués;
no s'acaba el teu viatge;
no s'acabarà mai més. 

(Joan Maragall)
 

***

Avui he vist un peix
fora de l’aigua,
i he pensat en tu

(Rafel Jaume)
 

***

AIGÜES DEL PORT

Aigües del port per sempre aquietades,
humils i grises, sense amor ni plant.
Aigües del port per sempre aquietades,
bressol que enyora el buc tempestejat.

Aigües del port greixoses i lluentes,
-burgesia monòtona del mar-
Aigües del port greixoses i lluentes
on s’ofega impassible mon cor las.

Aigües del port florides de gavines,
mai no han sabut del goig de l’huracà.
Aigües del port florides de gavines...
Quin anhel d’horitzons i temporals!

(Josep Maria Llompart)
 

*

VALS MARINER

Quan en tenia pocs anys
el pare em duia a la barca
i em deia quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma
que és mare del temporal.

Bufa mestral, ben fort,
infla-la bé, la vela,
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa;
ai, ai, la Pepa;
ai, ai, mon amor.

El cel estava estrellat,
la lluna plena brillava,
la barca no em dava embat
i jo que en va m'hi esforçava;
i jo que en va m'hi esforçava,
la barca no em dava embat.

Bufa mestral, ben fort,
infla-la bé, la vela,
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa;
ai, ai, la Pepa;
ai, ai, mon amor. 
 

***

CANÇÓ FUTURA

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.

Gent de Castella, deixeu-nos pas!

Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.
   La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.

Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!
   L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.

Gent castellana, l’allau no us val!

(Joan Salvat Papasseit)
 

***

Catalunya rep la saba
dels mugrons dels Pirineus,
i no vol ésser esclava
sinó del mar que té als peus.

(Àngel Guimerà)
 

***

LA CANÇÓ DELS MARINERS (fragment)

Catalunya, pàtria nostra,
vola com una nau,
tens el cel que et fa de sostre
massa ample per ser esclau.

(Ventura Gassol)
 

***

LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor. 

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a pendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
o Pàtria de les tombes flamejants!

(Ventura Gassol)
 

***

SENYERA 1942

Ets blava en el blau del mar

i verda enmig de l’arbreda,
teranyina matinal
i al vespre, color de cendra;
presonera al cor de tots
i dalt de la nau, la vela.
A tot arreu et veiem
ara que no et podem veure,
i la sang se’ns ha tornat
quatre vegades vermella.
Fes-te gran, fes-te ben gran,
que l’esperit ja ens voleia
i vivim sols esperant
la teva mà ben oberta.

(Josep Palau i Fabre)
 

***

Eivissa, petit bocí 
de la terra catalana 
que arrancà la tramuntana 
i enmig de la mar florí. 

(Uc)
 

*** 

Terra --no somnis--
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.

(Miquel Martí i Pol)
 

***

PAÏSOS CATALANS

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d’un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.

(Vicent Andrés Estellés)
 

***

JOC AMORÓS

El mar canta, lila, lila.
Malves, verdes, les penyes escoltant.
-Què me dius, mar lila, lila?
-Penya malva, penya verda, què em diràs?
-Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant...
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà, 
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar...

(Blai Bonet)
 

***

LA PLATJA

El sol se l'ha menjat. Anava sola,
descalça com la mar, vestida com
la mar, amb brusa blanca i slacks verds,
i era rossa com l'aire, lluminosa 
com el lleó de fúria total.
 Se'ns l'ha menjat. Fem-nos canilla d'ira.
Tallem el vent de llauna amb la cisalla
dels udols llargs. Esgarrapem la sorra.
Lladruquegem la mar, la disfressada.

(Gabriel Ferrater)
 

***

Sé ben cert que anit passada
s'escondia vora mar
una dona del tot nua
que es donava tot seguit
a la fam de les oblades.
A trenc d'alba, a l'espadat
i a la sorra hi havia suros,
i tumbagues i penjolls
d'una incerta dinastia.
Pel boirim encara espès,
s'enfugia urgent la lluna
i les llisses tot rogents
no sabien com tapar-se.

(Miquel Bauçà)
 

***

nit de lluna 
estesa per la mar salada
escata de sirena

(Junoy)
 

***

DAMUNT MON VAIXELL

Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.

(Joan Salvat Papasseit)
 

***

CANÇÓ DE LA SIRENA
 (Lletra per a una música)

¡Ah de la barca! Un palau
més esplèndid que la nau
 aquí tindries.

