Dijous 27 de març de 2003, a les 8 del vespre: 
pau riba, enric casassas, biel majoral, les llunàtiques... 

reportatge fotogràfic de mallorcaweb

MAGISTERI TEATRE MAG POESIA CELEBRA DEU ANYS DE TREBALL A FAVOR DE LA CULTURA CATALANA
P. Batlle, Diari de Balears, 27-3-03

"Crec més en altres maneres d'ensenyament que en l'ensenyament reglat i això ho he volgut traduir a fets. Els mestres hauríem d'esser persones més rebels i mostrar altres camins als alumnes", opinà Antoni Artigues.

Meravellosa constància
Carme Castells, L'espira, 12-4-03

Des del català com a llengua de bandera, Magisteri Teatre ha exercit de plataforma divulgadora d'autors menors i majors, d'obres admirades i polèmiques, de textos d'aquí i d'allà. Però sempre de sentiments unversals.

Ni la pretensió antològica ni la servitud a una programació d'ensenyament literari no tenen cabuda entre els plantejaments de Mag Teatre. I és per això, per la llibertat imaginativa que es posa la seva disposició un cop refusats els fermalls acadèmics, que s'esdevé l'impacte, l'eficiència i la brillantor d'uns espectacles didàctics, per damunt de tot. Perquè l'interès primer és l'expressió, no la transmissió d'un recitat; perquè en canviar la por a polemitzar per intenció de provocar, tot text s'enriqueix, es deixondeixen les consciències. Perquè és clar que la forma, sempre en l'art, ha de ser indeslligable del seu contingut: i sobre l'escenari, quan es diu la sang, s'ha de vessar la sang, quan es diu l'amor, s'ha de fer l'amor. I quan es diu la llibertat, s'han de rompre totes les cadenes.
A la fi, tot acaba essent qüestió d'actitud, que és el que impulsa cap a les solucions concretes, i és on Mag Poesia dóna l'autèntica lliçó. Ja és hora que molts n'aprenguin. 

Les arrels engendren ales
Jaume Rosselló, L'espira, 1-6-03

Hodding Carter deia que just hi ha dos llegats perdurables que podem aspirar a deixar als nostres fills: un, arrels; l'altre, ales. Aquesta premissa s'adiu ferm amb la trajectòria de Magisteri Teatre Mag Poesia, amb un afegitó primordial: Antoni Artigues i la seva colla coratjuda ens regalen la rabassa de la memòria i ens conviden al vol lliure des del seu compromís incondicional -signat amb sang de braó des de l'engonal al cervell- amb el teatre i la poesia, a través dels quals lluiten, com a milicians de l'escenari, per al poble i per al país català, rompent motlles, eludint connivències, prescindint de puritanismes pomelis, fent servir la seva veu com un cop de puny als déus caiguts, com una canonada al baix ventre de la doble moral (i triple, i quadruple) que ens té agafats per l'escrot, convertint-se en mosques colloneres de les moques colloneres oficials, sempre provocant, fregant l'escàndol, follant-se davant nosaltres els nostres prejudicis més immaculats, les castes madrastres que mai no estimàrem, els eunucs que ens manen per dallons, el seu exèrcit andrògin de cucs mercenaris, les beates nimfòmanes i els fariseus lascius, tot plegat com una sessió entusiasta de fregues amb pedra tosca, un remei per deixondir la sang sota la pell, per extirpar el call que ens ha deixat el jou, de tants anys de dur-lo, a la llum de les artèries, per deixar-nos en pèl i en carn viva, perquè la vergonya i el dolor, el desconcert i la coïtja física, són la primera passa envers l'autoconsciència. 
 

