NOTA: [...] Aquí no hi ha res autobiogràfic: tot és real.

L'UNA

   Voldria en l'escomesa i l'arrencada teva de 
l'amor esser tot nova

   que tot el que he besat i ensalivat me fes més nova

   perquè el que a mi em farà envellir o em 
pansirà encara ha de néixer

   totes les maleïdes abraçades  que no ens vam
fer dic que no puguin néixer

   però aquestes altres que encara no ens sabem

   aquestes altres abraçades que encara no ens
sabem

   aquestes abraçades que encara no ens sabem
són l'elixir de joventut eterna.

   do-me'n un glop.
 

L'ALTRA

Les dones de terra endins
enllà dels ports del capvespre
es dediquen a un sol home
i a fer-li feliç la verga
i així es consideren bones.
Si fan el mateix amb dos
es consideren dolentes.
I si ho fan amb vint-i-set,
la reputa verge: santes.
 

AQUESTA
[LA POESIA]

Sóc un miracle
de la ntaura
ningú m'atura

Sóc una bèstia
sóc la modèstia

Vinc amb els gossos
toco les plantes
sóc com d'abantes

Just arribada
ja estic prenyada

Jo sóc la forma
no passis ànsia
de la substància

No em cal cap mot
sé dir-ho tot
 

EL CANT DEL GALL
[SOLO DE BATERIA]

de les paraules ja en sé quatre
la de dir la de no dir
la que es queda entravessada
i aquesta que què? qui? qui?
 
 

A 17 ANYS

Un dia cauré pel barranc i em clavaré la patacada
un dia em llançaré a l'abisme i em salvarà un àngel
i un dia us donaré la fran sorpresa
i un dia passaré de tot
un dia em senyalaran com a culpable
un dia em cuidareu com una estrella
i un dia trencaré tots aquests motllos
i passaré de tot
un dia seré massa i un dia seré xunga
un dia seré el vent que tomba els arbres
i un dia inventaré un sentiment nou i un dia
i un dia passaré de tot
tots els amics ens partirem de riure
tots els imperis s'ompliran d'amors
baixaran les barcasses amb la fruita
i passarem de tot
potser un dia faré un pas endarrere
però un dia no hi haurà qui m'aturi
i un dia muntaré una festa
i un dia passaré de tot

 (El vaitot 3, País Valencià, 1999)
 
 

SE SENT FRESSA

                          [se sent fressa]

Que troni llampi que espetegui com sigui
que baixi tot de dalt
que ho lligui tot deslligat
i tot lligat ho deslligui
que es mengi la sopa del plat
i em deixi nâ al llit quan ho digui
          i fou com s'ha dit

                           [ek.hem]

Només dues coses
em fan canviar de parer
els arbres la força el dolor i el plaer
la vella rodera de la carretera
la sopa bufada del plat
l'arrel del saber
que és l'altra manera del sense voler
          i el tren de madrit

                           [se sent fressa]

Que troni peti que arreplegui que robi
que escombri el pis de baix
que perdi el que hi ha trobat
i el que no ha perdut que s'ho trobi
miracle hi ha sopa al plat
doncs que vingui l'amor i la provi
          i així va ser fit

                            [ai]

          i així va ser fat
 

LA CREACIÓ ESPLICADA AL MEU AMIC QUIMET

Em fa l'efecte que en algun indret
algun reclau del món de l'esperit
una cançó que encara no existit
allà existeix sencera saps què met
m'infiltro no sé com al lloc aquestç
em dic vint noms començo un sofregit
cantussejant dementre em faig petit
apunto coses... no sé si fa fred...
recordo l'altre dia allà a l'horter
recordo l'altre dia i l'altra nit
ens ho sabéiem tot el cant i el dit
cantàvem un refrany amb un verset
i torno amb la cançó tira peixet
i encara de propina amb un sonet
 

FANDANGOS VALENTS

on veniu a ensopegau's-e
sempre sóc el mateix roc
on veniu a ensopegau's-e
sempre sóc el mateix riu
on es banyen i no es banyen

que no dóna mai exacte
sóc el típic resultat
que no dóna mai exacte
el defora d'aquell test
que no encerten les pixades

que no hi sobren les paraules
sóc el fetus d'un temps nou
on no sobren les paraules
sóc l'urani celestí
on van a afaitar-se els àngels

que els serveix per a afaitar-se
sóc l'urani angelical
que els serveix per a afaitar-se
 

ARA

Nosaltres ara
som d'una altra era
bàrbars gent rara
sense frontera
sense papers
sense bandera
sense res més
que aquesta cara.