Sé d'uns braços nacarins
i un pit de dolços coixins:
 tu hi dormiries...

Carns d'alabastre remulls
i cabelleres raülls
 tu les hauries...

Sé la cançó de l'oblit
que entabana l'esperit:
 l'escoltaries...

En la blavor dels fondals
els meus ulls són dos fanals
 brilla que brilla...

La bonança del meu port
és eterna com la mort...
 Vine, vine, vine!

(Miquel dels sants Oliver)
 

***

LA SIRENA

Jo sé una cala profunda
on habita el vell-marí,
el rocam que la circumda
perfuma l'olor de pi.

El pescador solitari
s'asseu damunt el penyal,
i amb ulls de visionari
mira l'aigua del fondal.

En la cala moradenca
l'ombra d'horabaixa creix,
i el cristall només se trenca
si a flor d'aigua surt un peix.

La calor de l'estiuada
és febre de voluptat
sota la pell bronzejada
del pescador ensonyat.

L'atrau l'ona que tremola;
desnua el cos indolent,
i se tira dins la gola
de l'antre fosforescent.

S'espolsa, braceja i xala
amarant-se de frescor...
De sobte, veu en la cala
una estranya lluentor.

És l'escata d'una cua
que la mar torna a engolir;
llavors d'una dona nua
veu el bust alabastrí.

A flor d'aigua el pit rosseja,
se bada el llavi vermell,
i perles de llum goteja
la negror de son cabell.

Ell l'encalça, l'abraona
i besa son llavi humit;
ella un instant s'abandona,
amb el cos mig adormit.

Mes la cua que esgarrapa
es revincla i tiny de sang
el pescador: i s'escapa
la sirena del cos blanc.

... ... ... ... ... ... ... ... ...

Ella és d'una raça morta
la sola que sobreviu;
ella de la xarxa forta
lliberta l'eixam catiu.

Ama el cor de l'aspra timba
on penetren les marors
per la cova que les nimba
de fantàstiques clarors...

Ama, en la quilla suspesa,
encomanar amb les mans
la divina embriaguesa
al vaixell i als tripulants.

Ama l'àngelus que plora
en els ecos de la mar...
Mes se plany des d'aquella hora
que un bes d'home va tastar.

Un desig ardent la fibla,
com al pescador mateix;
i en la còpula impossible
somnia la dona-peix.

(Joan Alcover)
 

***

EL BERENAR A LES ROQUES

jo seria el patró
d'aquell vaixell que es veu a l'horitzó
aniria més lluny              que l'horitzó

donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendre
                                  per donar-lo altre cop

-noies de tots els ports

faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls

les sabria albirar
de dalt del pal més alt

cantaria cançons com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix

NI SABRIA ELS MEUS FILLS QUAN
TORNARIA  A TERRA

(Joan Salvat Papasseit)
 

***

Com un secret d’aigua verda
els teus dos ulls m’han mirat.
 Ai, estrella marinera,
 ai, adéu,
 estrella de la mar.

La mar guarda un cor d’estrella
a l’avenc del teu mirar
 Anna, Anna,
 marinera
 traginera de la mar.

L’arc del silenci tibat,
i, per sageta, l’estrella.
 Ai, adéu,
 marinera
 Anna de la mar.

Com un secret d’aigua verda
els teus dos ulls m’han mirat.

(Maria Mercè Marçal)
 

***

MADRIGALS PER A UN INFANT ADORMIT

II
T'he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tant
 llum sobre la llum closa
dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l'ombra d'una vela
sobre el mar, o com l'ala
d'un ocell entre roses.

(Maria Àngels Anglada)
 

***

CONVERSA

Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.

Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita.

-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en les vostres oracions estranyes...!

Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes.

(Màrius Torres)
 

***

LLIBRE D'AMIC E AMAT

234 
Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.

(Ramon Llull)
 

***

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

(Màrius Torres)
 

***

PLATJA DESERTA

La mar, festiva i tèbia, com el dia
que diu que nasqué Venus, o com quan
fugien nimfes, un cop més, jugant,
d’un cabussó de barbes en follia

-vella feina-, avui tempta l’alegria
d’unes joves pageses, que es desfan 
de roba, en una platja que al voltant
té un bosc ardent on l’ull golut espia.

Se’n veu una, aixecat el seu vestit,
que a l’ona enfonsa, nua ja, la cama,
i una altra, despullada, lliure el pit,

el sexe ombrós -talment com una flama-,
i es sent després que xisclen, com per joc,
quan el cinyell marí mulla el seu foc.