Gairebé tots estem d'acord a considerar que els Països Catalans, a causa de la Guerra Civil i de la implacable repressió que la seguí, i a causa, encara, dels esdeveniments de la transició i dels anys subsegüents, estan passant un mal moment, per no dir que vivim una etapa alarmant.
Una excepció a la regla: l'activitat cultural, febril, d'Antoni Artigues. Les seves iniciatives, la seva manera de moure's, són a les antípodes d'una decadència. Si només em fixés en ell em creuria que estic vivint cent anys enrere, en plena Renaixença i amb l'esperança posada cent anys endavant. Ell prova el que pot fer un home sol quan s'ho proposa de valent. No sóc qui per a fer un balanç desapassionat i objectiu de la tasca empresa per Antoni Artigues, per la senzilla raó que no he viscut prou de la vora tots els seus avatars, però la meva impressió és que ha estat una figura cabdal en l'actual ressorgir de Mallorca. El seu abrandament em recorda el que fa setanta anys vaig veure en la figura de mossèn Bartomeu Barceló quan m'insuflà la passió per Ramon Llull —jo tenia quinze anys—, passió que no s'ha extingit i que considero decisiva en la meva vida.

Antoni Artigues ha tingut la generositat de muntar algunes de les meves obres teatrals. Durant les representacions a les quals he assistit se'm feia difícil de ser objectiu. L'eco de les pròpies paraules és un mirall encegador…

Potser la representació que vaig veure amb una certa objectivitat fou el Miquel Kolhas, per la senzilla raó que es tracta d'una adaptació. Vaig admirar la simplicitat del vestuari: tot tela negra, amb una sola nota distintiva per a cada personatge. I algunes invencions essencialment teatrals, com el bressol fet amb dues cadires plegables superposades, que la mare propulsava amb el peu… Admirable. Lamentava sempre, en els seus muntatges, que tant d'esforç servís només per a unes poques representacions. Però també això és un signe de renaixença, no escatimar l'esforç.

I què és el que ha pretès i pretén Antoni Artigues amb la seva acció? Doncs ni més ni menys que el seu país sigui el seu país, que els Països Catalans —començant per Mallorca— siguin catalans. Aquesta tasca, que és la més normal del món, resulta ser la més excepcional, per vergonya nostra.

Felicitats, i una abraçada ben forta per a l'amic Antoni Artigues!

                                                  Josep Palau i Fabre

Als deu anys encara no hi ha pèl a les confrontes: imaginau-vos-ho
 

Que s'aixequi un altre pic el teló. Avui, deu anys després que els cossos i les veus de Magisteri Teatre - Mag Poesia es desverjassin en públic amb les paraules de Viñes-Llompart, ni Lennon no podrà dir que les parentes i amigues comencin a sacsejar barbades i penjolls…, perquè aquesta, estimades i estimats, és una història de pla, de pobres, de probes, d’anar a peu, més antiga que anar a peu, vull dir. No sé què diran les rectores i els rectors d'aquesta santa casa, però crec que és important definir la força irracional i magnètica que ha fet que aquesta vida que ara celebram encara continuï encesa i activa, perpètuament adolescent i no gens pàl·lida: l’entusiasme. L'entusiasme! L'entusiasme és segur que és la síntesi de totes les consignes llibertàries que ens han educat al llarg del segle passat —sota terra eixorca descansi— i és radicalment l'única sortida que tenim per baratar el poder per la justícia, els llibres per l'oralitat, la llei per la germanor, consellers per manobres, Espanya per Catalunya, mortor per salut i vida. L'entusiasme: la gran i adesiara l’única força vivent de Magisteri Teatre - Mag Poesia. I això que encara no té pèl al pubis; imaginau-vos-ho.

Els autors que fa deu anys que representam, que diem en veu alta, barres altes, bledes badades, no són triats a l'atzar ni a partir de figureres, americanades ni telecinquismes. És que, a Mallorca, als nostres autors sembla que no els vol ni sa mare! Sort en tenim, de la dolça mare de Mag Teatre, que estima els seus fills i els fa valents i els fa mestres en aquella complicació impotent que Pavese anomenava l'ofici de viure. I sort de mi que sé que no he de fer un retrat d'aquesta mare, dolça i salada, que es diu Antoni Artigues. I encara sort que a cap animal no li ha passat pel cap de dir públicament "Hem de fer un homenatge a Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca))". Això vol dir que els bons encara hi som. Particularment, crec que mai no he agraït a Artigues res del que ha fet, res del que hem fet, res del que hem vist. Un dia Blai Bonet em va dir que a una persona que "estimes molt" mai no li has de dir "perdó" ni "gràcies". No sé quin cap de trons es va apressar tot d'una a "recordar" que aquest mots els havia manllevat de Robert Louis Stevenson. Qui sap d’on els degué treure, aquell home. I és igual, perquè així és com hem funcionat sempre en aquesta companyia: prenent per mà, per veu, no demanant permís per res: amb un paravent, sense copyright. Hem fet comèdia sense res, des de darrere un paravent, amb un banc, amb una escenografia feta amb fotocòpies o pinzellades, amb un entusiasme voraç i treballat que servia, que serveix, per omplir el buit que ningú no sap omplir, que ningú no ha sabut omplir fins ara, almanco del 1993 ençà.

