Recull exemplificat d'imatges poètiques
 
 

3. Jocs poètics

"L'infant no és un tassó que hom omple sinó un foc que hom encén"
Rabelais

"La poesia fa esclatar les representacions estereotipades del quotidià i suscita en l'infant un dinamisme creatiu." "L'al.lot parteix a la descoberta d'ell mateix i del món. Dins aquesta recerca hi lliura tot el seu ésser. L'expressió artística l'ajuda a prendre consciència del seu univers interior i li permet de posar un poc d'ordre dins el caos de descobertes que fa del món" "Incitar un infant a aprendre poemes, és donar-li "paraules" per traduir les seves emocions, les seves sensacions, els seus somnis, i això per a tota la vida". (Christophe).
 

"El joc poètic és una situació d'escriptura en què l'al.lot és convidat a utilitzar un o més aspectes del llenguatge poètic per compondre el que nosaltres anomenem, abusivament sens dubte, un poema." "Per exemple, són convidats a imitar l'estructura sintàctica del poema de Prévert [La vie], "Quan la vida és un collar /cada dia és una perla" i ells escriuen: "Quan la vida és un rellotge / cada dia és un batec / Quan la vida és un cor / cada dia, una tendresa" "Quan la vida és presó / cada dia és un any"." "Per mitjà del joc poètic, posam en contacte els alumnes amb el que ens sembla essencial [...] en aquest tipus de llenguatge: el joc de sonoritats i de ritmes, les connotacions dels mots i les seves manifestacions dins la metàfora, la creació verbal i el significant gràfic." (Christophe).

Al primer apartat de poesia "La poesia, superdestresa per a l'educació integral" ja hem vist diversos jocs o maneres de fer poesia a partir dels poemes de diversos autors. Vegem-ne d'altres. 
 

Jocs que alliberen l'imaginari i la creativitat 
 

MÚSICA I CREACIÓ POÈTICA
Exemple a Infantil, a partir de L'hivern de Vivaldi: Primera sessió: -L'escolten amb els ulls tancats i després cada un diu al magnetòfon el que ha "vist" mentre tocava la música. -Ballen mentre toca i després cada un diu al magnetòfon el que "era" mentre ballava. Segona sessió: -Tornen a escoltar la música i pinten el que han vist; després expliquen al magnetòfon el que han dibuixat. -Cadascú escolta al magetòfon el que ha dit en les dues sessions, tria les frases que més li agraden, i així fa el seu poema. -El poema s'escriu al racó de poesia; ells el saben de cor. "Jo era el sol i la terra ballant al meu voltant i el sol ballava amb tots els petits sols". També per als primers cicles de Primària, escoltant Nuages dels nocturns de Debussy: pinten el que han vist, ho expliquen, i fan el poema. O al cicle superior escolten Pink Floyd: posen un títol al que han escoltat i a partir del títol fan el poema. 
Poema fet per un al.lot de cicle superior de primària després d'una audició de música.
NIT BLANCA
Per a un slow o per a un rock / què importa el temps / sempre que hom dansi. // A un envelat o discoteca / què importa el lloc / amb que un estimi. // Amb un disc o amb un cassette / què importa la cançó / mentre que hom somniï. 

MUSICAR UN POEMA
Amb l'ajut, si cal, de la mestra de música, es pot musicar un poema, i després cantar-lo entre tots. Vegeu aquest poema de Joan Brossa musicat per una estudiant de Magisteri:

També es pot preparar la dicció d'un poema amb un acompanyament musical (amb una guitarra, etc., o bé amb un disc de fons).