(Marià Villangómez)
 

***

La mar té llunes i sols,
la mar és color d'estimar;
nina meva, sé que vols
formiguetes per cantar.
 

***

Enmig de la mar hi ha
una pedra molt pintada:
cada mariner que hi va
hi pinta l’enamorada.
 

***

VIBRACIONS

Bru mariner d'amor
de peu dret a la proa:
quina noia no el vol!

(Joan Salvat Papasseit)
 

***

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

(Maria Mercè Marçal)
 

***

ILLA DELS AMANTS

Crits de flama, clam de vent,
en la finestra, poruga,
de ben de matí, quan sent
el tremolor de la fuga
d'albes, vol, música, rima
tàcita d'estrèpits, llum
ira de l'oratge, prima,
joc i cursa que es consum...
Illa dels Amants: somrís
d'aus incertes, paradís.

(Bartomeu Rosselló Pòrcel)
 

***

JOCS A LA SORRA

Aquest matí la llum era una dansa
que alimentava el cor vora la mar,
hi havia uns éssers, lluny de tota llar,
que s'abraçaven en la sorra mansa;
llurs jocs llevaven l'odi i la recança
i eren elementals com ho és l'atzar,
el món era més jove i més avar
de la pell i del bes que mai no cansa.
La llum era tan blava, el cel tan blau
i tan blava la mar ona per ona,
que els anhels reposaven una estona
i ja res no torbava aquella pau.
Els amants gaudien a poc a poc,
tendres i dòcils sobre un llit de foc.

(Joan Noves)
 

***

LA MARTA EN UN BAR DAVANT EL MAR

-Amarra el bot! Tu folgues, i dius: Trum!
Oh Marta! Oh Mar! L'Ull de la Nit s'estrena
I dansa, airós, amunt un tronc de fum;
Tota et despintes i enfloques la trena,
I el rom fermenta al ras.
   Ones de fulles
I de clarors tardanes de l'hangar
Bruixen la platja mentre tu m'embulles
La pinassa del ventre. 
   Oh ja de mar
On em capbusso i jec, a l'hora rosa
Que mor en tu i amb tu! Flora de llum
On flairo un cos i el crit esbalço. Posa
Les sorres tèbies al pit, i: -Trun!
Oh Mar, oh Marta, oh bar! Barreu la porta,
Buideu, de pressa, els gots, boniu, grueu...
Tots sou el jutge, i jo el confés i el reu
Quan grana el foc a la Pupil.la Morta. 

(J. V. Foix)
 

***

ROSER

Tot just t’adorms després que les besades
i el teu somrís final llimona dolça
culmina un dia més la vida encara
pos oli al llantiol, decant la roba
m’assec descalç, per la finestra guaiten
estels, prenc tinta i ploma
doblec un foli usat 
al moll, les barques
onegen el teu nom
la cambra vessa
coral, liquen, petxines.

(Ponç Pons)
 

***

Mires la mar per la finestra oberta.
Vola una sal per les parets de l’aire.
Jo et mire el cul alíger i tendral.
Galtes de cul com mai n’havia vistes!
Avui comprenc l’encert precís del mot.
Galtes de cul fresquíssimes, lleugeres.

(Vicent Andrés Estellés)
 

***

ESTANCES
 XI

-Oh després de l'amor, necessito la mar, el vaivé de l'onada, l'aigua de sol i moviment!
Adéu, però no adéu! Me'n vaig i no me'n vaig. El sol juga amb espases i gavines.
Adéu! Ja sóc de l'ona, d'un altre bes immens i del ruixim salobre...
Oh, jo sola i el mar! Gira, gira la llum com una vela folla!
Sota l'ona, un moment, jo seré clandestina cap a noves naixences,
quan el vent em rebrà amb la seva ala tèbia.
Brillo, brillo de tu! Sento dins, en ma boca, el desig de la mar.
Oh, la mar, al migdia, la mar fa sentor d'home!
Adéu, però no adéu... Et recordo en l'escuma!

(Agustí Bartra)
 

***

BONA NIT A JUNE

Ja que te'n vas, els besos, 
amor, ni mig promesos,
ara que tomba el vent sobre la mar,
allà, als teus cels defesos,
en retirar-te a somiar,
deixa'm els ulls empesos
sols que jo pugui entrar.

(Jaume Vidal Alcover)
 
 

Poesia i educació

Pàgina de presentació MAG POESIA