Un dia, algú que es preocupava més del seu nom imprès al programa que no del programa en si va dir: "A n'Artigues, si diuen quatre poemets davant una estelada, ja li basta." Deu anys són anys a bastament per veure que l'oralitat funciona. Són prou per entendre que l’oralitat, quan es fa davant una estelada, o a favor dels palestins, o contra la il·legalització de Batasuna, o contra els imperis econòmics europeus i americans, fa que el pamflet deixi de tenir raó de ser, i que aquella imatge del cos que torna veu, que esdevé acció, es converteixi en un moviment social, importantíssim en aquesta terra nostra que congria traïdors però que congria, sobretot, gent bona, gent normal, gent que va a veure la comèdia com s'hi ha anat sempre, gent que surt del teatre dient "No, i no em pensava m'agradàs tant."

Ara ja podem dir, deu anys després, deu anys més en vista, que l'etiqueta institucional de "teatre universitari" ha desaparegut dels horitzons de Magisteri Teatre - Mag Poesia. D'aquí a uns anys, quan la companyia ja tengui pèl al pubis, quan sigui vertaderament popular, pública, púbica, amb pèl al pubis, com diu Xirinacs a la seva crida a l'assemblea dels Països Catalans, haurà guanyat la poesia i, òbviament, hi haurem guanyat nosaltres. És així com anirem fent camí, mirant-vos als ulls i fent-vos somiar horitzons possibles, mostrant-vos les tragèdies vives del nostre temps, ensenyant-vos les paraules que és ver que salven els poetes, essent incòmodes, irreverents, educadors, a l'espera que arribi un dia en què no calgui ser incòmodes, ni irreverents, ni educadors. De moment, aquí teniu l’entusiasme, que vessa a dolls, a poalades, a torrentades. Perquè, com deia el poeta, "malgrat tot dins el meu pit sempre hi ha un sospir esperançat."