El món s'ensorra
ràpid quiet
pertot s'escorre
la mala llet
hi han tocs d'alarma
pro el seu secret
és la nostra arma
i no ens cal córrer.

Som masoveres
del firmament
tenim trinxeres
d'amor ardent
a la butxaca
i foc i gent
a la barraca
pensant maneres. 

Les nostres veus
estan ferides
pels altaveus
i reprimides
pels sacerdots
de les mentides
quan tu no pots
dir lo que veus.

Veiem profetes
en un barranc
tocant trompetes
i pastant fang
mig amagats
escupen sang
desfigurats
toquen planetes.

A l'altra banda
supermans vells
sota comanda
cremen cervells
pensen presons
i pels anyells
creen passions
de propaganda.

Tu que has tingut
somnis mai vistos
ramat perdut
d'escarbats tristos
t'autoextermines
adorant cristos
tocant botzines
i fent el mut.

No us volem vèncer
ni atacar-vos
tampoc convèncer
sols saludar-vos
hola què tal
i recordar-vos
que el festival 
tot just comença.
 

DON LUIS, DON JUAN I DON ENRIQUE

La primera vegada
quan feia el batxiller
setze anys que jo en tenia
tot del renaixement
aquell vell institut
on un professor vell
el cercle dels nou punts
explicava molt bé
per culpa seva doncs
i gràcies a ell
em vaig matricular
a l'entrar l'any següent
a la universitat
perquè volia fer
matemàtiques i
no fou pas el primer
d'aquests errors però
aquest em permeté
de perdre un parell d'anys
decisius que altrament
hauria aprofitat
però així ja mai més
no vaig recuperar
la pèrdua de temps
i he pogut navegar
governat pels corrents
a predre'm mar endins
sense que m'atrapés
l'aigua mansa del port
per l'amonestament
janmaragallià
que repetidament
sentia declamar
quan era nen al meu
pare. 
 

i una POÈTICA

Els principis i les regles de la poesia tant pel que fa a l'essència com a les formes és una força mineral sense aturador basada en una modèstia incivilitzada i profunda del mirar que sorgí de l'animalitat sense perdre el contacte amb les plantes i per tant que ja hi era prenyada des del primer dia és a dir prenyada des d'abans del primer aparellament i no para de parir de la mateixa manera que la matèria no para de parir formes que són coses. El llenguatge no li fa cap falta peruqè ja ho sap dir tot. I si de cas alguns no hi érem nosaltres però d'això de saber què vol dir "ser-hi nosaltres" no n'estic cert.
 

(Dins Manuel Guerrero, Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle, Barcelona, Empúries, 2001

*
Tenebra Blanca.  Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània a cura de D. Sam Abrahms. Proa. Barcelona 2001
  
                        POEMA DEL POEMA

Quan plou en un poema en prosa, quan en un poema en prosa grinyolen els pneumàtics estridents d'un camió de gran distància carregat de maquinària agrícola, quan se senten en un poema en prosa els estranys refilets de rossinyol guillat d'una central elèctrica, com si estigués a punt de petar o de fondre's, l'autor no té excusa si a l'últim acte, en un barri mariner d'una ciutat llunyana amb fàbriques decrèpites, magatzems abandonats i cançons en vint-i-cinc llengües diferents, la cunyada més jove del camioner, una noia escanyolida i fugaç, no s'adona que amb les presses de l'atabalament s'ha descuidat la bossa amb els quaderns i el diccionari de rimes a l'altre barri, que s'havia quedat sense llum ja feia moltes hores. Perquè quan un poema en prosa comença amb mal temps l'autor, conductor, o déu,  necessita, per a poder-se'n sortir, més intuïció, reflexos i paciència que per a encertar una rima esdrúixola crucial a la fi d'un sonet. 
 
 
 

enric casassas