PINTURA I POESIA
Observació d'una pintura, de Miró, o de Gauguin; posen un títol a la pintura, en fan comentaris i pintures. A partir d'aquí, fan un poema. Al final de la sessió es pot llegir un poema escrit a propòsit d'una pintura, com per exemple els d'Albert Ràfols-Casamada sobre Miró, Gauguin, etc. A Maternal, a partir d'un paisatge nevat, va sortir: "Jo som l'hivern que bufa dins les branques. Jo som l'hivern que fa caure la neu. Jo som l'hivern que penetra per la roba. Jo som l'hivern que fa ballar el foc dins la xemeneia..." 
Il.lustrar un poema pot ésser un primer pas per objectivar emocions i intuïcions
 

PER FER UN POEMA DADAÏSTA
Es llegeix el següent poema de Tristan Tzara i se'n segueixen les instruccions.
PER FER UN POEMA DADAÏSTA
Agafeu un diari. / Agafeu unes tisores. / Trieu dins el diari un article que tingui la longitud que penseu donar al vostre poema. / Talleu l'article. / Talleu després amb compte cada un dels mots que formen l'article i poseu-los dins una bossa. / Remeneu suaument. / Traieu cada tros un després de l'altre. / Copieu conscienciosament en l'ordre que han sortir de la bossa. / El poema se us assemblarà. / I vet aquí un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat encantadora, encara que incomprès de la gent.
 

IMATGES POÈTIQUES
La mestra llegeix alguns poemes surrealistes, de Tzara, Breton, Éluard, Brossa...; ells en trien un vers, que els servirà de títol per al poema que faran; per exemple:
"Els rajos de flors brollen dels llacs de llum" (Tzara)
"Dormir la lluna dins un ull i el sol dins l'altre (Éluard).

EL MOT I LES SEVES CONNOTACIONS
Es proposa per exemple el mot "llum" i ells anoten totes les imatges que se'ls ocorren: estel, somni, lluna, color, rosa, dansa, reflex... Amb aquestes imatges cada al.lot fa un poema sobre "La llum", com per exemple aquest:
La lluna i els estels lluen en el cel / Els colors es reflecteixen al bassal. / El rosa, el verd, el blau, el blanc / Semblen com un ocellet, / La llum es reflecteix al bassal. / La lluna i els estels dansen en el cel.
 

ESPAIS EN BLANC
S'escriu a la pissarra un poema que jugui amb els espais en blanc (per exemple de Papasseit, o de Ràfols-Casamada). Vist el valor dels espais fan un poema utilitzant espais en blanc.
 

DE COP QUAN LA NIT ARRIBA
També visualització de paraules i lletres. Per exemple:
....De cop, quan la nit arriba
.......els ocells volen
V .......V .EEEE .RRRR. SSSS
.V ....V ...E ........R R .....S
..V ..V ....EEE... RRRR. SSSS
...V V..... E ........R R..... S
....V ........EEEE. R R..... SSSS
.....el desconegut
...com aeroplans
......que fan
FFF. L.... AAA. PPPP
F...... L ....A A... P P
FF... L ....AAA ..PPPP
F..... LLL. A A... P
...............i 
FFF. L..... AAA. PPPP
F...... L.... A A.... P P
FF... L ....AAA... PPPP
F..... LLL A A..... P

LA MAR
Els al.lots posen en una taula tot el que troben sobre la mar, els peixos...: revistes, postals, poemes... A més, escriuen en un paper totes les paraules que se'ls acuden en relació a la mar, i les posen en una urna. Després, fan un poema sobre la mar, com aquest:
M'agraden els dofins / que es capbussen a través del sol / que fan grans salts / que s'estimen molt / que es passegen arreu / que fan cercles dins l'aigua / i que s'ho passen bé fent bogeries.
 

M'AGRADA...
També això pot ésser una proposta per fer un poema.
 

EL FOC
O "l'aigua", "la terra", "l'aire".
Per exemple:
El foc és dins el meu cos / m'ha cremat fins al fons de l'ànima. // S'assembla al fènix que lluu amb mil espires / és de color d'or / calent com l'arena dels deserts
 

Jocs amb imatges poètiques
 

PARLA AMB ELS ANIMALS, AMB LES COSES, AMB EL LECTOR... (CI) (Apòstrofe)
Al següent poema, Pere Quart parla amb el tigre:
TIGRE CAPTIU
¿Les fuetades t'han ratllat la pell,
o potser l'ombra de la reixa?
Fes un poema en què parlis amb algun animal, o amb el sol o els estels, o amb el lector...
 