                                     Carles Rebassa

HAN PRES PART ACTIVA 
EN ELS MUNTATGES POÈTICS I TEATRALS

(Entre parèntesis el nombre de muntatges en què han participat; no hi figuren els titellaires)
Adelaida Regal, Agnès Garcia, Aina Balaguer, Aina Boyero, Aina Marí, Aina Maria Bosch, Aina Maria Gago, Aina Maria Ramon, Aina Oliver (3), Aina Palou, Aina Planisi, Aina Reche, Aina Ripoll, Aina Segura, Aina Servera (2), Aina Vallespir (8), Aitana Garrido, Albert Marí, Albert Pérez, Àlex Camacho, Alícia Fernández, Amanda Fernández, Anabel Otero, Andreu Font, Andreu Julià, Andreu Nadal (3), Andreu Segura (2), Àngel Gil, Àngela Danús, Àngela Fiol, Àngels Barceló, Àngels Borràs (3), Anna Maria Escudero, Antoni Amengual, Antoni Boyeras, Antoni Eugeni Colom, Antoni Gomila (2), Antoni Isern, Antoni Pons (2), Antoni Salvà (4), Antoni Sastre, Antoni Suñer, Antònia Adrover, Antònia Deyà (2), Antònia Dols, Antònia Font (2), Antònia Fullana, Antònia Janer, Antònia M. Santandreu, Antònia Marí, Antònia Martí, Antònia Mascaró, Antònia Prats, Antònia Torres, Antònia Vidal, Araceli Prieto, Arnau Reinés, Assumpció Giménez, Assumpta Illa, Aurora Santandreu, Baltasar Bibiloni, Bàrbara Bauzà, Bàrbara Bestard, Bàrbara Florit, Bàrbara Mora, Bartomeu Mestre, Bartomeu Parets, Bartomeu Pizà, Bartomeu Vela, Begoña Bieto, Bel Sans, Belen Tur, Benet Femenia, Beni Salvà (2), Benita Álvarez (2), Bernat Bibiloni, Bernat Ramis, Biel Ferriol, Biel Majoral (4), Biel Oliver (Torres) (3), Carina Scalabrido, Carles Llull (2), Carles Rebassa (10), Carlota Tomàs, Carme Espasandín, Carme Estades (4), Carme Fernández, Carme Garcia (3), Carme Herrera, Carme Pacheco, Carme Serra, Carme Sicília, Carmen Cabrera, Carol Sans, Carolina Calatayud, Carolina Domènec (2), Carolina Guirao, Catalina Ambrosio, Catalina Barceló (2), Catalina Bauçà (2), Catalina Bibiloni, Catalina Cerdó (2), Catalina Femenies, Catalina Fiol, Catalina Massanet, Catalina Oliver (2), Catalina Parejo (2), Catalina Valls, Caterina Álvarez, Caterina de Prada (2), Caterina Payeras, Caterina Torrens, Cati Cerdà, Cati Gelabert (2), Cati Palmer, Cati Puertas, Cati Rigo, Cati Sampol (2), Cati Sánchez, Cati Seguí, Catiana Bibiloni (3), Catiana Folch (3), Celi Rosselló (4), Clara Rosselló (2), Concepció Payeras, Conxa Manresa (2), Cris Capó (4), Cristina Canet, Cristina Gomila, Cristina González, Cristina Llobet, Cristina López, Cristina Ortigosa, Cristina Palmer, Cristina Planells, Cristina Ramon, Cristina Roldan, Cristina Salom (2), David Castell, David Crespí, David Flaquer, David Nicolàs, Dèbora Gámez, Dèbora Piris, Delfí Mulet, Elena Pons (2), Elena Vera (2), Elisa Ramis (2), Emili Vioque, Emma Garcia, Esperança Bergas, Esperança Bisquerra, Esperança Font, Esperança Gamundí (2), Estefania Reus (8), Ester Rebollo, Esther Mir, Esther Rosselló, Estrella Pons, Eugeni Martínez (2), Eva Maria Martínez, Eva Maria Oliver, Eva Martorell, Eva Rotger (2), Fani Adrover, Fanny Joan, Ferran Melià (4), Ferran Ruiz (2), Fina Colomar, Fina Orejuela, Fina Ortiz, Francesc Crespí, Francesca Arrom, Francesca Coll, Francesca Osuna, Francesca Servera, Francesca Tous, Francesca Vicens, Francina