calç
Barcelona, Proa 1996 (Col.lecció Els llibres de l'Óssa
Menor 176. Premi Carles Riba 1995)
LES PRESONS NATURALS
Quan he clavat els colzes a la taula
i m'he agafat les mans entreficant els dits
amb força, que m'he sentit els ossos,
he tingut por
de la meva platja,
he pujat a una barca,
m'he posat a remar,
he fugit,
cap a mar.
EQUIVOCACIÓ
Coneixement amb la beguda, feien,
mare de deú, coneixement, demana!
Tingues coneixement, li repetien
quan se n'anava a pescar gratonells
de por que rellisqués amb una roca...
però quan s'agafà
a un fustot a alta mar
no li van dir res ni podien,
que ni se'n van sentir
ni ho van saber:
anava disfressada
d'estúpid, d'energumen
fent veure que fa cua
per obtenir cupons
però fent glops salats
sentia el budellam
garratibat dels dubtes
com d'un descobridor
fins que la van fer sant,
fins que la van fer vell.
FIL I COTÓ
Si toques les tisores
deixa-les tancades.
No encenguis els mistos
cap a tu.
No vagis amb les mans
a la butxaca.
No contestis. Contesta
quan et parlen.
Respectivament, la negra por,
el seny prudent, el pal dret
i les lleis de conviure.
CONSOL
Mira, mira bé,
mira amb la punta dels dits,
mira amb els ulls entelats,
mira amb el nas,
diu escolta,
diu escolta, mira i tasta,
ei,
mira amb les teves paraules
i així amb tots sis senys mirant,
sis dreceres, tot sorgeix
d'un sol centre, mirador,
torre solitària, runa,
si no estàs mort, si t´hi veus,
ja saps què et toca, el senyal
de trompa, mirall o drap
que esqueixa la boira baixa.
DESERT
Arran de les parets
herois per força
cremats els ulls
t'esperen.
T'han d'acusar
perquè no sents
l'entesa de l'ermot
que aguaiten.
"Com triga a caure el sol
en terra seca!"
("La nit encara es fa
més llarga".)
La humitat dels teus ulls
és insolent,
pot tenir preu,
prepara't.
El voltor vell
assaboreix el gust
de polseguera
resseca
resignat al desert,
més ben dit: orgullós
d'estar.se immòbil
per força.
d'equivocar-se així
Barcelona, Edicions 62/Empúries 1997 (Col.lecció
Poesia 6)
*
He descobert l'amor.
D'enamorar-se així
sóc el primer.
Quin desesper,
quins dos espants
que se'm disputen!
No tiraré el barret al foc.
La cadira a mar sí.
LLOSA
A vora de quin mar podré sentir-te amor
si et tinc aquí a tres pams i només noto
la llosa del meu cor i el meu silenci?
No hi ha cap mar que pugui fer-nos
de mare quan dormim,
cap mar ens donarà la mà
(i quan vaig procurar tirar-me al buit
el buit es va apartar
i em vaig clavar la patacada
la de la cicatriu que només tu
me l'has sabut llegir
i diu "no hi ha cap mar...
ACER
Tocar la terra seca de la terra
va dar-me un toc fort de corrent elèctric
i ja fa anys que tinc els pèls de pujnta
i que els ocells petits o grossos fugen escapats
quan em senten venir.
Per tant
(ja hauria d'haver començat així
quan em donaven el menjar a la boca
i jo ja ho intuïa)
li calo foc a la disfressa que se'm menja
i em quedo sense pell en acer viu
mirant de fer rostir quatre fesols
allà on tots els vostres camins es toquen
i ja no hi ha cap casa
perquè tingueu menjar fet quan el cavall es cansi
(i em trobareu sota una mata
convertit en destral
i una destral és per a obrir camí
).
CENT FAULES
Les arrels de l'arbre estúpid
també són fondes, molt!
Xuclen i viuen de la vergonya
(la mala honra).
La seva força i el seu ciment
és l'egoisme -mala balança-
(mala gelosa!).
Tronc de por branques de pors
fulles disfressades de fulles.
La bella flor de la mentida.
L'antic gran arbre aquest
-l'estupidesa, dic-
ho aguanta tot i tot
el fa aguantar dret i potent.
Per a l'amor que inventes
el meu pobre esperit és un ocell
quel meu cor al bec
se'n va volant
deixa aquest arbre estúpid
i jo he he ha ha jo ja
no sóc del món.
LA COVA A LA MUNTANYA
Jo estava enamorat
dels ossos dels seus ossos
del crani del seu crani
per a fer-li l'amor
res més
ni menys
que fer.nos eh l'amor
no sé si hagués bastat
la vida que ens quedava
però ella ja sabia
que jo sóc l'esquelet
del seu bell esquelet.
*
Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.
*
Si estic amb algú
i si estic amb tu
sóc el que té seny
l'intermediari
de la ralitat.
I quan estic sol
sol sense ningú
sóc jo sóc el boig
boig número u.
ILLA DESERTA
Quin riure la pirata
m'ha condemnat a port.
Déu és un porc
i els homes
encara més, com jo.
La mar s'ha fet amable,
bufa el bon vent,
la fusta va a tot drap,
es va fent més petita
i es perd a l'horitzó.
Quin riure la pirata
m'ha condemnat a molt.
Déu fa el bon temps
i uns homes
mig paradís, com jo.
Mig paradís en alta mar
com jo, m'han deixat sol
en aquesta illa, ara què faig?
Només t'ho dic.
CANT
Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil
i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi
L'APERSONALITAT
No una cosa que es va trencar no se sap quan
no una cosa sinó sempre
la mateixa i sempre la mateixa
que es torna i torna a trencar,
per això estem sencers
i som enters
encara que sols en quedi
un gra de sorra
...i com mirem com ens mires!
PROU LLENYA AL FOC
Per tu i per no cremar-te més el viure
i per no rebre més castanyes a la cara
i pel deliri i cansament de l'amargura de l'amor
una nit de dissabte en plena festa a la gran plaça
vaig adormir-me entre la gent al peu d'un arbre.
Quan em desperto el foc m'envolta
és un cercle de foc el que em desperta a la plaça deserta
sols queden sis o set últims borratxos
tot déu és altre a dormir
sols queden sis o set últims borratxos
amb paperots i paperots al meu voltant han encès foc
i el foc en sa escalfor m'ha despertat i ells m'amenacen
un m'ensenya el puny tancat davant del nas
l'altre em diu mots dolents
però ja veig en veritat i entre lleganyes
que ni em fan por ni em volen mal.
Només dos homes queden fora d'aquest cercle
un el teu home immòbil que s'ho mira a part
l'altre el filòsof que em voldria defensar
però està tan begut que no s'aguanta
i cau per terra i trenca
la visió del foc i jo
me'n vaig al llit a casa i tu
què havies dit aquesta tarda?
"jo"
Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço
portada enric casassas
|