FES EL RENOU DE LA MAR, DE CANYES QUE CRUIXEN... (CI) (Al.literació)
Si repetim molt un so podem imitar el renou d'un que camina, o de la mar, o de... Ho veim al vers de Gabriel Ferrater, en què sentim les passes.
A peu, i a poc a poc, anem pujant
Prova de fer alguns versos imitant el so d'alguna cosa, d'algun animal, d'alguna màquina...
 

SI REPETEIXES UNA PARAULA SE SENT MÉS (CI) (Geminació)
Ho veim a aquest poema de Joan Maragall:
Els gegants, els gegants, / ara ballen, ara ballen; / els gegants, els gegants, / ara ballen com abans.
Fes un poema usant aquesta imatge poètica de repetició
 

JUGA AMB PARAULES QUE SONEN IGUAL PERÒ QUEVOLEN DIR COSES DIFERENTS (CM) (Homofonia)
Ho veus al poema de Pere Quart:
COLOMÍ
L’home voldria tenyir / les teves ales de sang. / No et paris, colomí blanc. / No paris blanc, colomí.
Prova de fer un poema usant paraules que sonin igual però que tinguin significat diferent. 
 

REPETEIX UNA FRASE IGUAL AMB PARAULES DISTINTES (CS) (Paral.lelisme)
Ho veim al poema Tot n'és ple, de J.V. Foix.
Quants pagerols que es venen la pineda / Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes / Tot n'és ple
Fes alguns versos que repeteixin, amb paraules distintes, la mateixa estructura sintàctica
 

POSA UN NOM DARRERA L'ALTRE, O UN VERB... (CM) (Enumeració)
Mira, si no, La mosca, de Joan Brossa
Pertot arreu, / a les parets, / a les fustes, / els mobles, / les portes, / el sostre, / la mosca, / la mosca intolerable.
Els elements de l'enumeració poden seguir una gradació: de més poc important a més, de més abstracte a més concret, etc. Torna a llegir el poema de Joan Brossa que comença Sóc a casa meva, i ho veuràs.
Fes un poema on hi hagi una enumeració d'objectes, d'animals, de fets, d'accions, de qualitats, que segueixin una determinada gradació.
 

FES SERVIR EXPRESSIONS DE SENTIT CONTRARI (CS) (Antítesi) 
Com a aquest poema de Joan Brossa:
Conec la utilitat de la inutilitat
i tinc la riquesa de no voler ser ric
Ara tu fes un poema on surtin pensaments o expressions de sentit contrari.
 

COMPARA UNA COSA, UN FET..., AMB UN ALTRE (CM) (Comparació)
Mira aquesta comparació d'Ausiàs March:
Bullirà el mar, com la cassola en forn
I aquesta altra d'un alumne de 3r de primària:
L’esperança és com un peix / que se t’escapa de les mans / com un gra d’arena / que cau a terra. / Demà la tristesa / desapareixerà / i seràs feliç
Fes un poema on comparis elements o fets l'un amb l'altre (utilitza com, o més...que, o sembla, etcètera.
 

ESMENTA UNA COSA, UN FET..., FENT SERVIR UNA PARAULA DIFERENT DE LA USUAL (CI)
Quan dic En Joan és un ase ja sé que no ho és, però d'ase en té que no em tracta bé, per exemple. Si dic En Julià és un porc vull dir que és brut com un porc: això són metàfores.
Així com a la COMPARACIÓ els dos elements comparats apareixen en el discurs (amb com, o amb altres elements de comparança), a la metàfora només hi apareix el segon terme de la comparació (continua havent-hi la relació entre dues paraules o idees). Ho veiem en aquests versos de Martí i Pol: 
Faríeu bé de tèmer les mirades
seran dures com pedres: seran pedres-
Mira quina metàfora va fer una nina de tres anys, en veure el rastre d'uns cargols sobre un full de paper de la classe. 
Mira, els cargols han fet camins de llum sobre el paper
A veure si ara et surten unes bones metàfores. Mira també de fer alguna metàfora visual (amb un objecte, un dibuix...)
(Sota formes al.legòriques o metafòriques es poden expressar sentiments que hom no expressa en la parla quotidiana; ho veiem en aquest poema d'una nina de cinquè de primària, marcada per la mort de parents propers (de la qual no parlava mai): Al país dels somnis / dins el meu cor / jo veia / llums de llàgrimes / una vida de viatges / un vaixell de pena / un infant de cel / un naufragi d'arbres / una poma adolorida / un infern d'estels / un infern d'esquelets / un infern de natures / i molts d'altres / per a la mort.) 
 