Perelló, Gabriel Ferrer, Gemma Riudavets (2), Gemma Tur (2), Glòria del Campo, Glòria Rossi, Guillem Company (4), Guillem Pallicer, Guillem Ramon (4), Helena Alegre, Henar Pérez, Immaculada Díaz, Iolanda López, Isabel Gost, Isabel Guasp (2), Isabel Maria Gonzàlez, Isabel Méndez, Isabel Reinés, Isabel Sans, Isabel Santandreu, Isabel Vera, Isaac Aranda, J. Manuel López, Jaume Falconer (8), Jaume Martínez,  Jaume Orejuela, Jero Coll (5), Jeroni Mas (2), Jeroni Pou, Joan A. Oliver, Joan Albons, Joan Burgos, Joan Capó, Joan Carles Bestard, Joan Carles Llompart, Joan Esteve Quetglas (4), Joan Fernàndez, Joan Ginard, Joan Gralla (2), Joan Josep Burguès, Joan Josep Jofre, Joan Llompart, Joan Miquel Font (2), Joan Noguera, Joan Oliver, Joan Orell (2), Joan Pau Martínez, Joan Ramon Mateu (2), Joana Ayarte, Joana Maria Belmonte (2), Joana Maria Bennàsser, Joana Maria Coll, Joana Maria Fernández, Joana Maria Martorell, Joana Maria Riera, Joana Maria Seguí (2), Joana Moll, Joana Tomàs, Joaquim Domènec (3), Jordi Pallarès (2), Jordi Vadell (3), José Jiménez, Josep Canals (2), Josep E. Barbero, Josep Juan, Joan Pere Amengual, Judit Mascaró, Julià Bonet (2), Júlia Estades, Julio Trives, Kika Picó, Laia Riera, Laura Barros, Laura Gallego, Laura Garcia, Laura Martínez, Laura Mercadal, Laura Pizà (3), Laura Torres, Laurence Berdery, Lídia Ramon (2), Lilian Pérez, Lina Roldan, Llorenç Gelabert, Llucia Ginard, Llúcia Mateu (4), Llúcia Socias, Lluís Gili (4), Lluïsa Quesada, Lluïsa Vilanova (2), Loli Garcia, Lorena Martí (2), Lorena Martín, Lorena Valenzuela, Lourdes Fernández (2), Lourdes Morro, Lourdes Vera, M. Àngela Riera, M. Àngels Capó, M. Àngels Laguia, M. Antònia Martorell, M. Antònia Mas (2), M. Antònia Sansó (2), M. del Carme Sicília (2), M. Gabriela Amado, M. Josep Martínez (2), M. Magdalena Garzón, M. Pilar Oliver (2), Magda Ferrer, Magda Servera, Magdalena Adrover, Magdalena Comas, Magdalena Martínez, Magdalena Rosselló, Magdalena Sastre, Magdalena Servera (2), Magdalena Siquier (2), Magdalena Torrens (3), Maite Benejam, Maite Sánchez, Malén Rosselló, Manuel Ojeda, Marc Castejon, Marc Repiso, Marga Barceló, Marga Calvo, Marga Morro (2), Margalida Arguimbau, Margalida Barceló, Margalida Bauçà, Margalida Caimari, Margalida Fernández, Margalida Gelabert, Margalida Llompart (3), Margalida Llull, Margalida Manresa, Margalida Martín, Margalida Mas, Margalida Miralles, Margalida Monserrat, Margalida Munar, Margalida Nicolau (2), Margalida Payeras, Margalida Portells, Margalida Roca (3), Margalida Serra, Margalida Torrens, Mari Tere Luna, Maria Adrover Fullana, Maria Adrover Sansó, Maria Adrover, Maria Albalat (2),Maria Àlvarez, Maria Àngels Estelrich, Maria Àngels Mata, Maria Anna Serra (2), Maria Antònia Duran, Maria Antònia Font (3), Maria Antònia Font Aulí, Maria Antònia Lliteres (2), Maria Antònia Lliteres, Maria Antònia Manera, Maria Antònia Mestre, Maria Antònia Mora (4), Maria Antònia Nadal, Maria Antònia Rigo, Maria Antònia Vargas, Maria Bel Martín,  Maria Bennàssar, Maria Bernat, Maria Capó, Maria Carme Pacheco, Maria Coll, Maria del Carme Moreno, Maria del Carme Quetgles, Maria del Mar Alzina, Maria del Mar Bennàssar, Maria