El pa de navegar.
Zanfonia poesia / Grup 62, Barcelona, 1999.
AFORISMES DE L'AFLORISTERIA
Tres coses necessita el filosop: soledat, companyia i dialogar
amb amics absents.
Tres camins menen a déu: sarna, puces i polls.
Quan surten a pasturar i quan tornen al clos les cabres compten
el pastor i després abans d'adormir-se comparen els resultats, discuteixen
l'u.
Cada volta que l'artista ha dirigit una mirada al món
dit exterior l'art s'és revolucionat.
I els que no creieu en re us ho empasseu tot?
Quan no hi ha manyans hem d'obrir portes els que no en sabem,
com diu la bíblia.
La inspiració és quan tot fa muntanya atacar
la més alta.
Així així-així no és així.
Més poemes musicats
SATURNÀLIA
Després de la nit nocturna
vingué aquell dia nocturn
la nena es tornà saturna
florí la flor de saturn
La rosella del cascall
la flor de l'adormidera
no impedeix el cant del gall
ni que et robin la cartera
Pel camí de Llers a Bàscara
m'amagava rere un vers
i se'm va veure la màscara
tornant de Bàscara a Llers.
(La canta Miquel Gil al disc Katà)
*
les cases del meu carrer
una cova a la muntanya
el jardí vermell de flors
l’embarcador de la platja
la barraca dels pastors
el niu penjat a la branca
la claror del fons del pou
els fumerols de la plana
les parades del mercat
el banc de seure a la plaça
el caminet d’entre els camps
la fàbrica abandonada
el racó de sota el pont
la font de la font trobada
el porxo de l’estació
la palla groga a l’establa
l’ombra d’un sol presseguer
la pols de la caravana
i la llum de l’horitzó
i l’estrella més llunyana
tot és casa meva i tot
m’era i m’és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l’àvia
(Casasses Comelade)
RIM
Era per estimar-te
que em vaig fer pobre,
tots dos fugint de casa
i tu d’escola.
Tu no tenies feina i
jo em vaig fer pobre,
te’m vaig fer barraqueta i
sentírem ploure.
Vam tremolar together
hiverns duríssims
dormint a les esquerdes
dels precipicis.
I un dia ja no hi eres,
et faltava una rima
i jo que tinc les meves
no la tenia.
Els meus versos tremolen,
els has tocats tots i ara
quan tornin, si és que tornen,
la rima serà una altra,
tindrà la teva marca.
(Casasses Comelade)
|