TRACTA ELS ANIMALS, PLANTES, OBJECTES, CONCEPTES COM SI FOSSIN PERSONES (CI) (Personificació)
Com tots aquests contes que saps en què els animals parlen i fan cases, i toquen el flabiol... Com als poemes Cangur, Pop, Be, Oreneta, Rata, Camell, Cargol, Elefant, Papallona, en què els mateixos animals es presenten i parlen. Com quan Rosselló-Pòrcel, a Cançó després de la pluja, diu que el vent juga amb el molí. O Guillem d'Efak, que a Plou i fa sol diu les estrelles resen, l'oratge canta. 
Segur que ben aviat has fet un poema amb alguna personificació.
 

SI DIUS EXACTAMENT EL CONTRARI DEL QUE PENSES, FAS IRONIA (CS)
Per exemple si dius: Saps que ho és d’alt en Pere..., i en Pere és molt baix, això és una ironia. Com al poemari El regne enmig del mar de Guillem d'Efak, que conta la història de Mallorca.
He llegit la nostra història / i molt m'ha fet cavil.lar, / d'ençà que en tenim memòria / tothom mos ve a ajudar. / Tothom mos ve a ajudar, / en el moment oportú / mos vénen a alliberar / i no els ha cridat ningú.
El poema visual de Joan Brossa titulat El planeta de la virtut és una sala plena d’escarabats. 
Ara que ja hi dus volada, a veure si ets capaç de fer un poema irònic. 
 
 

Jocs de mètrica
 

Fer un poema amb ritme binari, després de veure'n una mostra, com la Tirallonga dels monosíl.labs de Pere Quart.
 

Fer un poema amb ritme ternari, després de veure'n una mostra, com La sardana de Joan Maragall
 

Fer quartetes, després de fer una recollida de gloses i altres quartetes i analitzar-ne l'estructura.
 

Haikú. Fer-ne, després de veure'n exemples i analitzar-ne l'estructura; per exemple, aquest haikú japonès.
Au, au, desperta’t
seràs la meva amiga,
au papallona.
Es pot fer el mateix amb la tanka. 
 

Després d'escoltar romanços cantats (enregistraments de Biel Majoral, UC, Nou Romancer, Jaume Arnella...), en grups de tres o quatre, fareu un romanç: primer heu de pensar quina història voleu contar, després escriure'l seguint l'estructura pròpia del romanç (versos de set síl.labes amb rima assonant en els versos parells) i finalment, posau-hi una música (o adaptau-n'hi una de coneguda). Finalment el cantareu. 

Quan es fan poemes amb una mètrica determinada cal corregir la mètrica. Per exemple:
Ahir vaig pujar a l'autobús
i vaig veure un ancià
que no s'aturava de xerrar
i me vaig merejar.
Basta dir: no parava de xerrar / i jo me vaig merejar, per corregir la mètrica d'aquesta quarteta. 
 

Poemes visuals

Vists poemes que juguen amb l'alfabet, com el de Junoy (A/Z), o de Brossa, fes un poema amb el recurs de l'alfabet.
 

Vists alguns poemes de Brossa que juguen amb la paraula poema (com el de la pistola o el de la bombeta), compon un poema visual o un poema objecte amb la paraula "poema". 

Vists els poemes visuals i els poemes objecte de Brossa, un al.lot de primària va fer aquest poema objecte:

Quan a poesia visual cal haver-la treballada prèviament: veure les metàfores que hi ha, etcètera. Pot anar bé també mostrar poemes visuals sense el títol i que ells l'hi posin. 
 
 
 

inici

Poesia a l'escola

Pàgina de presentació MAG POESIA