del Mar Enseñat, Maria del Mar Quetglas, Maria F. Osuna, Maria F. Vicens, Maria Francisca Sastre, Maria González, Maria Hernández, Maria J. Planells, Maria Jiménez (2), Maria Llum Lladó, Maria Magdalena Alomar, Maria Mar Ramis, Maria Orvay, Maria Pilar Cladera, Maria Pilar Salort (2), Maria Ques, Maria Ribas, Maria Rosa Porcell (2), Maria Rosselló (2), Maria Sastre, Maria Sitges, Maria Torres, Marian Chakkor, Marian López, Marian Oliver, Maribel Moyà, Marina Vallcaneras (5), Mariona Sans, Mariví Prieto, Marta Albertí, Marta Cladera, Marta Garau (2), Marta Garcia, Marta Puigserver, Marta Salom (4), Marta Vila, Mercè Fuentes, Mercè Jiménez, Mercè Mayans (2), Miquel Àngel Girón (5), Miquel Àngel Sureda, Miquel Barceló, Miquel Bordoy, Miquel Borràs (2), Miquel Jaume, Miquel Martí, Miquel Mesquida, Miquel Oliver (3), Miquel Puigserver, Miquel Rigo, Miquela Alcinas, Mireia Catany, Mireia Vicenç (3), Mònica Escandell, Mònica González, Mònica Hernández, Mònica Martín, Mònica Montañès, Mònica Noguera, Montserrat Alcaraz, Natàlia Sans (2), Natàlia Vidal, Nati Venegas, Neus Tur (4), Noèlia Nogués, Núria Pascual, Òscar Aljama, Paloma Vidal, Pascal López, Patrícia Fuentes, Patrícia Massanet, Patrícia Sans, Pau Vich (2), Paula Ensenyat, Paz Armijo, Pep Bellver, Pep Lluís Soler, Pepita Ferrer, Pere Antoni Canyelles (2), Pere Antoni Perelló, Pere Bonet, Pere Ensenyat, Pere Joan Munar, Pere Mascaró (2), Pere Mulet, Pere Perelló (2), Pere Quetglas, Pere Rado (2), Petra Ramis, Pilar Fuster, Pilar Sbert, Pili Pujadas, Rafel Bonnín, Rafel Cerdà, Rafel Juan, Rafel Serra, Ramon David Payés, Ramon Quetglas, Raquel Jaime, Raquel Olmedilla, Raül Pedro, Ricard Pons, Rosa Blanca Manresa, Rosa Cabiró (5), Rosa Calafell, Rosa Gayà (2), Rosa Maria Borrull, Rosa Pozo, Rosa Viver, Rosario González (3), Roser Mascaró (2), Rosmary Parejo, Ruth Noemí Nicolau, Sabrina Pastor, Sabrina Sintes, Sandra Fernández, Sandra Hermoso, Sandra Sebastià, Saura Cernuda, Sebastià Amorós, Sebastià Genestar (2), Serafí Expósito, Sergi Somoza, Sílvia Caraballo, Sílvia Cladera (3), Sílvia Garcia Fogeda (2), Sílvia Gerster, Sílvia Machause, Sílvia Pita, Sílvia Pons (5), Sílvia Torres (2), Sònia Calvo, Sònia Cruz, Sònia Nadal, Sònia Núñez, Sònia Peñalver (2), Stella Martínez, Susana Clarà, Susana Mota, Susanna Álvarez, Susanna Martínez, Susanna Noguera, Susanna Santander, Teresa Fornés, Teresa Sureda (3), Teresa Vilafranca, Tomàs Porcel, Tomeu Bonnín, Tomeu Coll, Tomeu Dalià (4), Tomeu Pizà, Tomeu Sorell, Toni de Cúber (2), Toni de la Dueña,  Toni Palou, Toni Riutort, Toni Vallcaneras, Trinitat Vanrell, Vanesa González, Vanesa Martínez, Vanesa Quesada, Vanesa Reus, Vanesa Suárez, Vanesa Vázquez, Vanessa Moyà, Vero Pons, Verònica Garcia, Vicenç Fontelles, Vicenç Torres, Vicenta Sierra, Vicenta Tur (2), Víctor Torres, Victòria Juan, Victòria Riera, Violant Lirola (3), Violeta Asensio, Virgínia Guasch, Virgínia Rosselló (3), Viridiana Ferrà, Xavi Fuster, Xavier Febrer, Xavier Mayol, Xesca Pilar Morey, Xesca Vallespir, Xisca Aguiló, Xisca Crespí, Xisca Dalmau, Xisca Obrador, Xisca Osuna, Xisca Planas, Xisca Riutort, Xisco Pizà, Xus Castro, Yolanda Yepes

Direccions i escenografies

En general la direcció ha anat a càrrec d'Antoni Artigues i l'escenografia l'ha feta el mateix grup, però s'ha comptat amb escenografies sobretot de Jaume Falconer (Parasceve, La tràgica història de Miquel Kolhas, Acció Brossa, Don Jaume el conquistador, Fins al darrer mot, La sentència i La caverna), i també de Toni de Cúber (La independència dels Països Catalans, una bella història, País Català i prou) i Jordi Pallarès (Vas més de pressa que Fregoli); i amb direccions de Jaume Falconer (Temps... Temps... Temps...), Pere Mascaró (Lisístrata), Lluís Gili (Sa pesta), Roser Mascaró (La flor romanial), Carles Rebassa (Els estats de connivència), Jeroni Mas (N'Espardenyeta), Maria Antònia Manera (El rei i el drac), Catalina Parejo i Maria Sitges (La barca d'Amílcar), Eva Rotger, M. A. Mas i M. A. Sansó (Entremesos); Carles Rebassa ha col.laborat en els guions de Jo som un animal i T'obligaran a masturbar-te.

Disseny gràfic

Tret d'una col·laboració esporàdica de Jordi Pallarès, tots els programes i cartells dels muntatges han estat fets per Jaume Falconer, que sempre ha entès i millorat l'esperit de Mag Poesia. Quan per motius econòmics no s'ha pogut imprimir programa i cartell, el mateix grup els ha fets amb fotocòpia 

Escrits als programes

Biel Majoral, Biel Mesquida, Carles Maicas, Carles Rebassa, Francesc de Paula Barceló, Jordi Carbonell, Jordi Sarsanedas, Josep Anton Codina, Josep Maria Flotats, Llorenç Huguet, Maria Antònia Font, Maria Magdalena Alomar (2), Pep Albanell

Convidats a fer conferències, taules rodones i presentacions

Anton M. Espadaler, Antoni Colom, Antònia Dols, Bartomeu Mulet, Bernat Joan, Biel Mesquida, Blai Bonet, Cèlia Riba, Damià Pons (3), Eduard Plana, Gabriel Oliver, Gregori Mir, Jaume Falconer, Jaume Santandreu, Joan Mas, Joan Triadú, Joana Serra de Gayeta, Jordi Coca, Llorenç Huguet, Margalida Pons, Melcior Rosselló, Miquel Sbert, Pepa López, Pere Rosselló, Sebastià Serra 

Edicions promogudes per Magisteri Teatre - Mag Poesia

Deixant de banda la publicació de nombrosos articles fruit de diverses presentacions dels autors: 
* Monogràfics sobre la família Viñas: Lluc 776 (1993) i 780 (1994)
* Blai Bonet, Parasceve, UIB 1995 (Nova edició de la tragèdia, amb escrits de presentació de Blai Bonet i d'altres)
* L'amor de les tres taronges, UIB, 2000 (Rondalla de Jordi des Recó escenificada per Jaume Vidal Alcover; conté partitures fetes per a la representació del 2000)
* I la web <http://www.mallorcaweb.com/magpoesia>

Activitats i grups sorgits a partir de Magisteri Teatre - Mag Poesia

Des de l'inici de les activitats a Magisteri al Col.legi Públic de Pràctiques han fet recitals de poemes (Jaume Vidal, Villangómez, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Martí i Pol, Pere Quart, etcètera) i han fet muntatges teatrals: El gat amb botes en versió de Marià Villangómez, El dimoni cucarell de Guillem d'Efak, Tirant lo blanc en versió de Bernat Joan, El rei tortuga en versió de Guillem Cabrer, Mal de panxa gegantí de Cèlia Riba, etcètera.
S'ha proposat un Cicle de poesia dins la Mostra de Teatre Escolar de Palma 2003, que comptarà amb muntatges poètics de Mag Poesia i del Col.legi Públic de Pràctiques.
Són bastants els que han pres part activa en els muntatges de Magisteri Teatre que després fan muntatges amb els al.lots a les escoles on treballen, i alguns fins i tot han continuat l'activitat teatral formant la seva pròpia companyia: Ara Teatre, Bèsties Teatre. 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA